DOSRIUS | |||
MUNICIPI: Extensió: 40,8 KM2 HABITANTS: 5.154 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Sant Antoni, 1 C.P.: 08319 TEL.: 93 7918014 FAX: 93 7919080 WEB: www.dosrius.cat | ||
MUNICIPALS 2015 | ALCALDE: Marc Bosch de Doria (ERC) | ||
Dosrius
Una festa medieval servirà de marc per a la celebració de la inauguració de la reforma de la Casa Gòtica (segle XVI) com a nova seu de l’Arxiu Històric Municipal d’Argentona “Jaume Clavell i Nogueras”
A l´acte hi assistiran la Sra. Carme Tort – Martorell, directora general d´Administració Local de la Generalitat de Catalunya; el Cap del Servei d´Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat, Sr. Francesc Olivé; el Cap de l´Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Sr. Carles Vicente i estarà presidit per l´Alcalde d´Argentona, Sr. Antoni Soy Casals.
Aquest edifici del segle XVI, d´estil gòtic tardà, acollirà també les noves oficines del Museu del Càntir a la segona planta i serà la seu del Centre d´Estudis Argentonins Jaume Clavell. També disposa a la seva planta baixa d´un sala d´actes amb capacitat per unes quaranta persones i la possibilitat de fer-hi petites exposicions. L´arxiu històric (sala de consulta, dipòsit de documents i espai de treball de l´arxiver) estarà situat a la planta primera de l´edifici.
L´exposició “Els boters: un ofici artesà que s´ha perdut” serà la primera que es presentarà en la sala d´actes i exposicions del nou equipament, amb motiu de la seva inauguració. L´exposició ha estat preparada per Joan Oliveras, darrer boter d´Argentona i gran coneixedor d´aquest ofici, avui gairebé desaparegut.
L´edifici i la seva reforma
L´edifici de la Casa Gòtica va ser donat al poble d´Argentona pels fills de Joan Rectoret i Rigola (1895 – 1955) qui l´havia adquirit per salvar-lo del seu estat de ruïna i dedicar-lo a usos culturals. Joan Rectoret i Rigola va morir prematurament i els seus fills el van donar a l´Ajuntament, que el va rehabilitar al llarg dels anys 60 i primers 70. Finalment, l´any 1975 l´immoble va acollir el Museu del Cantir d´Argentona, fins que el 1997 es va tancar al públic en detectar-s´hi al·luminosi en bona part de l´edifici, degut a les bigues utilitzades en la rehabilitació dels anys 70.
El 1998 es va iniciar la redacció del projecte de rehabilitació amb la intenció de destinar la Casa Gòtica a seu definitiva de l´Arxiu Històric Municipal, mentre que el Museu del Cantir, l´any 2000, s´instal·lava en un altre edifici municipal de la Plaça de l´Església. El projecte de reforma i direcció d´obres es va encarregar a l´arquitecte Xavier Petit Vila.
El gener de l´any 2000 es van iniciar les obres de rehabilitació (primera fase), per un import de 40.738 euros (6.778.233 Pts.), a càrrec del mestre d´obres d´Argentona Francesc Alsina. El novembre de 2001 s´inicien les fases segona i tercera, per un import de 200.584 euros (33.374.432 Pts.), a càrrec de l´empresa Servicios y Obras Barcelona. Finalment, el 25 d´abril de 2003 es va iniciar la quarta fase, a càrrec de la mateixa empresa, per un import de 145.862 euros (24.269.395 Pts.) Cal afegir al cost de l´obra el de l´ascensor, (21.000) euros, el mobiliari d´oficina (11.920 euros) i la primera fase dels armaris compactes d´arxiu de documents (9.010 euros)
El cost total de la reforma, entre obra i equipaments, ha estat de 450.114 euros (74.892.668 Pts.), que ha estat finançada per l´Ajuntament d´Argentona, amb un ajut per part de la Generalitat de Catalunya (PUOSC 2001) de 75.126 euros (12.500.000 Pts.), per a les fases 2ª i 3ª de l´obra.
Antecedents i formació de l’arxiu
L’Ajuntament d’Argentona disposa d’un arxiu històric municipal des de finals dels anys cinquanta, en que es varen adquirir nombrosos pergamins, plànols antics, capbreus i altres documents dels segles XIII al XVIII, que fan referència a Argentona i altres poblacions de l’antiga baronia dels senyors del Castell de Burriac.
Progressivament, el fons de l’arxiu s’ha anat ampliant amb noves adquisicions i amb els documents que s’han traslladat des de l’arxiu administratiu municipal. Destaquem els fons de l´associació « Aixernador d´Argentona », que inclou una extensa hemeroteca i els fons del jutjat de Pau d´Argentona amb documentació a partir de finals del segle XIX. També cal destacar un important fons fotogràfic, amb més de 1.000 imatges antigues de la vila.
Durant els darrers anys han estat diversos els investigadors que han realitzat treballs en base als documents de l’Arxiu Històric d’Argentona, dels quals destaquem els de Montserrat Richou sobre l’època medieval, el de Ma. Josep Castillo sobre l’època moderna i el de Margarida Colomer sobre la Segona República i la Guerra Civil, tots ells publicats.
L´arxiu històric d´Argentona té, finalment, una seu definitiva construïda pensant amb les necessitats especifiques d´un equipament d´aquestes característiques, on els estudiosos que hi facin consultes tindran totes les eines al seu abast per treure el màxim profit de la seva consulta.
La correcta conservació i seguretat de la documentació de l´arxiu ha estat un tema prioritari en la concepció de l´edifici. L´accés al dipòsit de documents es fa amb un codi secret i clau, es disposa de detectors d´intrusisme, detectors de fum, vigilància i enregistrament per circuit tancat de televisió i altres mesures de seguretat d´alta tecnologia i eficàcia. A més, la documentació es conserva en armaris compactes, sistema que suposa una protecció suplementària contra el foc i la pols, alhora que permet aprofitar al màxim l´espai disponible.
Aquest edifici del segle XVI, d´estil gòtic tardà, acollirà també les noves oficines del Museu del Càntir a la segona planta i serà la seu del Centre d´Estudis Argentonins Jaume Clavell. També disposa a la seva planta baixa d´un sala d´actes amb capacitat per unes quaranta persones i la possibilitat de fer-hi petites exposicions. L´arxiu històric (sala de consulta, dipòsit de documents i espai de treball de l´arxiver) estarà situat a la planta primera de l´edifici.
L´exposició “Els boters: un ofici artesà que s´ha perdut” serà la primera que es presentarà en la sala d´actes i exposicions del nou equipament, amb motiu de la seva inauguració. L´exposició ha estat preparada per Joan Oliveras, darrer boter d´Argentona i gran coneixedor d´aquest ofici, avui gairebé desaparegut.
L´edifici i la seva reforma
L´edifici de la Casa Gòtica va ser donat al poble d´Argentona pels fills de Joan Rectoret i Rigola (1895 – 1955) qui l´havia adquirit per salvar-lo del seu estat de ruïna i dedicar-lo a usos culturals. Joan Rectoret i Rigola va morir prematurament i els seus fills el van donar a l´Ajuntament, que el va rehabilitar al llarg dels anys 60 i primers 70. Finalment, l´any 1975 l´immoble va acollir el Museu del Cantir d´Argentona, fins que el 1997 es va tancar al públic en detectar-s´hi al·luminosi en bona part de l´edifici, degut a les bigues utilitzades en la rehabilitació dels anys 70.
El 1998 es va iniciar la redacció del projecte de rehabilitació amb la intenció de destinar la Casa Gòtica a seu definitiva de l´Arxiu Històric Municipal, mentre que el Museu del Cantir, l´any 2000, s´instal·lava en un altre edifici municipal de la Plaça de l´Església. El projecte de reforma i direcció d´obres es va encarregar a l´arquitecte Xavier Petit Vila.
El gener de l´any 2000 es van iniciar les obres de rehabilitació (primera fase), per un import de 40.738 euros (6.778.233 Pts.), a càrrec del mestre d´obres d´Argentona Francesc Alsina. El novembre de 2001 s´inicien les fases segona i tercera, per un import de 200.584 euros (33.374.432 Pts.), a càrrec de l´empresa Servicios y Obras Barcelona. Finalment, el 25 d´abril de 2003 es va iniciar la quarta fase, a càrrec de la mateixa empresa, per un import de 145.862 euros (24.269.395 Pts.) Cal afegir al cost de l´obra el de l´ascensor, (21.000) euros, el mobiliari d´oficina (11.920 euros) i la primera fase dels armaris compactes d´arxiu de documents (9.010 euros)
El cost total de la reforma, entre obra i equipaments, ha estat de 450.114 euros (74.892.668 Pts.), que ha estat finançada per l´Ajuntament d´Argentona, amb un ajut per part de la Generalitat de Catalunya (PUOSC 2001) de 75.126 euros (12.500.000 Pts.), per a les fases 2ª i 3ª de l´obra.
Antecedents i formació de l’arxiu
L’Ajuntament d’Argentona disposa d’un arxiu històric municipal des de finals dels anys cinquanta, en que es varen adquirir nombrosos pergamins, plànols antics, capbreus i altres documents dels segles XIII al XVIII, que fan referència a Argentona i altres poblacions de l’antiga baronia dels senyors del Castell de Burriac.
Progressivament, el fons de l’arxiu s’ha anat ampliant amb noves adquisicions i amb els documents que s’han traslladat des de l’arxiu administratiu municipal. Destaquem els fons de l´associació « Aixernador d´Argentona », que inclou una extensa hemeroteca i els fons del jutjat de Pau d´Argentona amb documentació a partir de finals del segle XIX. També cal destacar un important fons fotogràfic, amb més de 1.000 imatges antigues de la vila.
Durant els darrers anys han estat diversos els investigadors que han realitzat treballs en base als documents de l’Arxiu Històric d’Argentona, dels quals destaquem els de Montserrat Richou sobre l’època medieval, el de Ma. Josep Castillo sobre l’època moderna i el de Margarida Colomer sobre la Segona República i la Guerra Civil, tots ells publicats.
L´arxiu històric d´Argentona té, finalment, una seu definitiva construïda pensant amb les necessitats especifiques d´un equipament d´aquestes característiques, on els estudiosos que hi facin consultes tindran totes les eines al seu abast per treure el màxim profit de la seva consulta.
La correcta conservació i seguretat de la documentació de l´arxiu ha estat un tema prioritari en la concepció de l´edifici. L´accés al dipòsit de documents es fa amb un codi secret i clau, es disposa de detectors d´intrusisme, detectors de fum, vigilància i enregistrament per circuit tancat de televisió i altres mesures de seguretat d´alta tecnologia i eficàcia. A més, la documentació es conserva en armaris compactes, sistema que suposa una protecció suplementària contra el foc i la pols, alhora que permet aprofitar al màxim l´espai disponible.
La Diputació explica als alcaldes del Maresme els instruments de cooperació que posa al servei del territori
El Consell Comarcal serà la seu de la reunió que mantindrà demà la Diputació de Barcelona amb els alcaldes i alcaldesses del Maresme. La presidenta, Mercè Conesa, i el vicepresident primer, Dionís Guiteras, explicaran els principals instruments de cooperació que la Diputació de Barcelona impulsa amb el territori. La reunió començarà a les 19:30h. Mitja hora abans, Mercè Conesa serà rebuda pel president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i s’atendrà als mitjans de comunicació que hi estiguin interessats.
La reunió amb els alcaldes (a les 19:30h) tindrà lloc a la Sala de Plens.
L’atenció als mitjans es farà a les 19:00h al despatx de presidència.
Data: 2016-01-20
Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
El president del CCM i l’alcaldessa de Sant Pol visiten l’Arxiu Comarcal
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i l’alcaldessa de Sant Pol de Mar i consellera comarcal Montserrat Garrido han visitat l’Arxiu Comarcal del Maresme, on el seu director, Alexis Serrano, els ha explicat el funcionament i els ha mostrat part de la història maresmenca que s’hi conserva.
L´Arxiu Comarcal del Maresme comparteix les instal·lacions de Can Palauet amb l´Arxiu Municipal de Mataró. La seva principal missió és vetllar per la conservació del patrimoni documental de la comarca. Conserva documentació des del s. XII fins al segle XXI de diferents ens públics (notarial, judicial, de l´administració local, de l´administració autonòmica…) i de privats (familiars, d´empreses, associacions, entitats i corporacions i personals). Entre la documentació custodiada destaca l´Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1909), l´Arxiu Històric Municipal de Mataró (1454/1985) i el fons de la Comptadoria d´Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862). L´Arxiu Comarcal vetlla per la conservació i la seguretat dels fons que rep i en garanteix l´accés i la consulta. Tanmateix l´ACM és una eina al servei dels Ajuntaments i ens locals als quals assessora en matèria de gestió documentals (documentació analògica i electrònica), accés a la informació i transparència administrativa L’Arxiu Comarcal del Maresme, a 31 de desembre de 2014, custodiava més de 3.161.96 metres lineals de documentació.El jutge dóna la raó a l’Ajuntament de Premià de Mar en el cobrament d’una fiança de Movilma sobre l’aparcament de la Sardana
L’Ajuntament de Premià de Mar podrà executar una garantia de 77.738,25EUR que va dipositar com a aval la companyia d’assegurances Compañía Española de Seguros y Reaseguros de Crédito y Caución, a l’empresa Movilma, per les obres de l’aparcament de la Sardana. La sentència va ser emesa el 12 de febrer pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.
Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.
La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.
El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.
De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.
Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.
La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.
El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.
De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
Disminueix lleument l’atur entre els homes, però augmenta en el col·lectiu femení
Les dades d’atur corresponents al mes de març indiquen un cert alentiment en l’increment de l’atur a la comarca del Maresme. L’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal apunta a un lleuger descens de l’atur a 14 municipis del Maresme. Tot i això, el nombre de persones desocupades ha augmentat en 143. El mes de març s’ha tancat amb 37.410 persones sense feina a la comarca i amb una taxa d’atur del 16,6%. El col·lectiu de dones és el que experimenta una pujada més important i la taxa de desocupació entre les dones arriba al 18,0% mentre que entre el col·lectiu d’homes és del 15,4%. En xifres, durant el mes de març l’atur en el col·lectiu masculí ha disminuit en 74 persones i ha augmentat en 217 dones. També es detecta un increment de demandants de feina entre els joves que cercen la seva primera ocupació (col·lectiu entre el 16 i els 19 anys). Per municipis, n’hi ha 14 en els quals s’ha detectat un lleuger descens de l’atur: Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià i Tordera. 6 municipis mantenen una taxa d’atur superior a la mitjana de la comarca: Pineda de Mar (21,38%), Tordera (20,69%), Mataró (20,41%), Malgrat de Mar (18,81%), Calella (17,95%) i Canet de Mar (17,41%). Per la banda baixa, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (8,89%), Cabrera de Mar (8,94%), Tiana (9,09%), {nTeià (9,53%) i Alella{n} (9,55%). Podeu accedir a més dades, consultant el Report d’atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Clic aquí per a pdf El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos
Mediateca
Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea
Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria
Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme
Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme
Olivier Radamour, Cònsul de França
Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia
Ampliació de l’Escola de Dosrius
L´Ajuntament ja disposa dels plànols de l´ampliació del CEIP el Pi de Dosrius, que ha informat favorablement, i està previst portar-los a la primera sessió de la Comissió de Govern que celebri la nova Corporació Municipal, per a la seva aprovació i corresponent concessió de llicència d´obres.
Aquesta ampliació consistirà en .la construcció de 10 aules noves i dues més de reforç, així com també dels corresponents serveis per a les mateixes.
Al mateix temps, s´habilitaran 3 aules de les actuals per al cicle de pàrvuls i s´instal·laran els corresponents lavabos i serveis per poder donar classes als nens i nenes de P3 a P5.
Un cop realitzades les obres, l´escola de Dosrius serà de dues línies, això vol dir 2 aules per a cada curs, des de P3 fins a 6è de primària.
A banda de totes aquestes aules, l´escola també tindrà: Biblioteca, sales de reunions per als professors, gimnàs, sales de plàstica i ciclomotricitat, menjador i un cobert de 87 m2 que farà funció de connexió entre patis.
Aquesta ampliació consistirà en .la construcció de 10 aules noves i dues més de reforç, així com també dels corresponents serveis per a les mateixes.
Al mateix temps, s´habilitaran 3 aules de les actuals per al cicle de pàrvuls i s´instal·laran els corresponents lavabos i serveis per poder donar classes als nens i nenes de P3 a P5.
Un cop realitzades les obres, l´escola de Dosrius serà de dues línies, això vol dir 2 aules per a cada curs, des de P3 fins a 6è de primària.
A banda de totes aquestes aules, l´escola també tindrà: Biblioteca, sales de reunions per als professors, gimnàs, sales de plàstica i ciclomotricitat, menjador i un cobert de 87 m2 que farà funció de connexió entre patis.
L´Ajuntament de Mataró signa tres convenis amb entitats que promouen projectes de cooperació amb països del tercer món
La regidora d´Igualtat i Solidaritat, Consol Prados, ha signat avui convenis de col·laboració amb els responsables de les entitats Associació Catalana d´Amics del Poble Saharaui – Mataró (ACAPS), Fundació Grup Tercer Món – Mataró i Assemblea de Cooperació per la Pau, que desenvolupen treballs i programes per a països en vies de desenvolupament.
Aquests convenis representen que l´Ajuntament aportarà 22.015,18 euros als projectes i activitats d´aquestes tres entitats.
Conveni amb ACAPS
El conveni signat amb ACAPS regula la col·laboració municipal en els projectes Colònies Saharauís 2003 i Caravana Catalana pel Sàhara. En concret, per al primer projecte el consistori aportarà 7.800 euros que serviran per pagar 14 bitllets de transport d´anada i tornada de nens i nenes saharauís des dels seus llocs d´origen fins a Mataró, on passaran uns dies. Amb aquests diners també es pagarà el transport d´aquests nens a la festa central de Catalunya de les Colònies Saharauís i es compraran uns obsequis que es lliuraran als nens durant la recepció oficial. Enguany farà sis anys que es desenvolupen a Mataró les colònies d´estiu per a nens i nenes saharauís, que estan acollits en famílies de la ciutat que s´ocupen de la seva manutenció.
Pel que fa a la Caravana Catalana pel Sàhara, projecte que també desenvolupa ACAPS amb l´objectiu de sensibilitzar la societat en els problemes del Sàhara Occidental, l´Ajuntament atorga 1.215,18 euros.
Aquest és el segon any en què l´Ajuntament regula la seva col·laboració en els projectes d´ACAPS a través d´un conveni.
Fundació Grup Tercer Món – Mataró
La col·laboració de l´Ajuntament amb la Fundació Grup Tercer Món – Mataró es concreta en el conveni signat per desenvolupar el programa anual del Centre de Cooperació i Solidaritat “La Peixateria”. Per aquest concepte el consistori aportarà 7.000,00 euros a la fundació. El programa d´activitats té els següents eixos fonamentals:
Completar i augmentar la xarxa d´establiments col·laboradors a Mataró i comarca
Programa de cicles i conferències mensuals
Difusió del Projecte de Cooperació amb Unión de la Selva
Publicació de la revista Món Solidari
Programació d´actes al carrer com ara “Jornada de Comerç Just”
Projecte esmorzars solidaris adreçat a escoles i entitats.
Assemblea de Cooperació per la Pau
El conveni de col·laboració entre l´Ajuntament i l´Assemblea de Cooperació per la Pau suposa una subvenció de 6.000,00 euros per desenvolupar les activitats educatives i de sensibilització que projecte l´entitat. En concret, els aspectes fonamentals d´aquest programa d´activitats són:
Realització de l´exposició i xerrada sobre l´Afganistan
Programa educatiu “Test de tolerància”
Curs de cooperació
Els convenis de les entitats Assemblea de Cooperació per la Pau i Fundació Grup Tercer Món – Mataró amb l´Ajuntament se signen per primera vegada, però havien rebut subvencions municipals per al desenvolupament de les seves activitats. Un dels avantatges d´aquests convenis per les associacions és que l´Ajuntament avançarà el 80% de l´import destinat a cada projecte, mentre que el 20% restant s´abona quan es justifica documentalment la despesa. Aquest sistema no és l´utilitzat amb l´atorgament de subvencions, que s´abonen després d´haver justificat les despeses.
Aquests convenis representen que l´Ajuntament aportarà 22.015,18 euros als projectes i activitats d´aquestes tres entitats.
Conveni amb ACAPS
El conveni signat amb ACAPS regula la col·laboració municipal en els projectes Colònies Saharauís 2003 i Caravana Catalana pel Sàhara. En concret, per al primer projecte el consistori aportarà 7.800 euros que serviran per pagar 14 bitllets de transport d´anada i tornada de nens i nenes saharauís des dels seus llocs d´origen fins a Mataró, on passaran uns dies. Amb aquests diners també es pagarà el transport d´aquests nens a la festa central de Catalunya de les Colònies Saharauís i es compraran uns obsequis que es lliuraran als nens durant la recepció oficial. Enguany farà sis anys que es desenvolupen a Mataró les colònies d´estiu per a nens i nenes saharauís, que estan acollits en famílies de la ciutat que s´ocupen de la seva manutenció.
Pel que fa a la Caravana Catalana pel Sàhara, projecte que també desenvolupa ACAPS amb l´objectiu de sensibilitzar la societat en els problemes del Sàhara Occidental, l´Ajuntament atorga 1.215,18 euros.
Aquest és el segon any en què l´Ajuntament regula la seva col·laboració en els projectes d´ACAPS a través d´un conveni.
Fundació Grup Tercer Món – Mataró
La col·laboració de l´Ajuntament amb la Fundació Grup Tercer Món – Mataró es concreta en el conveni signat per desenvolupar el programa anual del Centre de Cooperació i Solidaritat “La Peixateria”. Per aquest concepte el consistori aportarà 7.000,00 euros a la fundació. El programa d´activitats té els següents eixos fonamentals:
Completar i augmentar la xarxa d´establiments col·laboradors a Mataró i comarca
Programa de cicles i conferències mensuals
Difusió del Projecte de Cooperació amb Unión de la Selva
Publicació de la revista Món Solidari
Programació d´actes al carrer com ara “Jornada de Comerç Just”
Projecte esmorzars solidaris adreçat a escoles i entitats.
Assemblea de Cooperació per la Pau
El conveni de col·laboració entre l´Ajuntament i l´Assemblea de Cooperació per la Pau suposa una subvenció de 6.000,00 euros per desenvolupar les activitats educatives i de sensibilització que projecte l´entitat. En concret, els aspectes fonamentals d´aquest programa d´activitats són:
Realització de l´exposició i xerrada sobre l´Afganistan
Programa educatiu “Test de tolerància”
Curs de cooperació
Els convenis de les entitats Assemblea de Cooperació per la Pau i Fundació Grup Tercer Món – Mataró amb l´Ajuntament se signen per primera vegada, però havien rebut subvencions municipals per al desenvolupament de les seves activitats. Un dels avantatges d´aquests convenis per les associacions és que l´Ajuntament avançarà el 80% de l´import destinat a cada projecte, mentre que el 20% restant s´abona quan es justifica documentalment la despesa. Aquest sistema no és l´utilitzat amb l´atorgament de subvencions, que s´abonen després d´haver justificat les despeses.
La Diputació explica el suport als municipis del Maresme en Atenció a les Persones
El Consell Comarcal ha estat l’escenari triat per la Diptuació de Barcelona per explicar als alcaldes i regidors de Benestar Social del Maresme la política de suport als ajuntaments que du a terme l’àrea d’Atenció a les Persones. En el decurs de la reunió, celebrada ahir, es van detallar els projectes de col·laboració municipal i es va avançar la línia de treball que es començarà a aplicar el 2014.
La presidenta de l’Àrea d’Atenció a les Persones, Mercè Conesa, va anunciar que la Diputació mantindrà per al 2014 els quatre àmbits en els quals ha fonamentat la seva col·laboració amb els municipis: suport econòmic, ajut al projecte, suport teconològic i servei de formació i capacitació. Tot i això, va avançar que incorporarà novetats pel que fa al funcionament i va demanar la col·laboració d’ajuntaments i Consell Comarcal per tal d’anar definint la nova fòrmula de treball.
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va agrair a la Diptuació el seu acostament al territori i el suport que dóna al món municipal i a les entitats supralocals. Per la seva banda, els alcaldes i regidors van anar exposant els temes vinculats a l’àrea de Serveis a les Persones que més preocupen als seus respectius municipis.
La informació lliurada per la Diputació als representants municipals del Maresme sobre el suport que l’Àrea d’Atenció a les Persones ha donat al Maresme durant 2013 es concreta en les següents aportacions:
BENESTAR SOCIAL: 1.099.809,15€
SALUT PÚBLICA I CONSUM: 693.870 €
IGUALTAT I CIUTADANIA: 680.279€
EDUCACIÓ: 438.784€
