Marc en els nens i Júlia en les nenes són els noms més freqüents dels nadons mataronins que han nascut durant els primers nou mesos del 2003.
Si bé Marc ja era el primer de la llista entre els nens de Mataró nascuts l’any 2002, el nom de Júlia ha passat del lloc 24è a l’any 2002 a ocupar el primer lloc de la llista per a les nenes nascudes el 2003 (amb dades fins setembre). Altres noms que semblen guanyar posicions són Arnau o Jan per al cas dels nens o Ainhoa per a les nenes.
El 19 de gener comencen les obres per convertir un nou tram de La Riera de Mataró en zona de vianants
El pròxim dilluns 19 de gener està previst l’inici dels treballs de reurbanització del tram de La Riera comprès entre el carrer de Sant Josep i la Muralla de la Presó.
Les obres representaran l’ampliació de la zona de vianants del centre de la ciutat i la continuïtat de la reurbanització iniciada en el tram baix de La Riera l’any 1997, que va representar un impuls en la consolidació d’aquest carrer com a eix comercial.
El projecte preveu seguir el mateix criteri d’urbanització del tram que ja és de vianants, pavimentant a un sol nivell les voreres i la calçada amb pedra natural granítica i aliniant l’arbrat.
Els treballs arqueològics previs els realitzarà l’empresa ÀTICS i els d’urbanització aniran a càrrec de l’empresa PAVIBAR. La inversió total que es realitzarà en aquest indret serà de 1.078.434,3 euros, que finançarà l’Ajuntament amb un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de 300.000 euros.
Donat que el termini d’execució de les obres és de 12 mesos, es preveu que els treballs estiguin enllestits abans del Nadal que ve.
Renovació de l’enllumenat i de l’arbrat
L’àmbit de l’obra compren 3.650 m2, que inclouen els 215 m de La Riera i el carrer d’en Pedró.
Abans dels treballs de reurbanització es realitzaran prospeccions arqueològiques a la zona i, posteriorment, es realitzaran els enderrocs de les voreres existents i s’actuarà sobre la xarxa de clavegueram, que en part serà renovada.
L’enllumenat públic es renovarà totalment i s’instal·laran fanals nous, iguals que els que hi ha en el tram inferior de La Riera, i se seguirà el mateix criteri pel que fa a l’arbrat. Els til·lers existents actualment i que es troben en procés degeneratiu a nivell fitosanitari seran substituïts per Tells de fulla gran (els exemplars substituïts seran replantats en la mesura del possible) i es conservaran, en canvi, els plàtans del tram comprès entre el carrer Bonaire i el carrer de la Presó, que presenten les mateixes característiques que els del tram superior de La Riera. Tota la nova jardineria comptarà amb rec automàtic.
Les obres es completaran amb la instal·lació de 3 mòduls de contenidors soterrats d’escombraries i amb la col·locació de nous elements de mobiliari, com ara bancs i cadires de fusta i papereres.
La conversió d’aquest tram de La Riera en zona de vianants implicarà en un futur una revisió de la mobilitat a la zona, que preveu la limitació de l’accés del trànsit rodat a residents i operacions de càrrega i descàrrega. D’entrada, a partir de dilluns que ve, quedarà tallat l’accés a La Riera i l’accés i sortida dels vehicles a l’aparcament públic de La Riera es realitzarà a través del carrer d’en Moles.
Al·legacions al projecte
L’Ajuntament ha estimat en part algunes de les al·legacions formulades per veïns de la zona respecte el projecte. Concretament, l’Ajuntament es compromet a programar les obres de reurbanització del carrer d’en Moles per les properes anualitats (2005-2006), vista la impossibilitat tècnica de simultanejar aquestes obres amb les de La Riera tal com es sol·licitava.
Per altra banda, l’Ajuntament ha traslladat a SABA, propietària de l’aparcament públic de La Riera, les propostes formulades pels veïns per tal que aquest equipament es converteixi en un aparcament per a residents, fet que dismimuiria considerablement el trànsit d’entrada i sortida dels vehicles a la zona.
Les obres representaran l’ampliació de la zona de vianants del centre de la ciutat i la continuïtat de la reurbanització iniciada en el tram baix de La Riera l’any 1997, que va representar un impuls en la consolidació d’aquest carrer com a eix comercial.
El projecte preveu seguir el mateix criteri d’urbanització del tram que ja és de vianants, pavimentant a un sol nivell les voreres i la calçada amb pedra natural granítica i aliniant l’arbrat.
Els treballs arqueològics previs els realitzarà l’empresa ÀTICS i els d’urbanització aniran a càrrec de l’empresa PAVIBAR. La inversió total que es realitzarà en aquest indret serà de 1.078.434,3 euros, que finançarà l’Ajuntament amb un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de 300.000 euros.
Donat que el termini d’execució de les obres és de 12 mesos, es preveu que els treballs estiguin enllestits abans del Nadal que ve.
Renovació de l’enllumenat i de l’arbrat
L’àmbit de l’obra compren 3.650 m2, que inclouen els 215 m de La Riera i el carrer d’en Pedró.
Abans dels treballs de reurbanització es realitzaran prospeccions arqueològiques a la zona i, posteriorment, es realitzaran els enderrocs de les voreres existents i s’actuarà sobre la xarxa de clavegueram, que en part serà renovada.
L’enllumenat públic es renovarà totalment i s’instal·laran fanals nous, iguals que els que hi ha en el tram inferior de La Riera, i se seguirà el mateix criteri pel que fa a l’arbrat. Els til·lers existents actualment i que es troben en procés degeneratiu a nivell fitosanitari seran substituïts per Tells de fulla gran (els exemplars substituïts seran replantats en la mesura del possible) i es conservaran, en canvi, els plàtans del tram comprès entre el carrer Bonaire i el carrer de la Presó, que presenten les mateixes característiques que els del tram superior de La Riera. Tota la nova jardineria comptarà amb rec automàtic.
Les obres es completaran amb la instal·lació de 3 mòduls de contenidors soterrats d’escombraries i amb la col·locació de nous elements de mobiliari, com ara bancs i cadires de fusta i papereres.
La conversió d’aquest tram de La Riera en zona de vianants implicarà en un futur una revisió de la mobilitat a la zona, que preveu la limitació de l’accés del trànsit rodat a residents i operacions de càrrega i descàrrega. D’entrada, a partir de dilluns que ve, quedarà tallat l’accés a La Riera i l’accés i sortida dels vehicles a l’aparcament públic de La Riera es realitzarà a través del carrer d’en Moles.
Al·legacions al projecte
L’Ajuntament ha estimat en part algunes de les al·legacions formulades per veïns de la zona respecte el projecte. Concretament, l’Ajuntament es compromet a programar les obres de reurbanització del carrer d’en Moles per les properes anualitats (2005-2006), vista la impossibilitat tècnica de simultanejar aquestes obres amb les de La Riera tal com es sol·licitava.
Per altra banda, l’Ajuntament ha traslladat a SABA, propietària de l’aparcament públic de La Riera, les propostes formulades pels veïns per tal que aquest equipament es converteixi en un aparcament per a residents, fet que dismimuiria considerablement el trànsit d’entrada i sortida dels vehicles a la zona.
L´Ajuntament s´adhereix al Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona
El Ple d’ahir va aprovar la proposta d’adhesió de l’Ajuntament al Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona. El Fòrum és una iniciativa promoguda pel Consorci del Far.
El Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana, que es va constituir el març de 2003 amb la Primera Trobada d’Alcaldes, és un espai de trobada i diàleg on regidors i tècnics dels municipis del litoral poden intercanviar informació, i on s’hi poden elaborar i promoure projectes i iniciatives d’interès per als municipis.
Els participants del Fòrum són 27 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona pertanyents a quatre comarques: Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i el Garraf.
Els representants dels municipis es constitueixen en comissions tècniques: Desenvolupament econòmic i ocupació; Ensenyament i formació; Urbanisme i vialitat; Medi ambient i sostenibilitat; Història i patrimoni cultural marítim. De les comissions en surten les propostes i iniciatives a portar a terme.
El Consorci del Far, que va ser creat el 1993, té com objectiu promocionar la formació, l’activitat econòmica, l’ocupació i la recuperació i difusió del patrimoni i la cultura en relació amb el mar. El Consorci està format per: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Autoritat Portuària de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona i l’associació “Barcelona, fes-te a la mar”.
Pla Estratègic per al Litoral
El Ple també va aprovar la participació de l’Ajuntament en el Pla Estratègic per al Litoral (PEL) de la Regió Metropolitana de Barcelona que té per objectiu identificar les problemàtiques i potencialitats específiques que afecten el territori litoral i dissenyar estratègies que permetin avançar cap a la seva gestió integral.
La proposta de realització del PEL va sorgir a partir de la Segona Trobada d’Alcaldes en el marc del Fòrum i s’ha pensat com un pla impulsat, dirigit i coordinat pels ajuntaments del litoral de la RMB i jurídicament independent.
El PEL s’articula al voltant d’unes comissions tècniques amb els següents eixos temàtics: Cultura i patrimoni cultural marítim; Medi ambient i sostenibilitat; Desenvolupament econòmic i ocupació. Ensenyament, formació i cohesió social; Urbanisme i demografia i Infraestructures. Comunicacions i vialitat.
La primera etapa del pla de treball del PEL es desenvoluparà en dues fases:
. Primera fase: de març a desembre de 2004. Es farà la identificació, l’inventari i la priorització de les problemàtiques i potencialitats més importants. Es definiran propostes concretes.
. Segona fase: de gener a maig de 2005. Se seleccionaran, s’articularan i es definiran les línies estratègiques dels objectius prioritaris. S’acordaran estratègies per desenvolupar-les.
L’Ajuntament de Mataró, que és membre de la Comissió delegada del pla, farà una aportació de 16.799,35 euros. El pressupost total d’aquesta primera etapa del pla de treball serà de 480.809,71 euros.
El Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana, que es va constituir el març de 2003 amb la Primera Trobada d’Alcaldes, és un espai de trobada i diàleg on regidors i tècnics dels municipis del litoral poden intercanviar informació, i on s’hi poden elaborar i promoure projectes i iniciatives d’interès per als municipis.
Els participants del Fòrum són 27 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona pertanyents a quatre comarques: Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i el Garraf.
Els representants dels municipis es constitueixen en comissions tècniques: Desenvolupament econòmic i ocupació; Ensenyament i formació; Urbanisme i vialitat; Medi ambient i sostenibilitat; Història i patrimoni cultural marítim. De les comissions en surten les propostes i iniciatives a portar a terme.
El Consorci del Far, que va ser creat el 1993, té com objectiu promocionar la formació, l’activitat econòmica, l’ocupació i la recuperació i difusió del patrimoni i la cultura en relació amb el mar. El Consorci està format per: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Autoritat Portuària de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona i l’associació “Barcelona, fes-te a la mar”.
Pla Estratègic per al Litoral
El Ple també va aprovar la participació de l’Ajuntament en el Pla Estratègic per al Litoral (PEL) de la Regió Metropolitana de Barcelona que té per objectiu identificar les problemàtiques i potencialitats específiques que afecten el territori litoral i dissenyar estratègies que permetin avançar cap a la seva gestió integral.
La proposta de realització del PEL va sorgir a partir de la Segona Trobada d’Alcaldes en el marc del Fòrum i s’ha pensat com un pla impulsat, dirigit i coordinat pels ajuntaments del litoral de la RMB i jurídicament independent.
El PEL s’articula al voltant d’unes comissions tècniques amb els següents eixos temàtics: Cultura i patrimoni cultural marítim; Medi ambient i sostenibilitat; Desenvolupament econòmic i ocupació. Ensenyament, formació i cohesió social; Urbanisme i demografia i Infraestructures. Comunicacions i vialitat.
La primera etapa del pla de treball del PEL es desenvoluparà en dues fases:
. Primera fase: de març a desembre de 2004. Es farà la identificació, l’inventari i la priorització de les problemàtiques i potencialitats més importants. Es definiran propostes concretes.
. Segona fase: de gener a maig de 2005. Se seleccionaran, s’articularan i es definiran les línies estratègiques dels objectius prioritaris. S’acordaran estratègies per desenvolupar-les.
L’Ajuntament de Mataró, que és membre de la Comissió delegada del pla, farà una aportació de 16.799,35 euros. El pressupost total d’aquesta primera etapa del pla de treball serà de 480.809,71 euros.
L’atur baixa a 22 municipis de la comarca durant el mes de juny
La taxa d’atur de la comarca continua per sobre de la mitjana de Catalunya i de la província de Barcelona
El tancament del mes de juny ha deixat dades positives sobre l’evolució de l’ocupació. L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha constatat que el nombre de persones aturades a la comarca ha disminuit. Tot i això, la taxa d’atur al Maresme el mes de juny era del 13,30%, per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (12,82%) i de la mitjana de Catalunya (12,45%). El descens en el nombre de persones aturades a la comarca del Maresme que es va detectar el passat mes de maig ha continuat durant el juny. El tancament d’aquest mes ha deixat a la comarca la xifra de 30.093 ciutadans sense feina, 1.119 menys que el mes anterior. La reducció de l’atur afecta tant a homes com a dones, si bé és en el col·lectiu masculí on s’ha notat una disminució més important. El sector econòmic on hi ha hagut un descens més destacat de l’atur ha estat el dels serveis que registra 796 desempleats menys; li segueix la construcció amb una reducció de 246 desocupats i la indústria amb 153 aturats menys. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constaten que la reducció de l’atur s’ha donat en 22 dels 30 municipis de la comarca. Percentualment, les localitats en les que la desocupació ha baixat més són: Santa Susanna (-10,99%), Arenys de Mar (-9,49%), Caldes d’Estrac (-8,72%), Palafolls (-8,59%), Vilassar de Dalt (-7,87%) i Calella (-7,72%). A l’altra banda es troba Sant Iscle de Vallalta on no s’ha detectat cap variació respecte al mes de maig i 7 municipis que han registrat un augment de l’atur: Òrrius (+3,23%), Cabrils (+2,19%), Sant Cebrià de Vallalta (+1,89%), Teià (+1,53%), Sant Pol de Mar (+0,93%), Sant Vicenç de Montalt (+0,87%) i Vilassar de Mar (+0,83%). La taxa d’atur a la comarca del Maresme es va situar en el 13,31%. 6 municipis de la comarca tenen, però, una mitjana d’atur superior. Són: Pineda de Mar (16,96%), Tordera (16,91%), Mataró (16,78%), Malgrat de Mar (14,18%), Palafolls (14,07%) i Canet de Mar (13,92%). Podeu accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf El PSC es manté com a primera força a nivell comarcal i guanya 10.000 vots respecte al 2004
Amb el recompte del 100% dels vots emesos a la comarca del Maresme, el PSC es manté com a primera força i guanya més de 10.000 vots respecte al 2004. CiU continua sent la segona força política al Maresme tot i perdre més de 2.000 vots i ERC perd el tercer lloc a favor del PPC. ERC ha perdut 21.000 vots a la comarca. El PPC se situa com a tercera força comarcal havent guanyat 1 vot. ICV, per la seva banda, ha sumat 2.000 vots menys que el 2004.
Dels 304.019 maresmencs i maresmenques amb dret a vot, han participat en les eleccions generals 2008, 216.464, el que representa el 71,2 %. Aquest percentatge se situa 6,5 punts per sota de l’assolit el 2004. Podeu accedir als resultats generals del Maresme i als obtinguts a cada municipi, clicant aquí
Dels 304.019 maresmencs i maresmenques amb dret a vot, han participat en les eleccions generals 2008, 216.464, el que representa el 71,2 %. Aquest percentatge se situa 6,5 punts per sota de l’assolit el 2004. Podeu accedir als resultats generals del Maresme i als obtinguts a cada municipi, clicant aquí
El president de la Diputació explicarà als alcaldes i alcaldesses del Maresme les ajudes econòmiques i tècniques 2012 per als ajuntaments
El Consell Comarcal acollirà dijous vinent, 1 de març, una reunió d’alcaldes i alcaldesses del Maresme en el decurs de la qual el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, explicarà les ajudes econòmiques i tècniques per als ajuntaments que l’administració provincial ha pressupostat per aquest any. L’acte es farà a les 18:30h a la Sala de Plens del CCM.
Salvador Esteve serà rebut pel president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, a les 18:00h i, després de signar en el llibre d’honor, mantindrà un contacte amb els mitjans de comunicació que hi estiguin interessats.
A les 18:30h començarà la reunió, a la qual també hi assistirà el diputat de Cooperació Local i alcalde de Vilassar de Mar Joaquim Ferrer, el vicepresident segon de la Diputació Ferran Civil, el diputat adjunt a la Presidència i alcalde de Tordera, Joan Carles García i els diputats maresmencs Xavier Amor (alcalde de Pineda de Mar) i Josep Jo (alcalde de Dosrius). També han corfirmat la seva assistència els diputats al Parlament Joan Morell i Benet Maimí.
Data: 2012-03-01
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de MATARÓ. Entrada per la cantonada de l’Avda Maresme amb Avinguda Jaume Recoder)
Ho organitza: Diputació de Barcelona
Presentació de la publicació “Aplicació innovadora de les TICS en el desenvolupament de territoris turístics emergents”
El dimecres, 22 de desembre, es presentarà en roda de premsa el manual “Aplicació innovadora de les TICS en el desenvolupament de territoris turístics emergents”, que es va redactar en el projecte europeu del programa URB-AL de cooperació descentralitzada amb Amèrica Llatina de la Unió Europea liderat pel Consell Comarcal del Maresme.
Aquest projecte va tenir com a objectiu dissenyar, a partir de l’anàlisi de la realitat turística de cada territori, un pla d’accions i de comercialització dels seus productes turístics amb el suport de les noves tecnologies. Es va dur a terme amb 4 socis europeus (la província de Treviso a Itàlia, Vila Real de Santo Antonio de Portugal, la Diputación de Badajoz i el mateix Consell Comarcal del Maresme) i 9 socis llatinoamericans ( les ciutats de Junín i Pergamino d´Argentina, els departaments de Río Negro i Tacuarembó a l´Uruguai, els municipis de Chorrillos y Pueblo Libre del Perú, la ciutat de Puerto Montt a Xile, el municipi de Choluteca a Hondures i la illa de Vieja Providencia de Colòmbia).
La presentació del manual serà a càrrec del seus autors: Benet Maimí i Àlex Vergés i d’Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme.
Data: 2010-12-22
Lloc: Sala Vicenç Ferrer del Consell Comarcal del Maresme
M1tv entrevista el president del Consell Comarcal del Maresme
El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va ser entrevistat ahir per M1tv dins el programa “L’Entrevista”. El president del CCM va parlar de diferents temes com els actes de commemoració del Tricentenari, la Mostra Literària del Maresme, les Jornades gastronòmiques del peix i el marisc, el Mercat itinerant de productes de la terra, la Setmana de l’emprenedoria, la internacionalització de les empreses maresmenques o la campanya de control d’incendis forestals, entre d’altres. Podeu veure l’entrevista, CLICANT AQUÍ
El Consell Comarcal del Maresme crearà l’Oficina de control i regulació dels usos turístics de l’habitatge
L’atractiu turístic del Maresme és innegable tant pels seus encants naturals, gastronòmics i culturals com per la seva proximitat a Barcelona. Això, combinat amb l’era digital que està modificant els hàbits de contractació, ha fet que hagi proliferat l’oferta de pisos turístics a la comarca. Les dades oficials indiquen que en els darrers 4 anys gairebé s’ha triplicat el nombre d’habitatges d’ús turístic censats. L’any 2.015 la xifra era de 1.344 i aquest 2019 arriba als 3.677. A ningú se li escapa però, que el volum és molt superior. L’Oficina que està muntant el Consell Comarcal vol, en una primera fase, ajudar els ajuntaments a fer aflorar tota l’oferta turística il·legal que hi ha al Maresme i posar ordre en aquesta activitat econòmica.
Els habitatges d’ús turístic tenen la consideració d’empreses turístiques d’allotjament i requereixen la corresponent declaració responsable de compliment dels requisits exigits per la normativa vigent. D’aquesta manera, es garanteix una qualitat mínima exigible i s’equiparen a la resta d’allotjaments turístics que necessiten dels permisos o llicències pertinents per desenvolupar la seva activitat. El títol que permet que un habitatge pugui ser destinat a ús turístic l’atorga l’ajuntament del municipi on està ubicat. Els ajuntaments poden establir procediments de control periòdic d’aquesta activitat en els termes, els terminis i les condicions que estableixin en les ordenances respectives. L’Oficina de control i regulació dels usos turístics de l’habitatge que està muntant el Consell Comarcal es posarà a disposició dels ajuntaments que no tinguin la infraestructura necessària per fer aflorar els habitatges que, il·legalment, estan exercint de pisos turístics i tramitar els corresponents expedients sancionadors que poden ser de 60.000 a 200.000 euros en el cas d’infraccions molt greus i de 30.000 a 60.000 euros si la infracció es tipifica com a greu. A banda d’això, també es preveu impulsar una ordenança tipus que fixi la limitació d’aquesta activitat a cada municipi. L’objectiu és que les trenta poblacions del Maresme adoptin la mateixa estratègia per tal de no generar un efecte dominó que faci que el problema es vagi traslladant d’un municipi a un altre.Consell Comarcal i ajuntaments renuncien al finançament FEDER al projecte de l’Herència del Maresme
El proper dimarts el Ple del Consell Comarcal votarà la renúncia als fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) que el 2019 van concendir finançament al projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”. La iniciativa, que vol contribuir a desestacionalitzar la temporada turística al Maresme, continua plenament vigent i les diferents accions contemplades en el projecte s’aniran incorporant en altres línies de subvenció.
El Consell Comarcal i els ajuntaments implicats consideren que els estrictes terminis d’execució dels projectes proposats que estableix el FEDER son, ara per ara, inasumibles i posen en perill tant les finances municipals com la comarcal que s’haurien de fer càrrec del 100% de la inversió (2.638.954 euros).
Els canvis en els governs dels consistoris maresmencs, poc després de l’aprovació de la subvenció FEDER, i l’esclat de la pandèmia el 2020 han abocat els ajuntaments i el Consell Comarcal a focalitzar tots els seus esforços en la gestió de la crisi social i econòmica fent inviable arribar al 31 de novembre de 2022 amb un 70% de les obres executades i pagades. En cas d’incompliment d’aquest termini, el FEDER estableix que no es concedirà la subvenció atorgada del 50% (1.315.427€). Davant d’aquesta situació, s’ha optat per salvaguardar les finances públiques locals en un temps d’incertesa agreujat, entre altres qüestions, per la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost de la plusvàlua.
L’herència del Maresme
L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, dissenyat pel Consorci de Promoció Turística i impulsat pel Consell Comarcal, s’estructurava en 3 eixos.
1.- Disseny i senyalització de 6 rutes turístiques temàtiques que rescaten la història de la comarca: el llegat Iberoromà; torres de guaita, defenses i fortificacions; modernisme; patriomi indià; indústria tèxtil i el Camí de Sant Jaume.
2.- Difusió tant d’aquestes rutes com de la resta de productes turístics, amb la creació d’una plataforma digital.
3.- Intervenció en 8 recursos considerats singulars. En concret, contemplava la creació d’un centre d’interpretació al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i la redacció dels corresponent projecte museogràfic; l’activació arqueològica i turística del Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt; la rehabilitació de la Torre de les Aigües com a centre d’interpretació patrimonial i punt d’informació turístic de Dosrius; l’adequació de l’accessibilitat del clos arqueològic Torre Llauder de Mataró; l’exposició permanent del Museu Municipal i punt d’informació turístic de can Ventura del Vi de Cabrils, la rehabilitació de l’edifici històric de Vil·la Flora de Canet de Mar; la rehabilitació de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna com a eqjuipament d’ús cultural i turistic i la recreació 3D del Castell de Burriac de Cabrera de Mar.
Consell Comarcal i ajuntaments no renuncien al projecte de L’herència del Maresme i s’emplacen a seguir treballant per cercar altres línies de finançament que facilitin la seva execució i permetin avançar en la consolidació de la competitivitat turística del Maresme. De fet, el passat mes de setembre ja es va presentar un paquet d’iniciatives vinculades al turisme sostenible a la convocatòria extraordinària publicada pel Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo