El regidor de Participació Ciutadana, Francesc Melero, ha estat nomenat vocal de la junta directiva com a representant de l’Ajuntament de Mataró del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
L’entitat va renovar la presidència i la junta executiva en el marc de la XX Assemblea General que es va celebrar a Badalona el passat dijous 2 d’octubre.
L’assemblea va comptar amb 124 assistents dels quals 87 eren d’ajuntaments, 6 representants de consells comarcals i 2 de diputacions.
La nova presidència ha quedat de la següent manera:
. President: Joan Aguado, alcalde de Vilafranca del Penedès
. Vicepresident: Lluís Corominas, alcalde de Castellar del Vallès
. Secretari: Jordi Ausàs, alcalde de la Seu d’Urgell
. Tresorera: Isabel García, alcaldessa de Santa Perpètua de Moguda
. Vocals: 23 en representació de les diferents comarques.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va començar l’any 1986 amb 7 ajuntaments, que representaven el 3% de la població de Catalunya, i 3 entitats. En l’actualitat en formen part 240 ajuntaments, 2 diputacions, 13 consells comarcals, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 13 entitats i la Generalitat de Catalunya com a institució protectora del Fons. Els ajuntaments que ara hi són presents suposen un 83% de la població.
6 incendis a la comarca del Maresme
Es demana a la població que extremi les mesures de precaució i de prevenció
Malauradament les previsions s’han complert. El Maresme és una de les comarques que es troba en situació d’alt risc d’incendi forestal i avui mateix (dissabte) se n’han declarat 6. Els municipis que han estat afectats han estat: Tordera amb 2 incendis, Calella amb 1 foc, Sant Andreu de Llavaneres amb 1 incendi i Cabrils amb 2.
En el moment de redactar aquesta informació (18:00h del dissabte 7 de juliol) només es mantenia viu 1 foc a Tordera. Efectius terrestres dels bombers i de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme havien aconseguit sufocar els altres.
Davant de la situació d’alt risc d’incendis que viu la comarca, es demana a la població que extremi les mesures de prevenció i de precaució.Sant Cebrià de Vallalta
SANT CEBRIÀ DE VALLALTA | |||
MUNICIPI: Extensió: 15.8 KM2 HABITANTS: 3.329 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Centre, 27 C.P.: 08396 TEL.: 93 7631024 FAX: 93 7630219
| ||
| MUNICIPALS 2015 | ALCALDESSA: Sònia Scafa Àlvarez (Agrupació Veïns Sant Cebrià) | |
Cinquanta alumnes de l´escola El Turó faran un recorregut botànic pel Parc Roques Albes
Dimecres, 19 de març, un total de 50 alumnes de l´escola El Turó faran un recorregut botànic pel Parc Roques Albes. Aquesta activitat la portarà a terme l´empresa de jardineria Talher i està promoguda pel Servei de Manteniment i la regidoria de Ciutat Sostenible de l´Ajuntament de Mataró.
El recorregut s’iniciarà al Parc Roques Albes i finalitzarà a la ronda Joan Peiró passant per la Via Europa.
En l’activitat, que té una duració aproximada d’una hora, hi participaran alumnes de 1r i 2n de primària que es distribuiran en dos grups diferents, un que començarà a les 9.15 del matí i l´altre a les 10 h
Al llarg de la passejada pel parc els alumnes podran observar espècies diferents d´arbres i arbustos com el pi blanc o garriguenc (Pinus halepensis), el plàtan (Platanusx hispanica), el pinyoner (Pinus pinea), l´olivera (Olea europaea), l´alzina (Quercus Ilex), el garrofer (Ceratonia siliqua), l´arboç (Arbutus unedo), el lledoner (Celtis australlis), la farigola (Thymus vulgaris), l´espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinallis).
Durant el recorregut el guia anirà sensibilitzant als nens sobre temes de medi ambient com les tasques de manteniment que requereix un parc, criteris de sostenibilitat i les accions que han de portar a terme per fer un bon ús dels espais verds.
A més, l´empresa de jardineria Talher proporcionarà a cada alumne un document del recorregut, amb una petita descripció de les diferents parts dels arbres. També constarà d’una fitxa de les espècies més característiques que es poden trobar al llarg del recorregut per aquesta zona de la ciutat.
Per altra banda, amb motiu de l´inici de la primavera, el proper divendres 21 de març, a les 9.15 h al Parc del Nord, 25 alumnes de l´escola Angela Bransuela plantaran 30 alzines. A l´acte hi assistiran la regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, i el regidor de Serveis Municipals i Manteniment, Fermí Manchado.
El recorregut s’iniciarà al Parc Roques Albes i finalitzarà a la ronda Joan Peiró passant per la Via Europa.
En l’activitat, que té una duració aproximada d’una hora, hi participaran alumnes de 1r i 2n de primària que es distribuiran en dos grups diferents, un que començarà a les 9.15 del matí i l´altre a les 10 h
Al llarg de la passejada pel parc els alumnes podran observar espècies diferents d´arbres i arbustos com el pi blanc o garriguenc (Pinus halepensis), el plàtan (Platanusx hispanica), el pinyoner (Pinus pinea), l´olivera (Olea europaea), l´alzina (Quercus Ilex), el garrofer (Ceratonia siliqua), l´arboç (Arbutus unedo), el lledoner (Celtis australlis), la farigola (Thymus vulgaris), l´espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinallis).
Durant el recorregut el guia anirà sensibilitzant als nens sobre temes de medi ambient com les tasques de manteniment que requereix un parc, criteris de sostenibilitat i les accions que han de portar a terme per fer un bon ús dels espais verds.
A més, l´empresa de jardineria Talher proporcionarà a cada alumne un document del recorregut, amb una petita descripció de les diferents parts dels arbres. També constarà d’una fitxa de les espècies més característiques que es poden trobar al llarg del recorregut per aquesta zona de la ciutat.
Per altra banda, amb motiu de l´inici de la primavera, el proper divendres 21 de març, a les 9.15 h al Parc del Nord, 25 alumnes de l´escola Angela Bransuela plantaran 30 alzines. A l´acte hi assistiran la regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, i el regidor de Serveis Municipals i Manteniment, Fermí Manchado.
El nou complex esportiu “El Sorrall” de Mataró obre les seves portes amb 2.350 abonats
El nou complex esportiu és el més gran de la ciutat i de la comarca: l´edifici s´articula en tres cossos, el més gran dels quals correspon al tancament de la zona de les dues piscines (polivalent i ensenyament) i el gran jacuzzi o piscina recreativa, que estan coberts amb un sistema de bigues de fusta de 30 metres. Els altres dos volums corresponen a les sales de fitness, musculació, aeròbic, vestuaris, bar, infermeria, sales d´administració i d´altres serveis.
Aquesta darrera setmana s´han omplert els vasos de les dues piscines i s´ha anat col·locant el mobiliari i màquines de les sales de fitness i musculació i, a partir de dilluns que ve, els abonats disposaran de la següent oferta: natació, aeròbic, steps, en forma per majors de 60, GAC, Body pump, CTC, FIT-Combat, CF, Postural-Fit, Aigua-mix per majors de 60, CTA, Aiguamix, aigües profundes i aiguamare. A partir de setembre, l´oferta s´ampliarà amb Cycling, Fit-ioga i serveis Profit (programes de fitness).
Procedència dels abonats i preus
Dels 2.350 abonats, la majoria són de la ciutat de Mataró (2.045), però també hi ha un 16% d´Argentona (152) i un 16% d´altres municipis (153). Els inscrits han gaudit d´avantatges econòmics en la matriculació, acollint-se a diferents promocions i descomptes que ha impulsat Eurofitness des del passat mes de desembre a través dels dos punts d´informació que tenien a la ciutat (nou parc Central i Centre Cívic Cerdanyola), que ja han tancat.
La quota d´inscripció val 32,07 euros i la quota mensual per a un abonat adult és de 33,33 euros i inclou, a banda de l´ús de les piscines i la zona de bany, les sessions d´aeròbic, ioga, gimnàstica suau, i cicling… La quota mensual infantil és de 25,21 euros i, per altra banda, també existeix una quota per a aquells abonats que només vulguin utilitzar les instal·lacions al matí, que és de 26,53 euros. Per a la gent gran, la quota establerta en aquests moments és de 22,56 euros i s´ofereix també als usuaris la possibilitat d´aconseguir una beca.
L´ús d´energia renovable: el tub verd
El nou complex esportiu és el primer client de la xarxa de calor residual coneguda com a “tub verd”, que dota d´energia tèrmica les instal·lacions gràcies al calor sobrant de la planta de tractament de residus sòlids urbans del Maresme, situada a uns dos quilòmetres. L´energia calorífica es transporta per unes canalitzacions d´un circuït tancat d´aigua a uns 100 graus, a partir de la qual i gràcies a una maquinària instal·lada al soterrani de les instal·lacions s´obté energia suficient per aconseguir escalfar l´aigua calenta sanitària que requereix el complex.
Accessos i aparcaments
Per accedir al centre municipal s´han habilitat provisionalment un vial d´entrada i un altre de sortida, dotats de la il·luminació i la senyalització corresponents. Al primer es té accés des de la carretera d´Argentona. La sortida, en canvi, es realiza a través d´un vial que dóna directament a la ronda President Tarradellas.
Pel que fa als aparcaments, s´han condicionat dues zones d´aparcament amb capacitat per a més de 200 vehicles.
Els inversors
NUSCAMPS va obtenir la concessió per a la construcció, gestió i explotació de les instal·lacions per mitjà del concurs que va fer l’Ajuntament a final de l’any 2000.
L’obra en el seu conjunt representa una inversió de 7.350.336,74 euros, que compta amb una aportació d’1.502.530,26 euros per part de la Diputació i de 751.265,13 euros de l’Ajuntament.
El que està construït actualment està valorat en uns 5,5 milions d´euros.
Un projecte ambiciós i de gran envergadura
El complex esportiu municipal sencer ocuparà en total uns terrenys de 17.990 m2 inclosos en una parcel·la de titularitat municipal de 23.298 m2. La superfície que ocupa el nou edifici, concretament, és de més de 7.000 m2, xifra que dóna una idea de la seva gran envergadura.
La concepció bàsica dels arquitectes que van redactar el projecte, Ángeles León i Joan Pallejà, es basava en adaptar l’edifici a l’estructura del terreny, que presenta una inclinació bastant pronunciada, i integrar-lo en el paisatge. Per això mateix, la coberta dels vestuaris, per exemple, es presenta com si fos una zona enjardinada elevada.
L’edifici té dues plantes, més un altell i un soterrani. El volum més gran correspon bàsicament a l’anomenada zona humida, la que conté els tres vasos de les piscines, que disposa d’una gran coberta inclinada en el mateix sentit que el pendent dels terrenys. Aquest espai presenta una gran lluminositat, donat que compta amb entrades de llum natural a la coberta i, a més, les parets són de vidre.
El cos que sobresurt més de l’edifici presenta una coberta arrodonida, com si es tractés del casc d’un gran vaixell del revés, sota el qual hi ha en total tres plantes.
Distribució per plantes de l’edifici
– Planta d’accés: el vestíbul i la recepció, el bar, uns mòduls de serveis, l’accés a la zona de grades-mirador, i els vestidors d’abonats.
— Planta de sota: els vestidors de grups, vestidors de monitors i àrbitres, vestidors de les pistes i dutxes col·lectives, una sala de fitness amb accés a una gran terrassa, una aula, una sala polivalent, la infermeria i diferents sales de massatge.
— Altell: la segona sala de fitness
— Zona humida: una piscina de 25 x 33 m (nedar i/o jugar a waterpolo), una piscina d’ensenyament de 240 m2 de làmina d’aigua, i una piscina recreativa de 100 m2 de làmina d’aigua. Aquestes tres piscines compten amb les corresponents àrees de repòs i les “platges” que les envolten. En aquesta zona es troben també les cabines de massatge i la zona de relax.
— Soterrani: magatzems generals, maquinària de climatització i de filtrat.
Descripció de les instal·lacions complementàries futures
Està previst que en una altra fase es puguin afegir al complex una pista de volei, una piscina exterior i un solàrium, tres camps de futbol-7, dues pistes de tennis, una de paddle, i un altre aparcament per a vehicles.
Aquesta darrera setmana s´han omplert els vasos de les dues piscines i s´ha anat col·locant el mobiliari i màquines de les sales de fitness i musculació i, a partir de dilluns que ve, els abonats disposaran de la següent oferta: natació, aeròbic, steps, en forma per majors de 60, GAC, Body pump, CTC, FIT-Combat, CF, Postural-Fit, Aigua-mix per majors de 60, CTA, Aiguamix, aigües profundes i aiguamare. A partir de setembre, l´oferta s´ampliarà amb Cycling, Fit-ioga i serveis Profit (programes de fitness).
Procedència dels abonats i preus
Dels 2.350 abonats, la majoria són de la ciutat de Mataró (2.045), però també hi ha un 16% d´Argentona (152) i un 16% d´altres municipis (153). Els inscrits han gaudit d´avantatges econòmics en la matriculació, acollint-se a diferents promocions i descomptes que ha impulsat Eurofitness des del passat mes de desembre a través dels dos punts d´informació que tenien a la ciutat (nou parc Central i Centre Cívic Cerdanyola), que ja han tancat.
La quota d´inscripció val 32,07 euros i la quota mensual per a un abonat adult és de 33,33 euros i inclou, a banda de l´ús de les piscines i la zona de bany, les sessions d´aeròbic, ioga, gimnàstica suau, i cicling… La quota mensual infantil és de 25,21 euros i, per altra banda, també existeix una quota per a aquells abonats que només vulguin utilitzar les instal·lacions al matí, que és de 26,53 euros. Per a la gent gran, la quota establerta en aquests moments és de 22,56 euros i s´ofereix també als usuaris la possibilitat d´aconseguir una beca.
L´ús d´energia renovable: el tub verd
El nou complex esportiu és el primer client de la xarxa de calor residual coneguda com a “tub verd”, que dota d´energia tèrmica les instal·lacions gràcies al calor sobrant de la planta de tractament de residus sòlids urbans del Maresme, situada a uns dos quilòmetres. L´energia calorífica es transporta per unes canalitzacions d´un circuït tancat d´aigua a uns 100 graus, a partir de la qual i gràcies a una maquinària instal·lada al soterrani de les instal·lacions s´obté energia suficient per aconseguir escalfar l´aigua calenta sanitària que requereix el complex.
Accessos i aparcaments
Per accedir al centre municipal s´han habilitat provisionalment un vial d´entrada i un altre de sortida, dotats de la il·luminació i la senyalització corresponents. Al primer es té accés des de la carretera d´Argentona. La sortida, en canvi, es realiza a través d´un vial que dóna directament a la ronda President Tarradellas.
Pel que fa als aparcaments, s´han condicionat dues zones d´aparcament amb capacitat per a més de 200 vehicles.
Els inversors
NUSCAMPS va obtenir la concessió per a la construcció, gestió i explotació de les instal·lacions per mitjà del concurs que va fer l’Ajuntament a final de l’any 2000.
L’obra en el seu conjunt representa una inversió de 7.350.336,74 euros, que compta amb una aportació d’1.502.530,26 euros per part de la Diputació i de 751.265,13 euros de l’Ajuntament.
El que està construït actualment està valorat en uns 5,5 milions d´euros.
Un projecte ambiciós i de gran envergadura
El complex esportiu municipal sencer ocuparà en total uns terrenys de 17.990 m2 inclosos en una parcel·la de titularitat municipal de 23.298 m2. La superfície que ocupa el nou edifici, concretament, és de més de 7.000 m2, xifra que dóna una idea de la seva gran envergadura.
La concepció bàsica dels arquitectes que van redactar el projecte, Ángeles León i Joan Pallejà, es basava en adaptar l’edifici a l’estructura del terreny, que presenta una inclinació bastant pronunciada, i integrar-lo en el paisatge. Per això mateix, la coberta dels vestuaris, per exemple, es presenta com si fos una zona enjardinada elevada.
L’edifici té dues plantes, més un altell i un soterrani. El volum més gran correspon bàsicament a l’anomenada zona humida, la que conté els tres vasos de les piscines, que disposa d’una gran coberta inclinada en el mateix sentit que el pendent dels terrenys. Aquest espai presenta una gran lluminositat, donat que compta amb entrades de llum natural a la coberta i, a més, les parets són de vidre.
El cos que sobresurt més de l’edifici presenta una coberta arrodonida, com si es tractés del casc d’un gran vaixell del revés, sota el qual hi ha en total tres plantes.
Distribució per plantes de l’edifici
– Planta d’accés: el vestíbul i la recepció, el bar, uns mòduls de serveis, l’accés a la zona de grades-mirador, i els vestidors d’abonats.
— Planta de sota: els vestidors de grups, vestidors de monitors i àrbitres, vestidors de les pistes i dutxes col·lectives, una sala de fitness amb accés a una gran terrassa, una aula, una sala polivalent, la infermeria i diferents sales de massatge.
— Altell: la segona sala de fitness
— Zona humida: una piscina de 25 x 33 m (nedar i/o jugar a waterpolo), una piscina d’ensenyament de 240 m2 de làmina d’aigua, i una piscina recreativa de 100 m2 de làmina d’aigua. Aquestes tres piscines compten amb les corresponents àrees de repòs i les “platges” que les envolten. En aquesta zona es troben també les cabines de massatge i la zona de relax.
— Soterrani: magatzems generals, maquinària de climatització i de filtrat.
Descripció de les instal·lacions complementàries futures
Està previst que en una altra fase es puguin afegir al complex una pista de volei, una piscina exterior i un solàrium, tres camps de futbol-7, dues pistes de tennis, una de paddle, i un altre aparcament per a vehicles.
El Maresme tria diumenge 454 regidors i regidores, 2 més que el mandat anterior
Diumenge hi ha una doble cita electoral. D’una banda, es renoven els ajuntaments i de l’altra el Parlament Europeu. A les eleccions locals tenen dret a vot poc més de 337.000 maresmencs i maresmenques que escolliran els nous plenaris dels 30 municipis de la comarca. En total 454 càrrecs electes d’entre els quals sortirà també la nova configuració del Consell Comarcal del Maresme.
El Consell Comarcal és una administració on la representació política no és d’elecció directa. Les 33 conselleres i consellers es reparteixen en funció del nombre de regidors/es i dels vots obtinguts en el conjunt de la comarca per cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors, sempre que hagin obtingut el 3% o més dels vots totals del Maresme. Podeu veure el procediment que s’aplica CLICANT AQUÍ
Els 30 ajuntaments del Maresme sumaran 454 càrrecs electes, 2 més que en el present mandat donat que Sant Pol de Mar ha superat els 10.000 habitants. El nombre de representants polítics de cada ajuntament s’estableix en funció de la població de cada municipi en la següent escala:
- Fins a 100 residents: 3
- De 101 a 250: 5
- De 251 a 1.000: 7
- De 1.001 a 2.000: 9
- De 2.001 a 5.000: 11
- De 5.001 a 10.000: 13
- De 10.001 a 20.000: 17
- De 20.001 a 50.000: 21
- De 50.001 a 100.000: 25
- De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 habitants o fracció, afegint-se’n-hi un de més quan el resultat sigui un número parell.
CURIOSITATS:
En aquestes eleccions municipals concòrren un total de 218 candidatures, un promig de 7 llistes per municipi. Premià de Mar i Canet de Mar són les poblacions on es presenten més llistes electorals (11)
70 de les 218 candidatures estan liderades per dones, el que representa un 32,1%. Cabrils, Mataró, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna són els municipis amb més dones cap de llista. En tots ells es presenten 5 candidatures liderades per una dona. En el cas de Cabrils, hi ha un clar liderat femení, només una candidatura té cap de llista masculí. Sant Iscle de Vallalta és l’únic municipi on cap de les 4 candidatures presentades té liderat femení.
d
EL CALENDARI:
- 7 de juny: Proclamació dels electes.
- 15 de juny: Data de constitució del ple dels ajuntaments, si no s’ha interposat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels electes.
- 5 de juliol: Data de constitució del ple dels ajuntaments, si s’ha interposat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels electes.
- Constitució del Consell Comarcal: Primer dia hàbil transcorreguts 15 dies naturals des de l’endemà de la proclamació d’electes
DADES:
| MUNICIPALS 2019 al Maresme | ||
| MUNICIPI |
PLENARI nº regidors/es |
CANDIDATURES presentades |
| Alella | 13 | 8 |
| Arenys de Mar | 17 | 8 |
| Arenys de Munt | 13 | 6 |
| Argentona | 17 | 7 |
| Cabrera de Mar | 11 | 7 |
| Cabrils | 13 | 6 |
| Caldes d’Estrac | 11 | 5 |
| Calella | 17 | 8 |
| Canet de Mar | 17 | 11 |
| Dosrius | 13 | 8 |
| Malgrat de Mar | 17 | 8 |
| El Masnou | 21 | 8 |
| Mataró | 27 | 10 |
| Montgat | 17 | 8 |
| Òrrius | 7 | 3 |
| Palafolls | 13 | 7 |
| Pineda de Mar | 21 | 8 |
| Premià de Dalt | 17 | 7 |
| Premià de Mar | 21 | 11 |
| Sant Andreu de Llavaneres | 17 | 6 |
| Sant Cebrià de Vallalta | 11 | 7 |
| Sant Iscle de Vallalta | 9 | 4 |
| Sant Pol de Mar | 13 | 7 |
| Sant Vicenç de Montalt | 13 | 8 |
| Santa Susanna | 11 | 7 |
| Teià | 13 | 5 |
| Tiana | 13 | 8 |
| Tordera | 17 | 9 |
| Vilassar de Dalt | 13 | 6 |
| Vilassar de Mar | 21 | 8 |
| TOTAL MARESME | 454 | 218 |
Classificació i ordenació del Fons Documental de l’Arxiu Municipal de Dosrius
L´Ajuntament de Dosrius i l´Oficina de Patrimoni Cultural de l´Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per a l´ordenament, classificació i manteniment del fons documental de l´arxiu municipal de Dosrius, segons el qual l´Ajuntament es compromet a condicionar adequadament l´espai físic necessari i a facilitar els materials imprescindibles per desenvolupar les tasques d´organització de l´arxiu documental, i la Diputació de Barcelona aporta el personal i els mitjans tècnics necessaris per executar el projecte, en la primera fase prevista d´ordenació i de classificació.
En compliment de l´esmentat conveni, des del dilluns dia 13 de gener de 2003 que una tècnica en arxivística de la Diputació de Barcelona està realitzant les tasques convingudes.
En primer lloc s´ordenarà i classificarà la documentació més antiga, que comença a partir del segle XIII fins a l´any 1950, dipositada a l´edifici de l´antic Ajuntament de Dosrius i, posteriorment, es farà el mateix amb la documentació que es troba ubicada a l´actual edifici de la Corporació i que comprèn el període que va des de 1951 fins a avui.
Esperem que en un termini no superior als 9 mesos, aquesta documentació estigui del tot ordenada i classificada. La més antiga podrà ser consultada per estudiosos, investigadors i totes aquelles persones que tinguin interès en la història del nostre municipi. D´altra banda, també serà de molta utilitat per al personal de l´Ajuntament, ja que representa una millora en la gestió administrativa diària.
Josep Jo i Munné
Alcalde
En compliment de l´esmentat conveni, des del dilluns dia 13 de gener de 2003 que una tècnica en arxivística de la Diputació de Barcelona està realitzant les tasques convingudes.
En primer lloc s´ordenarà i classificarà la documentació més antiga, que comença a partir del segle XIII fins a l´any 1950, dipositada a l´edifici de l´antic Ajuntament de Dosrius i, posteriorment, es farà el mateix amb la documentació que es troba ubicada a l´actual edifici de la Corporació i que comprèn el període que va des de 1951 fins a avui.
Esperem que en un termini no superior als 9 mesos, aquesta documentació estigui del tot ordenada i classificada. La més antiga podrà ser consultada per estudiosos, investigadors i totes aquelles persones que tinguin interès en la història del nostre municipi. D´altra banda, també serà de molta utilitat per al personal de l´Ajuntament, ja que representa una millora en la gestió administrativa diària.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Els assistents a l’acte de presentació del Pla Estratègic Maresme 2015 valoren positivament la qualitat de vida de la comarca, però consideren que té déficit d’infrastructures
El Pla Estratègic Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal del Maresme a partir d’una resolució del Consell d’Alcaldes ha començat a caminar. Els treballs que conduiran a projectes concrets que permetin a la comarca afrontar els reptes de futur acabaran el mes de març de 2007. El projecte compta amb un pressupost de 210.000 euros i va ser presentar el dilluns, 14 de novembre, en un acte oficial al qual van assistir més de 200 persones. El convidat d’honor va ser el Conseller de Governació, Joan Carretero.En el decurs de l’acte, iniciant la vocació participativa que té Maresme 2015, es va plantejar als assistents una enquesta per conèixer la seva opinió sobre diferents aspectes definidors del Maresme. Mitjançant un sitema de votació electrònica, van participar a l’enquesta 180 persones que responien al següent perfil: Càrrec electe: 37%
-Directiu/va / tècnic-a: 32%
-Empresari-a/ emprenedor-a : 8%
-Representant social/cívic: 14%
-Altres: 9% La seva procedència geogràfica dels participants era la següent: Maresme Sud: 27%
-Maresme Centre-Mataró: 46%
-Maresme Nord/Vall de la Tordera: 27% Els participants van contestar un conjunt de 15 preguntes a partir de les quals es pot definir un retrat robot inicial de la comarca. Segons aquestes opinions, El Maresme és una comarca bastant unida a Barcelona (61%) i bastant actractiva (56%); però també és una comaarca bastant degradada (39%), bastant insostenible (38%), molt expansiva (55%), bastant desordenada (44%), molt congestionada (54%), molt deficitària (42%), bastant en crisi (30%), amb bastant qualitat de vida (64%), bastant segura (51%), bastant sense capitalitat (31%) i bastant descoordinada pel que fa a les administracions públiques(39%). Per descarregar-se el resultat complert de l’enqueta,
Cliqueu aquí
L’índex de sinistralitat laboral baixa al Maresme per sobre de la mitja catalana
Una dada positiva per al món laboral del Maresme és la sensible reducció del nombre d’accidents laborals durant el 2010 i no tant per la xifra global, que té l’efecte distorsionador de la disminució de llocs de treball, sinó per l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre de sinistres per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Segons les dades fetes públiques per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex de sinistralitat laboral es va reduir al Maresme un 8,05%, un 2,22% més que al conjunt de Catalunya.
En xifres globals, durant el 2010 es van registrar 3.969 accidents laborals a la comarca del Mareme, 443 menys que el 2009. Les dades generals també indiquen que aquesta reducció va ser en els sinistres de pronòstic greu perquè va haver-hi una remuntada en els greus (de 25 a 35) i en els mortals. Malauradament un treballador va perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral quan el 2009 no va haver-hi cap víctima mortal.
Aquestes dades relacionades amb les d’afiliats a la Seguretat Social indiquen que l’índex d’incidència va ser de 4.741,91 sinistres per cada 100.000 afliats, el que representa una reducció del 8,05% respecte al 2009. Aquesta tendència a la baixa en la sinistralitat laboral també es detecta a nivell de Catalunya, on la disminució ha estat del 5,83%.
Les xifres absolutes d’accidentabilitat laboral per serveis reflecteixen una disminució de sinistres a la indústria del 10,77%, a la construcció del 19,23% i als serveis del 6,83%. Aquesta tendència s’inverteix en el sector primari on el nombre d’accidents laborals ha crescut un 6,38%.
Podeu veure en detall l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:
La taxa d’atur al Maresme es del 15,5% després d’un lleuger augment de la desocupació durant el mes de novembre
La borsa de persones sense feina al Maresme ha augmentat el 157 durant el mes de novembre. Segons l’informe mensual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra de persones que cerquen feina a la comarca és de 35.043. Aquesta xifra situa el Maresme en una taxa d’atur del 15,50%.
L’atur al Maresme durant el mes de novembre ha tingut un comportament diferent al de la província de Barcelona i al de Catalunya, on hi ha hagut un lleuger descens en el nombre de persones desocupades. En canvi, en el Maresme les xifres d’atur s’han incrementat en un 0,45% afectant tant al col·lectiu d’homes com al de dones. Per sexes, l’atur afecta més a les dones que tenen una taxa d’atur del 17,04% que al d’homes (14,25%). La mitjana per a la comarca és del 15,50%, una taxa superior a la de la província (14,47%) i a la del conjunt de Catalunya (14,31%).
El sector de treballadors dels serveis de restauració personals, protecció i comerç juntament al de treballadors no qualificats és el que concentra més pèrdues de lloc de treball durant el mes de novembre. En canvi, el de tècnics i científics, el d’operadors d’instal·lacions i maquinària, el de treballadors i artesans qualificats i el de tècnics i profssionals de suport ha experimentat un lleuger descens d’aturats.
Pel que fa a grups d’edat, l’únic que ha tingut un comportament positiu ha estat el del col·lectiu de 25-29 anys.
Municipi a municipi
En 17 dels 30 municipis del Maresme, ha disminuit el nombre de persones aturades: Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalt, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Pineda de Mar es manté com el municipi maresmenc amb una taxa d’atur més elevada (el 20,46%). També superen la mitjana de la comarca: Mataró (19,23%), Calella (18,30%), Malgrat de Mar (17,76%), Tordera (17,20%) i Premià de Mar (16,24%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del CCM: