Llorenç Artigas va ser reelegit, dissabte 14 de juny, alcalde de Vilassar de Dalt amb els sis vots del Grup d’Esquerres i el del regidor del PSC, Joan Lluís Jara. Artigas, que tornarà a encapçalar el govern per tercera vegada, va destacar, en el seu discurs d’investidura, la importància d’impulsar més la participació ciutadana, i va dir que s’ha de treballar més del que s’ha fet fins ara per potenciar que la «societat civil» s’impliqui en la vida municipal.
Els regidors d’Opció per Vilassar i el Grup d’Independents de Vilassar de Dalt van votar en blanc. Benet Oliva, cap de llista d’Opció per Vilassar, va explicar que el vot en blanc s’ha d’interpretar com una voluntat de dialogar amb el nou govern per part dels grups de l’oposició malgrat que qualifiquin el govern de «continuista».
Francisco Llongueras, l’únic regidor del Grup d’Independents de Vilassar de Dalt, va demanar a Joan Lluís Jara que administri correctament el poder que li dóna ser la clau de la governabilitat, ja que sense el seu suport el govern no tindria majoria. Llorenç Artigas es va mostrar obert al dialèg i va demanar que durant aquest mandat es faci una «crítica constructiva» que, segons va dir, no s’ha fet durant aquests quatre anys.
Pacte de Govern a Canet de Mar (PSC-CiU-ERC)
Els grups de CiU, ERC i PSC han fet públic el pacte de govern que els permetrà governar els pròxims quatre anys a Canet. En una compareixença conjunta, els caps de llista dels tres partits, Ibis Puig, Òscar Figuerola i Joaquim Mas, han explicat els motius que els han portat a aquest acord.
Amb l´objectiu comú de millorar Canet i treballar pels projectes que ja es van exposar al Pla de Futur del poble, presentat el març passat, els tres grups polítics han deixat ben clar que aquest no és un acord contra ningú, sinó una voluntat de treballar per Canet amb una estratègia de poble, no pas de partit.
Després d´haver analitzat amb profunditat els programes electorals de CiU, ERC i PSC i haver constatat les seves àmplies coincidències, s´acorda un programa conjunt on destaquen, entre d´altres, les prioritats d´actuació següents:
· Desenvolupament integral del Polígon industrial
· Urbanització de les rieres
· Accessos soterrats al Passeig Marítim com a part del projecte de convertir les platges en un atractiu turístic.
· Posada en funcionament de la segona escola pública i remodelació de l´actual.
· Iniciar el projecte de l´aparcament soterrat, el Centre d´Atenció Primària i la Plaça a l´actual Campus de l´Escola de Teixits
· Creació d´habitatge social
· Deixalleria: regulació del seu funcionament com a element real de recollida i selecció de residus.
· Funcionament de Can Pinyol com a dependències de Serveis Municipals per millorar l´atenció al ciutadà.
· Adequar Vil.la Flora com a centre cívic.
· Recuperar i potenciar de la façana litoral.
· Iniciar la Rehabilitació de l´Odeon com a centre cultural.
Dividides en tres grans àrees de responsabilitat compartides, les competències dels regidors queden de la manera següent:
Alcaldia PSC
Seguretat CiU
Territori i sostenibilitat:
Medi Ambient PSC
Obres i Via Pública ERC
Urbanisme CiU
Promoció de Canet (serveis a les persones):
Promoció Econòmica
(Comerç, Indústria i Turisme) PSC
Cultura ERC
Mitjans de Comunicació ERC
Esports PSC
Hisenda CiU
Serveis a les famílies
Ensenyament PSC
Serveis Socials i Sanitat CiU
Joventut ERC
En la compareixença davant els mitjans de comunicació, s´ha fet pública també la renúncia de Joaquim Dotras com a regidor electe de l´Ajuntament, per motius estrictament personals.
Així doncs, els regidors que formaran l´equip de govern els pròxims quatre anys són:
JOAQUIM MAS (PSC) Alcalde
IBIS PUIG (CiU) 1a tinenta d´alcalde
ÒSCAR FIGUEROLA 2n tinent d´alcalde
SÍLVIA TAMAYO (PSC) 3a tinenta d´alcalde
CATI FORCANO (CiU) 4a tinenta d´alcalde
RAFEL DULSAT (ERC) 5è tinent d´alcalde
ANTÒNIO ISARN (PSC)
JOAN FUENTES (PSC)
LAUREÀ GREGORI (CiU)
Canet de Mar, 13 de juny de 2003
Amb l´objectiu comú de millorar Canet i treballar pels projectes que ja es van exposar al Pla de Futur del poble, presentat el març passat, els tres grups polítics han deixat ben clar que aquest no és un acord contra ningú, sinó una voluntat de treballar per Canet amb una estratègia de poble, no pas de partit.
Després d´haver analitzat amb profunditat els programes electorals de CiU, ERC i PSC i haver constatat les seves àmplies coincidències, s´acorda un programa conjunt on destaquen, entre d´altres, les prioritats d´actuació següents:
· Desenvolupament integral del Polígon industrial
· Urbanització de les rieres
· Accessos soterrats al Passeig Marítim com a part del projecte de convertir les platges en un atractiu turístic.
· Posada en funcionament de la segona escola pública i remodelació de l´actual.
· Iniciar el projecte de l´aparcament soterrat, el Centre d´Atenció Primària i la Plaça a l´actual Campus de l´Escola de Teixits
· Creació d´habitatge social
· Deixalleria: regulació del seu funcionament com a element real de recollida i selecció de residus.
· Funcionament de Can Pinyol com a dependències de Serveis Municipals per millorar l´atenció al ciutadà.
· Adequar Vil.la Flora com a centre cívic.
· Recuperar i potenciar de la façana litoral.
· Iniciar la Rehabilitació de l´Odeon com a centre cultural.
Dividides en tres grans àrees de responsabilitat compartides, les competències dels regidors queden de la manera següent:
Alcaldia PSC
Seguretat CiU
Territori i sostenibilitat:
Medi Ambient PSC
Obres i Via Pública ERC
Urbanisme CiU
Promoció de Canet (serveis a les persones):
Promoció Econòmica
(Comerç, Indústria i Turisme) PSC
Cultura ERC
Mitjans de Comunicació ERC
Esports PSC
Hisenda CiU
Serveis a les famílies
Ensenyament PSC
Serveis Socials i Sanitat CiU
Joventut ERC
En la compareixença davant els mitjans de comunicació, s´ha fet pública també la renúncia de Joaquim Dotras com a regidor electe de l´Ajuntament, per motius estrictament personals.
Així doncs, els regidors que formaran l´equip de govern els pròxims quatre anys són:
JOAQUIM MAS (PSC) Alcalde
IBIS PUIG (CiU) 1a tinenta d´alcalde
ÒSCAR FIGUEROLA 2n tinent d´alcalde
SÍLVIA TAMAYO (PSC) 3a tinenta d´alcalde
CATI FORCANO (CiU) 4a tinenta d´alcalde
RAFEL DULSAT (ERC) 5è tinent d´alcalde
ANTÒNIO ISARN (PSC)
JOAN FUENTES (PSC)
LAUREÀ GREGORI (CiU)
Canet de Mar, 13 de juny de 2003
Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any
Tot i haver-se reduït el nombre total d’accidents laborals amb baixa, durant el primer quadrimestre de 2003 s’han produït dues morts a la comarca del Maresme, les mateixes que va haver-hi en el decurs dels dotze mesos de 2002. Els dos accidents laborals amb víctimes mortals van tenir lloc el mes de gener.Un es va registrar al sector de la indústria i l’altre al sector serveis.
En xifres globals, durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2003 s’han produït 2121 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 109 menys que en el mateix període de 2002.
Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2003, cliqueu aquí
-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,
cliqueu aquí
Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal
La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament d´Arenys de Munt presenten una exposició que explica els orígens de l´home i dels seus assentaments a Catalunya
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
L´Entesa i el PSC arriben a un Acord de Govern a Argentona pel període 2003-2007
L´Entesa i el PSC hem acordat continuar el projecte iniciat ara fa quatre anys tot renovant l´acord de govern per a la propera legislatura (2003-2007), per fer una Argentona que doni cada cop més i millors serveis a les persones.
Hem arribat a un Acord de Govern per fer, igual que ara fa quatre anys, un govern fort i estable, que té un projecte de poble clar i un programa de govern concret.
Creiem que és un bon acord de govern tant pels uns com pels altres i, per tant, ens en sentim plenament satisfets.
Ben cordialment
Antoni Soy Montserrat Brugal
Entesa per Argentona, L’Entesa Partit dels Socialistes
de Catalunya, PSC
Hem arribat a un Acord de Govern per fer, igual que ara fa quatre anys, un govern fort i estable, que té un projecte de poble clar i un programa de govern concret.
Creiem que és un bon acord de govern tant pels uns com pels altres i, per tant, ens en sentim plenament satisfets.
Ben cordialment
Antoni Soy Montserrat Brugal
Entesa per Argentona, L’Entesa Partit dels Socialistes
de Catalunya, PSC
L’Ajuntament de Dosrius reitera a la Generalitat la necessitat d’arranjar la carretera B-510 per evitar més accidents de circulació
Arran dels accidents mortals que han tingut lloc darrerament a la carretera B-510 d´Argentona a Dosrius, l´Ajuntament de Dosrius va enviar una carta sol·licitant l´arranjament immediat d´aquesta carretera, acompanyada d´un gran nombre de signatures de veïns i veïnes.
Amb 27 de maig de 2003 l´Ajuntament ha enviat un nou escrit, en resposta al rebut del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 15.05.2003, reivindicant la retirada de tanques protectores, quin text literalment diu:
“El passat dia 15 de maig de 2003 em va trametre un escrit en resposta a la petició que tant l´Ajuntament de Dosrius com molts veïns de Dosrius li vam fer arribar, referent a la Carretera B-510.
Em satisfà moltíssim que s´estigui redactant un projecte que contempli la millora del traçat, la reordenació d´accessos i l´eixamplament de l´actual plataforma fins a 7 metres de calçada i 1,5 metres de voral de cada costat.
Tot i així, la petició que nosaltres vàrem fer de retirada de tanques continua essent ferma, ja que ahir dia 26 de maig va tornar-se a produir un altre accident, en el mateix punt que va tenir lloc el del dia 4 d´abril d´enguany, en el qual, a causa de les greus ferides, va perdre la vida la Sra. Alícia Valdearcos. Per aquest motiu, entenem que les tanques protectores, en aquest punt i en d´altres, no són necessàries, ja que en el Km. 2 hi ha un espai d´escapatòria, darrere de les tanques, d´uns 3 metres. Li faig arribar fotografia de l´accident d´ahir.
Al mateix temps, li trameto, adjunta, fotocòpia de l´escrit que ens ha fet arribar un veí del municipi, el Sr. Oriol Gallemí Rovira, registre d´entrada núm. 2.295, de data 23.05.2003, en el qual manifesta que li preocupa moltíssim l´estat d´alguns punts d´aquesta carretera i demana que el fem arribar a l´administració competent.”
Amb la voluntat de garantir la seguretat de totes les persones que circulen per aquest tram de carretera, l´Ajuntament de Dosrius no pensa estalviar esforços i continuarà insistint per tal que es posi solució a aquest greu problema i s´evitin els accidents mortals.
Josep Jo i Munné
Alcalde en funcions.
Amb 27 de maig de 2003 l´Ajuntament ha enviat un nou escrit, en resposta al rebut del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 15.05.2003, reivindicant la retirada de tanques protectores, quin text literalment diu:
“El passat dia 15 de maig de 2003 em va trametre un escrit en resposta a la petició que tant l´Ajuntament de Dosrius com molts veïns de Dosrius li vam fer arribar, referent a la Carretera B-510.
Em satisfà moltíssim que s´estigui redactant un projecte que contempli la millora del traçat, la reordenació d´accessos i l´eixamplament de l´actual plataforma fins a 7 metres de calçada i 1,5 metres de voral de cada costat.
Tot i així, la petició que nosaltres vàrem fer de retirada de tanques continua essent ferma, ja que ahir dia 26 de maig va tornar-se a produir un altre accident, en el mateix punt que va tenir lloc el del dia 4 d´abril d´enguany, en el qual, a causa de les greus ferides, va perdre la vida la Sra. Alícia Valdearcos. Per aquest motiu, entenem que les tanques protectores, en aquest punt i en d´altres, no són necessàries, ja que en el Km. 2 hi ha un espai d´escapatòria, darrere de les tanques, d´uns 3 metres. Li faig arribar fotografia de l´accident d´ahir.
Al mateix temps, li trameto, adjunta, fotocòpia de l´escrit que ens ha fet arribar un veí del municipi, el Sr. Oriol Gallemí Rovira, registre d´entrada núm. 2.295, de data 23.05.2003, en el qual manifesta que li preocupa moltíssim l´estat d´alguns punts d´aquesta carretera i demana que el fem arribar a l´administració competent.”
Amb la voluntat de garantir la seguretat de totes les persones que circulen per aquest tram de carretera, l´Ajuntament de Dosrius no pensa estalviar esforços i continuarà insistint per tal que es posi solució a aquest greu problema i s´evitin els accidents mortals.
Josep Jo i Munné
Alcalde en funcions.
400 esportistes participaran en la III Triatló Ciutat de Mataró
Diumenge 1 de juny, a les 9.30 h, es donarà el tret de sortida al passeig Marítim el III Triatló Ciutat de Mataró. La prova, que comptarà amb 400 participants, està organitzada pel Centre Natació Mataró, el Patronat Municipal d´Esports i la Federació Catalana de Triatló i que aquest any és també el Campionat de Catalunya de grups d´edat.
La prova comença amb natació, a la platja, davant del Centre Natació Mataró es farà un circuit de 750 m, tot seguit els esportistes agafaran les bicicletes i faran 20 km al llarg de l´avinguda Maresme i la N-II, entre la rotonda del Rengle i la de l´Experience. La tercera prova serà la cursa a peu de 5 km pel passeig del Callao en direcció a l´escullera i finalitzant davant les instal.lacions del Centre Natació Mataró.
Com a novetat d´aquesta edició és lliurarà un premi especial al primer atleta femení o masculí que arribi a la meta. Les participants femenines sortiran amb un avantatge de 7 minuts respecte als masculins.
El triatló té 6 categories masculina i femenina: juvenil (per a esportistes nascuts entre 1987 i 1988), júnior (1984 – 1985 – 1986), sub-23 (1980 – 1981 – 1982 – 1983), sènior (1964 – 1979), veterans I (1954 – 1963) i veterans II (1953 i anteriors).
Entre els triatletes més destacats que hi participaran s´hi troben: Xavier Llobet i Jordi Elias, integrants de la Selecció Espanyola de Triatló; Isaac López i Marta Jiménez, de la Selecció Espanyola Júnior de Triatló; Jessica Harrison, guanyadora de la primera edició d´aquesta prova; Núria Padrisa, sotscampiona de l´any passat i Marta Vives, Bernat Moragas, Santi Pellejero i Paula Pérez del Centre Natació Mataró, entre d´altres.
Mesures circulatòries
Amb motiu de la cursa, s´ha previst que el passeig Marítim quedarà tallat al trànsit de les 6 a les 11.30 hores aproximadament, entre la Riera Sant Simó i el Cargol, a més tampoc s´hi podrà estacionar.
I també l´avinguda Maresme – N-II restarà tallada de les 9 a les 11.30 h, entre les rotondes del Rengle i de l´Experience.
La prova comença amb natació, a la platja, davant del Centre Natació Mataró es farà un circuit de 750 m, tot seguit els esportistes agafaran les bicicletes i faran 20 km al llarg de l´avinguda Maresme i la N-II, entre la rotonda del Rengle i la de l´Experience. La tercera prova serà la cursa a peu de 5 km pel passeig del Callao en direcció a l´escullera i finalitzant davant les instal.lacions del Centre Natació Mataró.
Com a novetat d´aquesta edició és lliurarà un premi especial al primer atleta femení o masculí que arribi a la meta. Les participants femenines sortiran amb un avantatge de 7 minuts respecte als masculins.
El triatló té 6 categories masculina i femenina: juvenil (per a esportistes nascuts entre 1987 i 1988), júnior (1984 – 1985 – 1986), sub-23 (1980 – 1981 – 1982 – 1983), sènior (1964 – 1979), veterans I (1954 – 1963) i veterans II (1953 i anteriors).
Entre els triatletes més destacats que hi participaran s´hi troben: Xavier Llobet i Jordi Elias, integrants de la Selecció Espanyola de Triatló; Isaac López i Marta Jiménez, de la Selecció Espanyola Júnior de Triatló; Jessica Harrison, guanyadora de la primera edició d´aquesta prova; Núria Padrisa, sotscampiona de l´any passat i Marta Vives, Bernat Moragas, Santi Pellejero i Paula Pérez del Centre Natació Mataró, entre d´altres.
Mesures circulatòries
Amb motiu de la cursa, s´ha previst que el passeig Marítim quedarà tallat al trànsit de les 6 a les 11.30 hores aproximadament, entre la Riera Sant Simó i el Cargol, a més tampoc s´hi podrà estacionar.
I també l´avinguda Maresme – N-II restarà tallada de les 9 a les 11.30 h, entre les rotondes del Rengle i de l´Experience.
El I Ral.li fotogràfic nocturn de Mataró “Nit oberta” exposa les millors obres
L´exposició amb les fotografies seleccionades del I Ral.li fotogràfic nocturn “Nit oberta” del programa “Mataró, Nit oberta” s´inaugura aquest dissabte, 31 de maig, a les 23.00 h al Casal de Joves. Al mateix temps es farà l´entrega dels premis. L´activitat ha estat organitzada per l´associació Enlleura´t i l´Ajuntament de Mataró.
El I Ral.li fotogràfic nocturn va tenir lloc el passat 17 de maig i van participar-hi 98 joves.
L´activitat proposava que els inscrits, que havien de ser majors de 16 anys, es desplacessin per la ciutat durant tres hores per captar imatges sobre quatre temàtiques concretes: Mataró estàtica: fotografies d´edificis, parcs, jardins, monuments i places; Mataró en moviment: fotografies de persones, vehicles i imatges mogudes; tema lliure i oci nocturn.
El jurat l´ha format Alícia Romero, regidora en funcions de Joventut i Dona de l´Ajuntament de Mataró; Ramon Manent i Marga Cruz, fotògrafs professionals; Teresa Márquez, periodista i Pere Masramon, director i fotògraf de l´associació Enlleura´t que han seleccionat un primer premi i un accèssit per a cada categoria.
Els guanyadors del primer premi rebran un trofeu, un llibre i 100 euros i als accèssits se´ls hi lliurarà un trofeu, un llibre i 25 euros. Les obres seleccionades per a l´exposició obtindran un diploma acreditatiu. L´import dels premis no serà en metàl·lic sinó que es farà en vals per gastar en material fotogràfic.
L´exposició, que es podrà veure fins al 7 de juny, la formaran fotografies de 23 participants entre els quals hi ha les dels guanyadors.
El I Ral.li fotogràfic nocturn va tenir lloc el passat 17 de maig i van participar-hi 98 joves.
L´activitat proposava que els inscrits, que havien de ser majors de 16 anys, es desplacessin per la ciutat durant tres hores per captar imatges sobre quatre temàtiques concretes: Mataró estàtica: fotografies d´edificis, parcs, jardins, monuments i places; Mataró en moviment: fotografies de persones, vehicles i imatges mogudes; tema lliure i oci nocturn.
El jurat l´ha format Alícia Romero, regidora en funcions de Joventut i Dona de l´Ajuntament de Mataró; Ramon Manent i Marga Cruz, fotògrafs professionals; Teresa Márquez, periodista i Pere Masramon, director i fotògraf de l´associació Enlleura´t que han seleccionat un primer premi i un accèssit per a cada categoria.
Els guanyadors del primer premi rebran un trofeu, un llibre i 100 euros i als accèssits se´ls hi lliurarà un trofeu, un llibre i 25 euros. Les obres seleccionades per a l´exposició obtindran un diploma acreditatiu. L´import dels premis no serà en metàl·lic sinó que es farà en vals per gastar en material fotogràfic.
L´exposició, que es podrà veure fins al 7 de juny, la formaran fotografies de 23 participants entre els quals hi ha les dels guanyadors.
L´Ajuntament de Mataró remodelarà els entorns de la plaça Fiveller
El Departament de Serveis Municipals i Manteniment va presentar dimarts passat, 27 de maig, el projecte de reurbanització dels entorns de la plaça Fiveller en la Comissió Municipal de Serveis Territorials.
Les obres, que estan valorades en 230.710 euros i està previst que tinguin una durada de tres mesos, tenen com a objectiu condicionar els carrers i les voreres que envolten la plaça Fiveller.
La calçada d´aquests carrers és encara de llambordes de granit i les voreres estan malmeses pel pas del temps, així que l´Ajuntament ha dissenyat un projecte per adequar les dues coses i millorar, conseqüentment, el pas dels vianants i el trànsit dels vehicles.
Està previst que el projecte es porti a l´aprovació de la comissió de govern de dilluns que ve, però abans no comencin les obres ha de superar els tràmits d´exposició pública, licitació i adjudicació a una empresa constructora.
Els detalls del projecte
-Carrer Antoni Campmany, entre el carrer del Prat i Floridablanca: demolició i reposició de voreres, demolició de llambordes i col·locació d´aglomerat asfàltic sobre llambordes.
-Carrer Rojas: col·locació d´aglomerat asfàltic sobre les llambordes, ampliació de la vorera de la banda de Girona i plantació d´arbres, i reposició de la vorera de la banda Barcelona.
-plaça Fiveller (zona sud, est i nord): reposició de la vorera de la banda de mar de la zona sud de la plaça i demolició de les llambordes per a estendre la capa d´aglomerat asfàltic, asfaltat de la zona est i ampliació de la vorera de la banda de Girona amb plantació d´arbres, a la part nord de la plaça també es col·locarà asfalt sobre les llambordes existents.
Les obres, que estan valorades en 230.710 euros i està previst que tinguin una durada de tres mesos, tenen com a objectiu condicionar els carrers i les voreres que envolten la plaça Fiveller.
La calçada d´aquests carrers és encara de llambordes de granit i les voreres estan malmeses pel pas del temps, així que l´Ajuntament ha dissenyat un projecte per adequar les dues coses i millorar, conseqüentment, el pas dels vianants i el trànsit dels vehicles.
Està previst que el projecte es porti a l´aprovació de la comissió de govern de dilluns que ve, però abans no comencin les obres ha de superar els tràmits d´exposició pública, licitació i adjudicació a una empresa constructora.
Els detalls del projecte
-Carrer Antoni Campmany, entre el carrer del Prat i Floridablanca: demolició i reposició de voreres, demolició de llambordes i col·locació d´aglomerat asfàltic sobre llambordes.
-Carrer Rojas: col·locació d´aglomerat asfàltic sobre les llambordes, ampliació de la vorera de la banda de Girona i plantació d´arbres, i reposició de la vorera de la banda Barcelona.
-plaça Fiveller (zona sud, est i nord): reposició de la vorera de la banda de mar de la zona sud de la plaça i demolició de les llambordes per a estendre la capa d´aglomerat asfàltic, asfaltat de la zona est i ampliació de la vorera de la banda de Girona amb plantació d´arbres, a la part nord de la plaça també es col·locarà asfalt sobre les llambordes existents.
El Museu de l’estampació de Premià de Mar estrena un cicle estable d’exposicions de gran format
Tres exposicions de gran format: La Vida als Castells, Visions (tèxtils) del Quixot i 1890. El primer 1 de maig i la reivindicació de la jornada de 8 hores, són les propostes del cicle estable d’exposicions al Museu de
l’Estampació de Premià de Mar des de l’11 de juny fins el 5 de gener del 2004.
La vida als castells és la primera proposta expositiva. Es podrà visitar a partir del proper 11 de juny i fins el 13 de juliol a la sala d’exposicions d’aquest museu que es troba a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar (Joan XXIII, 2-8).
l’Estampació de Premià de Mar des de l’11 de juny fins el 5 de gener del 2004.
La vida als castells és la primera proposta expositiva. Es podrà visitar a partir del proper 11 de juny i fins el 13 de juliol a la sala d’exposicions d’aquest museu que es troba a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar (Joan XXIII, 2-8).