La Direcció General de Costes presenta un Pla per preservar les platges del Maresme

27 febrer 2015

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, ha presentat avui a la Generalitat, al Consell Comarcal i als ajuntaments el Pla que ha desenvolupat per intentar frenar la constant pèrdua de sorra de les platges maresmenques. En representació del CCM hi ha assistit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa.

Aquesta ha estat una primera reunió, en el decurs de la qual s’ha fet una diagnosi de la situació actual i un Pla d’actuacions que s’executaria en 15 anys i comportaria una inversió de 50 milions d’euros. Els treballs passarien per aportacions de sorra recolzades amb la construcció d’espigons per assegurar el seu manteniment. Aquestes actuacions són més costoses a curt termini, però més sostenibles en el temps.

El Ministeri considera que cada any s’hi haurien d’invertir 4,2 milions d’euros amb el compromís que el Govern de l’Estat en destinaria entre 1,5 i 2 milions durant els 15 anys de desplegament del Pla de recuperació i manteniment de les platges maresmenques.

El projecte divideix el litoral maresmenc en 3 zones. La primera estaria compresa entre el delta de la Tordera i el port d’Arenys. La segona enllaçaria el port d’Arenys i el de Mataró i la tercera aniria des del port de la capital maresmenca fins al Besòs.

Les actuacions s’anirien desenvolupant a les zones amb una prioritat més alta atenent criteris socials, mediambientals, econòmics i de seguretat.

El president del Consell Comarcal ha fet una valoració molt positiva de la reunió i ha explicat que aquest és un bon punt de partida per solucionar l’històric problema de degradació del litoral maresmenc.

Ajuts de la Diputació de Barcelona per realitzar l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Dosrius

15 juliol 2003

El dia 2 de juliol de 2003, registre d´entrada 2815, la Diputació de Barcelona, concretament l´Àrea de Cooperació, ens va notificar la concessió d´un ajut de 24.040,00 euros, per realitzar un inventari del Patrimoni arquitectònic del municipi de Dosrius.

La inquietud de molts veïns i veïnes del nostre municipi per a la conservació d´indrets i edificis emblemàtics del nostre terme, que formen part de la seva identitat, ens ha portat a iniciar un inventari del nostre patrimoni arquitectònic i natural, per tal de poder-lo catalogar i posteriorment elaborar un Pla Especial.

Adreçats a l´Àrea de Cooperació de la Diputació de Barcelona, per demanar suport tècnic i econòmic, ens ha estat notificada la concessió de l´ajut esmentat en aquest escrit.

La Diputació de Barcelona contractarà els tècnics que, conjuntament amb les Àrees d´Urbanisme, Medi ambient i Cultura, els tècnics municipals i un col·lectiu de veïns i veïnes del nostre municipi, treballaran, colze a colze, per consensuar, al màxim possible, el contingut d´aquest inventari i posterior Pla Especial.

Josep Jo i Munné
Alcalde

L’obertura de nous carrers possibilita el canvi de la circulació a la Riera de Premià de Mar

10 gener 2003

Canvi en la circulació viària important per dilluns que ve dia 13 de gener: a partir d’aquest dia la Riera de Premià d’Enric Granados fins a Camí del Mig passarà a ser d’un sol sentit, només de pujada. Aquest canvi pretén millorar la circulació al voltant de Can Salomó i ha estat possible per l’obertura de nous vials de comunicació com són els carrers de Montserrat i Pilar. L’actuació urbanística en aquesta zona possibilita la connexió entre la Riera i el carrer de la Plaça a més de poder ordenar l’aparcament de la Riera.

Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12. 659 59 24 53 cruzcj@diba.es

L´Ajuntament de Mataró descentralitza l´atenció ciutadana i obrirà a l´abril oficines als centres cívics de Cerdanyola i Rocafonda

14 febrer 2003

Durant el 2002 s´han atès 151.183 usuaris presencialment, per telèfon i per Internet

Avui, dijous 13 de febrer, el regidor de Serveis Centrals, Ramon Bassas, ha presentat en roda de premsa el balanç de l´atenció ciutadana realitzada per l´Ajuntament durant el 2002 a l´Oficina d´Atenció Ciutadana, al telèfon 010 i a través d´Internet (www.infomataro.net).

A través d´aquests tres canals es van atendre l´any passat 151.183 persones (77.807 per telèfon, 71.108 presencialment i 2.268 per Internet) i van realitzar un total de 197.146 gestions i tràmits administratius (117.071 presencials, 77.807 telefònics, i 2.268 per Internet).

Des del 1999, any en que va entrar en servei l´Oficina d´Atenció Ciutadana a La Riera, el volum de persones ateses i de gestions realitzades ha anat creixent fins a doblar-se (98,3%), amb la particularitat que des de l´entrada en funcionament del telèfon 010 l´any passat, s´ha apreciat un alentiment del ritme de creixement de l´atenció presencial.

De la gent que s´ha adreçat a l´Ajuntament per Internet, 692 van realitzar tràmits administratius pròpiament dits (sol·licituds de volants de padró, inscripcions a les escoles d´adults, a la piscina, a cursos de lleure, o a les activitats d´Oci Nocturn, sol·licituds d´acreditacions per la zona blava, entre d´altres), i 1.576 van adreçar-se a la desena de bústies de correu electrònic que hi ha a la web municipal.

Tipologia dels tràmits realitzats

Pel que fa a la tipologia dels tràmits requerits pels ciutadans, els relacionats amb el padró d´habitants i amb la informació municipal continuen sent els més realitzats.

Segons el canal, durant el 2002 s´han distribuït de la següent manera:

-117.071 tràmits presencials a l´Oficina d´Atenció Ciutadana: el 22,99% de padró d´habitants, 20,52% d´informació municipal, 19,43% de gestió tributària o recaptació, el 16,70% de registre, i el 20,36% d´altres.

-2.268 tràmits i gestions per Internet: el 69,5% són consultes, peticions d´informació o gestions demanades a través de les diferents bústies de correu electrònic del web municipal, i el 30,5% corresponen pròpiament a tràmits administratius atesos directament des de l´Oficina d´Atenció Ciutadana.

-77.807 tràmits telefònics: el 92,82% d´informació municipal, , el 4,87% de llicències i el 2,31% del padró d´habitants.

Inici de la descentralització territorial

L´Ajuntament iniciarà aquest any un nou repte quant a atenció presencial: la descentralització territorial de l´Oficina d´Atenció Ciutadana amb l´objectiu de millorar l´accessibilitat i proximitat a la ciutadania. En aquest sentit, a l´abril està previst que els centres cívics de Rocafonda (carrer Poeta Josep Punsola, 35) i Cerdanyola (passeig Ramon Berenguer III, 82) tinguin una Oficina d´Atenció Ciutadana equiparable a la de La Riera.

Pel que fa a la resta de centres cívics de la ciutat, que es consideren igualment punts d´atenció ciutadana, enguany també es realitza una millora substancial, donat que no tancaran a l´estiu. Estaran oberts tot l´any, de dilluns a divendres de 9 a 14 i, dues tardes a la setmana, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores.

Noves actuacions contra les inundacions a Premià de Mar

17 febrer 2003

Sota el criteri que les aigües de pluja han de tenir sortida natural al mar, demà, dimarts 18 de febrer, s’iniciarà a Premià de Mar una nova actuació contra les inundacions. Es tracta de col·locar i arranjar diversos embornals que connectaran amb una sortida de pluvials de la crta. de Vilassar de Dalt.

Aquest pluvial recollirà les aigües que baixen des del Torrent Fontsana i que són les causants de les inundacions al carrer Martí i Cases. L’actuació a la crta de Vilassar de Dalt té una previsió màxima de 15 dies i un pressupost d’11.387,26EUR.

Les obres tallaran un petit tram del carril de llevant de la carretera de Vilassar de Dalt des de la N-II fins al carrer de Martí i Cases la qual cosa implica que no podran accedir-hi des de la N-II els vehicles que vinguin de Mataró, aquests hauran d’entrar al poble pel semàfor de Santiago Rusiñol.

Tanmateix no es podrà sortir en direcció a Barcelona, s’haurà de fer per Mas Abril. El tall però, no afectarà als vehicles que s’incorporin des del sentit de Barcelona de la Nacional-II. En aquests moments s’està instal·lant la senyalització viària.

Aquesta actuació s’afegeix a la que paral·lelament s’està realitzant al parc de la Salle Sud que vol evitar les inundacions al carrer Enric Borràs, canviant el desnivell del terreny per abocar les aigües de pluja a través del pas de vianants d’Abat Oliva al mar.

Des del 1999 s’han realitzat un total de 22 actuacions dirigides a minvar els efectes de les fortes pluges, evitant (el màxim possible) les inundacions a la part baixa de la vila.

Les actuacions han estat de signe diferent i han consistit en la instal·lació de canonades de pluvials (només per a aigües de pluja) nou col·lector i millora de l’antic, sobreeixidors, sorrals, neteges o canalització de torrents. Totes aquestes actuacions s’han fet sota el criteri que, a Premià de Mar, l’aigua de pluja s’ha de separar de la
residual i ha d’anar directament a mar.

> Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
>

l’Ajuntament de Vilassar de Dalt estrena un cotxe elèctric destinat a la Brigada d’Obres

17 març 2003

L’Ajuntament de Vilassar de Dalt ha estrenat un vehicle industrial que funciona amb electricitat. Es tracta d’un cotxe que té una allargada de 3,20 metres, una amplada d’1,10m. i una altura de 2 metres.

La capacitat de càrrega és de 700 kg, i la de remolc és de 3 tones de pes. El cotxe, destinat a la Brigada d’Obres i serveis, ha costat 17.715 euros, i té una autonomia de 70 km, equivalent a les 8 hores de la jornada de treball de la brigada. El cotxe funciona amb bateries i es carrega amb electricitat.

Premià de Mar

26 febrer 2015

PREMIÀ DE MAR
MUNICIPI: Extensió: 1,9 KM2 HABITANTS: 27.866 (Font: INE 1/1/2016)	AJUNTAMENT: ADREÇA: Plaça de l’Ajuntament, 1 C.P.: 08330 TEL.: 93 7417400 FAX: 93 7417425 WEB www.premiademar.cat
	MUNICIPALS 2015 Mandat 2015-2019	ALCALDE: Miquel Buch i Moya (CiU)

El jutge dóna la raó a l’Ajuntament de Premià de Mar en el cobrament d’una fiança de Movilma sobre l’aparcament de la Sardana

10 març 2003

L’Ajuntament de Premià de Mar podrà executar una garantia de 77.738,25EUR que va dipositar com a aval la companyia d’assegurances Compañía Española de Seguros y Reaseguros de Crédito y Caución, a l’empresa Movilma, per les obres de l’aparcament de la Sardana. La sentència va ser emesa el 12 de febrer pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.

Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.

La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.

El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.

De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.

Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org

Les alcaldesses del Maresme volen repetir com a cap de llista

20 març 2018

6 de les 10 alcaldesses del Maresme van participar divendres a la tertúlia “Dones i política. La veu de les alcaldesses del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal com a tret de sortida de la celebració del seu trentè aniversari. En un amè col·loqui, totes elles es van mostrar predisposades a repetir com a cap de llista a les eleccions municipals que se celebraran l’any vinent.

El Maresme és una comarca que destaca per l’elevada participació femenina a la política local. Tal i com va avançar el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, a l’inici de l’acte, al Maresme hi ha 452 càrrecs electes i d’aquests, 174 són dones, el que representa un percentatge de participació femenina del 38,5%, gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana (35,2%). Destaquen, a més, 3 municipis amb plenaris on les dones són majoria: Alella, Cabrera de Mar i Malgrat de Mar.

En el cas de les alcaldesses la diferència és força superior. Dels 30 municipis de la comarca, 10 estan liderats per dones (33,3%), mentre el percentatge català es queda en el 18,4%. De fet, la història ja atorga un paper rellevant al Maresme en participació política femenina. A títol d’exemple, la primera vegada que les dones van poder votar a Espanya va ser en un plebiscit que es va fer a Canet de Mar el 16 d’abril de 1933.

Pel que fa a altres àmbits de la política, el Parlament de Catalunya és la institució amb més presència femenina (42,96%). En el Congrés és del 41,42% i en el Parlament Europeu del 36,6%.

De les 10 alcaldesses amb que compta el Maresme, 6 van participar a la tertúlia “Dones i política. La veu de les alcaldesses del Maresme”: Lina Morales (Cabrils), Blanca Arbell (Canet de Mar), Montserrat Candini (Calella), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Carme Ponsa (Malgrat de Mar) i Sònia Scafa (Sant Cebrià de Vallalta). Cadascuna d’elles va arribar a la primera línia de la política local per diferents camins, però totes elles es van mostrar satisfetes de la feina feta i, amb matissos, es van manifestar disposades a tornar a repetir l’any vinent com a cap de files.

Carme Ponsa, Montserrat Garrido i Lina Morales van ser les més contundents. Blanca Arbell va puntualitzar que “jo em vull presentar, però ha de decidir el partit” i Sònia Scafa va dir que li agradaria però “s’hauria de tornar a crear una agrupació d’electors”. Per la seva banda, Montserrat Candini va ser la única que encara no havia pres la decisió, però va expressar que 2 mandats es queden curts per tirar endavant un projecte polític. “Sempre he defensat dues legislatures, però haurien de ser més llargues. La dinàmica administrativa fa que els 8 anys, a la pràctica es quedin reduïts a 6 de feina efectiva”, va dir Candini. Aquest punt va generar força consens entre les participants.

També va haver-hi força sintonia, malgrat representar a diferents opcions polítiques, a l’hora de definir els principals valors que la dona aporta a la política. L’empatía i la perseverança van ser els més aclamats.

La tertúlia es va fer a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Es presenta l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba de Mataró

7 gener 2003

Davant el canvi d´hàbits de consum de la societat i la forta competència que existeix a la ciutat, s´ha plantejat donar un nou tomb a la concepció del mercat de la plaça de Cuba.

El mercat va néixer l´any 1936, amb unes condicions de vida molt diferents a les que es viuen avui dia. Per una banda quasi no hi havia cotxes, la dona no formava part del mercat laboral i a penes hi havia frigorífcs per tant es feia necessària la compra diària per tenir el producte fresc.

Avui per avui tots aquests paràmetres han canviat radicalment: el cotxe forma part de la vida quotidiana, la dona s´ha incorporat al mercat laboral, hi ha menys temps per cuinar i a tots els domicilis hi ha nevera i congelador. Per altra banda, les mesures higienicosanitàries no són les mateixes. A més també s´han instal.lat noves superfícies que ofereixen els mateixos productes amb més serveis, com poden ser els supermercats o els hipermercats.

Així, l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba preveu conservar l´edifici, que està catalogat, i millorar-ne l´estructura per adaptar-lo als nous hàbits de consum amb nous aparcaments, millors accessos i una redistribució dels espais a més d´integrar la confortabilitat per al client en forma d´ascensors, rampes, climatització i afergir-hi nous elements com poden ser una oferta de restauració.

També es preveu, que juntament amb l´adequació de l´edifici, hi hagi una estratègia comercial per afavorir el consumidor amb nous serveis i mètodes que estimulin la demanda.

Quant a la gestió, es vol que els comerciants s´impliquin en la gestió econòmica del centre, que sigui una societat de capital mixt.

Està previst que la remodelació del mercat de la plaça de Cuba tingui un cost aproximat d´1.467.332 euros.

La Comarca