L´empresa Mataró Energia Sostenible SA, participada majoritàriament per la societat municipal Aigües de Mataró SA, ha instal·lat a la coberta del nou dipòsit d´aigua potable de la ronda Roca Blanca un sistema de transformació d´energia solar en elèctrica a través de plaques fotovoltàiques.
Demà, dissabte 12 d´abril, a les 12.00 h, la regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, visitarà les noves instal·lacions juntament amb representants del Consell Municipal de Medi Ambient i d´entitats de Cerdanyola.
Amb aquestes plaques solars es preveu produir anualment 64.000 kilowatts per hora (kWh/any), que passaran directament a la xarxa general de distribució elèctrica en baixa tensió.
Aquesta producció d´”electricitat verda” (renovable) permetrà estalviar prop de 34.000 kg de CO2 a l´atmosfera, és a dir, aconseguint-ne el mateix benefici que l´existència de 9 Ha de bosc o el que és el mateix: 15 camps de futbol.
La iniciativa està inclosa en l´Agenda 21, promoguda per la regidoria de Ciutat Sostenible de l´Ajuntament.
La instal·lació ha estat encarregada a l´empresa Teulades i Façanes Multifuncionals SA i té un pressupost global de 345.438,29 euros. En total s´han col·locat 588 mòduls fotovoltàics en una superfície de 380 metres quadrats. La potència total instal·lada d´aquests mòduls és de 49.980 watts.
Les plaques fotovoltàiques estan col·locades sobre una estructura metàl·lica prefabricada ancorada a la coberta del dipòsit d´aigües.
La venda de l´energia suposarà 14.000 euros l´any
A partir de les dades de radiació solar de l´observatori de Cabrils (el més proper a Mataró) s´ha elaborat la previsió de producció elèctrica anual de la instal·lació fotovoltàica. Així, s´ha comptabilitzat mensualment la radiació solar i s´ha estimat que anualment es produiran 61.300 kWh, el que suposarà una facturació per la venda d´aquesta energia a la companyia elèctrica Fecsa Endesa de gairebé 14.000 euros l´any.
Mataró aporta el 16% de la potència voltàica de Catalunya
Amb aquest projecte, Mataró disposa d´una potència de 117 quilowats fotovoltàics, passant a aportar el 16% de la potència voltàica instal·lada a hores d´ara a Catalunya i connectada a la xarxa elèctrica. El Pla d´energia elaborat per la Generalitat preveu aconseguir que el parc allà sigui de 18.000 quilowatts l´any 2010.
Mataró Energia Sostenible
L´empresa Mataró Energia Sostenible SA està participada en un 65% per Aigües de Mataró SA, en un 25% per Eficiència Energètica SA, de l´Institut Català d´Energia de la Generalitat, i en un 10% per l´Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energía (IDAE), dependent del Ministeri d´Economia. Els objectius de Mataró Energia Sostenible són impulsar projectes energètics coherents amb el compromís de Mataró amb la sosteniblitat, contribuint així a disminuir l´impacte ambiental de la producció i el consum desmesurat d´energia que generen.
La societat mataronina s´ocupa també del projecte tub verd que aprofitarà el calor sobrant de la central de Valoració Energètica de Residus Sòlids Urbans a l´Hospital de Mataró (incineradora) i de la Planta de Tractament tèrmic eficient de fangs de l´EDAR de Mataró (planta de tractament
Caixa Laietana subvenciona el monument a La Puntaire d’Arenys de Munt
Dilluns,14 d´abril de 2003 a les 13 hores, a l´Ajuntament d´Arenys de Munt tindrà lloc l´acte d´entrega de l´aportació econòmica que la Caixa Laietana fa en pro del monument a La Puntaire d´Arenys de Munt, que actualment està elaborant l´Escultor Japonès Etsuro Sotoo, conegut per la realització de la façana del Naixement de la Sagrada Família i el seu vincle d´admiració vers Antoni Gaudí.
A l´acte d´entrega hi assistiran l´alcalde d´Arenys de Munt, Andreu Majó i Roca, el mateix escultor, Etsuro Sotoo, El President de la Caixa Laietana, Antoni Bonamussa, el Cap de Relacions Institucionals de La Caixa Laietana, Ricard Navarro, i la Presidenta de l´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt, M. Teresa Missé.
L´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt ha promogut amb l´Ajuntament la realització d´aquest monument, i després de molts esforços sembla que el projecta es portarà a bon terme.
A l´acte d´entrega hi assistiran l´alcalde d´Arenys de Munt, Andreu Majó i Roca, el mateix escultor, Etsuro Sotoo, El President de la Caixa Laietana, Antoni Bonamussa, el Cap de Relacions Institucionals de La Caixa Laietana, Ricard Navarro, i la Presidenta de l´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt, M. Teresa Missé.
L´Associació de Puntaires d´Arenys de Munt ha promogut amb l´Ajuntament la realització d´aquest monument, i després de molts esforços sembla que el projecta es portarà a bon terme.
L’Ajuntament d’Argentona i els treballadors municipals signen el conveni
Avui dijous, 10 d´abril, els representants dels funcionaris i treballadors laborals i els representants de l´Ajuntament han signat l´Acord sobre condicions de treball del personal funcionari i el Conveni col·lectiu del personal laboral de l´Ajuntament d´Argentona.
Desprès d´una negociació en la que totes les parts han aconseguit una part dels seus objectius i han renunciat a algunes de les seves pretensions s´ha arribat a un acord definitiu. Avui, desprès de l´aprovació pel Ple Corporatiu del passat divendres, així com de l´aprovació per l´assemblea de funcionaris i de treballadors laborals, s´ha produït la firma formal dels acords. Ara, els acords es presentaran al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme per a la seva publicació en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
Crec que, tots plegats, ens podem congratular de l´acord assolit i de la firma realitzada avui.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Desprès d´una negociació en la que totes les parts han aconseguit una part dels seus objectius i han renunciat a algunes de les seves pretensions s´ha arribat a un acord definitiu. Avui, desprès de l´aprovació pel Ple Corporatiu del passat divendres, així com de l´aprovació per l´assemblea de funcionaris i de treballadors laborals, s´ha produït la firma formal dels acords. Ara, els acords es presentaran al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme per a la seva publicació en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
Crec que, tots plegats, ens podem congratular de l´acord assolit i de la firma realitzada avui.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
L’Ajuntament d’Argentona demana subvencions per a la prevenció d’incendis forestals
L´Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Serra de Marina i l´ajuntament d´Argentona demanen una nova subvenció a la Diputació de Barcelona per a l´arranjament de camins que permetin lluitar més eficaçment contra els possibles incendis forestals.
Ara, s´ha demanat una nova subvenció per a l´arranjament de 5 camins forestals del municipi, amb un cost total de l´obra d´uns 9.000 EUROS (uns 1,5 milions de pessetes). Aquestes actuacions estan incloses en el Pla de Prevenció Municipal d´Incendis Forestals i afecten a: la Pujada de l´Espinal, la pista de Can Riudemeia, el camí des de Can Raimí a l´AP 12, el camí de la Font d´en Baló, el Camí des del Mal Pas a Can Raimí.
Continuem demanant totes aquelles subvencions que es possible, per tal de poder aconseguir la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, així com incrementar l’estalvi municipal.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona.
Ara, s´ha demanat una nova subvenció per a l´arranjament de 5 camins forestals del municipi, amb un cost total de l´obra d´uns 9.000 EUROS (uns 1,5 milions de pessetes). Aquestes actuacions estan incloses en el Pla de Prevenció Municipal d´Incendis Forestals i afecten a: la Pujada de l´Espinal, la pista de Can Riudemeia, el camí des de Can Raimí a l´AP 12, el camí de la Font d´en Baló, el Camí des del Mal Pas a Can Raimí.
Continuem demanant totes aquelles subvencions que es possible, per tal de poder aconseguir la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, així com incrementar l’estalvi municipal.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona.
Premià de Mar comença la instal·lació de pilones a zones de trànsit de vianants crítiques
L’Ajuntament de Premià de Mar ha iniciat la instal·lació d’un total de 66 pilones a diverses voreres de la població, en aquells llocs considerats crítics i que impedien, de manera continuada, el pas a vianants perquè les voreres estan ocupades per vehicles mal aparcats. Hores d’ara ja s’han iniciat els treballs al carrer de la Mercè.
El passat mes de març, en una reunió mantinguda amb diverses associacions de veïns, es va decidir quatre zones d’actuació urgent sota el criteri que primer, s’ha de solucionar el pas de les persones i, especialment, aquells
amb dificultat de mobilitat (disminuïts físics, gent gran, carretons de la compra o cotxets de nenes) en aquelles zones que donen accés a serveis fonamentals, com ara col·legis, i a instal·lacions, sanitàries (CAP), municipals i comercials.
El passat mes de març, en una reunió mantinguda amb diverses associacions de veïns, es va decidir quatre zones d’actuació urgent sota el criteri que primer, s’ha de solucionar el pas de les persones i, especialment, aquells
amb dificultat de mobilitat (disminuïts físics, gent gran, carretons de la compra o cotxets de nenes) en aquelles zones que donen accés a serveis fonamentals, com ara col·legis, i a instal·lacions, sanitàries (CAP), municipals i comercials.
El Pla d´Acció Ambiental de l´Agenda 21 de Mataró ha assolit el 71,25% de desenvolupament
L´Ajuntament ja ha assolit un 71,25% del desenvolupament del Pla d´Acció Ambiental (PAA) de l’Agenda 21 Mataró que defineix les accions que cal dur a terme per aconseguir el desenvolupament de la ciutat amb els criteris de sostenibilitat marcats a la Carta d´Aalborg, a la que Mataró està adherida des de 1996.
El PAA, que té una durada de 10 anys i promou la regidoria de Ciutat Sostenible, es va iniciar al 1999 i s´han fet diverses modificacions i ampliacions des de llavors. Precisament, el Ple municipal del mes de març va aprovar la segona modificació del PAA, la qual incorpora noves accions, algunes relacionades amb la prevenció de riscos de la salut comunitària en relació amb el brot de legionel·losi de l´agost passat.
El balanç del grau d´implantació del PAA a Mataró durant 2002 indica que del conjunt d´actuacions previstes per al període 1999-2008 ja s´han assolit un 71,25% de desenvolupament. Les actuacions realitzades durant l´any passat van suposar una despesa associada de 12.993.029 euros. Els percentatges del grau d´implantació segons els tres terminis d´execució de les diferents accions han evolucionat com segueix:
Modificacions introduïdes al 2002
El Pla d´Acció Ambiental és una eina que ha estat modificada en dues ocasions pel Ple municipal per tal d´adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat i poder reflectir totes les actuacions que s´estan realitzant en el marc del compromís que Mataró va adquirir a l´aprovar la seva Agenda 21. Així, a la darrera sessió plenària, corresponent al mes de març, es va aprovar la darrera modificció del PAA. Aquesta modificació incorporava un annex de 103 noves accions, realitzades el 2002 i no contemplades inicialment pel Pla, que suposen una despesa addicional d´1.199.489 euros. Algunes d´aquestes accions són les següents:
– Utilització de plantes autòctones en espais verds per estalviar aigua de reg
– Instal·lació d´aixetes amb airejador i cisternes de wc de doble descàrrega als edificis de promoció municipal
– Catalogació de l´arbrat de la ciutat
– Promoció, mitjançant campanyes publicitàries, de l´estalvi energètic
– Treballs de neteja de les lleres de rieres i execució de treballs de restauració de marges i llit de les rieres de Mata i Sant Simó
– Incorporació a projectes de reurbanització de l´acondicionament de les línies aèries elèctriques i telefòniques
– Soterrament de contenidors de brossa al carrer Pablo Picasso i Can Xammar
– Noves senyalitzacions de carril bus (Via Europa, Camí Ral, carrer Sant Felicià i avinguda Gatassa)
L´altra modificació del PAA que s´ha dut a terme respon a l´aplicació de l´acord que el 12 de setembre de 2002 va prendre el Ple en relació amb el brot de legionel·losi que va afectar la ciutat l´agost passat. L´acord establia que la regidoria de Ciutat Sostenible havia de redactar i aplicar noves propostes per prevenir riscos de la salut comunitària i estudiar les mesures per a la revisió dels sistemes de refrigeració industrial.
Aquesta modificació del PAA implica que la revisió dels protocols i sistemes d´inspecció i control de les activitats que puguin tenir un risc associat a l´aparició de casos de legionel·losi. A més, s´incorpora també la necessitat d´informar les empreses de les obligacions legals sobre els manteniments a que estan subjectes les instal·lacions d´alt risc, susceptibles de convertir-se en focus per a la propagació del bacteri, i de la conveniència de buscar sistemes alternatius. Aquestes actuacions estan considerades com a prioritat 1, a executar a termini mitjà, en el que ja estem, i afecta els serveis de Llicències i Sanitat i Serveis Socials de l´Ajuntament, a més del departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
La darrera actuació en el compromís de Mataró amb la sostenibilitat va tenir lloc el passat 2 d´abril a Almeria, on es va iniciar la Campaña Española de Ciudades y Pueblos Sostenibles. La regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, va assistir a l´acte de presentació per manifestar la voluntat de Mataró de formar part d´aquest projecte.
El PAA, que té una durada de 10 anys i promou la regidoria de Ciutat Sostenible, es va iniciar al 1999 i s´han fet diverses modificacions i ampliacions des de llavors. Precisament, el Ple municipal del mes de març va aprovar la segona modificació del PAA, la qual incorpora noves accions, algunes relacionades amb la prevenció de riscos de la salut comunitària en relació amb el brot de legionel·losi de l´agost passat.
El balanç del grau d´implantació del PAA a Mataró durant 2002 indica que del conjunt d´actuacions previstes per al període 1999-2008 ja s´han assolit un 71,25% de desenvolupament. Les actuacions realitzades durant l´any passat van suposar una despesa associada de 12.993.029 euros. Els percentatges del grau d´implantació segons els tres terminis d´execució de les diferents accions han evolucionat com segueix:
Modificacions introduïdes al 2002
El Pla d´Acció Ambiental és una eina que ha estat modificada en dues ocasions pel Ple municipal per tal d´adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat i poder reflectir totes les actuacions que s´estan realitzant en el marc del compromís que Mataró va adquirir a l´aprovar la seva Agenda 21. Així, a la darrera sessió plenària, corresponent al mes de març, es va aprovar la darrera modificció del PAA. Aquesta modificació incorporava un annex de 103 noves accions, realitzades el 2002 i no contemplades inicialment pel Pla, que suposen una despesa addicional d´1.199.489 euros. Algunes d´aquestes accions són les següents:
– Utilització de plantes autòctones en espais verds per estalviar aigua de reg
– Instal·lació d´aixetes amb airejador i cisternes de wc de doble descàrrega als edificis de promoció municipal
– Catalogació de l´arbrat de la ciutat
– Promoció, mitjançant campanyes publicitàries, de l´estalvi energètic
– Treballs de neteja de les lleres de rieres i execució de treballs de restauració de marges i llit de les rieres de Mata i Sant Simó
– Incorporació a projectes de reurbanització de l´acondicionament de les línies aèries elèctriques i telefòniques
– Soterrament de contenidors de brossa al carrer Pablo Picasso i Can Xammar
– Noves senyalitzacions de carril bus (Via Europa, Camí Ral, carrer Sant Felicià i avinguda Gatassa)
L´altra modificació del PAA que s´ha dut a terme respon a l´aplicació de l´acord que el 12 de setembre de 2002 va prendre el Ple en relació amb el brot de legionel·losi que va afectar la ciutat l´agost passat. L´acord establia que la regidoria de Ciutat Sostenible havia de redactar i aplicar noves propostes per prevenir riscos de la salut comunitària i estudiar les mesures per a la revisió dels sistemes de refrigeració industrial.
Aquesta modificació del PAA implica que la revisió dels protocols i sistemes d´inspecció i control de les activitats que puguin tenir un risc associat a l´aparició de casos de legionel·losi. A més, s´incorpora també la necessitat d´informar les empreses de les obligacions legals sobre els manteniments a que estan subjectes les instal·lacions d´alt risc, susceptibles de convertir-se en focus per a la propagació del bacteri, i de la conveniència de buscar sistemes alternatius. Aquestes actuacions estan considerades com a prioritat 1, a executar a termini mitjà, en el que ja estem, i afecta els serveis de Llicències i Sanitat i Serveis Socials de l´Ajuntament, a més del departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
La darrera actuació en el compromís de Mataró amb la sostenibilitat va tenir lloc el passat 2 d´abril a Almeria, on es va iniciar la Campaña Española de Ciudades y Pueblos Sostenibles. La regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, va assistir a l´acte de presentació per manifestar la voluntat de Mataró de formar part d´aquest projecte.
L´Ajuntament de Mataró instal·la unes 285 pilones per impedir que els vehicles ocupin les voreres
Aquesta setmana, del 7 a l´11 d´abril, l´Ajuntament inicia una nova fase del pla de pilones, instal·lant-hi de noves i substituint algunes d´antigues pel model homologat. En total està previst que se´n col·loquin unes 285 pilones noves en 11 vials de la ciutat.
L´objectiu de la instal·lació d´aquests nous mollons és la defensa de la utilització de la vorera per part dels vianants i el trànsit de les persones amb mobilitat reduïda. Les pilones eviten que conductors de vehicles aparquin, encara que sigui per carregar i descarregar, sobre les voreres. També s’ha intentat protegir contra l’aparcament indiscriminat de vehicles a indrets que han de quedar necessàriament lliures per facilitar la maniobra del servei de transport públic.
A més de la instal·lació de noves pilones, hi ha carrers que en els quals se substituiran les que hi ha pel model homologat que s´està unificant a la ciutat. Aquest model és un tub cilíndric de fundició d’un metre d’altura i uns 10 centímetres de diàmetre. El seu color és el gris fosc i presenta un anell d’acer inoxidable a la part superior que el fa més visible.
L´empresa que realitzarà els treballs és Serveis Integrals i compta amb un pressupost de 23.108,17 euros.
Els vials on es col·locaran els nous mollons són els següents:
. carrer Unió (entre la ronda Alfons XII), a la vorera mar: 35
. carrer Onofre Arnau (entre La Riera i el carrer Bisbe Mas), vorera muntanya: 26
. carrer Pascual Madoz (davant del CEIP Anxaneta), vorera ponent: 4
. carrer del Carme (entre el carrer del Parc i La Riera), vorera muntanya: 30
. carrer Catalunya, vorera llevant: 50
. passatge Andorra, vorera ponent: 8
. carrer Creu d´en Fins, vorera llevant i ponent segons s´escau: 67
I on se substituiran:
. carrer Sant Pelegrí (entre els carrers Pascual Madoz i de l´Hospital), vorera muntanya: 21
. ronda Bellavista, a les dues voreres: 7
. L´Esplanada, vorera llevant: 50
. carrer Montalt, vorera muntanya: 14.
La previsió inicial és que se´n col·loquin unes 285, però aquest número pot variar per la nova demanda de guals, o la instal·lació de nous elements com fanals, papereres, arbres o altra mobiliari urbà.
L´objectiu de la instal·lació d´aquests nous mollons és la defensa de la utilització de la vorera per part dels vianants i el trànsit de les persones amb mobilitat reduïda. Les pilones eviten que conductors de vehicles aparquin, encara que sigui per carregar i descarregar, sobre les voreres. També s’ha intentat protegir contra l’aparcament indiscriminat de vehicles a indrets que han de quedar necessàriament lliures per facilitar la maniobra del servei de transport públic.
A més de la instal·lació de noves pilones, hi ha carrers que en els quals se substituiran les que hi ha pel model homologat que s´està unificant a la ciutat. Aquest model és un tub cilíndric de fundició d’un metre d’altura i uns 10 centímetres de diàmetre. El seu color és el gris fosc i presenta un anell d’acer inoxidable a la part superior que el fa més visible.
L´empresa que realitzarà els treballs és Serveis Integrals i compta amb un pressupost de 23.108,17 euros.
Els vials on es col·locaran els nous mollons són els següents:
. carrer Unió (entre la ronda Alfons XII), a la vorera mar: 35
. carrer Onofre Arnau (entre La Riera i el carrer Bisbe Mas), vorera muntanya: 26
. carrer Pascual Madoz (davant del CEIP Anxaneta), vorera ponent: 4
. carrer del Carme (entre el carrer del Parc i La Riera), vorera muntanya: 30
. carrer Catalunya, vorera llevant: 50
. passatge Andorra, vorera ponent: 8
. carrer Creu d´en Fins, vorera llevant i ponent segons s´escau: 67
I on se substituiran:
. carrer Sant Pelegrí (entre els carrers Pascual Madoz i de l´Hospital), vorera muntanya: 21
. ronda Bellavista, a les dues voreres: 7
. L´Esplanada, vorera llevant: 50
. carrer Montalt, vorera muntanya: 14.
La previsió inicial és que se´n col·loquin unes 285, però aquest número pot variar per la nova demanda de guals, o la instal·lació de nous elements com fanals, papereres, arbres o altra mobiliari urbà.
El Ple de l’Ajuntament de Mataró aprova la constitució de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró
El Ple de l´Ajuntament d´ahir dijous, 3 d´abril, va aprovar la constitució de la “Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l´economia social i la rehabilitació urbana”.
La Fundació té com a finalitat la defensa i promoció del cooperativisme i l´economia social en l´àmbit local de la ciutat de Mataró, a Catalunya i a nivell internacional, mitjançant actuacions de formació, informació, estudis, assessorament i qualsevol altra actuació.
Qui forma part del Patronat de la Fundació?
Conforme a la Unió de Cooperadors i als diferents grups municipals, s´ha determinat que els membres del Patronat de la Fundació seran els següents:
. President: Manuel Mas
. Unió de Cooperadors: Xavier Vilert, Anna Huertos, Antoni Luís, Aureli Massfrets, Vicenç Delos, Agàpit Borràs
. Grup municipal del PSC: Jaume Puig
. Grup municipal de CiU: Joaquim Esperalba
. Grup municipal del PP: Joan López
. Grup municipal d´IC-V: Salvador Milà
. Responsable en l´àmbit de promoció econòmica: Pilar Gonzàlez-Agàpito
. Responsable d´urbanisme: Arcadi Vilert.
Objectius de la Fundació
Com objectius bàsics de la Fundació es troben:
. Preservar el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors perquè no pugui ser objecte d´actuacions especulatives.
. Donar suport a les empreses de l´economia social de Mataró per millorar el seu posicionament al mercat.
. Actuar com a dinamitzador de l´economia social i dels principis cooperatius a la ciutat de Mataró preferentment en els àmbits formatius i empresarials.
. Incentivar l´intercanvi d´informació i experiències a nivell internacional entre empreses de l´economia social.
Per altra banda, la Fundació també disposa d´un Pla d´Actuació 2003-2004 que alhora contempla les actuacions relacionades amb la incorporació del patrimoni.
Així, la incorporació del patrimoni fundacional es concreta en tres fases :
– Fase I. Dotació inicial de la Fundació: solar del carrer Palmerola de 560 m2.
– Fase II. Patrimoni que s´incorporarà a la Fundació immediatament després de la seva constitució: local comercial situat al carrer Poeta Josep Punsola, 36-38
– Fase III. Patrimoni que s´incorporarà dos anys després de la constitució de la Fundació: casa de dos cossos al Camí Ral, 260-262 que ja està enderrocada; un edifici al carrer Meléndez Valdés, 15; i 3 cases del carrer Cristina, que actualment estan enderrocades. A través d´un acord amb PUMSA, les dues plantes baixes o el seu equivalent quedaran com a propietat de la Fundació i les plantes pis estaran destinades a ser pisos de lloguer de titularitat pública.
Antecedents
El 1990 l´Ajuntament i Unió de Cooperadors de Mataró van iniciar el procés de recuperació per a la ciutat i per al cooperativisme dels diferents immobles que formaven part del patrimoni històric de l´associació.
No va ser fins al 1998 que es va signar un conveni entre l´Ajuntament, l´Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), l´empresa d´urbanisme municipal PUMSA i la Unió de Cooperadors de Mataró, per iniciar el procés per a la creació d´una Fundació que tingués com objectiu la promoció i difusió de l´economia social a la ciutat i la gestió del seu patrimoni, a més de la creació d´una comissió promotora.
I el passat mes de març, la comissió promotora va aprovar la redacció definitiva dels estatuts i el Pla de gestió de la futura Fundació.
La Fundació té com a finalitat la defensa i promoció del cooperativisme i l´economia social en l´àmbit local de la ciutat de Mataró, a Catalunya i a nivell internacional, mitjançant actuacions de formació, informació, estudis, assessorament i qualsevol altra actuació.
Qui forma part del Patronat de la Fundació?
Conforme a la Unió de Cooperadors i als diferents grups municipals, s´ha determinat que els membres del Patronat de la Fundació seran els següents:
. President: Manuel Mas
. Unió de Cooperadors: Xavier Vilert, Anna Huertos, Antoni Luís, Aureli Massfrets, Vicenç Delos, Agàpit Borràs
. Grup municipal del PSC: Jaume Puig
. Grup municipal de CiU: Joaquim Esperalba
. Grup municipal del PP: Joan López
. Grup municipal d´IC-V: Salvador Milà
. Responsable en l´àmbit de promoció econòmica: Pilar Gonzàlez-Agàpito
. Responsable d´urbanisme: Arcadi Vilert.
Objectius de la Fundació
Com objectius bàsics de la Fundació es troben:
. Preservar el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors perquè no pugui ser objecte d´actuacions especulatives.
. Donar suport a les empreses de l´economia social de Mataró per millorar el seu posicionament al mercat.
. Actuar com a dinamitzador de l´economia social i dels principis cooperatius a la ciutat de Mataró preferentment en els àmbits formatius i empresarials.
. Incentivar l´intercanvi d´informació i experiències a nivell internacional entre empreses de l´economia social.
Per altra banda, la Fundació també disposa d´un Pla d´Actuació 2003-2004 que alhora contempla les actuacions relacionades amb la incorporació del patrimoni.
Així, la incorporació del patrimoni fundacional es concreta en tres fases :
– Fase I. Dotació inicial de la Fundació: solar del carrer Palmerola de 560 m2.
– Fase II. Patrimoni que s´incorporarà a la Fundació immediatament després de la seva constitució: local comercial situat al carrer Poeta Josep Punsola, 36-38
– Fase III. Patrimoni que s´incorporarà dos anys després de la constitució de la Fundació: casa de dos cossos al Camí Ral, 260-262 que ja està enderrocada; un edifici al carrer Meléndez Valdés, 15; i 3 cases del carrer Cristina, que actualment estan enderrocades. A través d´un acord amb PUMSA, les dues plantes baixes o el seu equivalent quedaran com a propietat de la Fundació i les plantes pis estaran destinades a ser pisos de lloguer de titularitat pública.
Antecedents
El 1990 l´Ajuntament i Unió de Cooperadors de Mataró van iniciar el procés de recuperació per a la ciutat i per al cooperativisme dels diferents immobles que formaven part del patrimoni històric de l´associació.
No va ser fins al 1998 que es va signar un conveni entre l´Ajuntament, l´Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), l´empresa d´urbanisme municipal PUMSA i la Unió de Cooperadors de Mataró, per iniciar el procés per a la creació d´una Fundació que tingués com objectiu la promoció i difusió de l´economia social a la ciutat i la gestió del seu patrimoni, a més de la creació d´una comissió promotora.
I el passat mes de març, la comissió promotora va aprovar la redacció definitiva dels estatuts i el Pla de gestió de la futura Fundació.
L´Ajuntament de Mataró s´adhereix a la Xarxa Local de Serveis d´Atenció Domiciliària de la Diputació
L´Ajuntament de Mataró s´ha adherit a la Xarxa Local de Serveis d´Atenció Domiciliària de l´Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona. Dilluns passat, 31 de març, es va donar compte en la comissió de govern de l´adhesió a aquesta xarxa.
La Xarxa Local de Serveis d´Atenció Domiciliària (SAD) té com objectiu la col·laboració entre els seus membres per tal de millorar la capacitat de servei i la seva gestió, i que alhora es converteixi en un instrument que possibiliti l´increment de la capacitat prestadora dels ens locals.
Aquesta millora en la capacitat prestadora no només ha de ser través de mitjans econòmics sinó també a partir de l´estructuració d´un espai tècnic, capaç d´impulsar una millora conjunta i concertada, amb l´objectiu últim d´avançar cap a la qualitat i l´equitat en les prestacions socials als ciutadans.
A més dels municipis de l´àmbit territorial de la província de Barcelona, també poden formar part de la Xarxa altres ens locals i organitzacions d´iniciativa privada.
Finalitats de la Xarxa Local de SAD
La Xarxa Local de SAD té com a finalitats:
. Atenció a la dependència i foment de l´autonomia personal
. Suport a la família i altres persones cuidadoresç
. Marc de cooperació local per al desenvolupament conjunt de polítiques socials
. Estratègia del món local en l´atenció social domiciliària
. Aposta pel creixement i per la qualitat dels serveis
. El repte de l´equitat en el conjunt del territori
. Compartir recursos per enfortir la pròpia capacitat prestadora
. Sumar els esforços dels diferents agents del territori.
Objectius
Pel que fa als objectius que es planteja la Xarxa per consolidar un treball en conjunt, són els següents:
. Increment dels nivells de cobertura i de l´oferta de la cartera actual de serveis socials domiciliaris
. Desenvolupament de la qualitat
. Avançar en l´homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori
. Foment de l´equitat
. Gestió compartida del coneixement
. Incorporar els diferents actors socials.
La Xarxa Local de SAD està integrada per un Consell, un Comitè de Coordinació, diferents Comissions de Treball i una Secretaria
La Xarxa Local de Serveis d´Atenció Domiciliària (SAD) té com objectiu la col·laboració entre els seus membres per tal de millorar la capacitat de servei i la seva gestió, i que alhora es converteixi en un instrument que possibiliti l´increment de la capacitat prestadora dels ens locals.
Aquesta millora en la capacitat prestadora no només ha de ser través de mitjans econòmics sinó també a partir de l´estructuració d´un espai tècnic, capaç d´impulsar una millora conjunta i concertada, amb l´objectiu últim d´avançar cap a la qualitat i l´equitat en les prestacions socials als ciutadans.
A més dels municipis de l´àmbit territorial de la província de Barcelona, també poden formar part de la Xarxa altres ens locals i organitzacions d´iniciativa privada.
Finalitats de la Xarxa Local de SAD
La Xarxa Local de SAD té com a finalitats:
. Atenció a la dependència i foment de l´autonomia personal
. Suport a la família i altres persones cuidadoresç
. Marc de cooperació local per al desenvolupament conjunt de polítiques socials
. Estratègia del món local en l´atenció social domiciliària
. Aposta pel creixement i per la qualitat dels serveis
. El repte de l´equitat en el conjunt del territori
. Compartir recursos per enfortir la pròpia capacitat prestadora
. Sumar els esforços dels diferents agents del territori.
Objectius
Pel que fa als objectius que es planteja la Xarxa per consolidar un treball en conjunt, són els següents:
. Increment dels nivells de cobertura i de l´oferta de la cartera actual de serveis socials domiciliaris
. Desenvolupament de la qualitat
. Avançar en l´homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori
. Foment de l´equitat
. Gestió compartida del coneixement
. Incorporar els diferents actors socials.
La Xarxa Local de SAD està integrada per un Consell, un Comitè de Coordinació, diferents Comissions de Treball i una Secretaria
L´Ajuntament presenta el programa “Mataró, nit oberta” en una jornada sobre els nous usos del temps i el pacte per la Nit
L’Ajuntament de Mataró participarà demà, 4 d’abril, en una jornada organitzada per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona on diversos municipis intercanviaran experiències sobre els nous usos del temps d’oci.
La regidora de Joventut i Dona, Alícia Romero, presentarà en aquesta sessió de treball l’experiència “Mataró, Nit Oberta” , que es va posar en marxa a la ciutat al novembre de l’any 2002, i que té com a objectiu oferir a la població d’entre 15 i 30 anys un ventall de possibilitats d’activitats per desenvolupar en el temps lliure, principalment a les franges horàries nocturnes dels festius i les seves vigílies.
La jornada de treball “Els nous usos del temps i el pacte per la nit: l’experiència municipal”, pretén posar les bases per crear una Xarxa de Ciutats dels Nous Usos del Temps. Durant el matí es presentaran les experiències desenvolupades pels municipis de París, Barcelona, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Celoni i Vilafranca del Penedès.
La sessió de treball, que tindrà lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, s’estructurarà en quatre grups de treball:
Grup 1: Com avançar quant als nous usos del temps
Grup 2: Com aconseguir una convivència més cívica mitjançant les activitats culturals
Grup 3: Com ampliar l’oferta d’activitats culturals i lúdiques a col·lectius específics
Grup 4: Visió de ciutadania i aplicabilitat de les idees presentades
En aquests grups de treball participaran 6 tècnics de l’Ajuntament de Mataró i representants de l’Associació Enlleura’t i de la Sala Clap
Durant la tarda es presentaran les conclusions i a la cloenda, prevista per les 17.15h, assistiran l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, el diputat d’Interior, Hisenda i Organització de la Diputació de Barcelona, Joan Rangel i la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo. A més, al llarg de la jornada tindrà lloc una fira d’experiències on els municipis participants podran mostrar les seves iniciatives.
En l’organització de la jornada “Els nous usos del temps i el pacte per la nit: l’experiència municipal”, hi col·laboren diversos municipis de la província, entre ells el de Mataró.
La regidora de Joventut i Dona, Alícia Romero, presentarà en aquesta sessió de treball l’experiència “Mataró, Nit Oberta” , que es va posar en marxa a la ciutat al novembre de l’any 2002, i que té com a objectiu oferir a la població d’entre 15 i 30 anys un ventall de possibilitats d’activitats per desenvolupar en el temps lliure, principalment a les franges horàries nocturnes dels festius i les seves vigílies.
La jornada de treball “Els nous usos del temps i el pacte per la nit: l’experiència municipal”, pretén posar les bases per crear una Xarxa de Ciutats dels Nous Usos del Temps. Durant el matí es presentaran les experiències desenvolupades pels municipis de París, Barcelona, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Celoni i Vilafranca del Penedès.
La sessió de treball, que tindrà lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, s’estructurarà en quatre grups de treball:
Grup 1: Com avançar quant als nous usos del temps
Grup 2: Com aconseguir una convivència més cívica mitjançant les activitats culturals
Grup 3: Com ampliar l’oferta d’activitats culturals i lúdiques a col·lectius específics
Grup 4: Visió de ciutadania i aplicabilitat de les idees presentades
En aquests grups de treball participaran 6 tècnics de l’Ajuntament de Mataró i representants de l’Associació Enlleura’t i de la Sala Clap
Durant la tarda es presentaran les conclusions i a la cloenda, prevista per les 17.15h, assistiran l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, el diputat d’Interior, Hisenda i Organització de la Diputació de Barcelona, Joan Rangel i la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo. A més, al llarg de la jornada tindrà lloc una fira d’experiències on els municipis participants podran mostrar les seves iniciatives.
En l’organització de la jornada “Els nous usos del temps i el pacte per la nit: l’experiència municipal”, hi col·laboren diversos municipis de la província, entre ells el de Mataró.