Dijous passat, 4 de setembre, el Ple va aprovar el calendari de festes locals per l’any 2004.
D’acord amb el calendari laboral marcat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament estableix com a festes locals, retribuïdes i no recuperables, els dies 31 de maig de 2004, dilluns de Pasqua Granada, i el dimarts 27 de juliol de 2004, festa major de Les Santes.
Amb aquestes dues festes locals i les marcades per la Generalitat de Catalunya, el Calendari de Festes a Mataró per a l’any que ve, queda de la següent manera:
1 de gener
Any nou
Dijous
9 d’abril
Divendres Sant
12 d’abril
Dilluns de Pasqua
1 de maig
Festa del Treball
Dissabte
* 31 de maig
Dilluns de Pasqua Granada
24 de juny
Sant Joan
Dijous
* 27 de juliol
Festa Major de Mataró. Les Santes
Dimarts
15 d’agost
L’Assumpció
Diumenge
11 de setembre
Diada Nacional de Catalunya
Dissabte
12 d’octubre
Festa Nacional d’Espanya
Dimarts
1 de novembre
Tots Sants
Dilluns
6 de desembre
Dia de la Constitució
Dilluns
8 de desembre
La Immaculada Concepció
Dimecres
25 de desembre
Nadal
Dissabte
26 de desembre
Sant Esteve
Diumenge
* festa local
L’Ajuntament de Mataró col·labora en la construcció d’un centre educatiu al Senegal
L’alcalde de Mataró, Manuel Mas, ha ofert aquest matí una recepció a l’escolapi Manel Sales, que treballa en projectes de cooperació promoguts per l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal. Durant la trobada s’ha repassat l’estat del projecte de construcció d’un centre educatiu a la localitat de Toubakouta, a la regió de Niombató del país africà, al qual participa l’Ajuntament de Mataró.
El projecte està adreçat als infants i joves de la regió, que viuen en petites localitats i han de desplaçar-se varis quilòmetres a través de la selva per poder assistir a l’escola de secundària. El nou centre educatiu, que és previst que comenci a funcionar el 2004, està pensat com una residència i centre d’acollida, on els infants i joves puguin viure. Així, el projecte es configura amb una doble vessant, l’educativa i la social. El centre oferirà activitats educatives com ara colònies o escoles i tallers d’estiu en els períodes d’inactivitat escolar.
El projecte Toubakouta té un pressupost global de 142.000 euros. L’Ajuntament de Mataró va aportar 30.050,61 euros el 2002 i enguany ha atorgat la mateixa quantitat. El consistori destina en aquest 2003 l’1% dels ingressos a projectes de cooperació a països en vies de desenvolupament, el que suposa 389.521,52 euros.
Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal
L’entitat que gestiona el projecte del centre educatiu de Toubakouta es va constituir el desembre de 2000 i els seus objectius són:
-sensibilitzar la societat de les necessitat educatives dels nens i nenes del Senegal
-cercar recursos per tal de poder portar a terme projectes d’actuació concrets, particularment escolars, al Senegal
canalitzar i aglutinar activitats de solidaritat i cooperació cap al Tercer Món
-promoure i facilitar l’apadrinament de nens i nenes del Senegal, cercant famílies o persones que es facin càrrec de les despeses de la seva escolarització
L’Associació Amics de l’Escola Pia al Senegal compta amb la col·laboració tècnica de la Fundació Educació Solidària, entitat constituïda per l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu de donar suport a activitats de promoció de l’educació en àrees socialment deprimides. L’any 2001 l’entitat mataronina va construir una pista poliesportiva al centre Notre-Dame d’Afrique a Dakar. El projecte, que va rebre el suport de l’Ajuntament, va suposar una despesa d’11.500 euros.
El projecte està adreçat als infants i joves de la regió, que viuen en petites localitats i han de desplaçar-se varis quilòmetres a través de la selva per poder assistir a l’escola de secundària. El nou centre educatiu, que és previst que comenci a funcionar el 2004, està pensat com una residència i centre d’acollida, on els infants i joves puguin viure. Així, el projecte es configura amb una doble vessant, l’educativa i la social. El centre oferirà activitats educatives com ara colònies o escoles i tallers d’estiu en els períodes d’inactivitat escolar.
El projecte Toubakouta té un pressupost global de 142.000 euros. L’Ajuntament de Mataró va aportar 30.050,61 euros el 2002 i enguany ha atorgat la mateixa quantitat. El consistori destina en aquest 2003 l’1% dels ingressos a projectes de cooperació a països en vies de desenvolupament, el que suposa 389.521,52 euros.
Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal
L’entitat que gestiona el projecte del centre educatiu de Toubakouta es va constituir el desembre de 2000 i els seus objectius són:
-sensibilitzar la societat de les necessitat educatives dels nens i nenes del Senegal
-cercar recursos per tal de poder portar a terme projectes d’actuació concrets, particularment escolars, al Senegal
canalitzar i aglutinar activitats de solidaritat i cooperació cap al Tercer Món
-promoure i facilitar l’apadrinament de nens i nenes del Senegal, cercant famílies o persones que es facin càrrec de les despeses de la seva escolarització
L’Associació Amics de l’Escola Pia al Senegal compta amb la col·laboració tècnica de la Fundació Educació Solidària, entitat constituïda per l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu de donar suport a activitats de promoció de l’educació en àrees socialment deprimides. L’any 2001 l’entitat mataronina va construir una pista poliesportiva al centre Notre-Dame d’Afrique a Dakar. El projecte, que va rebre el suport de l’Ajuntament, va suposar una despesa d’11.500 euros.
Ban de l’alcalde d’Argentona sobre la Diada Nacional i el Futur de Catalunya
BAN
LA DIADA NACIONAL I EL FUTUR DE CATALUNYA
En els últims anys Catalunya ha avançat molt com a país i com a poble. I ho ha fet gràcies als esforços i al treball de tots nosaltres. Però, a La Diada Nacional de Catalunya de 2003, un cop més, els catalans i les catalanes d’avui volem manifestar el nostre dret i la nostra voluntat d´existir com a poble lliure i diferenciat en el marc europeu.
S´acosten moments molt importants pel futur del nostre país: sobretot les eleccions al Parlament de Catalunya i, també, les eleccions a les Corts espanyoles. D´aquestes eleccions en depèn tenir més capacitat i més autonomia fiscal, així com aconseguir més sobirania política i representació a l´àmbit internacional: en definitiva, tenir més i millors serveis, infrastructures i equipaments. Ens hi juguem el poder anar més lluny i que tots els catalans i totes les catalanes hi puguem sortir guanyant.
Com a Alcalde d’Argentona, convido a tots els ciutadans i les ciutadanes de la vila a fer del proper Onze de Setembre una Diada per la llibertat, la justícia i la solidaritat nacionals. Una Diada que ens faci reflexionar sobre qui ens pot ajudar més i millor a que Catalunya hi surti guanyant. Una Diada en la que la fermesa de les nostres conviccions vagi acompanyada de la honestedat, del civisme i de la capacitat per construir una Argentona i una Catalunya cada cop millors per a totes les persones.
Bona Diada a tothom!.
Antoni Soy. Alcalde d’Argentona.
11 de Setembre de 2003.
LA DIADA NACIONAL I EL FUTUR DE CATALUNYA
En els últims anys Catalunya ha avançat molt com a país i com a poble. I ho ha fet gràcies als esforços i al treball de tots nosaltres. Però, a La Diada Nacional de Catalunya de 2003, un cop més, els catalans i les catalanes d’avui volem manifestar el nostre dret i la nostra voluntat d´existir com a poble lliure i diferenciat en el marc europeu.
S´acosten moments molt importants pel futur del nostre país: sobretot les eleccions al Parlament de Catalunya i, també, les eleccions a les Corts espanyoles. D´aquestes eleccions en depèn tenir més capacitat i més autonomia fiscal, així com aconseguir més sobirania política i representació a l´àmbit internacional: en definitiva, tenir més i millors serveis, infrastructures i equipaments. Ens hi juguem el poder anar més lluny i que tots els catalans i totes les catalanes hi puguem sortir guanyant.
Com a Alcalde d’Argentona, convido a tots els ciutadans i les ciutadanes de la vila a fer del proper Onze de Setembre una Diada per la llibertat, la justícia i la solidaritat nacionals. Una Diada que ens faci reflexionar sobre qui ens pot ajudar més i millor a que Catalunya hi surti guanyant. Una Diada en la que la fermesa de les nostres conviccions vagi acompanyada de la honestedat, del civisme i de la capacitat per construir una Argentona i una Catalunya cada cop millors per a totes les persones.
Bona Diada a tothom!.
Antoni Soy. Alcalde d’Argentona.
11 de Setembre de 2003.
El Patronat Municipal de Cultura de Mataró presenta 7 muntatges en la temporada estable de teatre i dansa
El Patronat Municipal de Cultura ha enllestit la programació estable de teatre i dansa del tercer trimestre d’enguany, que incorpora set espectacles de temàtica i format divers. Les propostes van des del musical, com ara “Jugant a Rodgers”, fins al teatre convencional, com “Juli Cèsar”, de William Shakespeare.
El programa ha introduït dues propostes de muntatges que incorporen les noves tecnologies a la dansa i el teatre. Així, “Occupations”, concebut per la mataronina Maria Rovira, que també s’ha encarregat de la coreografia, es presenta com una producció de dansa contemporània que mostra els ordinadors com els magatzems de la memòria. El muntatge estarà a Mataró el 31 d’octubre, dues setmanes després de la seva estrena a Berlín.
La segona proposta de producció que incorpora les noves tecnologies és “Transversal telemàtic: surfing la bomba informàtica”, concebut i creat per Dogoneff-Maria de Marias i Andrew Colquhoun. Es tracta d’un projecte que es realitza conjuntament a sis poblacions de Catalunya connectades a través d’internet per explorar nous llenguatges escènics. El resultat es podrà seguir de manera simultània a través de pantalles a teatres de Granollers, Sabadell, Vic, Olot, Tortosa i Mataró.
Programació estable de teatre i dansa octubre-desembre 2003
Divendres 3 d’octubre, 22.00 h.
Teatre. Juli Cèsar, de William Shakespeare.
Producció de la companyia Teatre Lliure. Direcció d’Àlex Rigola
Divendres 17 d’octubre, 22.00 h.
Musical. Jugant a Rodgers.
Producció de la companyia El Musical Més Petit. Direcció de Daniel Anglès
Dissabte 25 d’octubre, 22.00 h.
Teatre. Transversal telemàtic: surfing la bomba informàtica.
Producció de la Xarxa de Creació formada pels ajuntaments de Granollers, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, La Seu d’Urgell, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Direcció de Dogoneff-Maria de Marias i Andrew Colquhoun.
S’inclou a la Setmana de Noves Tecnologies
Divendres 31 d’octubre, 22.00 h.
Dansa contemporània. Occupations.
Producció de la companyia Trànsit. Direcció i coreografia de Maria Rovira
S’inclou a la Setmana de Noves Tecnologies
Dissabte 15 de novembre, 22.00 h.
Teatre. Wilt, de Margaret Edson (premi Pulitzer 1998).
Direcció de Lluís Pascual.
Divendres 21 de novembre, 22.00 h.
Teatre. Mestres antics, de Thomas Bernhard.
Direcció i adaptació de Xavier Albertí.
Divendres 12 de desembre, 22.00 h.
Musical. Follies, una revista musical.
Producció de Teatre Artenbrut i Teatre Kaddish. Direcció musical de Xavier Torras. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa.
Altres espectacles i aula de teatre
A banda del programa estable de teatre i dansa, el Patronat Municipal de Cultura presentarà els tres guanyadors de la 3ª Convocatòria dels Ajuts a la Creació Escènica. En concret, es preparen els muntatges de “L’últim cigarro”, de Daniela Feixas, “Marcovaldo”, basat en relats d’Italo Calvino i l’espectacle infantil “El formulari”, de Cristina Julià. La primera de les propostes es presentarà el 20 de setembre al Teatre Monumental.
Pel que fa a l’Aula de Teatre, el curs 2003-2004 començarà a l’octubre amb dues novetats: es programa un monogràfic de dansa per tot el curs i a més el Patronat ha arribat a un acord amb l’obrador de la sala Beckett per fer un taller d’escriptura teatral.
En total es programen cinc cursos anuals i cinc monogràfics i també es preparen activitats paral·leles a través de l’Aula Oberta. Les preinscripcions a l’Aula de Teatre es fan al Patronat Municipal de Cultura (c/ Sant Josep, 9) fins el 30 de setembre de 18 a 20.00 h.
El programa ha introduït dues propostes de muntatges que incorporen les noves tecnologies a la dansa i el teatre. Així, “Occupations”, concebut per la mataronina Maria Rovira, que també s’ha encarregat de la coreografia, es presenta com una producció de dansa contemporània que mostra els ordinadors com els magatzems de la memòria. El muntatge estarà a Mataró el 31 d’octubre, dues setmanes després de la seva estrena a Berlín.
La segona proposta de producció que incorpora les noves tecnologies és “Transversal telemàtic: surfing la bomba informàtica”, concebut i creat per Dogoneff-Maria de Marias i Andrew Colquhoun. Es tracta d’un projecte que es realitza conjuntament a sis poblacions de Catalunya connectades a través d’internet per explorar nous llenguatges escènics. El resultat es podrà seguir de manera simultània a través de pantalles a teatres de Granollers, Sabadell, Vic, Olot, Tortosa i Mataró.
Programació estable de teatre i dansa octubre-desembre 2003
Divendres 3 d’octubre, 22.00 h.
Teatre. Juli Cèsar, de William Shakespeare.
Producció de la companyia Teatre Lliure. Direcció d’Àlex Rigola
Divendres 17 d’octubre, 22.00 h.
Musical. Jugant a Rodgers.
Producció de la companyia El Musical Més Petit. Direcció de Daniel Anglès
Dissabte 25 d’octubre, 22.00 h.
Teatre. Transversal telemàtic: surfing la bomba informàtica.
Producció de la Xarxa de Creació formada pels ajuntaments de Granollers, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, La Seu d’Urgell, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Direcció de Dogoneff-Maria de Marias i Andrew Colquhoun.
S’inclou a la Setmana de Noves Tecnologies
Divendres 31 d’octubre, 22.00 h.
Dansa contemporània. Occupations.
Producció de la companyia Trànsit. Direcció i coreografia de Maria Rovira
S’inclou a la Setmana de Noves Tecnologies
Dissabte 15 de novembre, 22.00 h.
Teatre. Wilt, de Margaret Edson (premi Pulitzer 1998).
Direcció de Lluís Pascual.
Divendres 21 de novembre, 22.00 h.
Teatre. Mestres antics, de Thomas Bernhard.
Direcció i adaptació de Xavier Albertí.
Divendres 12 de desembre, 22.00 h.
Musical. Follies, una revista musical.
Producció de Teatre Artenbrut i Teatre Kaddish. Direcció musical de Xavier Torras. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa.
Altres espectacles i aula de teatre
A banda del programa estable de teatre i dansa, el Patronat Municipal de Cultura presentarà els tres guanyadors de la 3ª Convocatòria dels Ajuts a la Creació Escènica. En concret, es preparen els muntatges de “L’últim cigarro”, de Daniela Feixas, “Marcovaldo”, basat en relats d’Italo Calvino i l’espectacle infantil “El formulari”, de Cristina Julià. La primera de les propostes es presentarà el 20 de setembre al Teatre Monumental.
Pel que fa a l’Aula de Teatre, el curs 2003-2004 començarà a l’octubre amb dues novetats: es programa un monogràfic de dansa per tot el curs i a més el Patronat ha arribat a un acord amb l’obrador de la sala Beckett per fer un taller d’escriptura teatral.
En total es programen cinc cursos anuals i cinc monogràfics i també es preparen activitats paral·leles a través de l’Aula Oberta. Les preinscripcions a l’Aula de Teatre es fan al Patronat Municipal de Cultura (c/ Sant Josep, 9) fins el 30 de setembre de 18 a 20.00 h.
La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament de Mataró inauguren una exposició sobre els orígens de l´home
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament, del 8 de setembre al 19 d’octubre de 2003. L’accés és gratuït.
El primer àmbit de l’exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Activitats paral·leles
Evolució humana i ocupació del territori a Catalunya (17 de setembre)
Conferència a càrrec de Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip d’Atapuerca i comissari de l’exposició Humans. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
Hominització i humanització (14 d’octubre)
Conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’equip d’Atapuerca. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
De la pedra al metall: la Prehistòria del Maresme (23 i 30 de setembre i 7 d’octubre)
Conferència-xerrades organitzades pel Patronat Municipal de Cultura (Museu de Mataró). Lloc: sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament)
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament, del 8 de setembre al 19 d’octubre de 2003. L’accés és gratuït.
El primer àmbit de l’exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Activitats paral·leles
Evolució humana i ocupació del territori a Catalunya (17 de setembre)
Conferència a càrrec de Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip d’Atapuerca i comissari de l’exposició Humans. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
Hominització i humanització (14 d’octubre)
Conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’equip d’Atapuerca. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
De la pedra al metall: la Prehistòria del Maresme (23 i 30 de setembre i 7 d’octubre)
Conferència-xerrades organitzades pel Patronat Municipal de Cultura (Museu de Mataró). Lloc: sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament)
Comencen les obres de construcció d´un nova zona verda al costat de l’escola bressol El Tabalet de Mataró
Aquesta setmana està previst que comencin les obres de construcció d’una nova plaça al costat de l’escola bressol El Tabalet, que estarà situada en el solar situat entre el camí del Mig i la ronda President Macià.
La nova plaça tindrà la finalitat de millorar els accessos al centre escolar i permetrà als veïns gaudir d’un espai públic enjardinat. Amb la mateixa actuació es reconstruiran les voreres dels carrers Alarona, camí del Mig i ronda President Macià, en els trams que envolten el solar.
Les obres, que estan valorades en 301.612 euros i tenen una durada de 4 mesos, ha estat adjudicades a l’empresa Construcciones y Servicios Faus SA.
Els treballs d’adequació dels terrenys, amb una superfície de 2.166 metres quadrats, consisteixen en instal·lar les infrastructures de recollida d’aigües pluvials, pavimentació, enllumenat públic, plantació d’arbrat i enjardinament, xarxa de reg automàtic i mobiliari urbà.
El projecte d’obres estableix que s’enderrocaran els actuals murs i fonaments, així com els paviments de les voreres. Es farà un nou fonament per un mur de contenció al límit amb la façana del CEIP Camí del Mig, i es duran a terme els moviments de terres necessaris per adaptar les rasants del solar als nivells dels carrers. A la plaça, a banda de fer l’oportuna xarxa de drenatge, s’instal·larà un sistema de reg automàtic que inclou canonades de degoteig per l’arbrat.
Pel que fa al paviment, a banda de canviar l’existent a les voreres dels tres carrers que encerclen el solar, es farà una zona diferenciada al centre de la plaça amb sauló grabellat. El pas a l’escola estarà configurat per un espai amb fustes de bolondo i s’hi construiran parterres enjardinats. A més, alguns d’aquests parterres tindran murets de formigó colorejats que serviran com a bancs per als veïns.
A la part central de la plaça es plantaran tipuanes per crear una zona d’ombra a l’estiu i es mantindrà l’om existent a la banda de muntanya. S’instal·larà una font i jocs infantils, així com papereres i bancs. L’enllumenat es planteja instal·lant sis punts al centre de la plaça i substituint els bàculs actuals dels carrers per columnes cilíndriques de vuit metres d’alçada amb dos projectors situats a diferents alçades. A les rampes d’accés a l’interior de la plaça es col·locaran també balisses de senyalització al terra.
La nova plaça tindrà la finalitat de millorar els accessos al centre escolar i permetrà als veïns gaudir d’un espai públic enjardinat. Amb la mateixa actuació es reconstruiran les voreres dels carrers Alarona, camí del Mig i ronda President Macià, en els trams que envolten el solar.
Les obres, que estan valorades en 301.612 euros i tenen una durada de 4 mesos, ha estat adjudicades a l’empresa Construcciones y Servicios Faus SA.
Els treballs d’adequació dels terrenys, amb una superfície de 2.166 metres quadrats, consisteixen en instal·lar les infrastructures de recollida d’aigües pluvials, pavimentació, enllumenat públic, plantació d’arbrat i enjardinament, xarxa de reg automàtic i mobiliari urbà.
El projecte d’obres estableix que s’enderrocaran els actuals murs i fonaments, així com els paviments de les voreres. Es farà un nou fonament per un mur de contenció al límit amb la façana del CEIP Camí del Mig, i es duran a terme els moviments de terres necessaris per adaptar les rasants del solar als nivells dels carrers. A la plaça, a banda de fer l’oportuna xarxa de drenatge, s’instal·larà un sistema de reg automàtic que inclou canonades de degoteig per l’arbrat.
Pel que fa al paviment, a banda de canviar l’existent a les voreres dels tres carrers que encerclen el solar, es farà una zona diferenciada al centre de la plaça amb sauló grabellat. El pas a l’escola estarà configurat per un espai amb fustes de bolondo i s’hi construiran parterres enjardinats. A més, alguns d’aquests parterres tindran murets de formigó colorejats que serviran com a bancs per als veïns.
A la part central de la plaça es plantaran tipuanes per crear una zona d’ombra a l’estiu i es mantindrà l’om existent a la banda de muntanya. S’instal·larà una font i jocs infantils, així com papereres i bancs. L’enllumenat es planteja instal·lant sis punts al centre de la plaça i substituint els bàculs actuals dels carrers per columnes cilíndriques de vuit metres d’alçada amb dos projectors situats a diferents alçades. A les rampes d’accés a l’interior de la plaça es col·locaran també balisses de senyalització al terra.
L’ACA ja té en marxa els treballs de trasllat del quadre elèctric del capdavall de la Riera d’Arenys de Mar
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya ja té en marxa els treballs de trasllat del quadre elèctric del tram final de la Riera. Els operaris hi treballen des de divendres. De moment, ja han obert una rassa paral·lela a la vorera que condueix cap al passeig, just davant d’on es trobava fins ara, i fins a l’estació de bombejament, que és on es col·locarà el quadre elèctric.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, recorda que s’ha pres aquesta decisió perquè el quadre estava en una zona inundable, al túnel que connecta la Riera i amb el port, i darrerament s’havia espatllat en vàries ocasions perquè, amb l’aigua de la pluja, es desconnectava i deixava de funcionar just quan més es necessitava. El regidor explica que s’ha decidit el canvi d’ubicació, no tant pensant en l’impacte visual, sinó en previsió de què l’ACA, finalment, estimi la instal·lació d’un sorrer i d’un dipòsit per al sobreeixidor del clavegueram, tal com ha demanat el consistori. Amb tot, la voluntat de l’Ajuntament i de l’ACA és minimitzar l’impacte visual del quadre elèctric, donant la màxima amplada i la mínima altura possible.
Responsables de l’ACA es van mostrar convençuts en la reunió de divendres passat que amb el trasllat del quadre elèctric quedaran resolts part dels problemes de la canalització del tram final de la Riera.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, recorda que s’ha pres aquesta decisió perquè el quadre estava en una zona inundable, al túnel que connecta la Riera i amb el port, i darrerament s’havia espatllat en vàries ocasions perquè, amb l’aigua de la pluja, es desconnectava i deixava de funcionar just quan més es necessitava. El regidor explica que s’ha decidit el canvi d’ubicació, no tant pensant en l’impacte visual, sinó en previsió de què l’ACA, finalment, estimi la instal·lació d’un sorrer i d’un dipòsit per al sobreeixidor del clavegueram, tal com ha demanat el consistori. Amb tot, la voluntat de l’Ajuntament i de l’ACA és minimitzar l’impacte visual del quadre elèctric, donant la màxima amplada i la mínima altura possible.
Responsables de l’ACA es van mostrar convençuts en la reunió de divendres passat que amb el trasllat del quadre elèctric quedaran resolts part dels problemes de la canalització del tram final de la Riera.
L’Ajuntament de Canet ha contractat un tècnic de Medi Ambient
Un dels objectius prioritaris marcats en el compromís electoral dels tres grups polítics de l´equip de govern, fou donar molta rellevància a la política mediambiental. Així, doncs, el primer pas que s´ha fet per treballar en aquesta direcció ha estat reforçar l´Àrea de Medi Ambient amb la contractació d´un tècnic en aquesta matèria, el senyor Miquel Carrión.
Tècnic especialista en recollida selectiva, el senyor Carrión tindrà, com a tasca principal, aconseguir que la deixalleria municipal funcioni com un veritable centre de selecció de residus. Amb aquest objectiu, es pretén convertir aquestes instal.lacions en realment efectives. Només així la població de Canet de Mar hi accedirà amb total normalitat i, començarà a prendre consciència de la importància de la recollida selectiva.
Miquel Carrión també serà el responsable, entre altres objectius marcats dins d´aquesta Àrea, de la política de parcs i jardins, un altre dels compromisos de l´equip de govern per aquests quatre anys, que fins ara no ha tingut un seguiment prou important.
L´objectiu primordial és aconseguir un poble respectuós amb el medi ambient; evidentment, el primer pas és posar-hi els mitjans necessaris des de la corporació. I això és el que s´ha començat a fer.
Tècnic especialista en recollida selectiva, el senyor Carrión tindrà, com a tasca principal, aconseguir que la deixalleria municipal funcioni com un veritable centre de selecció de residus. Amb aquest objectiu, es pretén convertir aquestes instal.lacions en realment efectives. Només així la població de Canet de Mar hi accedirà amb total normalitat i, començarà a prendre consciència de la importància de la recollida selectiva.
Miquel Carrión també serà el responsable, entre altres objectius marcats dins d´aquesta Àrea, de la política de parcs i jardins, un altre dels compromisos de l´equip de govern per aquests quatre anys, que fins ara no ha tingut un seguiment prou important.
L´objectiu primordial és aconseguir un poble respectuós amb el medi ambient; evidentment, el primer pas és posar-hi els mitjans necessaris des de la corporació. I això és el que s´ha començat a fer.
La Universitat Ramon Llull i l’Ajuntament es plantegen crear una escola d’estiu a Arenys
La Universitat d’Estiu Ramon Llull i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar han obert aquest matí les jornades A l’altra banda del temps: jornades sobre mort i cultura. La presentació ha anat a càrrec de la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas, i del regidor de Cultura, Estanis Garcia, que s’han mostrat molt satisfets per l’interès que ha despertat la iniciativa. Vint-i-cinc persones seguiran avui i demà aquestes jornades dedicades a la cultura de la mort.
De fet, davant de l’èxit de la proposta, la Universitat d’Estiu Ramon Llull i la regidoria de Cultura s’han engrescat amb la idea de donar continuïtat a la iniciativa i crear una escola d’estiu a Arenys de Mar. El regidor de Cultura, Estanis Garcia, ha explicat que pròximament es reuniran per parlar-ne amb la rectora de la universitat. La idea inicial és confeccionar cada any unes jornades dedicades a temàtiques diferents, que es programarien durant els mesos de juliol i agost. En tot cas, els detalls els hauran d’anar concretant durant l’any.
Sessions teòriques i visites comentades
Pel que fa a les jornades que acull el Calisay aquests dies, a més de cinc sessions teòriques, la proposta inclou la visita comentada al cementiri de Sinera i a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar, que es farà demà. Entre els ponents de les jornades, destaca la participació del conegut psiquiatre Joan Corbella que, juntament amb Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, parlarà de l’eutanàsia i el suicidi.
La cultura de la mort: un universal, El procés de morir, La mort: entre el refús i la necrofília i El dret i la mort són els títols de les altres quatre sessions incloses a les jornades. Per veure el programa complert cliqueu aquí. Les xerrades han començat aquest matí a les 9:30 hores i s’acabaran demà a les sis de la tarda. La coordinadora del curs és Sílvia Coll-Vinent, professora de la facultat de Filosofia de Catalunya.
De fet, davant de l’èxit de la proposta, la Universitat d’Estiu Ramon Llull i la regidoria de Cultura s’han engrescat amb la idea de donar continuïtat a la iniciativa i crear una escola d’estiu a Arenys de Mar. El regidor de Cultura, Estanis Garcia, ha explicat que pròximament es reuniran per parlar-ne amb la rectora de la universitat. La idea inicial és confeccionar cada any unes jornades dedicades a temàtiques diferents, que es programarien durant els mesos de juliol i agost. En tot cas, els detalls els hauran d’anar concretant durant l’any.
Sessions teòriques i visites comentades
Pel que fa a les jornades que acull el Calisay aquests dies, a més de cinc sessions teòriques, la proposta inclou la visita comentada al cementiri de Sinera i a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar, que es farà demà. Entre els ponents de les jornades, destaca la participació del conegut psiquiatre Joan Corbella que, juntament amb Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, parlarà de l’eutanàsia i el suicidi.
La cultura de la mort: un universal, El procés de morir, La mort: entre el refús i la necrofília i El dret i la mort són els títols de les altres quatre sessions incloses a les jornades. Per veure el programa complert cliqueu aquí. Les xerrades han començat aquest matí a les 9:30 hores i s’acabaran demà a les sis de la tarda. La coordinadora del curs és Sílvia Coll-Vinent, professora de la facultat de Filosofia de Catalunya.
El servei de formació ocupacional de Vilassar de Mar aconsegueix el certificat de qualitat ISO 9001:2000
El servei de formació ocupacional de l´Ajuntament de Vilassar de Mar ha aconseguit el certificat en Sistema de Gestió de Qualitat segons la norma UNE-EN-ISO 9001: 2000. D´aquesta manera es converteix en el primer servei municipal que aconsegueix aquesta certificació. La ISO 9001:2000 estableix un sistema de gestió de la formació que reverteix directament en l´atenció que rep l´usuari. D´una banda, el certificat assegura una qualitat del servei pel que fa al funcionament intern. De l´altra, garanteix a l´usuari atenció i qualitat en els cursos, establint uns objectius anuals i uns indicadors de seguiment que s´avaluen periòdicament.
El servei de formació ocupacional haurà de passar cada any una auditoria per renovar el certificat ISO, la qual cosa implica una continuïtat dels procediments assolits.
El Servei de formació ocupacional va entrar en funcionament l´any 1994. Des d´aleshores fins el 2003 s´han realitzat un total de 18 cursos de formació ocupacional on s´han format aproximadament unes 275 persones. Els cursos estan subvencionats pel Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i enguany per primera vegada n´ha augmentat considerablement els nombre de cursos atorgats: dels 1 ó 2 que es concedien normalment s´han passat als 4 que s´estan fent aquest any.
L´objectiu del servei de formació ocupacional és planificar i gestionar accions per potenciar les competències dels treballadors en situació d´atur o en actiu i afavorir la inserció laboral a través de la formació.
El servei de formació ocupacional haurà de passar cada any una auditoria per renovar el certificat ISO, la qual cosa implica una continuïtat dels procediments assolits.
El Servei de formació ocupacional va entrar en funcionament l´any 1994. Des d´aleshores fins el 2003 s´han realitzat un total de 18 cursos de formació ocupacional on s´han format aproximadament unes 275 persones. Els cursos estan subvencionats pel Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i enguany per primera vegada n´ha augmentat considerablement els nombre de cursos atorgats: dels 1 ó 2 que es concedien normalment s´han passat als 4 que s´estan fent aquest any.
L´objectiu del servei de formació ocupacional és planificar i gestionar accions per potenciar les competències dels treballadors en situació d´atur o en actiu i afavorir la inserció laboral a través de la formació.