ARGENTONA | |||
MUNICIPI: Extensió: 25,2 KM2 HABITANTS: 12.051 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Ramon Pat, 1 C.P.: 08310 TEL.: 93 7974900 FAX: 93 7970800 WEB: www.argentona.cat
| ||
MUNICIPALS 2015 | ALCALDE: Eudald Calvo i Català (CUP) | ||
Argentona
437 places de zona blava del Centre i l´Eixample de Mataró queden fora de servei durant el mes d´agost
El Servei de Mobilitat ha disposat que durant el mes d’agost 437 places de zona blava de la ciutat quedin fora de servei.
Així, quedaran lliures de pagament els estacionaments situats a :
. Carrer de Llauder i carrer de Cuba/Llauder (zona 1)
. Can Maitanquis (zona 3) i
. Carrer del Carme, La Riera, carrer de Jaume Isern, carrer d’Argentona, plaça dels Bous i ronda d’Alfons X el Savi (zona 4).
La mesura deixa en servei 358 places de rotació que representen un 41,45% de la totalitat de l’estacionament regulat de la ciutat.
La iniciativa bé donada pel compromís que va adquirir l’empresa concessionària EYSA en el plec de condicions del contracte on es proposava mantenir com a mínim el 40% de les places d’estacionament durant el mes d’agost.
Aquesta mesura respon a la disminució de l’afluència de vehicles que hi ha durant l’agost a l’entorn dels carrers afectats, a causa de la poca activitat comercial en aquestes zones i per tant no cal propiciar-ne la rotació.
Així, quedaran lliures de pagament els estacionaments situats a :
. Carrer de Llauder i carrer de Cuba/Llauder (zona 1)
. Can Maitanquis (zona 3) i
. Carrer del Carme, La Riera, carrer de Jaume Isern, carrer d’Argentona, plaça dels Bous i ronda d’Alfons X el Savi (zona 4).
La mesura deixa en servei 358 places de rotació que representen un 41,45% de la totalitat de l’estacionament regulat de la ciutat.
La iniciativa bé donada pel compromís que va adquirir l’empresa concessionària EYSA en el plec de condicions del contracte on es proposava mantenir com a mínim el 40% de les places d’estacionament durant el mes d’agost.
Aquesta mesura respon a la disminució de l’afluència de vehicles que hi ha durant l’agost a l’entorn dels carrers afectats, a causa de la poca activitat comercial en aquestes zones i per tant no cal propiciar-ne la rotació.
Reunió de les alcaldies del Maresme amb la Delegació Territorial del Govern per tractar les mesures de desescalada
El delegat del Govern a Barcelona confirma que l’evolució de la incidència del COVID-19 a la comarca és positiva i posa en valor el treball conjunt amb els ajuntaments
Els alcaldes i alcaldesses del Maresme s’han reunit aquest matí telemàticament amb el delegat del Govern a Barcelona, Juli Fernàndez, per intercanviar informació sobre les mesures de desescalada del COVID-19 al territori. Durant la sessió, s’han repassat les dades epidemiològiques de la comarca, on alguns municipis es troben a la fase 1 i d’altres a la fase 0 avançada.
El delegat ha explicat que la incidència de l’epidèmia segueix disminuint en el territori i que el Govern ha proposat que, a partir de dilluns que ve, els municipis adscrits a la Regió Metropolitana Nord passin a la fase 1. Coincidirien així amb els municipis de l’Alt Maresme, que estan adscrits a la Regió Sanitària de Girona i que ja van canviar de fase dilluns passat.
Juli Fernàndez ha remarcat que “tot fa pensar que seguim pel bon camí, malgrat que no ens podem relaxar perquè el risc de rebrot encara és molt present. Hem de recordar als nostres veïns i veïnes que tot just ara iniciem la desescalada, encara que a vegades tinguem sensació d’eufòria perquè comencem a veure mesures d’alleujament”
El delegat ha afegit que “ara hem d’estar més coordinats que mai, i és molt positiu que la relació amb els ajuntaments sigui fluïda i intensa per seguir avançant de forma segura en la desescalada”.
Els alcaldes i alcaldesses han plantejat qüestions pràctiques sobre la gestió del desconfinament en l’àmbit del comerç, de l’espai públic, de la mobilitat o sobre l’obertura de centres escolars. En aquest sentit, el delegat del Govern a Barcelona ha recordat que demà divendres hi ha una reunió convocada entre el director dels Serveis Territorials d’Educació, Pere Massó, i els regidors i regidores d’Educació del Maresme per parlar del pla de reobertura dels centres escolars. A més, el delegat ha ofert als alcaldes i alcaldesses una reunió amb el director de Centres Públics del Departament d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per aclarir dubtes.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, ha dit que “la reunió d’alcaldes i alcaldesses ha estat especialment útil per conèixer de primera mà els criteris subjacents a les dues velocitats que caracteritzen la desescalada a la comarca del Maresme. També hem agraït i alhora reivindicat l’acompanyament de la Generalitat en el procés de readaptació d’escenaris de la vida pública i la reunificació de criteris que han de presidir el desconfinament”
La gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, Anna Aran, ha confirmat que fa 14 dies la incidència a la comarca del Maresme era de 25 casos per 100.000 habitants i que en els últims 7 dies ha baixat a 10. També ha destacat l’important paper de l’Atenció Primària en la detecció dels casos i seguiment dels contactes.
Per la seva banda, la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, ha destacat els principals canals de comunicació a disposició de la ciutadania i dels ajuntaments, a través del Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i de les preguntes freqüents sobre les mesures de desconfinament.
Remodelació i ampliació del Jutjat de Pau d’Argentona
Divendres passat, dia 23 de maig, coincidint amb la Jornada de portes obertes dels Jutjat de Pau, convocada des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya es van obrir al públic les noves dependències remodelades i ampliades del Jutjat de Pau d´Argentona.
Amb aquesta ampliació s´aconsegueix un despatx més, ubicat a la part on hi havia l´antic calabós d´Argentona, a més d´un espai adequat pels arxius propis del Jutjat.
Amb aquesta ampliació s´aconsegueix un despatx més, ubicat a la part on hi havia l´antic calabós d´Argentona, a més d´un espai adequat pels arxius propis del Jutjat.
Conveni de col.laboració entre els mossos d’esquadra i la policia local de Premià de Mar
El departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Premià de Mar han signat un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia.
El conveni s’emmarca dins el recent desplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra a la comarca i per tant al municipi. L’objectiu és aconseguir la màxima coordinació, cooperació i col·laboració en l’execució de les funcions dels cossos policials depenents de la Generalitat i l’Ajuntament.
En aquest sentit, el conveni, que han signat el director general de Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, i l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, estableix les bases, delimita els serveis i fixa els aspectes operatius per fer efectiva aquesta cooperació i coordinació.
Durant l’acte de la signatura, Jaume Batlle, que ha mostrat la seva satisfacció per la signatura del conveni i per tant pel recent desplegament dels mossos d’esquadra al municipi, ha explicat que la presència dels membres d’aquest cos a la població és notòria: “tenim contacte directe amb la comissaria, que ens fan arribar totes les denúncies i incidències, i això és senyal que funciona bé. D’altra banda, rebem molts comentaris en positiu per part de premiarencs sobre el fet que la presència dels mossos d’esquadra al municipi no passa desapercebuda; la gent els veu pel carrer i els agrada.”
Per la seva part, Martorell ha explicat que aquest és un conveni pel qual cap de les dues parts no es descarrega de cap àmbit de responsabilitat sinó que el que fa és potenciar la col·laboració entre les dues administracions. En aquest sentit, ha explicat que el conveni fa un repartiment de les responsabilitats funcionals de manera que la titularitat de cada activitat competencial s’atribueix a un dels cossos, i al mateix temps, l’altre cos en presta la col·laboració.
Exemples:
Accidents de circulació amb ferits en zona urbana: la Policia Local en té la titularitat i els mossos d’esquadra la col·laboració. En alguns casos, com ara la resposta urgent a demandes de seguretat o el patrullatge de barris entre d’altres, ambdós cossos en tenen la titularitat.
El conveni s’emmarca dins el recent desplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra a la comarca i per tant al municipi. L’objectiu és aconseguir la màxima coordinació, cooperació i col·laboració en l’execució de les funcions dels cossos policials depenents de la Generalitat i l’Ajuntament.
En aquest sentit, el conveni, que han signat el director general de Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, i l’alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, estableix les bases, delimita els serveis i fixa els aspectes operatius per fer efectiva aquesta cooperació i coordinació.
Durant l’acte de la signatura, Jaume Batlle, que ha mostrat la seva satisfacció per la signatura del conveni i per tant pel recent desplegament dels mossos d’esquadra al municipi, ha explicat que la presència dels membres d’aquest cos a la població és notòria: “tenim contacte directe amb la comissaria, que ens fan arribar totes les denúncies i incidències, i això és senyal que funciona bé. D’altra banda, rebem molts comentaris en positiu per part de premiarencs sobre el fet que la presència dels mossos d’esquadra al municipi no passa desapercebuda; la gent els veu pel carrer i els agrada.”
Per la seva part, Martorell ha explicat que aquest és un conveni pel qual cap de les dues parts no es descarrega de cap àmbit de responsabilitat sinó que el que fa és potenciar la col·laboració entre les dues administracions. En aquest sentit, ha explicat que el conveni fa un repartiment de les responsabilitats funcionals de manera que la titularitat de cada activitat competencial s’atribueix a un dels cossos, i al mateix temps, l’altre cos en presta la col·laboració.
Exemples:
Accidents de circulació amb ferits en zona urbana: la Policia Local en té la titularitat i els mossos d’esquadra la col·laboració. En alguns casos, com ara la resposta urgent a demandes de seguretat o el patrullatge de barris entre d’altres, ambdós cossos en tenen la titularitat.
Andreu Majó, escollit maresmenc de l’any
L´alcalde d´Arenys de Munt, senyor Andreu Majó i Roca, ha estat escollit Maresmenc de l´Any en l´apartat polític. Aquest guardó, l´atorga el diari El Punt sobre la base de les votacions rebudes a través d´Internet i de les butlletes del propi diari rebudes per correu.
El premi s´atorga també en altres vessants, que a més de l´esmentada de la política, són les de societat, cultura, esports i entitats.
El Punt entregarà els premis en un acte obert al públic, el dia 20 de març, a la Fundació Caixa Laietana de Mataró.
El premi s´atorga també en altres vessants, que a més de l´esmentada de la política, són les de societat, cultura, esports i entitats.
El Punt entregarà els premis en un acte obert al públic, el dia 20 de març, a la Fundació Caixa Laietana de Mataró.
Es planten 50 pins pinyoners a la zona de can Boquet de Vilassar de Dalt
Portada Seccions Notícies
Regidories Medi Ambient
Voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal de Vilassar de Dalt i membres de la colla Penjases han plantat una cinquantena de pins pinyoners al sector de can Boquet. Aquesta plantada es va dur a terme el diumenge 11 de gener pel matí per una quarantena de persones vinculades a l’ADF i a la colla dels Penjases. Els pins plantats van ser comprats i apadrinats a l’estand de l’ADF i de la colla dels Penjases, a la fira de Santa Llúcia, que annualment organitza l’Associació de Veïns de can Salvet.
Regidories Medi Ambient
Voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal de Vilassar de Dalt i membres de la colla Penjases han plantat una cinquantena de pins pinyoners al sector de can Boquet. Aquesta plantada es va dur a terme el diumenge 11 de gener pel matí per una quarantena de persones vinculades a l’ADF i a la colla dels Penjases. Els pins plantats van ser comprats i apadrinats a l’estand de l’ADF i de la colla dels Penjases, a la fira de Santa Llúcia, que annualment organitza l’Associació de Veïns de can Salvet.
Dos joves detinguts a Canet de Mar com a sospitosos de traficar amnb drogues
El divendres 21 de febrer, la Policia de la Generalitat – Mossos d´Esquadra va detenir dos veïns de Canet com a presumptes autors d´un delicte contra la salut pública.
Ara fa un mes que els mossos de la comarca i la Policia Local de Canet van iniciar una investigació conjunta en un domicili de Canet on se sospitava que es traficava amb substàncies estupefaents.
Fruït d´aquest treball de cooperació, s´ha pogut dur a terme una entrada i perquisició en aquest immoble que ha permès constatar els fets investigats.
Els detinguts tenen 25 i 26 anys i es trobaven a l´interior del domicili quan hi va arribar la policia. També s´hi han localitzat diverses substàncies estupefaents i diners en metàl.lic que han estat intervinguts.
Els detinguts han passat ja a disposició del Jutjat d´Instrucció número 4 d´Arenys de Mar.
Canet de Mar, 24 de febrer de 2003
Ara fa un mes que els mossos de la comarca i la Policia Local de Canet van iniciar una investigació conjunta en un domicili de Canet on se sospitava que es traficava amb substàncies estupefaents.
Fruït d´aquest treball de cooperació, s´ha pogut dur a terme una entrada i perquisició en aquest immoble que ha permès constatar els fets investigats.
Els detinguts tenen 25 i 26 anys i es trobaven a l´interior del domicili quan hi va arribar la policia. També s´hi han localitzat diverses substàncies estupefaents i diners en metàl.lic que han estat intervinguts.
Els detinguts han passat ja a disposició del Jutjat d´Instrucció número 4 d´Arenys de Mar.
Canet de Mar, 24 de febrer de 2003
Arenys de Mar estrenarà l’any 2008 un nou barri al Bareu-Paraiso
El regidor d’Urbanisme d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, va explicar dijous al vespre com serà el futur barri del Bareu-Paraiso, que tindrà una superfície de 10,57 hectàrees. Una trentena de persones van assistir a l’acte informatiu públic convocat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que es va fer a la sala de plens, i van plantejar dubtes i suggeriments al debat que es va obrir al final de la xerrada. Segons la previsió de l’empresa promotora de la futura zona residencial del Bareu-Paraiso, Felipromo SL, les obres d’aquest nou barri es faran entre els anys 2005 i 2008. Podeu consultar el pla d’etapes aquí. Les obres d’urbanització començarien l’any 2005 i s’allargarien durant tot un any. La segona fase consistirà en la construcció dels habitatges, l’escola i el parc públic. Quant als pisos socials, el 50% es començarien a fer cap a mitjan del 2005 i s’enllestirien el 2007 i la segona fase, els 30 pisos restants, es posaria en marxa el 2006 i s’acabaria durant el 2008.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Participació Ciutadana, Joana Asensio, i també hi van participar l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, l’arquitecte municipal, Toni Majó, i el cap de planejament urbanístic, Genís Carbó. El desenvolupament del sector dotarà Arenys de Mar de 433 nous habitatges i, com a contrapartida, permetrà que la vila es doti dels terrenys on es farà la segona escola pública, d’un parc públic i també d’una promoció de 60 pisos socials. Per veure el sector dedicat a equipaments i zona verda, cliqueu aquí. El regidor d’Urbanisme va explicar que les alçades dels blocs de pisos s’adaptaran a l’orografia del terreny i es modifica, per tant, la previsió inicial de fer a tot el sector blocs de planta baixa més quatre pisos. Hi ha blocs de pisos de tres, quatre, cinc i sis plantes. En aquest cas, s’ubicaran en una sola illa i les plantes baixes estaran destinades a zona comercial. Una de les peculiaritats del sector és la previsió d’instal·lar-hi contenidors d’escombraries soterrats.
El primer pas, abans de posar en marxa les obres d’urbanització del sector, serà la canalització del rial del Bareu que, com va explicar el govern municipal, tindrà dos tractaments diferents: a la zona de nucli urbà la canalització de les aigües pluvials anirà soterrada però, més amunt, serà a cel obert. Els vials del nou sector residencial respectaran els rials i transcorreran en paral·lel. Clicant aquí en podeu veure el dibuix. Alguns dels assistents van demanar que es tingui en compte que amb la construcció dels nous pisos el rial del Bareu rebrà més cabal d’aigua en cas de rierada, i també es van mostrar preocupats per l’increment de circulació rodada que experimentarà la zona. L’alcalde, Miquel Rubirola, va respondre que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui finançarà la canalització de l’últim tram del rial del Bareu i que està acabant de redactar el projecte, ja té en compte que amb la urbanització baixarà més aigua. Els tècnics van destacar, d’altra banda, que la nova urbanització millorarà la vialitat d’aquest sector de la vila, però van prendre nota de les preocupacions dels veïns.
El govern municipal es va comprometre a fer noves sessions informatives quan tingui informació més detallada de la nova escola i també de la canalització del rial del Bareu. En el primer cas, la prioritat ara és poder fer cessió dels terrenys al departament d’Ensenyament de la Generalitat perquè el govern català pugui començar a treballar en la redacció del projecte d’equipament escolar, així com en els accessos.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Participació Ciutadana, Joana Asensio, i també hi van participar l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, l’arquitecte municipal, Toni Majó, i el cap de planejament urbanístic, Genís Carbó. El desenvolupament del sector dotarà Arenys de Mar de 433 nous habitatges i, com a contrapartida, permetrà que la vila es doti dels terrenys on es farà la segona escola pública, d’un parc públic i també d’una promoció de 60 pisos socials. Per veure el sector dedicat a equipaments i zona verda, cliqueu aquí. El regidor d’Urbanisme va explicar que les alçades dels blocs de pisos s’adaptaran a l’orografia del terreny i es modifica, per tant, la previsió inicial de fer a tot el sector blocs de planta baixa més quatre pisos. Hi ha blocs de pisos de tres, quatre, cinc i sis plantes. En aquest cas, s’ubicaran en una sola illa i les plantes baixes estaran destinades a zona comercial. Una de les peculiaritats del sector és la previsió d’instal·lar-hi contenidors d’escombraries soterrats.
El primer pas, abans de posar en marxa les obres d’urbanització del sector, serà la canalització del rial del Bareu que, com va explicar el govern municipal, tindrà dos tractaments diferents: a la zona de nucli urbà la canalització de les aigües pluvials anirà soterrada però, més amunt, serà a cel obert. Els vials del nou sector residencial respectaran els rials i transcorreran en paral·lel. Clicant aquí en podeu veure el dibuix. Alguns dels assistents van demanar que es tingui en compte que amb la construcció dels nous pisos el rial del Bareu rebrà més cabal d’aigua en cas de rierada, i també es van mostrar preocupats per l’increment de circulació rodada que experimentarà la zona. L’alcalde, Miquel Rubirola, va respondre que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui finançarà la canalització de l’últim tram del rial del Bareu i que està acabant de redactar el projecte, ja té en compte que amb la urbanització baixarà més aigua. Els tècnics van destacar, d’altra banda, que la nova urbanització millorarà la vialitat d’aquest sector de la vila, però van prendre nota de les preocupacions dels veïns.
El govern municipal es va comprometre a fer noves sessions informatives quan tingui informació més detallada de la nova escola i també de la canalització del rial del Bareu. En el primer cas, la prioritat ara és poder fer cessió dels terrenys al departament d’Ensenyament de la Generalitat perquè el govern català pugui començar a treballar en la redacció del projecte d’equipament escolar, així com en els accessos.
Radiografia del mercat laboral al Maresme
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha publicat l’informe sociolaboral del 4t trimestre de 2023 que, entre d’altres, caracteritza els llocs de treball, la població ocupada i la contractació.
La fotografia mostra que la comarca va tancar l’any amb 141.840 llocs de treball, una xifra que en termes absoluts ha suposat un increment de 3.545 respecte al mateix període de 2022. Aquest increment s’ha concentrat en els llocs de treball assalariats que se situen en 108.075. El nombre de persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms s’ha mantingut pràcticament estable en 33.765.
El model productiu del Maresme continua sent molt dependent del sector serveis que aglutina el 79,16% dels llocs de treball assalariats i autònoms a la comarca (112.280), mentre la indústria, amb un pes percentual del 12,92%, ofereix 18.330 llocs de treballs i la construcció és el tercer sector amb 10.405 (un 7,34%). Finalment l’agricultura amb 825 llocs de treball té un pes del 0,58%.
L’estructura sectorial dels comptes de cotització amb alguna persona assalariada, que se situen en 11.912, és la mateixa. El 78,2% del teixit empresarial maresmenc es concentra en el sector serveis mentre la indústria aplega el 10,5%, la construcció el 10,9% i el sector primari el 0,3%.
Les microempreses, aquelles que ocupen menys de 10 persones, continuen sent les dominants al Maresme (el 85,42%) i concentren prop del 26% dels llocs de treball assalariats donant feina a gairebé 28.000 persones. Les empreses petites representen el 12,33% i ocupen 28.410 treballadors (26,29%). Les mitjanes, amb una plantilla d’entre 50 i 249, respresenten l’1,97% de les empreses de la comarca i n’ocupen el 20,56%. Per últim, la gran empresa és, pràcticament, testimonial al Maresme (0,28%) encara que, proporcionalment, és la que més persones ocupa (27,35%).
Caracterització dels llocs de treball
Les 198.640 persones residents al Maresme que treballen ocupen 208.555 llocs ja sigui dins o fora de la comarca. El 82,13% estan lligats a un contracte de caràcter indefinit, l’11,21% a un de temporal i el 6,66% són “no classificables”.
Pel que fa la jornada laboral, el 68,18% de les persones assalariades tenen jornada completa, el 20,70% jornada parcial, el 4,47% estan lligats a contractes fixos-discontinus i el 6,66% restant, sota la nomenclatura no classificables, corresponen a afiliacions relacionades, majoritàriament, amb el sector públic en què no consta el tipus de contracte ni, per tant, el tipus de jornada.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe sociolaboral del Maresme corresponent al 4t trimestre de 2023