L’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, va signar ahir davant de notari, acompanyat del secretari municipal, la venda de tres finques municipals situades al Canyadell. Els diners de la venda, que s’ha fet mitjançant una subhasta pública i que puja a 397.215 euros, es destinaran ara a la compra de sòl urbà per fer-hi habitatge públic. L’alcalde destaca que els serveis tècnics municipals ja estan estudiant possibles ubicacions d’aquesta futura promoció i assenyala que és un bon moment per dissenyar-ho ja que el consistori està treballant en aquest moment en la redacció del nou pla general d’urbanisme.
Miquel Rubirola té pendent, d’altra banda, reunir-se pròximament amb la nova directora general d’Habitatge, Carme Trilla, que ara depèn de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a mans del mataroní Salvador Milà. La vila està pendent ara de l’inici de la primera promoció pública d’habitatge social, que s’ha de construir al Pla dels Frares. També hi ha programada una promoció d’habitatge social al futur barri del Bareu, que en aquest cas és d’iniciativa privada.
Amb la compra que el govern municipal podrà efectuar amb la venda d’aquestes parcel·les -s’hi haurà de sumar l’alienació d’altres dues parcel·les: una al Canyadell i una altra al P-25, que ara estan a subhasta-, es podrà dissenyar una tercera promoció. En la reunió amb Trilla, Rubirola s’interessarà per l’inici de la promoció del Pla dels Frares i aprofitarà per comentar-li l’adquisició d’aquest nou solar per a futures promocions.
L´Ajuntament de Mataró i l´empresa municipal de gestió de trànsit GINTRA estableixen l´eina de planificació del servei públic d´aparcaments
Avui divendres, 28 de febrer, el regidor de Via Pública, Joan Antoni Baron, i el president de l´empresa municipal d´urbanisme PUMSA, Arcadi Vilert, han donat a conèixer el contracte-programa pel qual es regirà el funcionament de l´empresa municipal Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) quant al servei públic d´aparcament de vehicles per al període 2003-2006.
El document, que va ser presentat a la darrera Comissió Municipal Informativa de Via Pública, està previst portar-se a l´aprovació del Ple del mes de març i determina els compromisos entre l´Ajuntament i GINTRA.
El passat juliol, el Ple de l´Ajuntament va aprovar la constitució de la societat Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) amb l´objecte de gestionar el servei públic relatiu a la mobilitat urbana, la promoció, construcció, edificació i condicionament d´espais destinats a tota mena de vehicles, així com la seva explotació directa i indirecta, la gestió de les zones d´estacionament regulades i el servei de retirada de vehicles en l´àmbit de Mataró.
Així, el contracte-programa es configura com una eina de planificació estratègica i de gestió del servei públic d´aparcament de vehicles a la ciutat, a més estableix el marc regulador de les seves relacions econòmiques i administratives i els compromisos adquirits per les dues parts. Tècnicament, l´Ajuntament determina els objectius, aprova la programació, controla i avalua la gestió i les activitats de GINTRA. Els objectius es concreten en el Programa d´Actuació Municipal (PAM).
Quant al capital de la nova societat es divideix en un 11,76% per part de l´Ajuntament i un 88,24% de PUMSA, en aportacions no dineràries dels aparcaments de Rocafonda i del Parc Central.
Contingut del document
El contracte-programa s´estructura en quatre àmbits diferents:
. Estratègia i línies d´actuació: en aquest apartat es proposen els objectius estratègics com l´augment de la fluïdesa circulatòria o l´afavoriment de la utilització del transport públic col·lectiu en detriment de l´ús del vehicle privat; i les línies bàsiques per aconseguir els objectius, com dotar d´oferta d´aparcament en les zones on en falta, la reducció de la indisciplina viària de l´aparcament il·legal o la reducció del volum de trànsit en hores punta.
. Operativitat i coordinació: on s´identifiquen les accions a executar i quin efecte tindran.
. Finançament: el recursos s´obtindran de la pròpia societat, de PUMSA i de l´Ajuntament.
. Seguiment, avaluació i control: hi haurà una comissió que avaluarà, emetrà un informe, proposarà les mesures necessàries i proposarà la revisió o modificació de les clàusules del contracte.
Antecedents
L´Ajuntament ha cregut oportú impulsar una política activa dirigida a implantar dotacions d´estacionament que el sector privat no estableix pel seu elevat cost o rendibilitat a llarg termini, a més de racionalitzar i reequilibrar l‘ús dels carrers en zones de gran concentració comercial.
Així, en el Ple de l´abril de 2001 es va aprovar que l´empresa municipal d´urbanisme PUMSA gestionés el que comportava la construcció i explotació d´aparcaments en subsòl, l´explotació de l´aparcament en superfície i el servei de retirada de vehicles de la via pública i la gestió del dipòsit de vehicles.
Atès que era necessari una gran especialització tècnica per portar a terme aquesta gestió, el Ple de l´Ajuntament del juliol de 2002 va aprovar la creació de GINTRA, el consell d´administració de la qual es va reunir ahir, 27 de febrer, per primera vegada.
El document, que va ser presentat a la darrera Comissió Municipal Informativa de Via Pública, està previst portar-se a l´aprovació del Ple del mes de març i determina els compromisos entre l´Ajuntament i GINTRA.
El passat juliol, el Ple de l´Ajuntament va aprovar la constitució de la societat Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) amb l´objecte de gestionar el servei públic relatiu a la mobilitat urbana, la promoció, construcció, edificació i condicionament d´espais destinats a tota mena de vehicles, així com la seva explotació directa i indirecta, la gestió de les zones d´estacionament regulades i el servei de retirada de vehicles en l´àmbit de Mataró.
Així, el contracte-programa es configura com una eina de planificació estratègica i de gestió del servei públic d´aparcament de vehicles a la ciutat, a més estableix el marc regulador de les seves relacions econòmiques i administratives i els compromisos adquirits per les dues parts. Tècnicament, l´Ajuntament determina els objectius, aprova la programació, controla i avalua la gestió i les activitats de GINTRA. Els objectius es concreten en el Programa d´Actuació Municipal (PAM).
Quant al capital de la nova societat es divideix en un 11,76% per part de l´Ajuntament i un 88,24% de PUMSA, en aportacions no dineràries dels aparcaments de Rocafonda i del Parc Central.
Contingut del document
El contracte-programa s´estructura en quatre àmbits diferents:
. Estratègia i línies d´actuació: en aquest apartat es proposen els objectius estratègics com l´augment de la fluïdesa circulatòria o l´afavoriment de la utilització del transport públic col·lectiu en detriment de l´ús del vehicle privat; i les línies bàsiques per aconseguir els objectius, com dotar d´oferta d´aparcament en les zones on en falta, la reducció de la indisciplina viària de l´aparcament il·legal o la reducció del volum de trànsit en hores punta.
. Operativitat i coordinació: on s´identifiquen les accions a executar i quin efecte tindran.
. Finançament: el recursos s´obtindran de la pròpia societat, de PUMSA i de l´Ajuntament.
. Seguiment, avaluació i control: hi haurà una comissió que avaluarà, emetrà un informe, proposarà les mesures necessàries i proposarà la revisió o modificació de les clàusules del contracte.
Antecedents
L´Ajuntament ha cregut oportú impulsar una política activa dirigida a implantar dotacions d´estacionament que el sector privat no estableix pel seu elevat cost o rendibilitat a llarg termini, a més de racionalitzar i reequilibrar l‘ús dels carrers en zones de gran concentració comercial.
Així, en el Ple de l´abril de 2001 es va aprovar que l´empresa municipal d´urbanisme PUMSA gestionés el que comportava la construcció i explotació d´aparcaments en subsòl, l´explotació de l´aparcament en superfície i el servei de retirada de vehicles de la via pública i la gestió del dipòsit de vehicles.
Atès que era necessari una gran especialització tècnica per portar a terme aquesta gestió, el Ple de l´Ajuntament del juliol de 2002 va aprovar la creació de GINTRA, el consell d´administració de la qual es va reunir ahir, 27 de febrer, per primera vegada.
Els ciutadans de Mataró poden comunicar per internet el mal funcionament dels llums de la ciutat
Des del passat dilluns, 7 d´abril, es pot visitar al web municipal un nou apartat que ofereix informació sobre l´enllumenat públic a Mataró i permet als ciutadans comunicar a l´Ajuntament el mal funcionament dels punts de llum de la ciutat. Així, el nou apartat, al qual s´hi pot accedir a través de la secció serveis de la ciutat, s´estructura en dues parts, la primera informativa i la segona indicant a l´usuari com passar avisos de llums que no funcionen correctament.
Al subapartat avisos s´informa de les possibilitats de comunicar els problemes d´enllumenat a través d´internet o bé contactant amb el telèfon d´atenció ciutadana 010 les 24 hores del dia. Si es vol fer per internet només cal accedir a un formulari i omplenar-ho amb les dades personals i indicant el problema detectat a l´enllumenat públic. Totes les incidències són ateses en el termini de 24 hores i es resolen tan aviat com els serveis municipals tenen capacitat per fer-ho.
Amb aquest nou servei s´informa els ciutadans en detall dels diferents tipus d´il·luminació que instal·la l´Ajuntament arreu de la ciutat i dels esforços per estalviar energia sense disminuir la qualitat del servei. La meitat de la xarxa d´enllumenat públic de Mataró compta amb un sistema de línies de reducció de flux que permet baixar la intensitat dels llums quan disminueix l´activitat ciutadana, entre les 23.00 i les 06.00h. Això suposa una reducció del consum del 35% en aquest interval.
Al subapartat avisos s´informa de les possibilitats de comunicar els problemes d´enllumenat a través d´internet o bé contactant amb el telèfon d´atenció ciutadana 010 les 24 hores del dia. Si es vol fer per internet només cal accedir a un formulari i omplenar-ho amb les dades personals i indicant el problema detectat a l´enllumenat públic. Totes les incidències són ateses en el termini de 24 hores i es resolen tan aviat com els serveis municipals tenen capacitat per fer-ho.
Amb aquest nou servei s´informa els ciutadans en detall dels diferents tipus d´il·luminació que instal·la l´Ajuntament arreu de la ciutat i dels esforços per estalviar energia sense disminuir la qualitat del servei. La meitat de la xarxa d´enllumenat públic de Mataró compta amb un sistema de línies de reducció de flux que permet baixar la intensitat dels llums quan disminueix l´activitat ciutadana, entre les 23.00 i les 06.00h. Això suposa una reducció del consum del 35% en aquest interval.
La connexió ferroviària Malgrat-Blanes es restablirà a finals d’any
Els treballs de construcció del nou pont ferroviari entre Malgrat de Mar i Blanes avancen al ritme previst i la circulació de trens es podria restablir a finals d’any. La connexió entre aquestes poblacions va quedar interrompuda la matinada del 22 de gener quan la forta crescuda de la Tordera, a conseqüència del temporal Glòria, va afectar greument l’estructura de l’anterior pont.
El nou, que té un pressupost de 8,6 milions d’euros, ja està acabat i actualment s’està treballant en el muntatge de la via. Dsprés s’hauran de col·locar les instal·lacions d’electrificació, la senyalització i la canalització de les instal·lacions de telecomunicacions. Tot plegat, segons Adif, estarà enllestit el mes de novembre. La previsió és que durant el mes de desembre es faci la validació de la seguretat de la instal·lació i aquest nou tram pugui entrar en funcionament a finals d’any.
L’anunci s’ha fet en el decurs de la visita a les obres realitzada per la delegada del Gobierno a Catalunya, Teresa Cunillera, qui ha anat acompanyada pel director general de Conservació i Manteniment d’Adif, Ángel Contreras; el president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot; l’alcalde i el primer tinent d’alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader i Jofre Serret; la quarta tinent d’alcalde de Blanes, Marina Vall.llosada; i el subdelegat del Gobierno a Girona, Albert Bramon.
Damià del Clot ha valorat positivament el desenvolupament de les obres tot recordant que cal més inversions per reforçar les infraestructures bàsiques del Maresme, una comarca que ha estat tradicionalement molt castigada per la meteorologia, “uns episodis que cada vegada són més freqüents i devastadors com a conseqüència del canvi climàtic. Cal que ens anem preparant per a un llarg hivern” ha afegit.
Més informació. NOTA INFORMATIVA de la Delegació del Gobierno a Catalunya
Canet participa a la Fira Modernista de Terrassa
Aquest primer cap de setmana de maig, Canet participa a la Fira Modernista de Terrassa. De la mà de la Casa museu Domènech i Montaner, que és qui organitza la Ruta Modernista de Canet, des de l’estand de l’Ajuntament és mostrarà el nostre potencial com a destinació de turisme cultural.
A més a més de la parada institucional, una colla d’artesans del poble també hi seran presents. En concret hi haurà vitralls, forja, esmalts, joies, ceràmica … i els pastissers hi faran “Vitralls de Canet” en un obrador portat expressament a la Fira.
La Fira Modernista de Terrassa servirà per començar a donar als visitants el fulletó que engloba totes les possibilitats turístiques de Canet. Aquest fulletó-guia acaba de ser editat des de la regidoria de Turisme i, de manera general, inclou el que després s’especificarà en unes guies més concretes de cada àmbit. Sota el nom de Canet, Modernisme vora el mar, al fulletó hi ha: Visions de Canet, Canet platges, Canet Modernisme, Rutes i senders de Canet, Canet Santuari i un resum de les festes locals.
A més a més de la parada institucional, una colla d’artesans del poble també hi seran presents. En concret hi haurà vitralls, forja, esmalts, joies, ceràmica … i els pastissers hi faran “Vitralls de Canet” en un obrador portat expressament a la Fira.
La Fira Modernista de Terrassa servirà per començar a donar als visitants el fulletó que engloba totes les possibilitats turístiques de Canet. Aquest fulletó-guia acaba de ser editat des de la regidoria de Turisme i, de manera general, inclou el que després s’especificarà en unes guies més concretes de cada àmbit. Sota el nom de Canet, Modernisme vora el mar, al fulletó hi ha: Visions de Canet, Canet platges, Canet Modernisme, Rutes i senders de Canet, Canet Santuari i un resum de les festes locals.
Acord per reactivar el pla de dinamització comercial d’Arenys de Mar
El departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunta, l’Ajuntament d’Arenys de Mar, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya i la Unió de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Mar (UBICA) han signat un conveni de col·laboració per tirar endavant el pla de dinamització comercial de la vila. Les parts signants consideren que és molt necessari continuar esforçant-se per dissenyar estratègies que millorin la competitivitat del comerç local.
El primer pas ha estat l’aprovació del programa de dinamització comercial per a l’any 2003, que conté sis grans eixos d’actuació i que té un pressupost global de 64.045 euros. Aquest programa es concreta en els següents apartats, que es recollen el conveni de col·laboració:
-Estructura i gestió, dotat amb 27.045 euros
-Identificació comercial, 9.000 euros
-Accions de servei al consumidor, 10.000 euros
-Accions de suport al comerciant, 5.000 euros
-Campanyes de comunicació publicitat, 4.000 euros
-Accions de promoció i animació comercial, 9.000 euros
El conveni també fixa les aportacions que hauran de fer les diferents administracions per tirar endavant el pla de dinamització comercial. En primer lloc, la Generalitat es compromet al finançament d’un màxim de 12.000 euros. L’Ajuntament, per la seva banda, aportarà fins a 27.045 euros. La Cambra de Comerç desenvoluparà tasques d’orientació, informació i assessorament tècnic. Mitjançant aquesta conveni, l’Agrupament de Botiguers de Catalunya es compromet a posar en marxa el pla, fer-ne seguiment i a oferir al comerciant un pla de serveis. Finalment, la UBICA assumeix el finançament de la resta del projecte, que puja a 25.000 euros.
La signatura del conveni ha anat a càrrec de l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, en representació del consistori arenyenc; del director general de Comerç, Jaume Angerri, per part de la Generalitat; del president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Miquel Valls; del president de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Esteve Canteria, i del president de la Unió de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Mar, Agustí Costa.
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Benet Maimí, ha destacat que aquest conveni és una declaració d’intencions i que a partir d’ara s’hauran d’anar desenvolupant els objectius que fixa el document a través d’accions concretes.
El primer pas ha estat l’aprovació del programa de dinamització comercial per a l’any 2003, que conté sis grans eixos d’actuació i que té un pressupost global de 64.045 euros. Aquest programa es concreta en els següents apartats, que es recollen el conveni de col·laboració:
-Estructura i gestió, dotat amb 27.045 euros
-Identificació comercial, 9.000 euros
-Accions de servei al consumidor, 10.000 euros
-Accions de suport al comerciant, 5.000 euros
-Campanyes de comunicació publicitat, 4.000 euros
-Accions de promoció i animació comercial, 9.000 euros
El conveni també fixa les aportacions que hauran de fer les diferents administracions per tirar endavant el pla de dinamització comercial. En primer lloc, la Generalitat es compromet al finançament d’un màxim de 12.000 euros. L’Ajuntament, per la seva banda, aportarà fins a 27.045 euros. La Cambra de Comerç desenvoluparà tasques d’orientació, informació i assessorament tècnic. Mitjançant aquesta conveni, l’Agrupament de Botiguers de Catalunya es compromet a posar en marxa el pla, fer-ne seguiment i a oferir al comerciant un pla de serveis. Finalment, la UBICA assumeix el finançament de la resta del projecte, que puja a 25.000 euros.
La signatura del conveni ha anat a càrrec de l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, en representació del consistori arenyenc; del director general de Comerç, Jaume Angerri, per part de la Generalitat; del president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Miquel Valls; del president de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Esteve Canteria, i del president de la Unió de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Mar, Agustí Costa.
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Benet Maimí, ha destacat que aquest conveni és una declaració d’intencions i que a partir d’ara s’hauran d’anar desenvolupant els objectius que fixa el document a través d’accions concretes.
El Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Mataró treballaran conjuntament per impulsar projectes de desenvolupament de la comarca
El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i l’alcalde de Mataró, Joan Mora, han mantingut avui una reunió amb la voluntat de sumar esforços i col•laborar en temes d’interès comú de la comarca.
Mora ha manifestat que “els consells comarcals i els ajuntaments han de treballar conjuntament per millorar l’eficiència dels serveis de cara als ciutadans” ha afegit que “en moments com aquests hem de demostrar que les administracions som capaços de posar-nos d’acord per estalviar diners al ciutadà i donar-li els millors serveis”.
Miquel Àngel Martínez ha posat de relleu “la voluntat de l’Ajuntament de Mataró d’acompanyar el Consell Comarcal. Sumem esforços, caminem en la mateixa direcció i aquesta no és una altra que enfortir el Maresme”. Martínez ha afegit que “Mataró ha de ser la capital generosa que necessita la comarca”
Pel que fa als temes tractats durant la reunió, s’han posat sobre la taula l’antic edifici del Club Nàutic, el projecte Mataró Maresme Marítim, el turisme, el projecte de la mobilitat de la comarca, la sorra i la regeneració de les platges, la compra agregada, la mancomunació de serveis i la promoció econòmica, entre d’altres. Com a exemple de la mancomunitat de serveis l’alcalde ha anomenat l’oferiment de Mataró a la resta de municipis dels serveis professionals d’Urbanisme municipals.
S’inauguren les obres de la part baixa del carrer Dolors Monserdà d’Argentona
Demà dissabte, 19 de juliol de 2003, a 2/4 de 12 del matí es farà la inauguració oficial de les obres que s´han feta a la part baixa del Carrer Dolors Monserdà. Hi haurà animació i un petit piscolabis.
Amb aquestes obres s´ha fet una remodelació total d´aquesta part del carrer que, a partir d´ara serà de prioritat pels vianants. S´ha fet el clavegueram nou de trinca, s´ha aprofitat per ensorrar tots els serveis que ha sigut possible, s´ha posat enllumenat nou, així com l´enrajolat de tot aquest tros de carrer.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Amb aquestes obres s´ha fet una remodelació total d´aquesta part del carrer que, a partir d´ara serà de prioritat pels vianants. S´ha fet el clavegueram nou de trinca, s´ha aprofitat per ensorrar tots els serveis que ha sigut possible, s´ha posat enllumenat nou, així com l´enrajolat de tot aquest tros de carrer.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
l’Ajuntament de Vilassar de Dalt estrena un cotxe elèctric destinat a la Brigada d’Obres
L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estrenat un vehicle industrial que funciona amb electricitat. Es tracta d’un cotxe que té una allargada de 3,20 metres, una amplada d’1,10m. i una altura de 2 metres.
La capacitat de càrrega és de 700 kg, i la de remolc és de 3 tones de pes. El cotxe, destinat a la Brigada d’Obres i serveis, ha costat 17.715 euros, i té una autonomia de 70 km, equivalent a les 8 hores de la jornada de treball de la brigada. El cotxe funciona amb bateries i es carrega amb electricitat.
La capacitat de càrrega és de 700 kg, i la de remolc és de 3 tones de pes. El cotxe, destinat a la Brigada d’Obres i serveis, ha costat 17.715 euros, i té una autonomia de 70 km, equivalent a les 8 hores de la jornada de treball de la brigada. El cotxe funciona amb bateries i es carrega amb electricitat.
Mataró estrenarà aquest estiu el nou accés al Port des de la Porta Laietana i el nou tram del passeig Marítim
L´alcalde, Manuel Mas, ha visitat les obres de construcció del nou accés al Port des de la Porta Laietana i també les que s´estan fent actualment al passeig Marítim, entre l´espigó del Port i el Centre Natació Mataró.
La primera de les obres la realitza l´empresa COMSA per encàrrec del Consorci del Port ( format per Generalitat i Ajuntament) i la segona l´està executant l´empresa PLODER per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient.
Les dues actuacions, que representen una inversió de més de 10 milions d´euros al front litoral, està previst que estiguin enllestides durant el mes de juliol.
El nou accés per a vehicles i vianants des de la Porta Laietana
Les obres consisteixen en la creació d’un gran pas subterrani per a vehicles i vianants per sota la via del tren i la prolongació del vial fins a la instal·lació portuària. Consta d´una calçada per a vehicles amb doble sentit de circulació i una amplada i radi de curvatura suficients per al pas de vehicles articulats, autobusos i transports d´embarcacions amb una altura útil de 5,50 metres (superior al gàlib mínim de les carreteres i autopistes).
L´accés parteix de la rotonda de la Porta Laietana, que comunica amb l´avinguda d´Ernest Lluch (antiga avinguda del Port) i la trama urbana de Mataró, la carretera N-II, l´autopista C-32 (abans A-19), i l´autopista C-60 (Mataró-Granollers). Des d´aquest punt, es fa descendir la rambla central de l´avinguda (que forma part del sector terciari i de serveis d´El Rengle) per passar per sota de les vies de ferrocarril i accedir al port a través d´una franja litoral que s´urbanitza creant un passeig marítim de vianants protegit amb les defenses marítimes adequades i on s´han plantat ja 75 palmeres.
També s´està construint un pas de vianants segregat amb escales i rampes apte per a persones amb problemes de mobilitat i bicicletes. El pas soterrat disposarà d´un sistema de bombes amb grup electrogen propi per tal d´evacuar les aigües en cas de pluges intenses sense veure´s afectat pels talls del subministrament elèctric. També comptarà amb pantalles d´impermeabilització per evitar la filtració de l´aigua del mar.
Les obres es van iniciar el gener de 2002 i estan finançades pel Consorci Port de Mataró, format per l´Ajuntament i el Departament de la Generalitat, i té un pressupost de 6,25 milions d´euros. L´objectiu del projecte és el de donar un impuls a aquesta important infrastructura esportiva, turística, pesquera, comercial, industrial i d´oci.
El nou passeig Marítim
El tram del passeig Marítim comprès entre el CN Mataró i el Cargol també està actualment en obres. El projecte de construcció del passeig el porta a terme el Ministeri de Medi Ambient, amb una inversió d´uns 3,9 milions d´euros, i ha incorporat moltes propostes realitzades per l´Ajuntament motivat perquè el primer projecte existia des del 1994 i s´havia d´adequar als nous requisits mediambientals.
Així, les principals novetats introduïdes en el nou projecte afecten a la zona d´intersecció entre l´obra del passeig i la sorra de la platja. Mentre al projecte inicial preveia que la construcció d´unes grades longitudinals de ciment molt llargues, aquesta idea ha estat substituïda per la construcció d´una escullera de roques. El desnivell creat serà d´un parell de metres i, sobre de l´escullera, està previst la construcció d’una mena de banc baix i longitudinal d´obra.
L´accés dels usuaris de la platja a la zona de sorra es canalitzarà a través de cinc grups de rampes i escales, que es troben situades al final de cada una de les prolongacions visuals d´alguns dels carrers de la ciutat que baixen cap a mar -Jaume Balmes, Sant Joan, Sant Pere i Jordi Joan- i del nou pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí.
Les prolongacions visuals dels carrers es fan paleses en el tractament del sòl del passeig, que només estarà asfaltat en aquesta mena d´eixos imaginaris. La resta del passeig, que tindrà una amplada d´entre 20 i 30 metres segons el tram, serà de sauló i comptarà amb vegetació: palmeres a les zones de delimitació i altres tipus d’arbres a la zona central.
Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel.la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal.lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l´hivern, es destinaran a la instal.lació d´establiments de gelats o orxateries.
Al costat de cada un dels cinc grups d´escales i rampes es farà una petita grada i es mantindrà el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d´esports, jocs o altres activitats a l´aire lliure.
Una de les novetats més destacables de les modificacions introduïdes en el projecte és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que concediran un aspecte més ferèstec a aquesta franja litoral. Aquestes dunes estaran situades entre les 5 passarel.les de fusta abans esmentades i per facilitar el passeig entre elles també es col.locaran algunes passarel.les suplementàries distribuïdes de manera transversal. Les dunes no estaran situades davant les petites grades, per mantenir aquests terrenys lliures per a les activitats que es programin.
Un altre dels canvis importants del projecte és el tractament viari a la sortida del Cargol. Es modifica el traçat d´aquesta sortida/entrada de vehicles, que ja no realitzarà l´entrega al passeig amb un angle de 90% sinó que ho farà a través d´una petita rotonda suplementària que suavitzarà el traçat viari de la intersecció.
La primera de les obres la realitza l´empresa COMSA per encàrrec del Consorci del Port ( format per Generalitat i Ajuntament) i la segona l´està executant l´empresa PLODER per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient.
Les dues actuacions, que representen una inversió de més de 10 milions d´euros al front litoral, està previst que estiguin enllestides durant el mes de juliol.
El nou accés per a vehicles i vianants des de la Porta Laietana
Les obres consisteixen en la creació d’un gran pas subterrani per a vehicles i vianants per sota la via del tren i la prolongació del vial fins a la instal·lació portuària. Consta d´una calçada per a vehicles amb doble sentit de circulació i una amplada i radi de curvatura suficients per al pas de vehicles articulats, autobusos i transports d´embarcacions amb una altura útil de 5,50 metres (superior al gàlib mínim de les carreteres i autopistes).
L´accés parteix de la rotonda de la Porta Laietana, que comunica amb l´avinguda d´Ernest Lluch (antiga avinguda del Port) i la trama urbana de Mataró, la carretera N-II, l´autopista C-32 (abans A-19), i l´autopista C-60 (Mataró-Granollers). Des d´aquest punt, es fa descendir la rambla central de l´avinguda (que forma part del sector terciari i de serveis d´El Rengle) per passar per sota de les vies de ferrocarril i accedir al port a través d´una franja litoral que s´urbanitza creant un passeig marítim de vianants protegit amb les defenses marítimes adequades i on s´han plantat ja 75 palmeres.
També s´està construint un pas de vianants segregat amb escales i rampes apte per a persones amb problemes de mobilitat i bicicletes. El pas soterrat disposarà d´un sistema de bombes amb grup electrogen propi per tal d´evacuar les aigües en cas de pluges intenses sense veure´s afectat pels talls del subministrament elèctric. També comptarà amb pantalles d´impermeabilització per evitar la filtració de l´aigua del mar.
Les obres es van iniciar el gener de 2002 i estan finançades pel Consorci Port de Mataró, format per l´Ajuntament i el Departament de la Generalitat, i té un pressupost de 6,25 milions d´euros. L´objectiu del projecte és el de donar un impuls a aquesta important infrastructura esportiva, turística, pesquera, comercial, industrial i d´oci.
El nou passeig Marítim
El tram del passeig Marítim comprès entre el CN Mataró i el Cargol també està actualment en obres. El projecte de construcció del passeig el porta a terme el Ministeri de Medi Ambient, amb una inversió d´uns 3,9 milions d´euros, i ha incorporat moltes propostes realitzades per l´Ajuntament motivat perquè el primer projecte existia des del 1994 i s´havia d´adequar als nous requisits mediambientals.
Així, les principals novetats introduïdes en el nou projecte afecten a la zona d´intersecció entre l´obra del passeig i la sorra de la platja. Mentre al projecte inicial preveia que la construcció d´unes grades longitudinals de ciment molt llargues, aquesta idea ha estat substituïda per la construcció d´una escullera de roques. El desnivell creat serà d´un parell de metres i, sobre de l´escullera, està previst la construcció d’una mena de banc baix i longitudinal d´obra.
L´accés dels usuaris de la platja a la zona de sorra es canalitzarà a través de cinc grups de rampes i escales, que es troben situades al final de cada una de les prolongacions visuals d´alguns dels carrers de la ciutat que baixen cap a mar -Jaume Balmes, Sant Joan, Sant Pere i Jordi Joan- i del nou pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí.
Les prolongacions visuals dels carrers es fan paleses en el tractament del sòl del passeig, que només estarà asfaltat en aquesta mena d´eixos imaginaris. La resta del passeig, que tindrà una amplada d´entre 20 i 30 metres segons el tram, serà de sauló i comptarà amb vegetació: palmeres a les zones de delimitació i altres tipus d’arbres a la zona central.
Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel.la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal.lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l´hivern, es destinaran a la instal.lació d´establiments de gelats o orxateries.
Al costat de cada un dels cinc grups d´escales i rampes es farà una petita grada i es mantindrà el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d´esports, jocs o altres activitats a l´aire lliure.
Una de les novetats més destacables de les modificacions introduïdes en el projecte és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que concediran un aspecte més ferèstec a aquesta franja litoral. Aquestes dunes estaran situades entre les 5 passarel.les de fusta abans esmentades i per facilitar el passeig entre elles també es col.locaran algunes passarel.les suplementàries distribuïdes de manera transversal. Les dunes no estaran situades davant les petites grades, per mantenir aquests terrenys lliures per a les activitats que es programin.
Un altre dels canvis importants del projecte és el tractament viari a la sortida del Cargol. Es modifica el traçat d´aquesta sortida/entrada de vehicles, que ja no realitzarà l´entrega al passeig amb un angle de 90% sinó que ho farà a través d´una petita rotonda suplementària que suavitzarà el traçat viari de la intersecció.