Aquesta setmana s´han reunit a Argentona més de 40 responsables dels Museus de Catalunya que formen part de la Xarxa, així com els responsables de l´Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
A més de tractar els temes propis de la Xarxa i de programar les activitats pel 2004, els participants van tenir temps, també, de visitar la Casa Gòtica, seu de l´arxiu històric municipal, i el Museu del Càntir i les seves exposicions temàtiques.
Lògicament, és una satisfacció per Argentona i pel Museu del Càntir, un dels museus fundadors de la Xarxa, que aquesta reunió s´hagi celebrat a la nostra Vila i que aquestes persones hagin pogut conèixer el poble i les instal·lacions del Museu i de la Casa Gòtica.
L’alcalde de Mataró inaugura el nou Centre Cívic Rocafonda
El dissabte 15 de març, l´alcalde, Manuel Mas, va presidir la inauguració oficial del nou Centre Cívic Rocafonda, un equipament municipal que donarà servei als ciutadans de Rocafonda, El Palau, i l´Escorxador.
L´acte va tenir lloc a les 18 hores, tot i que va haver-hi prop d´una cinquantena d´activitats durant tot el dia per celebrar l´entrada en servei del centre cívic, que s´aixeca sobre l´antic edifici de Can Noè.
Donat que l´obra està inclosa en el Pla Integral Rocafonda-El Palau, s´ha aprofitat l´estrena de l´equipament per presentar una exposició sobre el mateix, amb informació detallada sobre els projectes realitzats i també sobre el procés de participació ciutadana que els està impulsant.
L’Ajuntament inverteix en aquesta obra més de 841.000 euros amb l’objectiu d´aconseguir un centre cívic més modern i funcional que l’existent fins l´any passat: una construcció dels anys cinquanta que estava situada en la cantonada dels carrers Poeta Josep Punsola i Santiago Rusiñol. Mentre han durat les obres, el centre cívic ha estat al carrer Pablo Picasso, 28.
Un disseny modern i funcional
El nou edifici té planta baixa i un sol pis i el seu disseny funcional va ser pensat per oferir a les entitats i veïns del barri unes millors instal˙lacions per desenvolupar les seves activitats cíviques i per millorar també l´atenció ciutadana oferta en aquesta part de la ciutat per part de l´administració.
Una de les particularitats del nou edifici és que té dos accessos independents:
-El del carrer Santiago Rusiñol serveix per entrar a la planta baixa, on hi ha les dependències destinades a l’ús de les entitats i una gran sala d’actes.
-El del carrer Poeta Punsola serveix per accedir al primer pis, on hi ha les noves dependències de l´Oficina d´Atenció Ciutadana.
La distribució de la planta baixa, que té una superfície construïda de 657,10 m2, inclou: una sala de 150 m2 amb possibilitat de subdivisió, tres sales per a cursos de 22, 54 i 45 m2 respectivament, quatre despatxos de 10 i 20 m2, un magatzem i una sala de calderes.
Pel que fa a la planta pis, aquesta disposa de l´esmentada oficina d´atenció ciutadana i de diversos despatxos (responsable del centre, administració, i Unitats Bàsiques d’Assistència Primària), a més d´una consergeria, un rebedor i els serveis sanitaris, que estan tots adaptats per a minusvàlids.
L´acte va tenir lloc a les 18 hores, tot i que va haver-hi prop d´una cinquantena d´activitats durant tot el dia per celebrar l´entrada en servei del centre cívic, que s´aixeca sobre l´antic edifici de Can Noè.
Donat que l´obra està inclosa en el Pla Integral Rocafonda-El Palau, s´ha aprofitat l´estrena de l´equipament per presentar una exposició sobre el mateix, amb informació detallada sobre els projectes realitzats i també sobre el procés de participació ciutadana que els està impulsant.
L’Ajuntament inverteix en aquesta obra més de 841.000 euros amb l’objectiu d´aconseguir un centre cívic més modern i funcional que l’existent fins l´any passat: una construcció dels anys cinquanta que estava situada en la cantonada dels carrers Poeta Josep Punsola i Santiago Rusiñol. Mentre han durat les obres, el centre cívic ha estat al carrer Pablo Picasso, 28.
Un disseny modern i funcional
El nou edifici té planta baixa i un sol pis i el seu disseny funcional va ser pensat per oferir a les entitats i veïns del barri unes millors instal˙lacions per desenvolupar les seves activitats cíviques i per millorar també l´atenció ciutadana oferta en aquesta part de la ciutat per part de l´administració.
Una de les particularitats del nou edifici és que té dos accessos independents:
-El del carrer Santiago Rusiñol serveix per entrar a la planta baixa, on hi ha les dependències destinades a l’ús de les entitats i una gran sala d’actes.
-El del carrer Poeta Punsola serveix per accedir al primer pis, on hi ha les noves dependències de l´Oficina d´Atenció Ciutadana.
La distribució de la planta baixa, que té una superfície construïda de 657,10 m2, inclou: una sala de 150 m2 amb possibilitat de subdivisió, tres sales per a cursos de 22, 54 i 45 m2 respectivament, quatre despatxos de 10 i 20 m2, un magatzem i una sala de calderes.
Pel que fa a la planta pis, aquesta disposa de l´esmentada oficina d´atenció ciutadana i de diversos despatxos (responsable del centre, administració, i Unitats Bàsiques d’Assistència Primària), a més d´una consergeria, un rebedor i els serveis sanitaris, que estan tots adaptats per a minusvàlids.
El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat
El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.
Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.
Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.
Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)
Els serveis al capdavant del PIB maresmenc
El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.
La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.
En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).
Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.
Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).
Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.
Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)
El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors
Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.
El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.
El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.
Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).
La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.
A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.
Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí
Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:
Per vuitè any consecutiu, torna Sant Ponç a Premià de Mar
Productes naturals, confitures, begudes, olis, formatges i d’altres productes elaborats de manera artesana seran els protagonistes de la vuitena edició de la Fira de Sant Ponç que durant aquest cap de setmana, 3 i 4 de maig entre les 9 del matí i les 9 de la nit, se celebrarà a la Gran Via de Lluís Companys de Premià de Mar. La Fira de Sant Ponç està
organitzada per la Regidoria de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Premià de Mar i aquest any comptarà amb la presència de 38 parades d’arreu de Catalunya.
La tradició de Sant Ponç té un fort arrelament a tot Catalunya, i és una bona oportunitat per adquirir productes de la gastronomia artesana com ara espècies, formatges i especialment, confitures i mels.
La Fira però s’amplia amb parades de flors tenint en compte que el 4 de maig és el Dia de la Mare.
La consolidació de la Fira ha implicat recuperar un espai de tradició i cultura popular pel ciutadà premianenc.
La Fira-Mercat de Sant Ponç estarà instal·lada a la banda de muntanya del cèntric carrer de la Gran Via de Lluís Company entre el carrer de la Plaça i el carrer Doctor Fleming per aquest motiu, la Gran Via de Lluís Companys
estarà tancada al trànsit entre el carrer Marina i Joan Prim.
organitzada per la Regidoria de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Premià de Mar i aquest any comptarà amb la presència de 38 parades d’arreu de Catalunya.
La tradició de Sant Ponç té un fort arrelament a tot Catalunya, i és una bona oportunitat per adquirir productes de la gastronomia artesana com ara espècies, formatges i especialment, confitures i mels.
La Fira però s’amplia amb parades de flors tenint en compte que el 4 de maig és el Dia de la Mare.
La consolidació de la Fira ha implicat recuperar un espai de tradició i cultura popular pel ciutadà premianenc.
La Fira-Mercat de Sant Ponç estarà instal·lada a la banda de muntanya del cèntric carrer de la Gran Via de Lluís Company entre el carrer de la Plaça i el carrer Doctor Fleming per aquest motiu, la Gran Via de Lluís Companys
estarà tancada al trànsit entre el carrer Marina i Joan Prim.
Una nova instal·lació fotovoltaica a Vallveric produeix el 50% de l´energia que consumeix l´enllumenat públic de la zona
El muntatge l´ha fet PUMSA i està connectat a la xarxa de FECSA-ENDESA
Avui dilluns, 24 de febrer, l´alcalde, Manuel Mas, juntament amb el president de l´empresa municipal d´urbanisme PUMSA, Arcadi Vilert, i la regidora de Ciutat Sostenible, Montserrat López, han visitat una nova instal·lació fotovoltaica situada al parc de Vallveric.La instal·lació consisteix en unes plaques solars fotovoltaiques col·locades sobre de tres pèrgoles que formen part del mobiliari urbà del parc de Vallveric. Les plaques, connectades a la xarxa de distribució d´energia elèctrica de l´empresa FECSA-ENDESA, produeixen el 50% de l´energia que consumeix l´enllumenat públic de la zona.
Aquesta iniciativa s´emmarca en els criteris de l´Agenda 21 Mataró en l´àmbit d´energies sostenibles i renovables.
L´objectiu és que aquesta nova instal·lació funcioni com una petita central de producció d´energia elèctrica que injectarà tot el corrent produït a la xarxa en baixa tensió de la companyia elèctrica FECSA-ENDESA. Està previst que la producció elèctrica anual sigui de 48.198 kWh.
Per encàrrec de PUMSA, l´empresa que ha portat a terme la instal·lació ha estat Teulades i Façanes Multifuncionals (TFM) amb un pressupost de 364.647,96 euros, subvencionat en un 35% per l´Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) del Ministeri de Ciència i Tecnologia i una petita part per l´Institut Català d´Energia (ICAEN). Les obres han durat quatre mesos i des d´aquest gener ja està en funcionament.
Com funciona?
Les tres pèrgoles tenen integrades en la part superior de la seva estructura metàl·lica plaques solars fotovoltaiques i un ondulador com a dispositiu electrònic per transformar el corrent continu produït per les cèl·lules fotovoltaiques en corrent altern.
La instal·lació està formada per tres pèrgoles de 14 m d´allargada i 8,5 m d´amplada distribuïdes per la zona, sobre les terrasses de sauló i que alhora fan ombra. En la part superior hi ha 117 mòduls fotovoltaics (FV) de 13,30×8,60 m.
Les pèrgoles, que són d´acer, tenen 4 tubs circulars que funcionen com a pilars i que estan fonamentats sobre una sabata aïllada de formigó armat
Per tal de protegir els mòduls fotovoltaics d´actes vandàlics s´han recobert amb una malla d´acer.
El corrent produït per les pèrgoles va a un generador, que té una potència de 42,12kWp, i després a l´ondulador i a partir d´aquest mitjançant la xarxa de distribució es transporta fins al punt de connexió amb la xarxa elèctrica en baixa tensió de FECSA-ENDESA.
El Municipi de Dosrius tindrà un helicòpter per intervenció immediata en cas d’incendi
Després de moltes reunions sol·licitant un reforç tan important com un helicòpter bombarder per a intervenció immediata en cas d´un incendi, i un cop analitzats molts indrets per emplaçar aquest efectiu tan important per controlar els inicis d´un possible foc, per fi s´ha aconseguit, amb un conveni a quatre bandes, poder disposar, un cop s´hagin realitzat els treballs adequats, d´un helicòpter, anomenat bombarder, dins del municipi de Dosrius.
El conveni a quatre bandes ha estat signat per l´Ajuntament de Dosrius, la Direcció General d´Emergències i Seguretat Civil del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el propietari dels terrenys on l´helicòpter estarà ubicat, a l´alçada de can Carreres.
Inicialment, l´Ajuntament de Dosrius havia proposat el camp de futbol de can Batlle per tenir la base de l´esmentat helicòpter, però per qüestions tècniques, per part d´aviació civil, degut a l´enclotament de l´indret de can Batlle, la ubicació final acceptada, després d´analitzar molts emplaçaments, han estat les Feixes de can Carreres. S´haurà de construir una plataforma i portar-hi els serveis necessaris d´aigua i electricitat per ubicar-hi un mòdul, perquè la dotació de l´helicòpter pugui tenir les necessitats cobertes per a una estada de 12 hores diàries, en el cas que l´helicòpter no estigui de servei.
La instal·lació d´aquest helicòpter, que és provisional per a aquest any, és una millora molt important pel que fa al Pla de prevenció d´incendis, atès que l´Ajuntament de Dosrius cada any hi està treballant i intenta millorar els efectius, ja que la quantitat de massa forestal que tenim en el nostre municipi és el patrimoni més important, del qual volem gaudir durant molts anys.
Josep Jo i Munné
Alcalde
El conveni a quatre bandes ha estat signat per l´Ajuntament de Dosrius, la Direcció General d´Emergències i Seguretat Civil del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el propietari dels terrenys on l´helicòpter estarà ubicat, a l´alçada de can Carreres.
Inicialment, l´Ajuntament de Dosrius havia proposat el camp de futbol de can Batlle per tenir la base de l´esmentat helicòpter, però per qüestions tècniques, per part d´aviació civil, degut a l´enclotament de l´indret de can Batlle, la ubicació final acceptada, després d´analitzar molts emplaçaments, han estat les Feixes de can Carreres. S´haurà de construir una plataforma i portar-hi els serveis necessaris d´aigua i electricitat per ubicar-hi un mòdul, perquè la dotació de l´helicòpter pugui tenir les necessitats cobertes per a una estada de 12 hores diàries, en el cas que l´helicòpter no estigui de servei.
La instal·lació d´aquest helicòpter, que és provisional per a aquest any, és una millora molt important pel que fa al Pla de prevenció d´incendis, atès que l´Ajuntament de Dosrius cada any hi està treballant i intenta millorar els efectius, ja que la quantitat de massa forestal que tenim en el nostre municipi és el patrimoni més important, del qual volem gaudir durant molts anys.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Can Palauet de Mataró acull una mostra conjunta de dues exposicions col.lectives de joves creadors
La sala d’exposicions de Can Palauet a partir d’avui acollirà en una mostra conjunta dues exposicions col.lectives, “Thambos 5” i “Transart 4” , que mostren el panorama artístic contemporani de Catalunya. Els artistes de les dues iniciatives, que es podran veure fins al 9 de maig, són joves creadors de les arts visuals i de la literatura.
“Thambos 5”
Aquesta mostra anual és la cinquena proposta d’H. Associació per a les Arts Contemporànies de Vic i està formada per obres de 6 artistes vinculats amb la ciutat de Vic i la comarca. L’objectiu d’aquesta proposta és difondre la panoràmica creativa de la zona.
Els artistes escollits en aquesta edició manifesten de manera majoritària l’interès per la imatge reproduïda mitjançant sistemes mecànics: la fotografia i el vídeo, tot i que també hi apareixen els suports i formats més tradicionals.
“Thambos 5” compta amb el suport de l’Oficina de Difusí Artística de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.
“Transart 4”
Transart 4 és una coproducció biennal del Museu de l’Empordà (Figueres) i el Centre Cultural la Mercè (Girona). A la mostra hi ha 10 binomis d’escriptors i artistes visuals.
La idea originària de Transart, que va néixer el 1997, és cercar artistes inèdits i talents creatius en el terreny de les arts visuals i la literatura de Girona i Figueres i els seus entorns.
La mostra compagina els artistes visuals que juguem amb un espai de lliure exhibició i els escriptors, que tenen com a suport la cartel.la de la sala d’exposicions.
“Thambos 5”
Aquesta mostra anual és la cinquena proposta d’H. Associació per a les Arts Contemporànies de Vic i està formada per obres de 6 artistes vinculats amb la ciutat de Vic i la comarca. L’objectiu d’aquesta proposta és difondre la panoràmica creativa de la zona.
Els artistes escollits en aquesta edició manifesten de manera majoritària l’interès per la imatge reproduïda mitjançant sistemes mecànics: la fotografia i el vídeo, tot i que també hi apareixen els suports i formats més tradicionals.
“Thambos 5” compta amb el suport de l’Oficina de Difusí Artística de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.
“Transart 4”
Transart 4 és una coproducció biennal del Museu de l’Empordà (Figueres) i el Centre Cultural la Mercè (Girona). A la mostra hi ha 10 binomis d’escriptors i artistes visuals.
La idea originària de Transart, que va néixer el 1997, és cercar artistes inèdits i talents creatius en el terreny de les arts visuals i la literatura de Girona i Figueres i els seus entorns.
La mostra compagina els artistes visuals que juguem amb un espai de lliure exhibició i els escriptors, que tenen com a suport la cartel.la de la sala d’exposicions.
437 places de zona blava del Centre i l´Eixample de Mataró queden fora de servei durant el mes d´agost
El Servei de Mobilitat ha disposat que durant el mes d’agost 437 places de zona blava de la ciutat quedin fora de servei.
Així, quedaran lliures de pagament els estacionaments situats a :
. Carrer de Llauder i carrer de Cuba/Llauder (zona 1)
. Can Maitanquis (zona 3) i
. Carrer del Carme, La Riera, carrer de Jaume Isern, carrer d’Argentona, plaça dels Bous i ronda d’Alfons X el Savi (zona 4).
La mesura deixa en servei 358 places de rotació que representen un 41,45% de la totalitat de l’estacionament regulat de la ciutat.
La iniciativa bé donada pel compromís que va adquirir l’empresa concessionària EYSA en el plec de condicions del contracte on es proposava mantenir com a mínim el 40% de les places d’estacionament durant el mes d’agost.
Aquesta mesura respon a la disminució de l’afluència de vehicles que hi ha durant l’agost a l’entorn dels carrers afectats, a causa de la poca activitat comercial en aquestes zones i per tant no cal propiciar-ne la rotació.
Així, quedaran lliures de pagament els estacionaments situats a :
. Carrer de Llauder i carrer de Cuba/Llauder (zona 1)
. Can Maitanquis (zona 3) i
. Carrer del Carme, La Riera, carrer de Jaume Isern, carrer d’Argentona, plaça dels Bous i ronda d’Alfons X el Savi (zona 4).
La mesura deixa en servei 358 places de rotació que representen un 41,45% de la totalitat de l’estacionament regulat de la ciutat.
La iniciativa bé donada pel compromís que va adquirir l’empresa concessionària EYSA en el plec de condicions del contracte on es proposava mantenir com a mínim el 40% de les places d’estacionament durant el mes d’agost.
Aquesta mesura respon a la disminució de l’afluència de vehicles que hi ha durant l’agost a l’entorn dels carrers afectats, a causa de la poca activitat comercial en aquestes zones i per tant no cal propiciar-ne la rotació.
Posicionament del CCM respecte a les diferents propostes d’Ordenació Territorial i Mobilitat que s’estan estudiant
L’anterior mandat, el Consell Comarcal del Maresme va impulsar el debat sobre la mobilitat, el creixement demogràfic i l’ordenació territorial de la comarca. A petició del Consell d’Alcaldes, es van crear dues comissions: una formada per tècnics i una altra integrada per polítics que van mantenir diferents reunions per intentar aconseguir propostes consensuades que marquessin les línies estratègiques a seguir, des de les diferents administracions implicades, per aconseguir un creixement ordenat de la comarca i unes infrastructures viàries capaces d’absorbir les necessitats de mobilitat de la població.La Comissió Tècnica, integrada per tècnics nomenats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, pel Consell Comarcal del Maresme i per cadascuna de les forces polítiques amb representació al CCM (CiU, PSC, ERC, PP i ICV), va elaborar un estudi que es va lliurar al CCM poc abans de les eleccions municipals (maig 2003). Paral.lelament, el mes de juliol, també van concloure l’estudi sobre les infrastructures de transport al Maresme que havia encarregat el Consell Comarcal del Maresme a Barcelona Regional. L’estudi, que arriba a unes conclusions diferents de l’anterior, també analitza la xarxa viària i el transport públic a la comarca del Maresme Les eleccions municipals i el retard amb què es va constituir el Consell Comarcal va obligar a posposar l’anàlisi polític de les conclusions a les quals arriben els dos estudis tècnics. A hores d’ara, els dos treballs s’han lliurat als portaveus dels grups comarcals i pròximament es convocarà una reunió de la Comissió Política per posar en comú els diversos posicionaments i intentar trobar el consens. A hores d’ara i mentre no es reuneixi la Comissió Política, el govern del Consell Comarcal continua assumint la filosofia del document “LA MOBILITAT AL MARESME: ALLAU DE PROPOSTES, POBRES RESULTATS” presentat l’abril de 2002 i aprovat pel Ple cliqueu aquí
, així com la Moció proposada per la Comissió de Mobilitat (PSC, CiU, PP, ERC i IC-V)del CCM per a la implantació d’un descompte del peatge de la C-32 en el tram Alella-Mataró per als usuaris de la comarca del Maresme, Cliqueu aquí
.