Òmnium Cultural i 6 forces polítiques del Maresme fan una crida a la participació massiva en la manifestació del 10 de juliol

  


La sala de Plens del Consell Comarcal ha estat l’escenari on el Vice-President d’Òmnium Cultural de Mataró-Maresme, Antoni Pous, ha donat a conèixer el Manifest Unitari de Convocatòria a la Manifestació del Dia 10 a Barcelona. Un text consensuat pel PSC, CDC, UDC, ERC, ICV i CUP en el qual es fa una crida a la participació massiva de la ciutadania del Maresme i de les seves institucions, entitats i col·lectius a la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte a Barcelona com a rebuig a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut.


Totes les forces polítiques han coincidit a valorar molt positivament l’acord al qual han arribat perquè el Maresme doni una imatge d’unitat a la manifestació del 10 de juliol perquè “creiem que som davant d’un moment transcendent dins la nostra història, en una cruïlla. És per això que totes les forces polítiques avui representades, amb el recolzament d’Òmnium Cultural, com a entitat convocant de la manifestació de dissabte, hem volgut fer aquest acte conjunt, mostrant unitat i visió de país”.
Podeu llegir el Manifest,  
clicant aquí   

Crida Unitària a la participació maresmenca a la manifestació del 10 de juliol


El Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV-Verds), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Òmnium Cultural han pactat un manifest fent una crida a la participació dels maresmencs i maresmenques a la manifestació que se celebrarà a Barcelona el dissabte 10 de juliol com a rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional retallant articles de l’Estatut.


Òmnium Cultural i els partits polítics presentaran el manifest en roda de premsa demà dijous 8 de juliol, a les 10.00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Data: 2010-07-08

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Ho organitza: PSC, CiU, ERC, ICV-Verds, CUP, Òmnium Cultural

1.325 aturats menys al Maresme durant el mes de juny

  


Per primera vegada en els darrers 9 mesos, la taxa d’atur del Maresme s’ha situat per sota del 15%. Segons les dades facilitades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, durant el mes de juny es van registrar 1.325 persones aturades menys a la comarca. El col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys ha estat el més beneficiat per aquest descens.


La disminució de l’atur ha afectat principalment als serveis que han vist reduir el nombre de persones desocupades en 892. Aquest sector, però, continua sent el que registra un nombre d’aturats més elevat (18.312 persones). El sector industrial té 7.176 persones en atur, 252 menys que el mes de maig i la construcció ha disminuit el seu atur al Maresme en 202 persones (va tancar el mes de juny amb 5.935 aturats). En canvi, l’agricultura ha augmentat el nombre de desocupats i té 476 desocupats i també s’ha detectat un lleuger augment de l’atur en el grup SOA (persones aturades sense ocupació anterior). El nombre total de persones en demanda d’ocupació a la comarca del Maresme es va situar en 33.713 el mes de juny, el que representa una disminució del 3,78% respecte al mes anterior. Pel que fa a la taxa d’atur comarcal es manté per sobre de la de la província i de la de Catalunya. (14,91% al Maresme, 14,43 a la província de Barcelona i 14,05% a Catalunya). L’atur per municipis La reducció de l’atur el mes de juny ha estat una tendència general a la majoria de municipis del Maresme. Només Arenys de Munt, Cabrils i Premià de Mar han experimentat nous creixements respecte al mes de maig, mentre que Premià de Dalt ha mantingut la xifra de persones desocupades. Els municipis que han registrat un major descens percentual d’atur han estat: Caldes d’Estrac (-10,33%), Sant Vicenç de Montalt (-8,10%), Pineda de Mar (- 7,84%), Santa Susanna (-7,69%), {N}Malgrat de Mar (- 7,65%), Calella (- 7,40%), Òrrius (- 7,32%) i Tordera{n} (- 6,32%). Aquestes variacions han situat Mataró a la capçalera de la comarca amb una taxa d’atur del 18,92%. Aquest lloc havia estat ocupat els darrers mesos per Pineda de Mar que ara es troba el segon amb una taxa del 18,47%. Els altres municipis que mantenen un percentatge d’aturats superior al comarcal són: Tordera (17,40%), Malgrat de Mar (15,72%), Premià de Mar (15,71%) i Palafolls (15,66%). En canvi, no arriben al 10% d’atur: Cabrera de Mar (8,25%), Cabrils (8,47%), Teià (8,61%), Tiana (8,74%), Alella (8,81%), Sant Vicenç de Montalt (9,09%), Sant Andreu de Llavaneres (9,87%) i Sant Pol de Mar (9,93%).
Podeu veure l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte al comportament de l’atur el mes de juny clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Medi Ambient i Benestar Social són els punts forts de la comarca del Maresme

  


El Maresme té un bon posicionament en benestar social i en medi ambient, superant els indicadors de la província de Barcelona i del conjunt de Catalunya. Aquests són dos dels sis paràmetres que es recullen a l’Informe Territorial de la Província de Barcelona 2010 per avaluar el grau de benestar i qualitat de vida d’un territori.


L’Informe Territorial de la Província de Barcelona 2010 és una publicació de la Cambra de Comerç que s’acaba d’editar en col·laboració amb la Diputació, i que cada any, des del 2001, analitza el comportament de diferents indicadors socioeconòmics de les 11 comarques que componen la província de Barcelona. La publicació d’aquest any reflecteix els efectes de la crisi econòmica en l’estructura productiva i el mercat laboral i escull un dels projectes que cada comarca ha tirat endavant per intentar obrir camí cap el futur. En el cas del Maresme, el projecte recollit és el del Pla Estratègic Maresme 2015 que marca en 7 línies de treball el full de ruta per al territori. L’Informe Territorial, a més de recollir les dades de població i l’evolució de l’ocupació, analitza els nivells de benestar i qualitat de vida de cada comarca a partir de 6 indicadors: taxa específica d’escolarització als 17 anys; llits hospitalaris per 10.000 habitants; places de residència per a gent gran per 1.000 habitants de 65 anys i més; llars amb banda ampla per a connexió a internet; fons bibliogràfics per 100 habitants i recollida selectiva de residus municipals. En comparació amb les xifres de la província de Barcelona i la mitjana de Catalunya, la comarca del Maresme presenta uns valors més elevats en l’àmbit del medi ambient (recollida selectiva) i en benestar social (nombre de places de residències per a gent gran). Les dades recollides fan referència a 2008 i en el cas del nombre de places de residències per a gent gran, el Maresme és la comarca que té un valor més elevat (el 74,2% davant el 42,3% de la província de Barcelona i el 42,1% de Catalunya). En quant als percentatges de recollida selectiva de residus municipals, el Maresme també se situa per sobre, si bé la diferència és reduida. La comarca mantenia el 2008 un paràmetre del 27,7%, mentre que el percentatge de la província era del 27,5% i de Catalunya del 25,9%. Pel que fa a la resta d’indicadors, el Maresme es troba per sota. Així, en taxa d’escolarització als 17 anys, la comarca presenta un 62,9% davant el 68,6% en el qual se situa la província i Catalunya. El nombre de llits hospitalaris per 10.000 habitants també és inferior. A la comarca comptem amb 31.0 mentre que a la província n’hi ha 46,6 i a Catalunya 45,8. El percentatge de llars amb banda ampla per a connexió amb internet és similar ( 52,4% al Maresme i 52,5% a Catalunya. Sobre la província de Barcelona en general no hi ha disponibles les dades). Finalment, el fons bibliogràfic per 100 habitants se situa en 27,7 al Maresme, en 27,5 a la província i en 25,9 a Catalunya.

La Diputació de Barcelona escull el Pla Estratègic Maresme 2015 com a Bona Pràctica

  


El Pla Estratègic Maresme 2015, impulsat pel Consell Comarcal amb el suport dels ajuntaments del Maresme, ha estat incorporat per la Diputació de Barcelona al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local perquè representa “una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals”


El
Banc de Bones Pràctiques dels governs locals
és un servei impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i els ajuntaments de la província de Barcelona que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l’àmbit local. El Pla Estratègic Maresme 2015, que es va començar a definir el 2005, té com a principal objectiu conservar i millorar la qualitat de vida dels habitants del Maresme i aconseguir que el territori sigui atractiu tant per als residents com per a les empreses. En la seva marca promocional és “Maresme, estil propi” ja s’intenta reflectir la singularitat del territori i la seva capacitat per afrontar els reptes de futur sense perdre la identitat d’una comarca reconeguda a nivell intern i a nivell extern per les seves bondats (clima, situació geogràfica, capacitat d’empenta…). El punt de partida va ser la fase participativa que va durar 2 anys (fins el 2007). En aquest període de temps, ajuntaments, entitats, agents socials i econòmics i experts van fer una anàlisi de la situació que vivia el Maresme en aquell moment i van redactar un projecte de futur compartit per caminar plegats cap a “El Maresme que volem”. El pla d’actuació del Maresme 2015 es concreta en 7 línies estratègiques en les quals s’hi incorporen els projectes de treball concrets. Aquestes línies són: 1.- Un Maresme AMB Barcelona
-2.- Un Maresme + ACTIU
-3.- Un Maresme novament EMPRENEDOR
-4.- Un Maresme INCLUSIU
-5.- Un Maresme REordenat
-6.- Un Maresme RESTAURAT
-7.- Un Maresme amb ESTIL PROPI Des de la seva implementació el 2008 amb la creació de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015, s’han dut a terme o estan el fase d’execució 44 accions de 14 projectes. Destaca l’impuls del Challenge Costa de Barcelona-Maresme que promociona la comarca dins de l’esfera turística esportiva; el disseny, planificació i finançament de l’estesa de fibra òptica pel Maresme; l’elaboració de Cartes del Paisatge, la creació d’un catàleg de patrimoni cultural del Maresme……etc.

Es constitueix el Consorci de la DO Alella

  


El Consell regulador de la DO Alella i 15 municipis del Maresme i del Vallès Oriental han constituit el Consorci Regulador de la Denominació d’Origen Alella que té com a objectiu promocionar els vins i fomentar el turisme enològic.


Podeu ampliar informació consultant la nota de premsa:

 

Clic aquí per a pdf

1.500 persones en situació d’atur troben feina durant el mes de maig

L’atur baixa al Maresme per segon mes consecutiu

  


A les 801 persones que van trobar feina el mes d’abril se sumen les 1.501 que ho han aconseguit al llarg del mes de maig. Aquest descens de l’atur ha fet tornar el Maresme als valors de desocupació que es registraven el mes de desembre de 2009, segons l’anàlisi de dades elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. En concret, el mes de maig s’ha tancat amb 35.038 persones sense feina i una taxa d’atur al Maresme del 15.5%.


Tot i que ha estat una tendència generalitzada al conjunt de Catalunya, l’ocupació al Maresme ha experimentat un creixement molt més alt que el registrat al conjunt de la província de Barcelona i a Catalunya. Al llarg del mes de maig, el 4,11% dels maresmencs i maresmenques en situació d’atur van aconseguir treball. Aquest percentatge és del 2,84% al conjunt de la província de Barcelona i del 3,19% a tot el territori català. La reducció de persones aturades s’ha vist reflectida als principals sectors econòmics, sent el sector serveis el que té més aturats en xifres absolutes i també el que ha fet una contractació més important (1.061 persones), però també s’ha detectat una reactivació en el sector indústria que ha rebaixat el nombre de persones aturades en 252 i la construcció que té 234 aturats menys. També en l’agricultura hi ha hagut una baixa de la llista d’atur d’11 persones. Aquesta tendència positiva s’ha registrat a tots els municipis, tret d’Òrrius que compta amb 2 veïns més a les llistes de l’atur i Tiana on hi ha la mateixa xifra de persones en atur que el mes d’abril. El municipi que registra una taxa més elevada de persones en atur és Pineda de Mar amb una taxa del 20,05%, però durant el mes de maig ha aconseguit reduir la desocupació en 110 persones. Per primer cop en els darrers mesos, Mataró baixa del llindar del 20% i se situa en una taxa d’atur del 19,51% amb la incorporació al món laboral de 391 veïns i veïnes. Per la seva banda, Tordera contiuna distanciant-se del 20% i durant el mes de maig ha arribat al 18,57% de taxa d’atur. Es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Calella que, tot i haver aconseguit inserir laboralment al 7,05% dels ciutadans desocupats, té una taxa d’atur del 16,05% i Malgrat de Mar amb el 17,02%. Per la banda baixa de la graella, no arriben al 10% de taxa d’atur: Cabrils (7,94%), Cabrera de Mar (8,47%), Alella (8,97%), Teià (8,99%), Tiana (9,11%), Vilassar de Dalt (9,83%) i Sant Vicenç de Montalt (9,89%).
Podeu ampliar informació, consultant el Report d’Atur del mes de maig elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

L’atur al Maresme baixa el mes d’abril per primer cop en nou mesos

  


El tancament del mes d’abril ha donat un cert respir a les dades d’atur. La xifra de persones sense feina a la comarca s’ha reduit de 871. Aquesta tendència descendent s’ha manifestat a 24 dels 30 ajuntaments del Maresme. Tot i això, la taxa d’atur de la comarca continua un punt per sobre de la de la província de Barcelona i de la mitjana de Catalunya.


Segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en 9 mesos s’ha detectat a la comarca una tendència a la baixa en el nombre de persones desocupades. L’abril es va tancar amb 36.539 aturats, 871 menys que el mes anterior. El col·lectiu de professionals en el qual s’ha detectat un augment de l’ocupació ha estat el del sector serveis (comerç, restauració, hostaleria….), cosa habitual en aquesta època de l’any per l’inici de les contractacions estivals. Aquest descens ha situat la taxa d’atur del Maresme en el 16,16%, 4 dècimes per sota de la registrada el mes de març. Tot i això, a la comarca continuem amb unes xifres d’atur per sobre de la mitjana de Catalunya (15,0%) i de la província de Barcelona (15,3%). Per municipis, només n’hi ha sis on ha continuat augmentant l’atur: Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana. Pineda de Mar, tot i haver experimentat una reducció del nombre de persones aturades, continua encapçalant la taula de la taxa comarcal d’atur amb el 20,84%. Li segueix Mataró amb el 20,11%. Tordera ha aconseguit baixar del 20% i s’ha situat en el 19,95%. També superen la mitjana de la comarca: Malgrat de Mar (17,99%), Calella (17,27%), {N}Canet de Mar (16,78%), Palafolls (16,76%) i Premià de Mar{n} ( 16,21%).
Si voleu ampliar informació, podeu consultar el Report d’Atur del mes d’abril elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

Clic aquí per a pdf

El DPTOP i el Consell Comarcal signen un document de bases per a la millora de la mobilitat al Maresme

  


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, han signat el document de bases que recull un conjunt de propostes per a la millora de la mobilitat integral de la comarca. Aquest acord amb el Consell Comarcal permet, entre d’altres actuacions, inciar el procés de tramitació de la Ronda del Baix Maresme com alternativa de l´actual N-II.


El document de bases per a la millora de la mobilitat a la comarca signat inclou un conjunt de mesures que giren al voltant de les millores en les infraestructures i serveis de transport públic, la reforma de la xarxa viària i l´aplicació d´una nova política de peatges com a element regulador de la mobilitat. El document respon a un pacte consensuat, tant a nivell local com a nivell nacional, que inclou actuacions que ja es duran a terme aquest any, així com previsions a més llarg termini, necessàries per a respondre a les necessitats de mobilitat actuals i de futur a la comarca. El Maresme té una població d´uns 420.000 habitants i està integrada per 30 municipis. La seva morfologia, que la divideix en dues parts, el vessant oriental de la Serralada Litoral i la plana davant el litoral, ha marcat el seu desenvolupament urbanístic i econòmic i el seu sistema d´infraestructures. En els últims anys, els canvis en la mobilitat de la ciutadania han comportat un increment dels desplaçaments i una major complexitat en la gestió de la mobilitat. El document de bases pretén donar resposta a aquest repte amb polítiques globals que, afavorint el transport públic, també abastin les necessitats de desplaçaments en vehicle privat. En aquest sentit, aquest document s´emmarca en els recents traspassos a la Generalitat per part de l´Estat de la gestió de Rodalies i de l´N-II al seu pas pel Maresme, dues peces clau en la mobilitat i configuració d´aquesta comarca. XARXA VIÀRIA Actualment, la mobilitat viària al Maresme es canalitza bàsicament per l´autopista C-32 i l´N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal, amb una mitjana que supera, respectivament, els 100.000 i els 40.000 vehicles diaris en alguns punts. Aquesta situació requereix la formació d´un nou sistema viari que permeti una especialització funcional de la xarxa de carreteres de la comarca i en millori el nivell de servei i la seguretat. El document que avui s’ha signat té com atecedent el passat 29 de desembre de 2009, quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar a Madrid el conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca. Així, el document establia que l´Estat cediria a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de l´N-II, entre Montgat i Tordera, i aportaria 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals ja ha fet una primera aportació de 97,4 MEUR. Així, el document presentat inclou com a principals actuacions a la xarxa viària del Maresme la construcció de la nova Ronda del Maresme, que absorbeixi gran part del trànsit de curt i mitjà recorregut que ara circula per l´N-II i la transformació d´aquesta última en una via més urbana i integrada, que reculli exclusivament el trànsit més local. En paral·lel, es proposa el reforçament de l´autopista C-32, amb actuacions de millora del nivell de servei i accessibilitat. Pel que fa a la Ronda del Maresme, es preveu que enguany ja comencin les obres de la Ronda de Mataró i està en redacció l´estudi del tram corresponent al Baix Maresme. Així mateix, aquest any s´iniciaran les obres de la variant d´Arenys de Mar. Nova Ronda del Maresme: Aquesta nova ronda s´estructura com un dels principals elements del sistema viari que servirà d´alternativa a l´N-II. En aquesta infraestructura, ara s´impulsen dos trams: {.D}Ronda de Mataró: Durant aquest any es licitaran i s´iniciaran les obres de millora de l´accessibilitat de la C-32 a Mataró (Ronda de Mataró), que comportaran una inversió de 110 MEUR. Els treballs consistiran en la formació de calçades laterals de la C-32 a la variant de Mataró. L´actuació es licitarà en dues fases, la primera durant aquesta primavera, per un valor de 77 MEUR.
Ronda del Baix Maresme (Montgat-Mataró): El DPTOP té en redacció l´estudi informatiu que analitza diferents alternatives per a la construcció d´una ronda al Baix Maresme, el traçat de la qual es consensuarà amb les administracions locals. La nova ronda permetrà absorbir una gran part del trànsit comarcal que ara circula per l´N-II, connectar directament amb les carreteres locals, tot obrint nous accessos al territori, i facilitar l´accessibilitat a l´autopista C-32. La ronda es configurarà com una carretera de quatre carrils, dos per sentit, amb enllaços a nivell, que aprofitarà el corredor de la C-32. {.D}
Altres millores viàries {.d}Variant d´Arenys de Mar: Aquesta actuació consisteix en la construcció d´un vial, d´un quilòmetre de longitud, que connectarà l´N-II i la C-32, passant per la zona del polígon de Vall de Gata-Draper, a Arenys de Mar. A més de millorar la connexió entre l´N-II i la C-32, aquesta via farà les funcions de variant, ja que permetrà evitar el pas per l´interior del nucli per la travessera de la B-511. Les obres, que es licitaran durant la primavera, començaran aquest any i comptaran amb una inversió prevista de 4,6 MEUR.
Xarxa local: Paral·lelament a la nova Ronda del Maresme, s´estudiaran també les actuacions necessàries per tal de millorar el nivell de servei de la xarxa local i la seva accessibilitat, per exemple, en poblacions com Cabrils, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt o Llavaneres.
Transformació de l´actual N-II en via urbana: Els treballs per a la millora de la xarxa viària al Maresme es complementaran amb la transformació de l´actual N-II, traspassada recentment a la Generalitat, en una via urbana, integrada, que permeti compatiblitzar l´ús de la via per part de vianants i vehicles. Les actuacions per a dur a terme aquesta transformació, que s´acordaran conjuntament amb els municipis, es compatibilitzaran amb la resta d´intervencions, tant viàries com de transport públic, que contribuiran a alliberar l´N-II de l´actual trànsit.
Millores a la C-32: En el marc d´aquest model viari, el document manté l´actual C-32 com a principal via per a respondre als elevats fluxos de vehicles de mitja i llarga distància. En aquest sentit, el document planteja que s´estudiïn les adaptacions necessàries per a modernitzar la infraestructura, millorar-ne la qualitat, nivell de servei i accessibilitat, alhora que proposa un nou model del sistema de peatge.{.d} {N}NOVA POLÍTICA DE PEATGES{N} En aquest sentit, el document presentat avui proposa la reformulació del sistema de peatge a la C-32 amb l´objectiu de transformar-lo en un element regulador de la mobilitat. Així, aquest any es començarà a aplicar un nou model tarifari, com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d´Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d´alta ocupació. Aquest programa s´iniciarà durant el segon semestre d´aquest any, amb bonificacions, acumulatives, de fins al 65% en els dies feiners per als vehicles lleugers: 20% per als vehicles ecològics, 20% per als vehicles amb ocupació alta i 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. La quantia dels descomptes s´anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, fins arribar en alguns casos al 100%. Finalment, el document també preveu altres bonificacions específiques per als moviments intracomarcals i per a l´Alt Maresme. {N}TRANSPORT PÚBLIC{N} El document signat entre la Conselleria i el Consell Comarcal del Maresme posa especial èmfasi en la potenciació del transport públic, amb actuacions com la millora de la capacitat de la línia R1, la construcció de noves infraestructures ferroviàries, la formació de plataformes reservades per al transport públic per carretera i la implantació de nous serveis de transport públic col·lectiu. En aquest sentit, pren com a base plans aprovats o en tramitació per part del DPTOP com el Pla d´Infraestructures del Transport Terrestre, Pla Director d´Infraestructures, el Pla de Transports de Viatgers o el Pla Territorial Metropolità. Així mateix, aquest document s´emmarca en el Pacte Nacional per les Infraestructures. Xarxa ferroviària La principal estructura ferroviària al Maresme correspon a la línia R1 de Rodalies de Catalunya, Molins de Rei – Maçanet de la Selva, que compta al seu pas per la comarca amb 18 estacions. Actualment, aquesta línia registra 50.000 viatgers diaris en el conjunt del Maresme i presenta una marcada saturació, especialment en hores punta a l´accés a l´àrea de Barcelona. El document signat avui recull, pel que fa a la millora a la xarxa ferroviària, un seguit d´actuacions, en el marc del Pla de Rodalies, entre les quals ja estan en marxa aquelles adreçades a incrementar la capacitat de l´R1. D´altra banda, cal remarcar la futura
Orbital Ferroviària i el desplaçament de la via del tren cap a l´interior, en fase de tramitació urbanística. {.d}Millora de la capacitat a la línia R1 de Rodalies. Actualment, ja estan en marxa per part d´Adif actuacions de millora a les 18 estacions de l´R1 al Maresme. Així, d´una banda, es duran a terme obres per a remodelar estacions i millorar l´accessibilitat a les instal·lacions i als trens a les persones amb la mobilitat reduïda. També hi ha previst a les estacions d´Ocata, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Cabrera de Mar-Vilassar, Premià de Mar i Tordera, el perllongament d´andanes per a la implantació de nous trens de més capacitat. D´altra banda, s´estudiaran actuacions com la construcció d´apartadors, entre Mataró i Barcelona, per tal d´implementar trens semidirectes i escurçar el temps de trajecte.

Orbital Ferroviària (tram Mataró-Granollers).
El tram Granollers – Mataró de la futura
Orbital Ferroviària tindrà una longitud de 37 quilòmetres, tot de nova construcció i la major part en túnel. Inclourà cinc estacions al Maresme: 1 a Argentona i 4 a Mataró, i una variant ferroviària a Mataró que connectarà amb l´R1. La nova línia dotarà la comarca de noves connexions, sense passar per Barcelona, millorarà els desplaçaments interns al Maresme en transport públic i reforçarà també l´R1. El DPTOP aprovarà definitivament en els pròxims dies el pla director urbanístic d´aquesta línia, que s´inclourà com a prioritària en la revisió del PDI i en el Pla de Rodalies.
Desplaçament de la via de rodalies per l´interior del Baix Maresme: Es preveu que aquesta primavera s´aprovi definitivament el Pla Territorial Metropolità, que per primer cop dibuixa una proposta concreta de traçat i d´ubicació d´estacions. Aquest pla territorial és el primer pas per a fer realitat aquesta reivindicació històrica, una actuació que permetrà transformar la mobilitat a la comarca i integrar a nivell urbà la línia de la costa.
Altres actuacions: El document de bases recull que s´estudiaran altres actuacions com els desdoblaments en la línia Arenys de Mar – Blanes, la millora de les connexions ferroviàries amb les comarques gironines, les variants ferroviàries a Badalona i Mataró; i la construcció d´un abaixador a Premià de Mar.{.d}
Xarxa d´autobusos El document planteja per a la xarxa d´autobusos un conjunt d´actuacions encaminades principalment a ampliar les connexions per mitjà de noves línies, reduir temps de trajectes i millorar la qualitat dels serveis. {.d}Millores en les connexions amb Barcelona i Girona. Es preveuen connexions directes amb Barcelona als municipis del Baix Maresme que no disposen d´estació de tren. Així mateix, s´elaborarà un pla de millora de les connexions amb Barcelona i Girona des de l´Alt Maresme.
Serveis exprés entre Alella – Teià – Masnou i Barcelona; serveis directes entre aquestes dues poblacions amb una freqüència mínima de 2 expedicions en hora punta i sentit.
Serveis de vertebració entre Tordera i Blanes, amb una freqüència mínima d´un autobús cada hora per sentit.
Construcció d´un carril bus a la C-31, entre Montgat i Barcelona. El DPTOP està redactant el projecte constructiu d´un carril bus d´entrada a Barcelona a la C-31, des de Montgat. Aquesta actuació té com a objectiu reduir el temps de trajecte i millorar la competitivitat del transport públic en aquest corredor.{.d}

Signatura del document: Propostes per a la mobilitat del Maresme


El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal i el President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo signaran el dimarts 13 d’abril el document: “Propostes per a la Mobilitat del Maresme”. El document, aprovat pel Consell Comarcal el passat 16 de març, estableix les actuacions de millora, a curt i mig termini, de les infraestructures de mobilitat i del transport públic al Maresme i la nova política de peatges que s’implantarà aquest any a la comarca.


L’acte de signatura del document, al qual s’ha convidat a tots els alcaldes del Maresme, es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró. Entrada per Avinguda Maresme, cantonada amb Avinguda Jaume Recoder).

Data: 2010-04-13

Lloc: Consell Comarcal del Maresme