Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any

 


Tot i haver-se reduït el nombre total d’accidents laborals amb baixa, durant el primer quadrimestre de 2003 s’han produït dues morts a la comarca del Maresme, les mateixes que va haver-hi en el decurs dels dotze mesos de 2002. Els dos accidents laborals amb víctimes mortals van tenir lloc el mes de gener.Un es va registrar al sector de la indústria i l’altre al sector serveis. En xifres globals, durant els mesos de gener, febrer, març i abril de 2003 s’han produït 2121 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 109 menys que en el mateix període de 2002. Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2003,  
cliqueu aquí
-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,  
cliqueu aquí


Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal

El Pla Municipal de Drogodependències de Mataró promou per primera vegada un pla de prevenció actiu en l´àmbit de la nit

El Pla Municipal de Drogodependències de l´Ajuntament de Mataró, a través del programa Energy control, intervindrà per primera vegada en l´àmbit de la festa nocturna. Així, el proper dissabte, 19 de juliol, de les 23 h i fins a les 4 de la matinada de diumenge, hi haurà un estand informatiu muntat a la zona del Port i que estarà acompanyat per una intervenció musical d´un DJ.


La iniciativa s´emmarca en el programa de prevenció del Pla Municipal de Drogodependències de l´Ajuntament i compta amb la col.laboració del Gremi d´Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme i del Consorci Port de Mataró.

L´objectiu de l´activitat és informar i orientar els joves, consumidors o no, relacionats amb la cultura de l´oci juvenil, per reforçar el no consum de drogues i evitar i/o reduir els riscos associats a aquest. Per altra banda, també es vol facilitar i fer més pròxims els serveis especialitzats en drogues i sexualitat.

El que es pretén és implicar als propietaris de bars musicals i discoteques i que aquests es converteixin en col.laboradors directes del programa així com que siguin coneixedors dels riscos relacionats amb el consum de drogues i formin part de les intervencions preventives.

El missatge final és que la millor manera de gaudir de totes les activitats de la festa és evitar tenir problemes relacionats amb les drogues.

Què comporta l´activitat?

Davant del bar musical Natural Energy control muntarà un estand informatiu on els joves tindran accés a materials i a informació personalitzada. A més hi haurà diferents projeccions, activitats d´animació i tot plegat s´acompanyarà amb música d´un DJ.

Per altra banda, els bars musicals i discoteques que participen de la iniciativa tindran un estand amb postals gratuïtes editades per Energy control i un pòster anunciant l´activitat.

Què és Energy control?

Energy control és una plataforma de joves voluntaris que des de 1997, preocupats pel consum de drogues que es dóna en espais lúdics i de diversió juvenil, van iniciar una línia informativa/preventiva especialitzada en treballar en els espais d´oci de joves i realitzar programes de reducció de riscos.

El grup pertany a l´Associació Benestar i Desenvolupament, organització no lucrativa que té com a finalitats la informació, la investigació i l´acció en el camp de les drogodependències, la sida, les famílies i la infància en situació de risc i marginació social, l´atenció domiciliària, així com altres problemàtiques socials i temes relacionats amb el Benestar Social.

Si l´experiència és positiva es programarà una altra activitat per a la tardor a la zona del Pla d´en Boet i s´establirà com una activitat estable.

L’Ajuntament d’Argentona demana subvencions per fer un curs d’ajuda domiciliària

L´ajuntament d´Argentona ha demanat una subvenció de més de 27.700 Euros (més de 4,6 milions de pessetes) per fer un curs d´auxiliar d´ajuda a domicili, en el marc dels cursos per a la formació professional ocupacional per a l´any 2003.


Com en anys anteriors, l´Ajuntament d´Argentona ha tornat a demanar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya el finançament, mitjançant recursos del Fons Social Europeu, d´un curs de Formació Professional Ocupacional. Concretament, s´ha demanat un curs d´Auxiliar d´ajuda a domicili. Amb posterioritat està previst demanar diners per a la realització dels cursos dels Programes de Garantia Social, inclosos també en la formació professional ocupacional.

Continuem demanant subvencions a d’altres administracions públiques, per tal de poder millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones i, al mateix temps, incrementar l´estalvi municipal.


Ben cordialment,


Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona

La Diputació i els ajuntaments de Mataró, Vilafranca, Sant Cugat, Terrassa i L’Hospitalet signen una declaració conjunta sobre civisme

Els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, L´Hospitalet de Llobregat, i la Diputació de Barcelona ha acordat avui, 4 de març, una declaració conjunta sobre civisme. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sabadell està pendent de sumar-se a l’acord.


La declaració conjunta és fruit d´una jornada de treball que ha tingut lloc durant tot el matí a la sala d´actes de Can Palauet (carrer d´en Palau, 32. Mataró), destinada a intercanviar experiències i iniciatives municipals en l´àmbit del civisme.

El document ha estat signat pel diputat de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, Pere Alcober; el regidor de Participació Ciutadana i Polítiques Sectorials de L´Hospitalet, Mario Sanz; la regidora d´Acció Cívica, Comunicació i Projectes Audiovisuals de Terrassa, Helena Royes; la regidora de Participació, Promoció de la Ciutat i Comunicació de Sant Cugat, Marta Subirà; el regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Coordinador del Pla Transversal i del Projecte Jove de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve; i la regidora de Joventut i Dona i responsable del Pla d´Acció pel Civisme de Mataró, Alícia Romero.

El text de la declaració conjunta

“A l’entrada del segle XXI són molts els canvis que s’estan produint en la nostra societat. La globalització és avui el concepte que millor reflecteix gran part d’aquests canvis. Aquesta pot ser entesa de moltes maneres i sota gran diversitat de prismes, però en tots ells destaquen clarament dos fenòmens. D’una banda, el trasllat de la presa de decisions a òrgans cada cop més allunyats dels ciutadans. De l’altra, l’emergència de les ciutats com a espai de proximitat i de relació entre els ciutadans.

Així, les ciutats es converteixen en els nòduls des d’on les persones es troben, es relacionen i hi conviuen. Ciutats que són com una reproducció en petit de les dinàmiques a les quals, avui en dia, s’enfronta tot el món: diversitat, pluralisme, conflicte d’interessos…

El civisme, entès com a conducta correcta i respectuosa entre propis i estranys, o també com a cultura pública de convivència per la qual es regeix una determinada societat, és i ha de ser un valor fonamental mitjançat el qual optimitzar les potencialitats d´aquest nou paper de les ciutats, alhora que ens permet limitar els seus efectes negatius.

Les ciutats avui reunides a Mataró han treballat durant els darrers anys per promoure els valors de civisme entre la ciutadania, entenent que la gestió de la ciutat ha d’anar més enllà dels seus aspectes físics, urbanístics o de gestió, i que ha de tenir com a eix fonamental la consolidació de la ciutat com un espai de relació, convivència, respecte i creixement personal i comunitari.

L’intercanvi d’experiències i la coordinació d’esforços, realitzada mitjançant la trobada d’avui ens ha permès posar en comú els nostres esforços, fruit dels quals declarem:

1)Que les ciutats són l’espai de govern públic més proper al ciutadà, i el millor espai per promoure els valors de respecte, convivència i democràcia.

2)Que les ciutats, enteses com la suma de totes les persones i agents que les composen, són un espai complex, on el civisme ha de regir el conjunt de relacions de veïnatge.

3)Que les administracions municipals han de promoure les accions i els canvis destinats a fer del civisme un valor comú a tots els ciutadans.

4)Que l’administració municipal ha de desenvolupar aquesta tasca des del conjunt de la seva estructura, de forma transversal.

5)Que en aquest camp, els ciutadans i les ciutadanes han de ser un agent actiu i dinàmic, des de les seves pròpies iniciatives i voluntats, i que les administracions públiques han de col·laborar-hi, per tal de facilitar-los aquesta tasca.

6)Que el civisme entès com a valor de respecte i convivència és el millor valor per garantir avui i en el futur unes ciutats respectuoses amb l’entorn, compromeses amb la societat, respectuoses i solidàries amb tots els ciutadans i ciutadanes.”

L’Ajuntament de Mataró dissenya una nova plaça a l´’nterior d’una illa urbana de l´Eixample

El regidor d´Urbanisme i Obres, Arcadi Vilert, ha presentat avui dimarts, 29 d´abril, el projecte d´urbanització de la zona verda que es troba a l´interior de l´illa delimitada pels carrers Llauder i Pizarro, la ronda President Macià i el Camí Ral.


Aquest projecte, que va ser aprovat ahir en comissió de govern, té un àmbit d´actuació de 1.910 m2 i està valorat en 194.500 euros, que aniran a càrrec de la constructora Construcciones Luque-Núñez, que està acabant un edifici d´habitatges a la zona (a tocar del Camí Ral). Està previst que una vegada les obres comencin tinguin una durada de sis mesos.

La nova zona verda

L´illa té forma rectangular, pel costat nord dóna al carrer Llauder, amb una façana de 48 m, i pel costat sud es comunica amb el Camí Ral a través d´un pas de vianants de 18 m de llarg i 10 m d´amplada, que discorre per sota d´un edifici de nova construcció. Entre aquests dos vials hi ha un desnivell d´1,5 m.

Quant al costat oest, aquest nou espai públic dóna accés als habitatges d´un dels blocs de nova construcció que hi ha. Pel que fa al costat est, la plaça està a tocar a un conjunt d´habitatges de certa antiguitat pel que es procedirà a fer un tancament d´obra per aquesta banda per donar un millor acabat al conjunt mentre no s´executi la unitat d´actuació corresponent.

Així, el perímetre de la plaça està delimitat per 3 zones pavimentades (carrer Pizarro, Camí Ral i ronda President Macià) i una altra oberta (carrer Llauder). Els accessos seran pel pas de vianants del Camí Ral i pel costat oest hi haurà un pas d´amplada mitja de 7 m pel carrer Llauder amb una part al nivell del carrer i una altra en pendent per salvar el desnivell existent entre la part nord i sud. Aquest pas té la doble funció de separar la zona verda i els habitatges i també la de connectar el carrer Llauder i el Camí Ral. Aquesta zona pavimentada i el pas de vianants seran de pedra artificial abuixardada.

A la façana del carrer Llauder s´hi construirà una nova vorera més ampla, d´uns 5 m, i s´hi col.locarà una nova fila d´arbrat, que seran 6 arbres de les pagodes (Sophora japonica pyramidalis). Al costat oposat d´aquesta façana, i donant entrada al pas de vianants que ve del Camí Ral, s´hi plantaran 3 palmeres de l´espècie Washingtonia filifera.

Al costat est hi haurà una franja pavimentada de peces de llambordí ceràmic de 3 m que fa la trobada entre el pla de sauló i les tanques de mitgeres veïnals

Interior de la plaça

Pel que fa a l´interior de l´espai, hi haurà una zona d´estada amb sauló de forma rectangular de 40 x 20 m que ocupa la part central. Aquest espai està al mateix nivell que el carrer Llauder i en contacte directe amb ell. Aquesta zona d´estada es complementa amb la col.locació de 9 arbres de l´espècie fals pebrer (Shimus molle), que definirà una zona d´ombra aproximadament de les mateixes dimensions que la zona d´estada.

En aquest espai també s´hi instal.laran diferents elements de joc infantil: un tobogan, un gronxador i jocs de molles distribuïts sota els arbres. També s´hi col.locaran 4 bancs de tipus neoromàntic amb llistons de fusta de teka i estructura de fundició d´alumini a més de 6 bancs del model barana de formigó gris clar.

El desnivell existent entre la zona de sauló i la franja pavimentada de la part sud se salvarà amb un talús vegetal on es combinaran dues espècies arbustives (Leonitis leonorum i Metrosideros excelsus). La comunicació entre els dos nivells de la plaça es completa amb una rampa i una escala. La rampa és de formigó abuixardat de color vermell i divideix en diagonal la zona de talussos. L´escala estarà a l´extrem est de la plaça com a perllongació de la zona pavimentada de llambordí ceràmic.

L’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme constata una disminució de l’activitat empresarial durant el 2007

El canvi del cicle econòmic i la desacceleració de l’economia productiva detectada a Catalunya, durant el segon semestre de 2007, va tenir el seu reflex al Maresme, segons les dades aportades per l’Informe de competitivitat empresarial del Maresme referent a 2007.



Només un 35,8% de les empreses consultades per l’Observatori de la competitivitat empresarial del Maresme han manifestat trobar-se en una fase expansiva. Aquest percentatge és notablement inferior al de 2006. En canvi, s’eleva fins el 56,7% el percentatge de les empreses que han manifestat que el seu negoci viu una fase d’estancament. A més, el nombre d’empreses que es declara en crisi se situa en un 7,5%, 3 punts per sobre del percentatge detectat en 2006.

En aquest context, la inversió per part de les empreses maresmenques ha anat perdent intensitat. El nombre d’empreses que han innovat els seus productes o serveis s’ha reduït lleugerament en passar del 91% de 2006 al 82% de 2007, una dinàmica que obeeix al deteriorament de les expectatives empresarials. de la mateixa manera, s’ha reduït significativament la quantitat d’empreses que tenen convenis de cooperació amb centres universitaris, així com el nombre de companyies que mantenen algun tipus de cooperació amb centres d’investigació no universitaris.

Les empreses eviten la competència via preus i costos i opten per estratègies basades principalmente en la qualitat del producte i/o servei que presten, una opció que ha guanyat terreny durant el primer semestre de 2007.

L’anàlisi de la competitivitat, de la cojuntura i de les perspectives econòmiques de la comarca les realitza l’Observatori de la competitivitat empresarial a partir d’enquestes de periodicitat anual que contesten 67 empreses maresmenques que, per la seva dimensió i característiques, són una mostra qualitativament molt representativa del dinamisme de l’activitat econòmica d’aquest territori.

 

L´Ajuntament de Mataró comença la darrera fase del projecte de senyalització del trànsit amb plafons informatius

El Servei de Mobilitat de l´Ajuntament ha iniciat la quarta i darrera fase del projecte de senyalització aprovat pel Ple municipal al desembre de 1998, que consisteix en la instal·lació de plafons informatius destinats al trànsit. En concret, enguany es col·locaran 115 nous panells a diferents vials de la ciutat.


El pla de senyalització s´ha desenvolupat al llarg dels últims quatre anys i ha suposat una inversió global de 297.880,61 euros. Un cop estigui enllestida aquesta última fase s´hauran fixat a la ciutat 284 conjunts informatius d´entre un i sis indicadors de direcció.

Fases de la senyalització

El procés de senyalització va començar l´any 2000 i conclourà en aquest 2003. Les fases del projecte han estat:

Any 2000: 80 indicadors / Inversió 104.576,11 euros
Any 2001: 45 indicadors / Inversió 62.880,89 euros
Any 2002: 44 indicadors / Inversió 62.880,89 euros
Any 2003: 115 indicadors / Inversió 67.542,72 euros
Enguany els treballs han estat adjudicats a l´empresa Vitrex, que col·locarà els 115 plafons informatius a diferents indrets de la ciutat. Els panells estan realitzats en alumini, les lletres són de color negre i el fons és blanc, de material reflectant. La senyalització està subjectada a un pal telescòpic, que permet la incorporació de nous rètols simplement allargant el pal.

El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%

El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.


En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.

Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).

Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.

Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.

Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
 

La IV Fira del Volant de Mataró incrementa el número d´empreses participants

La mostra se celebra del 3 al 5 d´octubre al Nou Parc Central

El proper divendres 3 d’octubre obrirà les seves portes la quarta edició de la Fira del Volant promoguda per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM).


A la mostra, que ocuparà 4.700 m2 de l’espai firal del nou Parc Central, hi seran presents 34 empreses que exposaran els seus productes i que alhora desenvoluparan activitats complementàries. La fira es mantindrà fins al 5 d’octubre.

L’edició d’enguany ha incrementat en un 30% el número dels seus participants. De les 34 empreses, 19 són noves i 15 repeteixen de les altres edicions, 22 de les quals són de Mataró. L’espai de la fira també s’ha ampliat en un 5,8%.

Com a marques de nova incorporació s’hi trobaran: Fiat, Jaguar, Lancia, Land Rover, Nissan i Peugeot. A més, com en la primera edició, hi tornaran a ser presents les motos amb les marques Honda, Peugeot i Montesa i les motos aquàtiques Bombardier.

En el recinte firal es distribuirà un tríptic on es recolliran totes les empreses presents en el certamen i la informació per contactar-hi així com també el programa de les activitats complementàries i un plànol d’accés al recinte.

La quarta Fira del Volant és d’accés lliure i estarà oberta d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.

La Fira i els seus sectors

El certamen es divideix en els sectors habituals de: Serveis, Concessionaris oficials, Motos i quads i a més com a novetat d’aquesta edició s’hi afegeixen les seccions de Clàssics, Esport i competició i Mobilitat sostenible.

A la secció de Clàssics s’hi podrà trobar publicacions especialitzades i una exposició de vehicles clàssics i antics. Quant a la secció d’Esport i competició hi haurà una mostra de vehicles, es faran projeccions de competicions i se celebrarà el Ral.li Scalèxtric “Ciutat de Mataró” amb cotxes de miniatura (slot). A l’acte hi assistirà Oriol Gómez, excampió d’Espanya de Ral.li i pilot oficial del mundial de Ral.li.

Per altra banda, el sector Mobilitat sostenible serà un espai per potenciar el missatge que automoció i sostenibilitat no són conceptes incompatibles. En aquesta secció les empreses i les institucions oferiran alternatives de mobilitat, de reciclatge i d’energies renovables aplicades a l’automoció.

Activitats complementàries

A més de l’oferta comercial que ofereix la Fira, l’IMPEM ha programat paral.lelament un conjunt d’activitats complementàries obertes a tothom:

Divendres 3 d’octubre

. 4t Fòrum de l’Automòbil

Tema: “Energies Renovables i Mobilitat”

Organitzat pel Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona

Teatre Monumental –Espai 3, a les 18 h

Programa:

18 h: Inauguració del Fòrum, a càrrec d’Antoni Civit, tercer tinent d’alcalde i president de l’IMPEM, i de Francesc d’Assís Xalabardé, president de la Delegació Mataró COACB

1a ponència: “Combustibles alternatius per al sector del transport”, a càrrec de Salvador Salat Mardaras, cap d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)


2a ponència: “Mobilitat Urbana a les ciutats del segle XXI”, a càrrec de Mercè Barber Ramentol, gerent de Movitest (RACC)

3a ponència: “La mobilitat sostenible a Mataró”, a càrrec de Fermí Manchado, conseller delegat de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró

Col·loqui, moderat per Francesc Santiago, cap de secció del Diari “El Punt”

Cloenda, a càrrec de Josep Gonzàlez, president del COACB de Barcelona, i Pilar Gonzàlez-Agàpito, primera tinent d’alcalde i presidenta de l’Àrea de Relacions Institucionals i Econòmiques de l’Ajuntament de Mataró

. Visita a la fira i signatura d’autògrafs per part de l’Oriol Gómez

Excampió d’Espanya de Ral·li i pilot oficial del Mundial de Ral·li

Organitzat per Club Esportiu Motor Esport Maresme

Recinte firal

– Dissabte 4 d’octubre d’11 a 14 h i de 17 a 21 h

. Exposició de vehicles elèctrics “Associació Volt-Tour”

Organitzat per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Recinte firal

– Dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre d’11 a 14 i de 17 a 21 h

. Ral·li Scalèxtric “Ciutat de Mataró”

Competició de circuit de slot (cotxes miniatura)

Organitzat per Slot Maresme

Recinte firal

– Diumenge 5 d’octubre de 12 a 14 h

. Trobada “Clàssics Seat”

D’11 a12 h recorregut pels principals carrers de Mataró i a les 12 h arribada al recinte firal. Exposició de vehicles de 12 a 14 h

Organitzat per Seat Prades i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica

Parc Central – Zona Rocòdrom

– Tots els dies de la Fira – recinte firal

. Exposició de cotxes clàssics i antics

Organitzat per Villa Bugatti

. Globus Aerostàtic – vista aèria de la fira

Organitzat per Beltran Corredoria d’Assegurançes

. Exposició vehicles de competició i projeccions esportives

Organitzat pel Club Esportiu Motor Esport Maresme.

El jutge dóna la raó a l’Ajuntament de Premià de Mar en el cobrament d’una fiança de Movilma sobre l’aparcament de la Sardana

L’Ajuntament de Premià de Mar podrà executar una garantia de 77.738,25EUR que va dipositar com a aval la companyia d’assegurances Compañía Española de Seguros y Reaseguros de Crédito y Caución, a l’empresa Movilma, per les obres de l’aparcament de la Sardana. La sentència va ser emesa el 12 de febrer pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.

Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.

La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.

El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.

De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.

Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org