m1tv estrena “Nosaltres els maresmencs”, una road-movie inèdita que gira a l’entorn de l’existència o no del Maresme

El periodista Albert Calls viatja de Montgat a Calella recollint les opinions de 27 personatges

Nosaltres els maresmencs és una minisèrie de tres episodis que es pregunta en veu alta sobre l’existència del Maresme, una qüestió a la que responen 27 personatges dels àmbits de la cultura, la història, la comunicació i la política. La sèrie, que compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, s’emetrà per m1tv els dies 28, 29 i 30 de març a les 22.30h i es presentarà en societat el dimecres 23 de març.


 

El centre cultural Can Lleonart d’Alella és l’escenari triat per presentar públicament Nosaltres els maresmencs, una ambiciosa producció televisiva d’m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme. La sèrie, produïda per Clack i Claraboia, compta amb el suport del Consell Comarcal del Maresme. L’acte de presentació, en el qual participaran -entre d’altres, el president del CCM Josep Jo i el vicepresident 2n i alcalde d’Alella Andreu Francisco– tindrà lloc el dimecres 23 de març a les 20.30h.
 
“Nosaltres, els maresmencs” és una road-movie de Montgat a Calella que es pregunta en veu alta sobre l´existència de la comarca del Maresme. No és una enquesta, sinó que parteix del convenciment del polifacètic periodista i activista cultural Albert Calls -cabrerenc però maresmenc universal – que el Maresme no és una entelèquia o que, si més no, després de la represa democràtica, el Maresme va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i la comunicació.

El projecte consta de tres episodis d’una hora de durada cadascun i s’emetrà per m1tv l´última setmana de març: dilluns (28 de març), dimarts (29 de març) i dimecres (30 de març) a les 22.30h. El colofó de l´últim episodi serà una edició extraordinària del debat Pantalla Oberta dedicada a “Nosaltres els maresmencs”.

En els 180 minuts de la sèrie s’entrevisten fins a 27 personalitats de l’àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política, tots vinculats amb les peripècies vitals d’Albert Calls. Reflexions i crítiques sobre la cultura i la política, des d’un punt de vista casolà, fresc, divertit, i amb ànim d´atiar la discussió el Maresme i la seva gent.

El rodatge de la minisèrie va realitzar-se en temps real el mes de setembre passat de forma semblant al que es veurà en pantalla. Durant el rodatge els protagonistes del treball, Albert Calls i Eloi Aymerich (periodista i productor) i l’equip tècnic van anar a peu, en tren, en cotxes, en vaixell i en autobús per recórrer el Maresme de punta a punta.

CALENDARI

  • Dimecres 23 de març a les 20.30h: a can Lleonart (Alella), es presentarà i s´estrenarà aquest novedós projecte audiovisual en un acte públic, on s’oferirà als assistents vi d’Alella i coquetes d’Arenys de la Pastisseria Marfil d’aquesta població.
  • Dilluns 28 de març a les 22.30h: emissió per m1tv del primer capítol.
  • Dimarts 29 de març a les 22.30h: emissió per m1tv del segon capítol.
  • Dimecres 30 de març a les 22.30h: emissió per m1tv del tercer capítol. A continuació, debat sobre “Nosaltres els maresmencs”.

Els restauradors d’Arenys de Mar organitzen un curset de cuina

El preu és de 40 euros i per inscriure’s cal adreçar-se als restaurants Bare Nostrum, Can Majó, Capote i Babs i a la pastisseria Danés.


L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria d’Arenys de Mar, en col·laboració amb la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, organitza del 3 al 31 de maig de 2004 el IV Curset de Cuina. El preu del curset és de 40 euros i les inscripcions ja es poden fer adreçant-se als restaurants Bare Nostrum, Can Majó, Capote i Babs i a la pastisseria Danés. El curset el dirigeix el president de l’associació de restauradors, Joan Majó, i compta amb els següents professors: Salvador Mateu, xef del restaurant La Ginestera d’Argentona, especialitzat en bolets; Carles Doy, del restaurant La Font de Canet de Mar, especialitzat en peix; J. Ramon Pagés, del restaurant Collsacreu d’Arenys de Mar, especialitzat en carns; Bárbara Linares i Susanna Casanova, del restaurant Babs d’Arenys de Mar, especialitzades en cuina de disseny; Josep Aiza, del restaurant Bare Nostrum d’Arenys de Mar, especialitzat en cuina de mercat; i Josep Danés i Yolanda Majó, d’Arenys de Mar, especialitzats en pastisseria. El curset es farà els dies 3, 6, 10, 13, 17, 20, 24, 27 i 31 de maig, a les 20:30 hores, a l’edifici del Calisay.

1.332 persones menys a l’atur

 

Les dades del mes de juny han estat positives. El nombre de persones aturades a la comarca del Maresme s’ha reduït i, percentualment, ho ha fet per sobre de la mitjana de la província de Barcelona i de Catalunya. En concret, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, al conjunt de la comarca consten com aturades 35.290 persones, 1.332 menys que el mes de maig.

Aquesta disminució de la xifra global de persones en demanda d’ocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 15,4%, la mateixa amb la qual es va tancar el 2010. El descens de l’atur durant el mes de juny ha beneficiat tant a homes (- 4,12%) com a dones (- 3,15%) i ha quedat reflectit en tots els sectors econòmics, si bé és el dels serveis el que acumula una reducció més destacable ( 925 persones aturades menys). La variació dins el sector industrial ha estat de 210 aturats menys; a la construcció s’han registrat 168 persones sense ocupació menys i a l’agricultura 13 menys. També s’ha reduït en 16 el grup de persones sense ocupació anterior (SOA).

Tot i aquesta disminució en el nombre de persones sense ocupació, el Maresme continua registrant una taxa d’atur superior a la de la de Barcelona provincia (14,9%) i a la mitjana de Catalunya (14,6%).

L’atur per municipis

El descens de l’atur s’ha registrat a tots els municipis del Maresme, a excepció de Caldes d’Estrac on s’han registrat 5 persones més a l’atur; Dosrius amb 6 aturats més , Vilassar de Mar amb 11 desocupats més i Tiana on no hi ha hagut cap variació respecte el maig.

En xifres absolutes, els municipis on hi ha hagut un descens més destacat han estat Mataró (-373); Calella (-158); Malgrat de Mar (-134), Pineda de Mar (-131) i Premià de Mar (-99).

Pel que fa a la taxa d’atur, se situen per sobre de la mitjana comarcal: Pineda de Mar (20,09%), Mataró (19,71%), Tordera (18,16%), Premià de Mar (16,73%) i Calella (15,63%).

D’altra banda, 6 municipis maresmencs tenen una taxa d’atur inferior al 10%: Alella (8,95%), Sant Vicenç de Montalt (8,81%), Cabrils (8,77%), Tiana (8,72%), Teià (8,69%) i Cabrera de Mar (7,81%).

Podeu veure les dades de tots els municipis, clicant sobre el Report d’Atur del mes de juny elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Mareme.

 

El fòrum de seguretat vial organitzat per l´ajuntament de Mataró recull les opinions d´uns 90 participants

Amb motiu de la celebració el passat dia 7 d’abril del Dia Mundial de la Salut dedicat aquest any a la seguretat vial, el Servei de Benestar Social, Salut i Consum es va adherir a la celebració amb l’organització d’un fòrum per tal de recollir les inquietuds, valoracions i suggeriments dels ciutadans sobre els accidents de trànsit i la seva prevenció.


El fòrum, que va estar obert del 16 de març al mateix 7 d’abril, es va fer mitjançant el web municipal i va rebre unes 90 intervencions. Els participants han expressat les seves opinions en temes com el comportament dels conductors i els vianants, els controls i la normativa i la mobilitat.

Així, les qüestions més tractades han estat:

. Les senyalitzacions: poc respecte als senyals de trànsit, necessitat de millorar la seva ubicació i la seva visibilitat.

. Tolerància zero: és una bona mesura preventiva però es valora en contra quant que es considera que cada persona coneix el seu nivell de tolerància.

. S’incideix en la contaminació acústica causada per les motos.

. Bandes transversals limitadores de velocitat: per una banda se’n demanen més però per una altra es veuen com un risc.

. Multes als vianants infractors: hi ha més opinions favorables que en contra.

. Major exigència als conductors de motocicletes de poca cilindrada: que disposin de carnet.

També, els participants del fòrum han expressat les seves demandes:

. Més zones d’aparcaments, especialment per a bicicletes.

. Més carrils bici i respecte per als ciclistes.

. Més mesures de control sobre els infractors.

Els participants també han fet un esment general quant a la necessitat de fer un esforç conjunt tant per part de les institucions com dels propis usuaris per tal de poder reduir l’elevat nombre de víctimes dels accidents de trànsit.

En el Pla municipal de salut de Mataró 2003-2006, els accidents de trànsit han estat considerats un dels problemes prioritaris de salut pública.

Apunts històrics

APUNTS HISTÒRICS

La comarca del Maresme, amb 398,5 kmde superfície, és una de les set comarques més petites de Catalunya. Tot i això és la quarta comarca més poblada.

Situada a l’est del país, s’estén a través d’una franja de territori estreta i allargada entre la Serralada Litoral i la costa. Muntanya i mar que fan que parlem d’un territori identificat amb el verd i el blau. Una comarca, a més, amb una climatologia privilegiada gràcies a la protecció de la serralada. Gaudeix d’un clima agradable, mediterrani, de cel clar i lluminós que li permet gaudir d’un 75% de dies assollejats a l’any. 

La comarca està formada per 30 municipis amb una població que oscil·la entre els gairebé 700 habitants d’Òrrius i els 124.000 de Mataró que n’és la capital administrativa.

Municipis del Maresme

El Maresme Nord a debat en un acte que se celebrarà el 21 de juny a Pineda de Mar

 


El Pla Estratègic Maresme 2015 continua recorrent la comarca per captar l’opinió i expectatives de tots els agents que actuen en el territori i de la ciutadania en general. El proper debat territorial se celebrarà a Pineda de Mar el dimecres 21 de juny i se centrarà en el Maresme Nord.


Els ciutadans dels municipis de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt estan cridats a participar en el debat territorial que organitza el Consell Comarcal del Maresme en el marc dels treballs del Pla Estratègic Maresme 2015. L’acte, que tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pineda de Mar a les 19:00h, estarà copresidit per Joan Morell, alcalde de Pineda de Mar, i per Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt. Altres alcaldes de la resta de municipis del Maresme Nord estan confirmant també la seva assistència. Aquest és el segon debat territorial que s’organitza sota el paraigües de Maresme 2015, el pla estratègic que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu de dibuixar una visió de futur de la nostra comarca compartida per les administracions públiques, els agents econòmics, els agents socials i la ciutadania. El debat de la Vall de la Tordera En el primer debat territorial, que es va celebrar la setmana passada a Tordera, alguns dels assistents van expressar el seu escepticisme sobre la utilitat d’aquest Pla. L’ecosociòleg Ramon Folch va explicar que “està en l’essència mateixa de l’acció política, el disposar d’estratègies que guiïn després les tasques d’administració del territori i que estiguin, a més, en sintonia amb uns objectius traçats prèviament per les prioritats dels ciutadans” i va afegir “si no es té un Pla per governar, no s’està fent política, sinó que simplement s’està administrant i gestionant els recursos municipals”. A aquest debat hi van assistir una setantena de persones -entre elles els alcaldes de Tordera, de Palafolls, de Santa Susanna i de Malgrat-. En el decurs de l’acte, es va destacar la manca de coordinació interadministrativa i la poca relació existent entre ajuntaments veïns i es va coincidir en el fet que encara que l’autonomia municipal és un valor que s’ha de conservar, és fonamental aprofundir en obtenir majors quotes de coordinació. “Tenir uns objectius clars, ben estructurats i definits permetrà fer-se fort en moments on toqui reivindicar i poder explicar les demandes del territori a administracions superiors”.

Neix la revista municipal d’Arenys de Mar A tocar ratlla

L’àrea de Comunicació de l’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba de treure al carrer el primer número d’A tocar ratlla, la nova revista d’informació municipal que neix amb l’objectiu d’explicar cada mes l’actualitat de la casa de la vila als arenyencs i arenyenques. La publicació pren el relleu a la revista Torre de Mar i, a part del canvi de nom, s’ha optat per canviar el format. L’actual butlletí ha guanyat uns centímetres per facilitar-ne la lectura, però manté la mida justa per poder continuar introduint-lo a totes les bústies. Com fins ara, s’hi encartarà el díptic Arenys Activitats.


Aquest primer número s’obre amb dues informacions que han marcat l’actualitat municipal dels mesos de setembre i octubre. En primer lloc, les VIII Jornades Gastronòmiques del Calamarenys, que durant quinze dies ha exhibit la cuina del calamar a les taules de catorze restaurants de la vila,
i, en segon lloc, la inauguració del nou edifici dels jutjats d’Arenys. Altres temes destacats són els canvis a l’Ajuntament, arran de les eleccions municipals; les ordenances municipals del 2004 i el I Simposi Internacional Salvador Espriu. També es fa un recordatori de les festes majors i, en format breu, es recullen altres informacions que han marcat la vida municipal dels últims mesos. La revista s’enceta aquest mes amb l’editorial d’alcaldia, que s’anirà intercalant amb els articles d’opinió dels grups municipals. A més, cada mes hi haurà espai per a un servei municipal. La secció l’obre el personal de la Brigada d’Obres i Serveis Municipals.

Estem treballant perquè la revista es pugui consultar també a través d’Internet, en format PDF.

El Consell Comarcal promourà accions municipals i supramunicipals per millorar la qualitat de vida de la comunitat gitana del Maresme

El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Proposta de Resolució presentada pels grups comarcals d’En Comú Guanyem, Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya per promoure accions municipals i supramunicipals que millorin la qualitat de vida de les persones que integren la comunitat gitana del Maresme.

En aquest sentit, el text aprovat fa un reconeixement del Poble Gitano, la seva cultura i llengua i manifesta la “importància de la diversitat lingüística i cultural per a la transmissió i preservació dels coneixements i les cultures tradicionals en societats diverses“.

Tenint en compte que un nombre elevat de persones que formen part de la comunitat gitana de la comarca es dediquen a la venda ambulant, el Consell Comarcal elevarà al Consell d’Alcaldies del Maresme tota una sèrie de propostes per millorar i dignificar la situació d’aquestes persones. En concret, els punts que es presentaran són:

1.- L’elaboració d’un estudi i un pla d’acció sobre la venda no sedentària a la comarca

2.- La programació de formacions professionals específiques per a la bona gestió dels negocis de venda no sedentària i de les economies familars

3.- L’impuls d’una estratègia conjunta per homogeneïtzar les taxes per la venda no sedentària en tots els ajuntaments de la comarca

4.- Promoure accions amb altres institucions per a assegurar la pervivència dels drets dels fills en relació als permisos que tenen els pares en la venda no sedentària

5.- Promoure actuacions per a aconseguir una regularització de l’herència del negoci familiar dels fills i filles gitanos que es dediquin a la venda no sedentària.

Podeu consultar la Proposta de Resolució aprovada pel Ple en aquest enllaç.

El Consell Comarcal es compromet a treballar per assegurar el futur de la pagesia al Maresme

Ens estem quedant sense pagesia perquè no hi ha relleu generacional i cada vegada queden menys espais agrícoles a la comarca” així resumeix el president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, la situació del sector primari al Maresme, un territori considerat com “l’horta de Catalunya” per la seva capacitat de nodrir el rebost durant tot l’any. I un sector, a la vegada estratègic, per garantir la sobirania alimentària.

El Consell Comarcal del Maresme no vol restar aliè a la delicada situació que travessa el sector primari i en el Ple celebrat dimarts es va aprovar una moció de solidaritat amb la pagesia en la qual també es demana la implicació, col·laboració i coordinació de les diferents administracions (catalana, espanyola i europea) per trobar les solucions als reptes que afronta el sector primari. .

El text, presentat conjuntament per tots els grups comarcals, a excepció de Vox que hi va votar en contra, posa deures a totes les administracions. Així, estableix que el Consell Comarcal col·laborarà amb els ajuntaments del Maresme i sumarà esforços en el desenvolupament de mesures de suport a la pagesia local.

A més, demana al Govern comarcal promoure les eines necessàries per la recuperació d’espais agraris abandonats i facilitar el relleu de les explotacions agràries actuals.

La moció -presentada conjuntament per Junts, ERC, PSC, PP, En Comú Podem, CUP i APL- considera prioritari actuar, valorar la feina fonamental de produir aliments i posar els mitjans per resoldre els problemes amb què es troba el sector: preus per sota del cost de producció, l’afectació de la sequera i el canvi climàtic als cultius, la dificultat per tenir relleu generacional, l’excessiva burocratització imposada des de les diferents administracions, la falta d’acompanyament per part de les administracions i els danys causants per la fauna cinegètica.

DOCUMENT:

Moció de suport a la pagesia

Mataró ja pot gaudir del nou tram del passeig Marítim

Les obres fetes entre el CN Mataró i el Port suposen una inversió de 3,5 milions d´euros

El Ministeri de Medi Ambient ha acabat les obres de construcció del passeig Marítim, que han afectat 650 metres del tram central del litoral mataroní i a la platja més gran de la ciutat, la del Varador. La Ministra de Medi Ambient, Elvira Rodríguez, ha presidit aquest matí l’acte oficial d’inauguració, acompanyada de l’alcalde, Manuel Mas, i de la delegada del govern a Catalunya, Susanna Bouis.


Les obres, que van començar el juny del 2002 i han afectat el tram del passeig comprès entre el CN Mataró i el Port, han estat executades per Audeca-Ploder i representen una inversió de 3.527.600,75 euros.

El projecte ha consistit en la construcció i estabilització d’un passeig marítim dotat de palmeres i nou arbrat, mobiliari i serveis específics per als usuaris de la platja. El passeig té una amplada mitjana de 25 metres i la major part de la zona transitable per als vianants és de sauló, tot i que s’ha construït també una vorera de paviment dur que separa el passeig de la calçada de circulació dels vehicles.

L’accés a la platja es pot realitzar des del passeig per cinc punts diferents amb rampes i passarel·les, els traçats dels quals tenen continuïtat si es miren sobre el plànol de la ciutat amb cinc carrers del casc urbà situat a l’altre costat de la via del tren i de la carretera N-II. Concretament, aquests accessos es troben situats al final de cada una de les prolongacions visuals dels carrers de Jaume Balmes, de Sant Joan, de Sant Pere, de Jordi Joan- i del pas subterrani per a vianants del carrer Sant Agustí, que l’Ajuntament va construir fa un parell d’anys com a avançament a les obres del passeig Marítim i amb la intenció de garantir una bona connexió de la zona marítima amb la ciutat.

Cada un dels grups de rampes i escales condueixen a una passarel·la de fusta en direcció al mar que té annexionada una petita zona de serveis on hi haurà les dutxes, els lavabos, els rentapeus, i un mòdul prefabricat per a la instal·lació de serveis de temporada. Aquests mòduls, que encara no estan instal·lats, presentaran un disseny homogeni amb forma de cub de fusta i que es preveu que estiguin tancats a l’hivern, es destinaran a establiments de gelats o orxateries.

Al costat de cada un dels cinc grups d’escales i rampes hi ha una petita grada i s’intentarà mantenir el terreny de la platja en unes condicions específiques per a la pràctica d’esports, jocs, o altres activitats a l’aire lliure.

Una de les novetats de les obres és la creació de quatre grans grups de dunes de sorra, que intenten concedir un aspecte més feréstec a aquesta franja litoral. La zona de dunes està situada entre les 5 passarel·les de fusta abans esmentades i, per facilitar el passeig entre elles, també s’han col·locat algunes passarel·les suplementàries distribuïdes de manera transversal.

Un altre dels aspectes que el projecte de construcció del passeig marítim ha inclòs també és el tractament viari de l’accés subterrani de vehicles conegut popularment com el Cargol. Les obres han consistit en modificar el traçat d’aquesta sortida/entrada de vehicles i en la construcció d’una petita rotonda que suavitza la incorporació dels vehicles al passeig, evitant el gir de 90 graus que abans presentava aquesta intersecció.