El Consell Comarcal acull una jornada sobre la central de compres del món local de Catalunya

L´Associació Catalana de Municipis iniciarà el dimarts dia 11 de febrer un cicle de jornades sobre la central de compres del món local de Catalunya. Unes sessions que tenen per objectiu explicar les condicions i processos administratius dels serveis i subministraments que l´ACM i el Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL) ofereixen als ens locals de Catalunya. Aquest cicle comença al Maresme. El Consell Comarcal del Maresme va ser pioner en oferir als municipis de la comarca el servei de compra conjunta per abaratir despeses.

L’acte comptarà amb la presència del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el delegat territorial del Govern a la demarcació de Barcelona, Fernando Brea.

A les 9:30h, un cop acabi la inauguració de la jornada, es farà atenció als mitjans de comunicació ( Sala Vicenç Ferrer).

Data: 2014-02-11

Lloc: Consell Comarcal del Maresme

Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró

El Maresme posarà en valor el seu patrimoni cultural amb la creació de 6 rutes turístiques i 8 intervencions en equipaments culturals

 

El Consell Comarcal del Maresme ha aconseguit millorar el finançament dels fons FEDER per al projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”. Es tracta d’una iniciativa que vol contribuir a desestacionalitzar el turisme facilitant que els visitants s’acostin al llegat històric i al patrimoni cultural maresmenc a través de la creació de 6 rutes i actuacions de millora en 8 recursos culturals considerats com a singulars. El 50% dels 2.638.954 euros necessaris per dur a terme el projecte seran finalment recursos europeus, la resta l’aportaran els 27 municipis que s’han implicat en el projecte.

Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal a la resolució inicial del FEDER han aconseguit millorar el finançament europeu d’aquest projecte maresmenc que vol vertebrar el territori a través d’un producte turístic cultural capaç d’atraure visitants de proximitat durant tot l’any. Finalment, l’aportació dels fons europeus s’ha incrementat en 121.512 euros respecte a la previsió inicial i ascendeix a 1.315.427€.

El projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca” és una aposta clara de diversificació del model turístic de la comarca que continua depenent en excés dels atractius de sol i platja, un segment caracteritzat per una elevada competència i on, cada cop més, el visitant reclama un turisme més experiencial. A més, l’ampliació de l’oferta turística cultural permetrà superar l’elevada estacionalitat del sector que, tal i com es reflecteix a l’informe  “Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme”  és un dels principals reptes de futur de les activitats turístiques a la comarca. 

En aquesta línia, el projecte té tres eixos d’actuació. El primer és el disseny i senyalització de 6 rutes turístiques temàtiques que rescaten la història de la comarca: el llegat Iberoromà; torres de guaita, defenses i fortificacions; modernisme; patriomi indià; indústria tèxtil i el Camí de Sant Jaume. El segon és la difusió, tant d’aquestes rutes com de la resta de productes turístics, amb la creació d’una plataforma digital. I el tercer és el de la intervenció en 8 recursos considerats singulars. En concret, es contempla la creació d’un centre d’interpretació al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i la redacció dels corresponent projecte museogràfic; l’activació arqueològica i turística del Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt; la rehabilitació de la Torre de les Aigües com a centre d’interpretació patrimonial i punt d’informació turístic de Dosrius; l’adequació de l’accessibilitat del clos arqueològic Torre Llauder de Mataró; l’exposició permanent del Museu Municipal i punt d’informació turístic de can Ventura del Vi de Cabrils, la rehabilitació de l’edifici històric de Vil·la Flora de Canet de Mar; la rehabilitació de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna com a eqjuipament d’ús cultural i turistic i la recreació 3D del Castell de Burriac de Cabrera de Mar.

“L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”, impulsat pel Consell Comarcal i dissenyat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. El projecte requerirà d’una inversió total de 2.630.954 euros més IVA. El 50% d’aquest pressupost (1.315.427€) seràn finançats per Fons Europeus de desenvolupament regional (FEDER) i el 50% restant l’aportaran els 27 municipis adherits: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Els assistents a l’acte de presentació del Pla Estratègic Maresme 2015 valoren positivament la qualitat de vida de la comarca, però consideren que té déficit d’infrastructures

 


El Pla Estratègic Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal del Maresme a partir d’una resolució del Consell d’Alcaldes ha començat a caminar. Els treballs que conduiran a projectes concrets que permetin a la comarca afrontar els reptes de futur acabaran el mes de març de 2007. El projecte compta amb un pressupost de 210.000 euros i va ser presentar el dilluns, 14 de novembre, en un acte oficial al qual van assistir més de 200 persones. El convidat d’honor va ser el Conseller de Governació, Joan Carretero.


En el decurs de l’acte, iniciant la vocació participativa que té Maresme 2015, es va plantejar als assistents una enquesta per conèixer la seva opinió sobre diferents aspectes definidors del Maresme. Mitjançant un sitema de votació electrònica, van participar a l’enquesta 180 persones que responien al següent perfil: Càrrec electe: 37%
-Directiu/va / tècnic-a: 32%
-Empresari-a/ emprenedor-a : 8%
-Representant social/cívic: 14%
-Altres: 9% La seva procedència geogràfica dels participants era la següent: Maresme Sud: 27%
-Maresme Centre-Mataró: 46%
-Maresme Nord/Vall de la Tordera: 27% Els participants van contestar un conjunt de 15 preguntes a partir de les quals es pot definir un retrat robot inicial de la comarca. Segons aquestes opinions, El Maresme és una comarca bastant unida a Barcelona (61%) i bastant actractiva (56%); però també és una comaarca bastant degradada (39%), bastant insostenible (38%), molt expansiva (55%), bastant desordenada (44%), molt congestionada (54%), molt deficitària (42%), bastant en crisi (30%), amb bastant qualitat de vida (64%), bastant segura (51%), bastant sense capitalitat (31%) i bastant descoordinada pel que fa a les administracions públiques(39%). Per descarregar-se el resultat complert de l’enqueta,  
Cliqueu aquí

L´Ajuntament amplia la vorera de davant l´escola Vista Alegre

Avui, dimarts 7 de gener, la regidoria de Serveis Municipals i Manteniment comença les obres d´ampliació de la vorera de davant de l´escola Vista Alegre, a la ronda Sant Oleguer.


L´Associació de Mares i Pares de l´escola havia demanat aquestes obres amb l´objectiu de millorar la seguretat en l´accés i sortida dels nens i nenes del centre educatiu. Els treballs consistiran també en la supressió de barreres arquitectòniques.

El tram afectat és el comprès entre el Camí dels Caputxins i el centre educatiu. A més, es pavimentarà la vorera fins a la plaça Pintor Cusachs amb un paviment d´aglomerat asfàltic antilliscant, ja que aquest és un tram amb força pendent.

Els treballs els realitza l´empresa Deumal i tenen un pressupost de 18.407,22 euros. Està previst que els treballs durin 3 setmanes.

El proper dissabte 1 de febrer s´inaugura una exposició sobre els projectes de futur de l´Ajuntament de Premià de Dalt

El Museu de Premià de Dalt acull aquesta exposició, la qual inclou també actuacions ja executades o bé en fase d´execució

L´exposició es titula Premià de Dalt, progrés i identitat i és un recull dels projectes urbanístics que el consistori vol tirar endavant els propers anys. Alguns d´aquest projectes depenen, però, de l´aprovació definitiva del Pla General d´Ordenació Urbanística Municipal. Aquest és el cas de la construcció d´habitatge de promoció municipal, una de les apostes més importants de l´actual Ajuntament, i alhora, una actuació destacada que podreu observar a l´exposició que s´inaugura dissabte.


Coincidint amb la inauguració de la mostra, es donarà a conèixer el Pla Municipal d´Habitatge, que vol endegar properament l´Ajuntament. Es tracta d´un programa ambiciós que preveu la construcció d´un total de 398 habitatges de Promoció Municipal tant de venda com de lloguer. El Pla D´Habitatge disposa de diverses modalitats de vivenda per a satisfer les necessitats del conjunt de la població. Així doncs, hi haurà habitatge de lloguer, de protecció oficial, de preu taxat i lliures.

Recordem que l´exposició la inaugurarà l´alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda, el proper dissabte 1 de febrer a les 12 del migdia. Prèviament, a 2 quarts d´11, se servirà un cafè als assistents.

Aprofitant l´acte de dissabte, el nou equipament de Can Figueres, la nova Biblioteca i l´Arxiu Municipal, gaudiran de jornades de portes obertes durant tot el cap de setmana perquè tothom pugui conèixer l´espai, pendent encara de la instal·lació del mobiliari.

Noves actuacions contra les inundacions a Premià de Mar

Sota el criteri que les aigües de pluja han de tenir sortida natural al mar, demà, dimarts 18 de febrer, s’iniciarà a Premià de Mar una nova actuació contra les inundacions. Es tracta de col·locar i arranjar diversos embornals que connectaran amb una sortida de pluvials de la crta. de Vilassar de Dalt.


Aquest pluvial recollirà les aigües que baixen des del Torrent Fontsana i que són les causants de les inundacions al carrer Martí i Cases. L’actuació a la crta de Vilassar de Dalt té una previsió màxima de 15 dies i un pressupost d’11.387,26EUR.

Les obres tallaran un petit tram del carril de llevant de la carretera de Vilassar de Dalt des de la N-II fins al carrer de Martí i Cases la qual cosa implica que no podran accedir-hi des de la N-II els vehicles que vinguin de Mataró, aquests hauran d’entrar al poble pel semàfor de Santiago Rusiñol.

Tanmateix no es podrà sortir en direcció a Barcelona, s’haurà de fer per Mas Abril. El tall però, no afectarà als vehicles que s’incorporin des del sentit de Barcelona de la Nacional-II. En aquests moments s’està instal·lant la senyalització viària.

Aquesta actuació s’afegeix a la que paral·lelament s’està realitzant al parc de la Salle Sud que vol evitar les inundacions al carrer Enric Borràs, canviant el desnivell del terreny per abocar les aigües de pluja a través del pas de vianants d’Abat Oliva al mar.

Des del 1999 s’han realitzat un total de 22 actuacions dirigides a minvar els efectes de les fortes pluges, evitant (el màxim possible) les inundacions a la part baixa de la vila.

Les actuacions han estat de signe diferent i han consistit en la instal·lació de canonades de pluvials (només per a aigües de pluja) nou col·lector i millora de l’antic, sobreeixidors, sorrals, neteges o canalització de torrents. Totes aquestes actuacions s’han fet sota el criteri que, a Premià de Mar, l’aigua de pluja s’ha de separar de la
residual i ha d’anar directament a mar.

> Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
>

Més diners per al Jutjat de Pau

L’Ajuntament d’Argentona rep una subvenció d´uns 5.300 EUROS (quasi 900.000 pessetes) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, pel funcionament quotidià del Jutjat de Pau de la Vila.


Amb la concessió d´aquesta subvenció la Generalitat col·labora al funcionament del nostre Jutjat de Pau i ens permet donar millors serveis a les persones de la Vila amb un estalvi dels recursos municipals.

Ben cordialment,

Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona

El Ple de l’Ajuntament de Mataró aprova la constitució de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró

El Ple de l´Ajuntament d´ahir dijous, 3 d´abril, va aprovar la constitució de la “Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l´economia social i la rehabilitació urbana”.


La Fundació té com a finalitat la defensa i promoció del cooperativisme i l´economia social en l´àmbit local de la ciutat de Mataró, a Catalunya i a nivell internacional, mitjançant actuacions de formació, informació, estudis, assessorament i qualsevol altra actuació.

Qui forma part del Patronat de la Fundació?

Conforme a la Unió de Cooperadors i als diferents grups municipals, s´ha determinat que els membres del Patronat de la Fundació seran els següents:

. President: Manuel Mas

. Unió de Cooperadors: Xavier Vilert, Anna Huertos, Antoni Luís, Aureli Massfrets, Vicenç Delos, Agàpit Borràs

. Grup municipal del PSC: Jaume Puig

. Grup municipal de CiU: Joaquim Esperalba

. Grup municipal del PP: Joan López

. Grup municipal d´IC-V: Salvador Milà

. Responsable en l´àmbit de promoció econòmica: Pilar Gonzàlez-Agàpito

. Responsable d´urbanisme: Arcadi Vilert.

Objectius de la Fundació

Com objectius bàsics de la Fundació es troben:

. Preservar el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors perquè no pugui ser objecte d´actuacions especulatives.

. Donar suport a les empreses de l´economia social de Mataró per millorar el seu posicionament al mercat.

. Actuar com a dinamitzador de l´economia social i dels principis cooperatius a la ciutat de Mataró preferentment en els àmbits formatius i empresarials.

. Incentivar l´intercanvi d´informació i experiències a nivell internacional entre empreses de l´economia social.

Per altra banda, la Fundació també disposa d´un Pla d´Actuació 2003-2004 que alhora contempla les actuacions relacionades amb la incorporació del patrimoni.

Així, la incorporació del patrimoni fundacional es concreta en tres fases :

– Fase I. Dotació inicial de la Fundació: solar del carrer Palmerola de 560 m2.

– Fase II. Patrimoni que s´incorporarà a la Fundació immediatament després de la seva constitució: local comercial situat al carrer Poeta Josep Punsola, 36-38

– Fase III. Patrimoni que s´incorporarà dos anys després de la constitució de la Fundació: casa de dos cossos al Camí Ral, 260-262 que ja està enderrocada; un edifici al carrer Meléndez Valdés, 15; i 3 cases del carrer Cristina, que actualment estan enderrocades. A través d´un acord amb PUMSA, les dues plantes baixes o el seu equivalent quedaran com a propietat de la Fundació i les plantes pis estaran destinades a ser pisos de lloguer de titularitat pública.

Antecedents

El 1990 l´Ajuntament i Unió de Cooperadors de Mataró van iniciar el procés de recuperació per a la ciutat i per al cooperativisme dels diferents immobles que formaven part del patrimoni històric de l´associació.

No va ser fins al 1998 que es va signar un conveni entre l´Ajuntament, l´Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), l´empresa d´urbanisme municipal PUMSA i la Unió de Cooperadors de Mataró, per iniciar el procés per a la creació d´una Fundació que tingués com objectiu la promoció i difusió de l´economia social a la ciutat i la gestió del seu patrimoni, a més de la creació d´una comissió promotora.

I el passat mes de març, la comissió promotora va aprovar la redacció definitiva dels estatuts i el Pla de gestió de la futura Fundació.

Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia a Dosrius

L´Ajuntament de Dosrius i el Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya han signat, amb data d´avui, un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia.


Amb la signatura d´aquest conveni, la voluntat d´ambdues parts és la d´aconseguir la màxima coordinació, cooperació i col·laboració en l´execució de les funcions encomanades als cossos policials que depenen de totes dues administracions, amb la finalitat que imperi la seguretat global, l´actuació en benefici del ciutadà, la lleialtat institucional mitjançant la col·laboració i cooperació recíproca, l´eficàcia com a objectiu i el compromís comú d´implementar millores continuades, operativament i racionalment viables.

Estem convençuts que amb la signatura d´aquest conveni es fa un gran pas endavant en matèria de seguretat al municipi de Dosrius, cosa que afavorirà tots els veïns i veïnes, que podran gaudir de més seguretat pública, això vol dir tranquil·litat.

Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 6 de maig de 2003