9 municipis del Maresme amb majoria absoluta

 

Tornen les majories absolutes als ajuntaments del Maresme. 9 municipis de la comarca ja saben qui serà el seu alcalde. La seva formació política ha obtingut la majoria absoluta del plenari, en alguns casos amb sorpresa incorporada. A Palafolls, municipi liderat històricament pel PSC, les urnes han donat majoria absoluta a ERC. Els republicans també repeteixen majoria a Alella i Òrrius i sumen TeiàSant Andreu de Llavaneres. Per la seva banda, Junts per Catalunya té la majoria dels plenaris de Premià de Dalt i de Santa Susanna; el PSC s’imposa a Pineda de Mar i la candidatura independent que suma amb ECG governarà a Sant Iscle de Vallalta.  

Marc Almendro, qui ha substituït Andreu Francisco al capdavant de la candidatura d’ERC, s’estrenarà com a alcalde d’Alella. Andreu Bosch (ERC) repetirà com a alcalde de Teià. També mantindrà el càrrec Josep Triadó (Junts x Catalunya) a Premià de Dalt, igual que Jordi Rull (ERC) a Òrrius i Joan Mora (ERC) a Sant Andreu de Llavaneres. Les urnes també han donat  majoria absoluta a Eduard Turón per la candidatura Som-hi per Sant Iscle (Sant Iscle de Vallalta).

Xavier Amor, històric alcalde socialista de Pineda de Mar també té assegurada la reelecció igual que Joan Campolier ( Ara/Sempre Santa Susanna – JUNTS). I, Francesc Alemany (ERC) s’estrenarà com a alcalde de Palafolls.  

 
vvvvvv

Apunts històrics

APUNTS HISTÒRICS

La comarca del Maresme, amb 398,5 kmde superfície, és una de les set comarques més petites de Catalunya. Tot i això és la quarta comarca més poblada.

Situada a l’est del país, s’estén a través d’una franja de territori estreta i allargada entre la Serralada Litoral i la costa. Muntanya i mar que fan que parlem d’un territori identificat amb el verd i el blau. Una comarca, a més, amb una climatologia privilegiada gràcies a la protecció de la serralada. Gaudeix d’un clima agradable, mediterrani, de cel clar i lluminós que li permet gaudir d’un 75% de dies assollejats a l’any. 

La comarca està formada per 30 municipis amb una població que oscil·la entre els gairebé 700 habitants d’Òrrius i els 124.000 de Mataró que n’és la capital administrativa.

Municipis del Maresme

El pressupost 2004 de l’Ajuntament i els seus organismes i empreses és de 151,7 milions d’euros

El Ple va aprovar ahir inicialment el Pressupost (Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals) i el Programa d’Actuació Municipal per al 2004, que són fonamentals perquè determinen les actuacions i serveis que l’Ajuntament posarà a disposició de la ciutadania en els àmbits de la promoció de l’economia i l’ocupació, la millora dels carrers i places, i les iniciatives en matèria de circulació i atenció a les persones.


A partir de l’aprovació en el ple d’aquest dos documents, juntament amb les ordenances fiscals, s’obre el període de participació ciutadana, durant el qual és possible informar-se i presentar suggeriments i al·legacions per diferents vies: a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i als centres cívics, a través del web municipal (www.mataro.org) i en l’Audiència Pública, que tindrà lloc el pròxim 20 de novembre, a les 20 h, a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Per a la seva elaboració, el govern municipal ha tingut en compte el marc econòmic general, caracteritzat per un creixement entorn al 2% del Producte Interior Brut (PIB), un índex d’inflació interanual del 3%, i per la incertesa del model de finançament municipal arran de la pèrdua d’ingressos municipal a causa de la supressió de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). A nivell local, s’ha de tenir en compte també el 2,7% de creixement de la població, l’alentiment del consum (les matriculacions de vehicles baixen un 6,1% i un 4,9% les llicències d’obertura), i el repunt en la promoció d’habitatges.

El Programa d’Actuació Municipal 2004

El nou Programa d’Actuació Municipal és fruit de l’acord de govern signat al juliol per PSC, ICV-EUiA i ERC, que es basa en 4 eixos i es resumeix en 19 prioritats:

-Eix 1. La transparència i la participació.

Revisar i debatre el reglament de participació ciutadana per implementar noves eines i processos de participació: pressupost participatiu, consells territorials.
Fer realitat la finestreta única i la descentralització virtual.
-Eix 2. La sostenibilitat (la gestió de l’espai públic i la planificació)

Desenvolupar els plans intregrals territorials: Rocafonda-El Palau, Cerdanyola i el Centre.
Elaboració del Pla de Seguretat de Mataró
Pla d’aparcaments: posar en funcionament la segona fase de l’aparcament de Can Xammar (148 places), executar en un 80% l’aparcament de la plaça Gatassa (82 places), i iniciar la construcció de la segona fase de l’aparcament del carrer de Solís (37 places).
Impulsar el Pla del civisme i aprovar i impulsar el compliment de l’ordenança de civisme.
Desenvolupar els programes de rehabilitació d’habitatges, amb especial atenció a Rocafonda-El Palau, Cerdanyola i el Centre.
Redactar un nou Programa d’Actuació Urbanística del Municipi (PAUM)
Aprovar provisionalment les modificacions del Pla General i del Pla Especial de les Cinc Sènies, programant les actuacions a fer en l’arranjament de diversos camins.
Desenvolupar urbanísticament els sectors de la ronda Barceló, Iveco i Renfe.
-Eix 3. La cohesió social.

Establir els elements necessaris per a la posada en funcionament del Centre cívic del Pla d’en Boet-Peramàs-Esmandies.
Implementar el Pla d’Habitatges: projecte d’habitatges tutelats per a la gent gran, posar a disposició els 26 habitatges del carrer València, i creació de la borsa d’habitatges per a joves.
Actualitzar el mapa escolar de Mataró i redactar el projecte d’una nova escola bressol a la Via Europa.
Inici de les obres del Poliesportiu de Cirera
Impulsar el Pla de normalització i qualitat lingüística
-Eix 4. El progrés econòmic i social.

Nou Pacte local per a l’Ocupació (2004-2006), que inclogui el suport als sectors productius i a la transformació del tèxtil.
Consolidar la ciutat digital a través de TecnoCampusMataró.
Seguiment del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) i creació de l’Àgora com a instrument de participació.
Elaborar el Pla d’actuació per a la promoció de la ciutat.
El pressupost consolidat 2004

L’objectiu del pressupost municipal per al 2004 és dotar de recursos municipals per al compliment dels objectius polítics compromesos en el Programa d’Actuació Municipal, mantenint l’equilibri econòmic-financer.

En la seva elaboració s’ha tingut especialment en compte el creixement de Mataró tant pel que fa a població com a la ciutat. És a dir, per una banda, l’augment de la població es traduirà en un augment de demanda de serveis i, per l’altra, la ciutat ha augmentat en 2,4 km de vies públiques, 4,12 Ha de zones enjardinades i 430 punts de llums que ara cal mantenir.

EL PRESSUPOST CONSOLIDAT

Pressupost 03 Pressupost 04 Variació

Ajuntament* 77.651.183,82 84.306.612,76 8,57%

Patronat Municipal Cultura 3.717.491,49 3.753.423,69 0,97%

Patronat Municipal Esports 2.396.626,94 2.511.184,78 4,78%

Institut Municipal Educació 8.047.499,99 8.739.724,25 8,60%

Escola Universitària Politècnica 3.039.095,05 3.056.669,52 0,58%

Institut Municipal Promoció Eco. 2.651.005,07 2.817.794,69 6,29%

PUMSA 34.025.945,37 45.462.198,81 33,61%

GINTRA 1.835.618,86

PROHABITATGE 330.488,83

Aigües de Mataró 8.354.312,00 11.165.902,00 6,81%

Total Pressupost Consolidat 129.654.795,22 151.786.307,70 17,07%

*DETALL DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT

Pressupost 2004 Pressupost 2003 Variació

Operacions corrents 72.030.260,13 68.289.090,40 5,48%

Operacions de capital 2.294.840,66 824.416,00 178,36%

Operacions financeres 9.981.511,97 8.537.677,42 16,91%

TOTAL INGRESSOS 84.306.612,76 77.651.183,82 8,57%

Operacions corrents 63.160.048,02 59.650.477,30 5,88%

Operacions de capital 11.907.092,74 9.773.445,10 21,83%

Operacions financeres 9.239.472,00 8.227.261,42 12,30%

TOTAL DESPESES 84.306.612,76 77.651.183,82 8,57%



Les ordenances fiscals 2004

L’Ajuntament preveu que l’any que ve ingressarà per impostos directes, impostos indirectes i per les taxes municipals 42.350.362,82 euros, un 1,5% menys que en l’anterior exercici. El principal motiu de la disminució és la pèrdua d’ingressos provocats per la supressió d’aplicació de la nova Llei d’Hisendes Locals -valorats en 1,5 milions d’euros-, que obliga l’administració local a intentar treure el màxim rendiment d’altres tributs per compensar i mantenir la quantitat i qualitat dels serveis adreçats als ciutadans.

En aquest sentit, els criteris que l’Ajuntament ha aplicat a les ordenances del 2004 són:

AUTONOMIA FINANCERA. Complir el principi d’autonomia financera dels ens locals, situant els tipus impositius als nivells necessaris per cobrir els serveis destinats als ciutadans. Per això, el promig d’increment que s’aplicarà a un contribuent particular mitjà (amb un vehicle de 12 cavalls fiscals i un pis mitjà) se situarà lleugerament per sobre de l’IPC interanual (3%).
RECUPERACIÓ DELS INGRESSOS PERDUTS PER L’IAE I REDISTRIBUCIÓ DEL GRAVÀMEN DE L’IBI.
-Increment mitjà d’un 4,1% de l’IBI per a immobles residencials i aplicar el màxim de gravamen al 10 % d’aquells immobles comercials o industrials que tenen un major valor cadastral.

-Canvis a les plusvàlues per evitar l’especulació: increments mitjans del 6% per les transmissions realitzades en els primers 10 anys i del 3,5% per a les realitzades entre 10 i 20 anys.

-Increment d’un 13% de l’impost d’obres, construccions i instal·lacions.

-Ajustar les taxes d’ocupació de sòl i subsòl municipal als rendiments potencials (terrasses, quioscos).

AFAVORIR POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ.
-Bonificació de fins al 25% e l’IAE a les empreses que acreditin un increment de la plantilla, com a política d’ocupació.

AFAVORIR LA SOSTENIBILITAT. Impulsar la gestió sostenible: l’ús d’energies renovables i la mobilitat sostenible.
-Bonificació de fins al 50% a l’IAE per a les empreses que usin o produeixin energies renovables.

-Increment de la bonificació de fins a un 30% de la llicència d’obres que fomenti l’estalvi i l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.

-Bonificació de fins al 50% de l’IAE per les empreses que tinguin plans de transport col·lectiu.

-Increment de la taxa de la grua en un 10% per avançar en el cobriment del cost del servei. En termes absoluts, el cost de la retirada del vehicle serà de 97,4euros.

COFINANÇAMENT DE SERVEIS PÚBLICS. Avançar en el cofinançament de serveis públics demanats i/o utilitzats pels ciutadans per a que els ciutadans tinguin consciència del valor dels mateixos.
-Increment d’un 7% de la taxa de recollida de la brossa per avançar en el cobriment del cost del servei. En números absoluts, equival a una puja de 5 euros a l’any.

NOVES TARIFES PER NOUS SERVEIS O ACTIVITATS. Aplicar una nova tarifa per ocupació del sòl i subsòl municipal als operadors de telefonia mòbil i crear nous preus públics per serveis que desenvolupa el Departament de Manteniment.
FINANÇAMENT DE LA POLÍTICA D’APARCAMENT. Avançar en la convergència o equilibri de les tarifes de zona blava i aparcament en subterrani com a eina de finançament de la política d’aparcament.
-Increment mitjà dels preus de la zona blava en un 6,9%.

El Consell Comarcal acull una jornada sobre la central de compres del món local de Catalunya

L´Associació Catalana de Municipis iniciarà el dimarts dia 11 de febrer un cicle de jornades sobre la central de compres del món local de Catalunya. Unes sessions que tenen per objectiu explicar les condicions i processos administratius dels serveis i subministraments que l´ACM i el Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL) ofereixen als ens locals de Catalunya. Aquest cicle comença al Maresme. El Consell Comarcal del Maresme va ser pioner en oferir als municipis de la comarca el servei de compra conjunta per abaratir despeses.

L’acte comptarà amb la presència del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el delegat territorial del Govern a la demarcació de Barcelona, Fernando Brea.

A les 9:30h, un cop acabi la inauguració de la jornada, es farà atenció als mitjans de comunicació ( Sala Vicenç Ferrer).

Data: 2014-02-11

Lloc: Consell Comarcal del Maresme

Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró

La població del Maresme creix un 2,7% en un any, segons dades oficials de l’INE

 


L’Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba de publicar les dades definitives de població corresponents a 1 de gener de 2006. Segons aquesta font, el Maresme ha experimentat un creixement de població a l’entorn del 2,7% passant de 398.502 habitants el 2005 a 409.125 el 2006.


Les dades publicades per l’INE el 2 de gener d’aquest any fan referència a la població de cada municipi a data 1 de gener de 2006 i en elles es pot veure que tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de població, tret d’Òrrius que, segons l’INE, ha perdut un 6,34% de veïns i veïnes. Aquest municipi hauria passat de 315 a 295 ciutadans. Pel que fa a la resta de municipis de la comarca, experimenten un creixement desigual. Destaca l’augment de població de Dosrius que, percentualment, puja un 9,18%. També superen el llindar del 5% d’increment poblacional Sant Vicenç de Montalt (7,46%), Palafolls (6,83%), Tordera (6,53%) i Sant Iscle de Vallalta (6,48%). Per la cota baixa, els municipis que creixen menys de l’1% són: Alella (0,8%), Vilassar de Mar (0,79%), Premià de Mar (0,74%) i Teià (0,54%). Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme de la publiació oficial feta per l’Institut Nacional d’Estadística. Podeu accedir a les dades de població de cada municipi del Maresme,  
Clicant aquí

Alcaldies del Maresme

 
 Mandat 2019 – 2023
































































































































































MUNICIPIALCALDE / ALCALDESSAPARTIT
AlellaMarc Almendro CampilloERC
Arenys de MarAnnabel Moreno i NoguéERC
Arenys de MuntJosep Sánchez CampsERC
ArgentonaEudald Calvo i CatalàUNITAT
Cabrera de MarJordi Mir i BoixJUNTSxCAT
CabrilsMaite Viñals ClementeERC
Caldes d’EstracRosa Pou BaróERC
CalellaMontserrat Candini PuigJUNTSxCAT
Canet de MarBlanca Arbell BrugarolaERC
DosriusSílvia Garrido GaleraPSC
El MasnouJaume Oliveras MaristanyERC
Malgrat de MarJoan Mercader CarbóPSC
MataróDavid Bote PazPSC
MontgatRosa Funtané  VilàERC
ÒrriusJordi Rull i ClausERC
PalafollsFrancesc Alemany MartínezERC
Pineda de MarXavier Amor MartínPSC
Premià de DaltJosep Triadó BergésJUNTSxCAT
Premià de MarMiquel Àngel Méndez GilJUNTSxCAT
Sant Andreu de LlavaneresJoan Mora i BuchERC
Sant Cebrià de VallaltaAlbert Pla BesolíERC
Sant Iscle de VallaltaEduard Turon i ManinatSom-hi per Sant Iscle – EGC
Sant Pol de MarAlbert Zanca BrossaERC
Sant Vicenç de MontaltJavier Sandoval CarrilloPSC
Santa SusannaJoan Campolier  MontsantJUNTSxCAT
TeiàAndreu Bosch  RodoredaERC
TianaMarta Martorell CampsERC
TorderaJoan Carles Garcia CañizaresJUNTSxCAT
Vilassar de DaltCarola Llauró SastreERC
Vilassar de MarDamià del Clot TriasERC

Presentació de la tercera edició del Maridatge dels Sentits i del II Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent

 

El proper dijous 25 d’abril a les 12.30h es presentarà a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la tercera edició del Maridatge dels Sentits i el II Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent, que tindran lloc a Teià del 30 d’abril al 5 de maig.

L’acte comptarà amb la presència dels presidents del Consell Comarcal, Josep Triadó, i del Consorci Costa de Barcelona-Maresme, Joaquim Arnó, així com de l’alcalde de Teià, Andreu Bosch. També es prevista la participació de sengles representants de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Al final dels parlaments es farà un tast d’olors a càrrec de la perfumista Irene Gisbert, d’Ainea Perfums, que tindrà la flor de gessamí com a fil conductor.

 

Data: 2019-04-25

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Es crearà una Junta Comarcal de Seguretat

 

El Director General de la Policia, Albert Batlle, ha anunciat la propera creació d’una Junta Comarcal de Seguretat per analitzar i planificar les accions de seguretat dels 8 municipis integrats dins de l’àrea d’actuació de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Mataró. Batlle ha fet aquest anunci en el decurs de la reunió que ha mantingut avui amb l’alcaldessa de Caldes d’Estrac i els alcaldes de Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Òrrius i Dosrius. Argentona també estarà incorporada en aquesta Junta Comarcal de Seguretat.

El president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Vicenç, Miquel Àngel Martínez, ha fet una valoració molt positiva d’aquesta iniciativa. “Una clau de la seguretat és compartir la informació. Saber el que està passant en el poble veí és fonamental per poder establir polítiques de prevenció de delictes i crear un clima de seguretat ciutadana”, ha afirmat Martínez tot afegint que el Consell Comarcal “participarà en aquest nou òrgan”.

A la reunió mantinguda avui a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mataró, els alcaldes i els comandaments policials han pogut intercanviar opinions sobre diferents temes relacionats amb la seguretat ciutadana i l’evolució de la diferent tipologia de delictes.

Tordera

























 TORDERA



 


MUNICIPI:


Extensió: 83,8 KM2 


HABITANTS: 16.453


 (Font: INE 1/1/2016)


   



AJUNTAMENT:


ADREÇA: Plaça de l’Església, 2 


C.P.: 08490


TEL.: 93 7643717


FAX: 93 7643853




WEB: www.tordera.cat



 



MUNICIPALS 2015


Mandat 2015-2019





 ALCALDE:


Joan Carles Garcia i Cañizares (CiU)




  

El Consell Comarcal del Maresme i l’Associació Catalana de Municipis demanen unitat municipalista per reclamar un enduriment del Codi Penal

 

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha enviat a tots els ajuntaments i consells comarcals una proposta de moció en què, entre d’altres peticions, es reclama un enduriment del Codi Penal per als delinqüents que cometen robatoris a l’interior habitatges. Aquesta iniciativa, impulsada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme i l’ACM, persegueix una equiparació als codis vigents a la majoria de països europeus que apliquen penes més severes. D’aquesta manera, segons ha dit el president del Consell Comarcal Josep Triadó, “evitariem l’efecte crida a les mafies de delinqüents que arriben a casa nostra fugint de la severitat legal d’altres països”. 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i el president de l’ACM, David Saldoni, han presentat aquest migdia el contingut de la moció que vol ser el clam unitari del món municipalista contra la delinqüencia que atemoreix la població. Triadó ha explicat que el Consell Comarcal ha impulsat aquesta moció recollint la veu d’alcaldesses, alcaldes i efectius de seguretat que expressen la seva frustració perquè “sembla que als delinqüents els hi surt gratis actuar aquí. Les penes que se’ls hi apliquen són molt inferiors a les de la majoria de països europeus”. Saldoni ha afegit que el sentiment maresmenc també l’expressen els ajuntaments d’altres comarques. En aquest sentit, a la part expositiva de la moció s’especifica que  “la poca penalització de la reincidència i la llibertat provisional són vistos en benefici dels delinqüents i no en benefici d’una societat més segura que respecti la llibertat i la propietat privada dels qui pateixen aquests delictes”.

Davant d’això, es demana al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats una modificació del Codi Penal i s’insta la Fiscalia General de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia a graduar les peticions de pena i de sentències tenint en compte la reincidència. A més, es reclama al Govern de l’estat els més de 800 milions d’euros que es deuen a la Generalitat per poder ampliar plantilla i dotar la Policia de la Generalitat de més recursos: També es torna a defensar la necessitat d’una actuació coordinada de totes les policies locals.

Aquests acords s’expressen de la següent manera a la moció:

Primer.-  Mostrar la nostra preocupació per l’increment de la inseguretat ciutadana que es concreta amb els robatoris, alguns amb força, en domicilis del nostre municipi i a la nostra comarca.

Segon.-  Instar al Govern de la Generalitat per tal de què, compartint aquesta preocupació i d’una manera concertada amb els Ajuntaments, s’impulsin les actuacions policials necessàries i coordinades per resoldre aquesta problemàtica.

Tercer.-   Instar a la Fiscalia General de Catalunya i al Tribunal Superior de Justícia per tal que en els seus respectius àmbits de decisió siguin amatents en les fases de  graduar les peticions de pena, de les sentències i de considerar la reincidència.

Quart.- Davant d’aquest augment de robatoris en domicilis, fer arribar també als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats aquesta preocupació perquè se sol·liciti una modificació del Codi Penal per elevar les penes per aquesta tipologia de delictes.

Cinquè.- Reclamar al Govern de l’estat espanyol els més de 800 milions d’euros que es deuen a la Generalitat per tal que puguin ser revertits en una millora dels recursos materials i humans de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Sisè.- Instar al govern municipal a signar el conveni amb el Departament d’Interior per instal·lar lectors de matrícules als accessos del municipi amb caràcter immediat que ajudin a la prevenció i persecució d’aquest tipus de delicte.

Setè.-  Comunicar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Departament d’Interior, a la Diputació, al Govern de l’Estat, als grups del Parlament i del Congrés de Diputats, i al Consell Comarcal als efectes oportuns, tot palesant la preocupació del nostre municipi.