El divendres de la setmana passada, amb la retirada dels aparells d´aire condicionat, van començar els treballs de desmuntatge dels mòduls o caracoles que, des del curs 1995-96, han estat instal·lats com a annexes de l´escola Sant Martí, tot ocupant una bona part de la Plaça de Catalunya.
El Departament d´Ensenyament de la Generalitat s´encarrega de la retirada de les construccions, de l´enderroc dels fonaments i de la restitució de l´antiga tanca que separava el centre escolar de la plaça pública. Aquesta setmana els mòduls quedaran totalment retirats.
No cal dir que aquesta actuació ha estat possible gràcies a la imminent entrada en servei de la nova Escola Sobirans.
La policia local de Vilassar de Dalt ha fet un curs de seguretat vial a les escoles
La policia local de Vilassar de Dalt, conjuntament amb la Regidoria d’Ensenyament, han fet aquesta setmana un curs de seguretat vial adreçat a alumnes de primària de les escoles del poble. En total han pres part en aquest curs de vialitat 300 nens i nenes de les escoles Francesc Macià, Sant Jordi i La Immaculada.
El curs consistia en una sessió teòrica i una de pràctica, que s’ha dut a terme al patí de l’edifici del carrer Joan Maragall de l’escola Francesc Macià, on hi havia muntat un circuit amb karts i amb senyals de trànsit, on els nens anaven circulant segons les indicacions dels agents de la policia local.
El curs acaba demà, a la 1 del migdia, amb el repartiment d’obsequis i d’un diploma a tots els nens i nenes que hi han pres part.
El parc mòbil s’ha pogut muntar gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Trànsit que ha dut els karts i el circuit. Les senyalitzacions horitzontals han estat fetes per la Brigada Municipal d’Obres de l’Ajuntament.
El curs consistia en una sessió teòrica i una de pràctica, que s’ha dut a terme al patí de l’edifici del carrer Joan Maragall de l’escola Francesc Macià, on hi havia muntat un circuit amb karts i amb senyals de trànsit, on els nens anaven circulant segons les indicacions dels agents de la policia local.
El curs acaba demà, a la 1 del migdia, amb el repartiment d’obsequis i d’un diploma a tots els nens i nenes que hi han pres part.
El parc mòbil s’ha pogut muntar gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Trànsit que ha dut els karts i el circuit. Les senyalitzacions horitzontals han estat fetes per la Brigada Municipal d’Obres de l’Ajuntament.
El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars
El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.
Prop de 3.000 usuaris han passat aquest estiu per la Biblioplatja d’Arenys de Mar
La Biblioplatja d’Arenys de Mar ha acomiadat ja la temporada i el balanç és molt positiu. La Biblioteca Pública Pare Fidel Fita considera que la iniciativa ha tornat a ser un èxit, per la bona acollida que ha tingut entre els prop de 3.000 usuaris que han passat per les instal·lacions de la plaça de les Palmeres.
Les dades estadístiques demostren la consolidació definitiva d’un equipament que any rere any es converteix en un clàssic de l’activitat cultural estiuenca de la vila. Aquest estiu han visitat la Biblioplatja 2.851 persones, xifra que s’equipara a les de l’any passat i que consolida l’impacte que la Biblioplatja ha exercit sobre els visitants durant els dos darrers anys. El nombre d’usuaris que han utilitzat el servei de préstec han augmentat considerablement i també ha crescut el volum de documents prestats. Un any més, les activitats culturals i lúdiques realitzades al llarg dels dos mesos de Biblioplatja han estat també un èxit i han rebut 941 assistents.
Paral·lelament, cal destacar la tasca que la Biblioplatja ha realitzat com a punt d’informació turística local i que és necessari englobar en el marc del programa de Turisme, del qual la biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar forma part. Des de la Biblioplatja s’ha facilitat tot tipus d’informació sobre la localitat en un intent de fer més profitosa la visita de la vila als turistes que ho demanessin. No obstant això, cal buscar en els tallers de cuina, la narració de contes per a adults i per a infants i la realització de diferents tallers de manualitats per als més petits els elements clau a l’hora de significar l’èxit d’una Biblioplatja que l’estiu vinent tornarà a oferir la possibilitat de gaudir del plaer de la lectura a la vora de la mar.
Les dades estadístiques demostren la consolidació definitiva d’un equipament que any rere any es converteix en un clàssic de l’activitat cultural estiuenca de la vila. Aquest estiu han visitat la Biblioplatja 2.851 persones, xifra que s’equipara a les de l’any passat i que consolida l’impacte que la Biblioplatja ha exercit sobre els visitants durant els dos darrers anys. El nombre d’usuaris que han utilitzat el servei de préstec han augmentat considerablement i també ha crescut el volum de documents prestats. Un any més, les activitats culturals i lúdiques realitzades al llarg dels dos mesos de Biblioplatja han estat també un èxit i han rebut 941 assistents.
Paral·lelament, cal destacar la tasca que la Biblioplatja ha realitzat com a punt d’informació turística local i que és necessari englobar en el marc del programa de Turisme, del qual la biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar forma part. Des de la Biblioplatja s’ha facilitat tot tipus d’informació sobre la localitat en un intent de fer més profitosa la visita de la vila als turistes que ho demanessin. No obstant això, cal buscar en els tallers de cuina, la narració de contes per a adults i per a infants i la realització de diferents tallers de manualitats per als més petits els elements clau a l’hora de significar l’èxit d’una Biblioplatja que l’estiu vinent tornarà a oferir la possibilitat de gaudir del plaer de la lectura a la vora de la mar.
El 2010 es tanca amb un lleuger descens de l’atur al Maresme
El mes de desembre es va invertir la tendència a l’alça i el Maresme va aconseguir tancar el 2010 amb un lleuger descens de l’atur, una dada positiva tenint en compte que des del mes de juliol les xifres de persones aturades havien anat augmentat. La disminució, però, és molt minsa i només ha fet baixar la taxa d’atur en un 0,16%, situant-se a nivell comarcal en el 15,47%.
El mes de desembre ha tingut un comportament positiu en matèria d’ocupació i les xifres d’atur han baixat a tot Catalunya, al conjunt de la província de Barcelona i també al Maresme, si bé la tendència a la recuperació de l’ocupació a la comarca ha estat menys perceptible. La reducció de la taxa d’atur al Maresme ha estat del 0,16% mentre a Catalunya ha estat del 0,33% i a la província de Barcelona ha arribat al 0,60%.
Les darreres dades apunten que l’atur afecta a 34.986 maresmencs i maresmenques. Segons l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la seva incidència entre els homes i les dones és diferent. És el col·lectiu de dones el que té una taxa d’atur més elevada (el 16,84%), però a la vegada, és on el mes de desembre s’ha detectat un major descens de l’atur (197 dones menys) El total de dones que cerquen feina és de 17.068. Entre el col·lectiu masculí, l’atur afecta a 17.918 persones, una xifra que durant el mes de desembre es va incrementar amb 140 nous aturats. La taxa d’atur al Maresme entre el col·lectiu masculí és del 14,36%.
Per sectors, el que ha generat més ocupació ha estat el dels serveis i el de les persones sense ocupació anterior (SOA), seguit de la indústria i l’agricultura. En canvi, la construcció ha continuat generant atur.
Fent l’anàlisi per grups d’edat, la reducció de l’atur es concentra en els joves (dels 16 als 29 anys). En canvi, a partir dels 30 anys es continuen perdent llocs de treball.
Per municipis, la disminució del nombre d’aturats s’ha detectat a la meitat de municipis de la comarca: Alella, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar. A la resta es detecta un lleuger ascens i Sant Andreu de Llavaneres no experimenta cap variació.
Podeu ampliar la informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
També podeu consultar l’històric de dades, clicant aquí
9 municipis del Maresme amb majoria absoluta
Tornen les majories absolutes als ajuntaments del Maresme. 9 municipis de la comarca ja saben qui serà el seu alcalde. La seva formació política ha obtingut la majoria absoluta del plenari, en alguns casos amb sorpresa incorporada. A Palafolls, municipi liderat històricament pel PSC, les urnes han donat majoria absoluta a ERC. Els republicans també repeteixen majoria a Alella i Òrrius i sumen Teià i Sant Andreu de Llavaneres. Per la seva banda, Junts per Catalunya té la majoria dels plenaris de Premià de Dalt i de Santa Susanna; el PSC s’imposa a Pineda de Mar i la candidatura independent que suma amb ECG governarà a Sant Iscle de Vallalta.
Marc Almendro, qui ha substituït Andreu Francisco al capdavant de la candidatura d’ERC, s’estrenarà com a alcalde d’Alella. Andreu Bosch (ERC) repetirà com a alcalde de Teià. També mantindrà el càrrec Josep Triadó (Junts x Catalunya) a Premià de Dalt, igual que Jordi Rull (ERC) a Òrrius i Joan Mora (ERC) a Sant Andreu de Llavaneres. Les urnes també han donat majoria absoluta a Eduard Turón per la candidatura Som-hi per Sant Iscle (Sant Iscle de Vallalta).
Xavier Amor, històric alcalde socialista de Pineda de Mar també té assegurada la reelecció igual que Joan Campolier ( Ara/Sempre Santa Susanna – JUNTS). I, Francesc Alemany (ERC) s’estrenarà com a alcalde de Palafolls.
vvvvvv
La Diputació de Barcelona concedeix una ajuda per a la remodelació de les piscines de la zona esportiva de Can Batlle de Dosrius
El Servei d´Esports de la Diputació de Barcelona ens ha comunicat, segons escrit registre d´entrada núm. 1721, la concessió d´una subvenció per import de 40.000,– euros, per a la remodelació de les piscines de la zona esportiva de can Batlle.
Aquesta ajuda ha estat una bona notícia i és molt benvinguda, ja que recentment la Corporació ha adquirit la zona esportiva de can Batlle, per tant, l´Ajuntament podrà remodelar unes piscines que han passat a ser municipals, ampliant el seu patrimoni, concretament amb unes infraestructures esportives de les quals en podrà gaudir tot el municipi, mitjançant el suport i la promoció de l´esport entre la població.
Estem convençuts que gràcies a l´adquisició de la zona esportiva de can Batlle i a la remodelació de les seves piscines, els veïns i veïnes del municipi Dosrius podran gaudir d´unes instal·lacions esportives, que compleixen la normativa, en condicions i adequades a les necessitats del poble.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 12 de maig de 2003
Aquesta ajuda ha estat una bona notícia i és molt benvinguda, ja que recentment la Corporació ha adquirit la zona esportiva de can Batlle, per tant, l´Ajuntament podrà remodelar unes piscines que han passat a ser municipals, ampliant el seu patrimoni, concretament amb unes infraestructures esportives de les quals en podrà gaudir tot el municipi, mitjançant el suport i la promoció de l´esport entre la població.
Estem convençuts que gràcies a l´adquisició de la zona esportiva de can Batlle i a la remodelació de les seves piscines, els veïns i veïnes del municipi Dosrius podran gaudir d´unes instal·lacions esportives, que compleixen la normativa, en condicions i adequades a les necessitats del poble.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 12 de maig de 2003
CiU, primera força al Maresme amb el 43,33% dels vots i un espectacular increment
La comarca tindrà 4 diputats
El Maresme ha tingut un comportament electoral similar al de la resta de Catalunya en les eleccions al Parlament. La força més votada ha estat Convergència i Unió (CiU) que ha millorat el resultat del 2006 amb gairebé 20.000 vots més. En concret, la federació nacionalista ha obtingut el suport de 82.215 maresmencs i maresmenques el que representa el 43,33% dels vots. El PSC es manté com a segona força, però perd 11.500 vots. El 28N, el PSC ha obtingut al Maresme 28.473 vots.
Per la seva banda, el PP guanya a ERC la tercera posició. Els populars augmenten 5.000 vots, obtenint un total de 22.603. En canvi ERC pateix una forta devallada. Els republicans perden 12.000 vots. Al Maresme han sumat 13.321 vots.
Iniciativa per Catalunya també ha vist reduïda la seva bossa de vots. N’ha perdut gairebé 3.500 i ha obtingut el suport de 12.517 electors.
Solidaritat per la Independència ha superat el 3% i ha obtingut 7.166 vots.
4 diputats maresmencs
Amb aquest resultat electoral, hi haurà 4 diputats maresmencs en el Parlament de Catalunya:
- Joan Morell, CiU
- Roger Montañola, CiU
- Consol Prados, PSC
- Salvador Mià, ICV
Podeu veure els resultats de cadascun dels municipis, clicant aquí
El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos
Mediateca
Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea
Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria
Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme
Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme
Olivier Radamour, Cònsul de França
Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia
El Ple de l’Ajuntament d’Argentona accepta les noves subvencions per al Poliesportiu i per a l’escola Bressol Municipal
El Ple de juliol de l´ajuntament es va celebrar el passat divendres, i va estar marcat per l´acceptació de noves subvencions pel Polisportiu i L´Escola Bressol Municipal i per l´aprovació de canvis en l´organigrama municipal.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.