L´ajuntament d´Argentona rep noves subvencions per a la política de joventut al municipi. En total uns 6.200 €, més de 1 milió de pessetes.
Més concretament, s´han rebut un total de 2.000 EUROS (unes 330.000 pessetes), de la secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya per tal de desenvolupar el Pla Director de Joventut del municipi, i més de 4.200 € (unes 700.000 pessetes) de la Diputació de Barcelona per donar suport al Servei d´Informació Juvenil i també al Pla Director de Joventut a la Vila.
Ben cordialment
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament d´Arenys de Munt presenten una exposició que explica els orígens de l´home i dels seus assentaments a Catalunya
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
El Ple de l’Ajuntament d’Argentona accepta les noves subvencions per al Poliesportiu i per a l’escola Bressol Municipal
El Ple de juliol de l´ajuntament es va celebrar el passat divendres, i va estar marcat per l´acceptació de noves subvencions pel Polisportiu i L´Escola Bressol Municipal i per l´aprovació de canvis en l´organigrama municipal.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Ajuts per treballar per l´estalvi d´energia elèctrica a Dosrius
L´institut Català d´Energia ha comunicat a l´Ajuntament Dosrius la concessió d´una subvenció de 6.000 € pels treballs que està realitzant, amb l´objectiu d´estalviar energia elèctrica en l´enllumenat del nostre municipi.
Des de fa tres anys, s´està realitzant un gran esforç amb l´objectiu de canviar els fanals d´enllumenat públic perquè el seu consum es redueixi i per l´altra banda la qualitat d´il·luminació sigui la mateixa.
Des dels inicis d´aquest objectiu ambiciós s´ha anat demanat ajuts a les administracions superiors amb competències, i arrel d´aquesta sol-licitud l´Institut Català d´Energia ha concedit l´esmentat ajut.
Esperem que en un curt termini de temps tots els fanals del municipi tinguin un consum reduït i per altra banda puguin funcionar tots correctament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Des de fa tres anys, s´està realitzant un gran esforç amb l´objectiu de canviar els fanals d´enllumenat públic perquè el seu consum es redueixi i per l´altra banda la qualitat d´il·luminació sigui la mateixa.
Des dels inicis d´aquest objectiu ambiciós s´ha anat demanat ajuts a les administracions superiors amb competències, i arrel d´aquesta sol-licitud l´Institut Català d´Energia ha concedit l´esmentat ajut.
Esperem que en un curt termini de temps tots els fanals del municipi tinguin un consum reduït i per altra banda puguin funcionar tots correctament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
El Barri del Remei de Premià de Dalt celebra la seva Festa Major entre el 10 i el 12 d´octubre
La Festa Major del Barri del Remei l´organitza l´Associació de Veïns d´aquest barri de Premià de Dalt amb el suport de l´Ajuntament. La programació inclou activitats pels més menuts, un envelat que acollirà actuacions diverses i la tradicional missa en honor a la Verge del Remei.
El programa de la Festa Major d´enguany és el següent:
Divendres 10 d´octubre
23h Ball amb l´orquestra Montecarlo
A l´envelat de la plaça del Remei
Dissabte 11 d´octubre
17h Tarda infantil, inflables
A la petanca
23h Ball amb l´orquestra Juniors
A l´envelat de la plaça del Remei
Diumenge 12 d´octubre
12h Missa en honor a la Verge del Remei
A l´envelat de la plaça del Remei
13h Cercavila amb majorettes
Pels carrers del barri
14h Gran vermut popular
A l´envelat de la plaça del Remei
17h Festival infantil amb Lluís Pinyot i les seves gresques mundials
A l´envelat de la plaça del Remei
El programa de la Festa Major d´enguany és el següent:
Divendres 10 d´octubre
23h Ball amb l´orquestra Montecarlo
A l´envelat de la plaça del Remei
Dissabte 11 d´octubre
17h Tarda infantil, inflables
A la petanca
23h Ball amb l´orquestra Juniors
A l´envelat de la plaça del Remei
Diumenge 12 d´octubre
12h Missa en honor a la Verge del Remei
A l´envelat de la plaça del Remei
13h Cercavila amb majorettes
Pels carrers del barri
14h Gran vermut popular
A l´envelat de la plaça del Remei
17h Festival infantil amb Lluís Pinyot i les seves gresques mundials
A l´envelat de la plaça del Remei
Festa de les Tortugues Marines Recuperades a Premià de Mar
Dissabte vinent, 1 de novembre, tindrà lloc la IX Festa del
Torna a Casa, amb motiu de l’alliberament de les tortugues marines que al llarg del 2003 han estat recuperades i tractades per la Fundació CRAM.
Aquest acte lúdic s’ha convertit amb el pas dels anys en una important cita amb el mar que pretén sensibilitzar tant a infants com a adults sobre les problemàtiques que afecten el mar i en especial als grans animals marins que arriben a les nostres costes.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Jaume Batlle.
A partir de les 11:30h. començarà la festa lúdica i a les 12:00h. es procedirà a l’alliberament de les tortugues.
Lloc de l’acte: Platja de Llevant de Premià de Mar.
Torna a Casa, amb motiu de l’alliberament de les tortugues marines que al llarg del 2003 han estat recuperades i tractades per la Fundació CRAM.
Aquest acte lúdic s’ha convertit amb el pas dels anys en una important cita amb el mar que pretén sensibilitzar tant a infants com a adults sobre les problemàtiques que afecten el mar i en especial als grans animals marins que arriben a les nostres costes.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Jaume Batlle.
A partir de les 11:30h. començarà la festa lúdica i a les 12:00h. es procedirà a l’alliberament de les tortugues.
Lloc de l’acte: Platja de Llevant de Premià de Mar.
La Mancomunitat de la gestió de residus del Penedès – Garraf s´interessa pel funcionament del Porta a Porta a Vilassar de Mar
El sistema de recollida selectiva aplicat a Vilassar de Mar està despertant l´interès d´altres poblacions catalanes. És el cas de les comarques del Garraf i el Penedès. Una comitiva de la Mancomunitat de la gestió de residus d´aquestes comarques encapçalada per vuit alcaldes visitarà dimecres 4 de febrer l´Ajuntament de Vilassar de Mar per conèixer de prop el funcionament de la recollida porta a porta. La seixantena de persones vingudes del Garraf i el Penedès seran rebudes a les 10 del matí a l´Ajuntament de Vilassar de Mar per l´alcalde, Pere Almera, i el regidor de Medi Ambient, Josep Roig. Seguidament començarà una presentació tècnica sobre el funcionament del Porta a Porta a Vilassar de Mar a la sala de plens. El programa previst es completarà amb una visita a diferents àrees d´emergència, una a la deixalleria i una altra al Mercat de Flor.
No són els únics que s´han interessat pel sistema de recollida: al novembre es va fer una presentació del PaP al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, i una altra a la trobada “Amants dels residus 2003” que va tenir lloc a Barcelona organitzada per Ecologistes en Acció. Al gener el tècnic de medi ambient va visitar l´Ajuntament de Montcada i Reixac i de Sant Sadurní d´Anoia per fer una presentació del PaP. El proper 6 de febrer està prevista una visita a l´Ajuntament de Castelló d´Empúries que també s´ha interessat per conèixer el sistema davant els bons resultats obtinguts.
Programació dimecres 4 de febrer de 2004:
10 h: recepció a l´Ajuntament de Vilassar de Mar
10.30 h: presentació PaP i lliurament de documentació. Sala de plens
11.30 h: visita àrea d´emergència del carrer del Carme i Montevideo
12 h: visita deixalleria
12.45 h: visita transferència d´orgànica al Mercat de Flor
13 h: visita Mercat Flor
14 h: dinar
17 h: visita opcional de posada i treure bujols horaris.
No són els únics que s´han interessat pel sistema de recollida: al novembre es va fer una presentació del PaP al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, i una altra a la trobada “Amants dels residus 2003” que va tenir lloc a Barcelona organitzada per Ecologistes en Acció. Al gener el tècnic de medi ambient va visitar l´Ajuntament de Montcada i Reixac i de Sant Sadurní d´Anoia per fer una presentació del PaP. El proper 6 de febrer està prevista una visita a l´Ajuntament de Castelló d´Empúries que també s´ha interessat per conèixer el sistema davant els bons resultats obtinguts.
Programació dimecres 4 de febrer de 2004:
10 h: recepció a l´Ajuntament de Vilassar de Mar
10.30 h: presentació PaP i lliurament de documentació. Sala de plens
11.30 h: visita àrea d´emergència del carrer del Carme i Montevideo
12 h: visita deixalleria
12.45 h: visita transferència d´orgànica al Mercat de Flor
13 h: visita Mercat Flor
14 h: dinar
17 h: visita opcional de posada i treure bujols horaris.
Arenys de Mar estrenarà l’any 2008 un nou barri al Bareu-Paraiso
El regidor d’Urbanisme d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, va explicar dijous al vespre com serà el futur barri del Bareu-Paraiso, que tindrà una superfície de 10,57 hectàrees. Una trentena de persones van assistir a l’acte informatiu públic convocat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que es va fer a la sala de plens, i van plantejar dubtes i suggeriments al debat que es va obrir al final de la xerrada. Segons la previsió de l’empresa promotora de la futura zona residencial del Bareu-Paraiso, Felipromo SL, les obres d’aquest nou barri es faran entre els anys 2005 i 2008. Podeu consultar el pla d’etapes aquí. Les obres d’urbanització començarien l’any 2005 i s’allargarien durant tot un any. La segona fase consistirà en la construcció dels habitatges, l’escola i el parc públic. Quant als pisos socials, el 50% es començarien a fer cap a mitjan del 2005 i s’enllestirien el 2007 i la segona fase, els 30 pisos restants, es posaria en marxa el 2006 i s’acabaria durant el 2008.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Participació Ciutadana, Joana Asensio, i també hi van participar l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, l’arquitecte municipal, Toni Majó, i el cap de planejament urbanístic, Genís Carbó. El desenvolupament del sector dotarà Arenys de Mar de 433 nous habitatges i, com a contrapartida, permetrà que la vila es doti dels terrenys on es farà la segona escola pública, d’un parc públic i també d’una promoció de 60 pisos socials. Per veure el sector dedicat a equipaments i zona verda, cliqueu aquí. El regidor d’Urbanisme va explicar que les alçades dels blocs de pisos s’adaptaran a l’orografia del terreny i es modifica, per tant, la previsió inicial de fer a tot el sector blocs de planta baixa més quatre pisos. Hi ha blocs de pisos de tres, quatre, cinc i sis plantes. En aquest cas, s’ubicaran en una sola illa i les plantes baixes estaran destinades a zona comercial. Una de les peculiaritats del sector és la previsió d’instal·lar-hi contenidors d’escombraries soterrats.
El primer pas, abans de posar en marxa les obres d’urbanització del sector, serà la canalització del rial del Bareu que, com va explicar el govern municipal, tindrà dos tractaments diferents: a la zona de nucli urbà la canalització de les aigües pluvials anirà soterrada però, més amunt, serà a cel obert. Els vials del nou sector residencial respectaran els rials i transcorreran en paral·lel. Clicant aquí en podeu veure el dibuix. Alguns dels assistents van demanar que es tingui en compte que amb la construcció dels nous pisos el rial del Bareu rebrà més cabal d’aigua en cas de rierada, i també es van mostrar preocupats per l’increment de circulació rodada que experimentarà la zona. L’alcalde, Miquel Rubirola, va respondre que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui finançarà la canalització de l’últim tram del rial del Bareu i que està acabant de redactar el projecte, ja té en compte que amb la urbanització baixarà més aigua. Els tècnics van destacar, d’altra banda, que la nova urbanització millorarà la vialitat d’aquest sector de la vila, però van prendre nota de les preocupacions dels veïns.
El govern municipal es va comprometre a fer noves sessions informatives quan tingui informació més detallada de la nova escola i també de la canalització del rial del Bareu. En el primer cas, la prioritat ara és poder fer cessió dels terrenys al departament d’Ensenyament de la Generalitat perquè el govern català pugui començar a treballar en la redacció del projecte d’equipament escolar, així com en els accessos.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Participació Ciutadana, Joana Asensio, i també hi van participar l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, l’arquitecte municipal, Toni Majó, i el cap de planejament urbanístic, Genís Carbó. El desenvolupament del sector dotarà Arenys de Mar de 433 nous habitatges i, com a contrapartida, permetrà que la vila es doti dels terrenys on es farà la segona escola pública, d’un parc públic i també d’una promoció de 60 pisos socials. Per veure el sector dedicat a equipaments i zona verda, cliqueu aquí. El regidor d’Urbanisme va explicar que les alçades dels blocs de pisos s’adaptaran a l’orografia del terreny i es modifica, per tant, la previsió inicial de fer a tot el sector blocs de planta baixa més quatre pisos. Hi ha blocs de pisos de tres, quatre, cinc i sis plantes. En aquest cas, s’ubicaran en una sola illa i les plantes baixes estaran destinades a zona comercial. Una de les peculiaritats del sector és la previsió d’instal·lar-hi contenidors d’escombraries soterrats.
El primer pas, abans de posar en marxa les obres d’urbanització del sector, serà la canalització del rial del Bareu que, com va explicar el govern municipal, tindrà dos tractaments diferents: a la zona de nucli urbà la canalització de les aigües pluvials anirà soterrada però, més amunt, serà a cel obert. Els vials del nou sector residencial respectaran els rials i transcorreran en paral·lel. Clicant aquí en podeu veure el dibuix. Alguns dels assistents van demanar que es tingui en compte que amb la construcció dels nous pisos el rial del Bareu rebrà més cabal d’aigua en cas de rierada, i també es van mostrar preocupats per l’increment de circulació rodada que experimentarà la zona. L’alcalde, Miquel Rubirola, va respondre que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui finançarà la canalització de l’últim tram del rial del Bareu i que està acabant de redactar el projecte, ja té en compte que amb la urbanització baixarà més aigua. Els tècnics van destacar, d’altra banda, que la nova urbanització millorarà la vialitat d’aquest sector de la vila, però van prendre nota de les preocupacions dels veïns.
El govern municipal es va comprometre a fer noves sessions informatives quan tingui informació més detallada de la nova escola i també de la canalització del rial del Bareu. En el primer cas, la prioritat ara és poder fer cessió dels terrenys al departament d’Ensenyament de la Generalitat perquè el govern català pugui començar a treballar en la redacció del projecte d’equipament escolar, així com en els accessos.
Les mitjanes i grans empreses maresmenques veuen amb optimisme el seu futur
La millora de la conjuntura econòmica en el conjunt de Catalunya ha tingut el seu reflex en un major dinamisme de l’activitat empresarial a la comarca del Maresme. Això és el que reflecteixen les dades corresponents al segon semestre de 2005 recollides per l’Observatori de la Competitivitat del Maresme presentades pel conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Genís Bargalló, i pel professor de l’EUM Joan Ripoll.L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme (CCM) i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que té com a objectiu analitzar períodicament el nivell de competència de la indústria i els serveis de la comarca. Les dades s’obtenen a partir d’un panell de grans empreses que per la seva dimensió i característiques són considerades com una mostra força representativa del dinamisme i tendències de l’activitat econòmica del Maresme. Les dades recollides durant el segon trimestre de 2005 apunten que les expectatives de futur de les mitjanes i grans empreses són óptimistes. De les 35 empreses enquestades, més de la meitat manifesten que la seva activitat industrial i/o comercial travessa una fase de creixement. I, contràriament a les dades recollides el primer semestre de 2005, cap empresa es declara en crisi. Gairebé un 70% (un 9% més que durant el primer semestre) declara haver augmentat el seu volum de vendes. El 58% de les empreses manifesten la seva voluntat d’ampliar la seva activitat al Maresme durant els propers 5 anys, mentre que gairebé el 70% preveun expandir el seu negoci fora de la comarca. Pel que fa a la competència territorial, les empreses valoren de la comarca del Maresme les seves bones infrastructures de comunicació i la facilitat en l’accés a noves tecnologies. En canvi, puntuen negativament el preu del sòl. Per consultar en PDF la publicació de les dades de L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme corresponents al 2n semestre de 2005,
Cliqueu aquí
La sinistralitat laboral al Maresme augmenta un 6,52% durant el 2007
4 persones van morir en accident de treball
L’any 2007 es va tancar amb una xifra rècord d’accidents laborals al Maresme. Segons les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme, durant els dotze mesos de l’any passat, 6.548 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina.Les xifres són preocupants. Les dades de sinistralitat laboral corresponents a 2007 són superiors a les registrades a la comarca durant els darrers 4 anys. Tot i que el 2005 va haver-hi una reducció i dels 6.010 treballadors ferits el 2004 es va passar a 5.623, el 2006 la xifra va pujar a 6.147 i el 2007 encara es va incrementar més tancant l’any amb el balanç de 6.548 víctimes. Del total de treballadors i treballadores que van patir un accident laboral al llarg de 2007, 6.492 (el 99,14%) van resultar ferits lleus, 52 (el 0,79%) va tenir ferides de pronòstic greu i 4 persones (el 0,06%) van perdre la vida. El nombre de víctimes mortals també ha augmentat respecte al 2006, any en el qual van morir 3 treballadors al Maresme. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents laborals van tenir lloc en el sector serveis (el 43,54%). Segueix la construcció amb un 30,11%, la indústria amb un 24,66% i l’agricultura amb l’1,67%. Fent la comparativa amb el 2006, es detecta un augment de la sinistralitat laboral en el sector serveis que té un increment relatiu del 14,22% i, en menor percentatge, en la construcció, on s’ha experimentat un augment dels accidents del 6,07%. A l’altra banda trobem l’agricultura i la indústria, sectors que han disminuït la sinistralitat laboral un 13,38% i un 3,00% respectivament. Podeu accedir a l’informe complert de sinistralitat laboral al Maresme durant el 2007 que ha elaborat l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme, clicant aquí
.
-Podeu ampliar la informació amb les dades trimestrals i amb les referenta a anys anteriors, clicant aquí