Aprovat el nou reglament de la Comissió de Festes de Vilassar de Dalt
El nou reglament canalitza les funcions de la Comissió de Festes, la seva composició, el mandat dels membres que la formen, i el seu organigrama intern.
REGLAMENT DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE FESTES DE VILASSAR DE DALT
Article 1
Definició
La Comissió Municipal de Festes és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, que es crea d´acord amb allò que preveuen els arts. 59 i 60 de la Llei 8/87, municipal i de règim local de Catalunya i que té com a finalitat l´assessorament, la informació, la col·laboració, la coordinació i la participació en la organització de les festes. És també una eina canalitzadora vers altres administracions públiques per a aquests afers.
Article 2
Funcions
Els objectius de la Comissió Municipal de Festes de Vilassar de Dalt són:
1. Assessorar i canalitzar la participació dels diferents grups i entitats en la programació de les festes que se celebren al Municipi i, especialment de les dues Festes majors.
2. Participar en l´organització de les festes i aportar idees per millorar la festa.
3. Coordinar l´actuació dels grups i entitats que actuen a les Festes.
4. Fer propostes d´actuació al regidor/a, relatives a esdeveniments festius.
5. Qualsevol altre acte festiu que li assigni l´Ajuntament.
La Comissió Municipal de Festes de Vilassar de Dalt, podrà sol·licitar informació a les administracions i organismes públics competents per dur a terme les seves funcions.
Article 3
Composició
La Comissió Municipal de Festes de Vilassar de Dalt està composada per:
a) El Regidor/a delegat/da de Festes.
b) Un representant de cada entitat d´esbarjo de Vilassar de Dalt.
c) Un representant de la unitat familiar interessada per fomentar la participació ciutadana.
d) Col·laboradors, aquelles persones que en casos puntuals siguin necessàries i se´ls convidi a participar.
Article 4
Mandat del membres de la Comissió
Els mandat dels representants de les entitats d´esbarjo i les persones a què es refereix l´article 3.c). serà de quatre anys, coincidint amb la legislatura vigent. Finalitzat el mandat, l´entitat a la qual representen ratificarà la permanència dels representants o nomenarà un de nou..
En tot cas la baixa de la entitat al qual representen, suposarà la baixa de la Comissió i i l´entitat o el col·lectiu afectat quedarà sense representació fins que es comuniqui per escrit el nomenament del nou representant. .
Els regidors cessaran en el moment en que acabi l´exercici del seu càrrec.
Article 5
El òrgans de la Comissió
1. La Comissió Municipal de Festes està formada pels òrgans següents:
– President
– Grups de treball
– Vocals
– Secretari
– Tresorer
1. President:
La Comissió Municipal de Festes de Vilassar de Dalt estarà presidida pel Regidor/a delegat/da de festes
Són funcions del president:
a) Convocar i presidir les reunions
b) Moderar els debats i dirimir els empats amb el vot de qualitat
c) Representar a la Comissió en tots els actes i procediments necessaris. Signar els escrits oficials.
d) Vetllar per les execució dels acords presos.
2. Vocals:
Seran membres totes aquelles persones que composin la Comissió Municipal de Festes.
3. Comissions de treball:
Els Grups de Treball es poden crear per acord de la Comissió Municipal de Festes i tenen com a funció preparar estudis o treballs sobre alguna qüestió concreta o organitzar algun esdeveniment
La seva composició i funcions seran determinats per l´acord que les creï i podran estar formades, a més de per membres de la Comissió , per persones especialistes o expertes en els diferents temes objecte d´estudi o organització.
El resultat dels Grups de Treball, s´haurà de presentar davant de la Comissió Municipal de Festes.
4. Secretari
Actuarà com a secretari del Ple de la Comissió de Festes un membre de la mateixa comissió.
El secretari aixecarà acta de les reunions i expedirà certificats dels acords adopats.
5. Tresorer
La Comissió podrà designar un tresorer d´entre els seus membres a efectes de comptabilitat interna de la Comissió, tot i que sempre haurà d´estar supeditat a l´interventor i tresorer municipal.
Article 6
Funcionament dels òrgans de la Comissió
La Comissió Municipal de Festes es reunirà com a mínim un cop cada trimestre i en tot cas sempre que ho consideri necessari el president/a. En cada reunió hi haurà un ordre del dia.
La Comissió Municipal de Festes tindrà pel desenvolupament dels seus objectius les atribucions següents:
a) Preparar els programes d´actuació que en matèria de festes li correspongui al principi de cada any.
b) Elaborar plans i propostes pel desenvolupament festiu de Vilassar de Dalt.
c) Assessorar les peticions que l´ajuntament faci als organismes i/o entitats públiques i privades, de les subvencions necessàries pel desenvolupament de les activitats festives municipals.
d) Qualsevol altra atribució que li assigni l´ajuntament en matèria de festes.
– Es podran crear Grups de Treball per l´estudi i/o preparació d´activitats festives.
– L´Ajuntament exercirà les funcions de control i tutela de la Comissió Municipal de Festes.
Es podrà dissoldre per:
– Quan voluntàriament ho determini la pròpia Corporació.
Article 7
Suport tècnic
La Regidoria de Festes de l´Ajuntament de Vilassar de Dalt donarà el suport tècnic i econòmic necessari perquè la Comissió Municipal de Festes de Vilassar de Dalt pugui desenvolupar les seves competències.
Article 8
Mandat dels membres de la Comissió
El nomenament dels membres de la Comissió de Festes s´efectuarà per resolució de l´alcaldia a proposta de la Regidoria de Festes.
El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%
El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora
Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).
Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.
Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.
Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
L’Ajuntament d’Arenys de Mar i els veïns es coordinen per trobar solucions a les interferències del senyal televisiu
En la reunió de dilluns, que es va fer a la sala de plens, l’alcalde va proposar que la comissió incorpori quatre o cinc veïns i, de fet, ja van sortir els voluntaris. Aquesta comissió farà seguiment de les novetats que vagi generant aquesta qüestió.
Miquel Rubirola va demanar als veïns uns dies per acabar d’estudiar qui redactarà un informe en profunditat sobre la problemàtica -una qüestió que la regidoria d’Urbanisme ja té sobre la taula- i va dir que tan aviat com hi hagi novetats convocaran la primera reunió de la comissió. “Serà una manera de començar a caminar”, va manifestar l’alcalde i va advertir als veïns que és una problemàtica complicada i que serà lent de resoldre.
Alguns dels veïns assistents a la reunió van explicar que fa anys que pateixen aquests problemes d’interferències i que hi ha dies que pràcticament no veuen cap canal de televisió. Els problemes s’agreugen, sobretot, en època d’estiu. El regidor de Comunicació, Benet Maimí, va comprometre’s també a buscar solucions. El primer pas, va dir Maimí a la reunió, és trobar una empresa que detecti quin és realment el problema i quines solucions s’han d’aplicar per resoldre’l.
Un estudi a fons
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Lluís Blanchar, ja té sobre la taula la petició de fer un estudi més a fons per tractar de resoldre el problema de les interferències del senyal de la ràdio i la televisió. Segons ha informat l’enginyer municipal, Jordi Marsol, existeixen empreses homologades per la Generalitat que s’encarreguen de fer uns estudis en profunditat. En primer lloc, mesuren els senyals rebuts a diferents indrets de la vila.
El segon pas és portar a terme unes simulacions de cobertures a partir de la situació dels actuals repetidors i tenint present l’orografia de la zona. Per últim, fan propostes d’actuacions orientades a variar les característiques dels equips per millorar-ne l’eficàcia o proposar-ne nous emplaçaments. Un cop es disposi d’aquest estudi i segons les seves conclusions, l’Ajuntament hauria de buscar terrenys per a la implantació d’un nou repetidor i també s’hauria d’encarregar de dotar-lo d’accessos i de les instal·lacions elèctriques necessàries.
L´ajuntament d´Argentona rep quasi 52.000 € (quasi 8,6 milions de pessetes) del Fons de Cooperació Local de Catalunya
Cada any rebem més recursos d´aquest fons, que ens ajuda a donar més i millors serveis a les persones
El Departament de Governació i de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya ja ha aprovat la Resolució per la que fa el repartiment dels recursos corresponents al Fons de Cooperació Local de Catalunya corresponents a l´any 2002. Segons aquesta resolució i d´acord amb els criteris utilitzats està previst que l´Ajuntament d´Argentona rebi un total de 51.539,90 EUROS a l´any 2003 en concepte de participació als ingressos de la Generalitat.Aliança per impulsar la transició energètica a les empreses del Maresme
El Consell Comarcal s’ha compromès a impulsar iniciatives que permetin a les empreses accelerar el procés de transició cap a energies verdes en el model productiu de la comarca. Ho fa per convenciment de que és la millor manera d’avançar cap a la mitigació dels efectes del canvi climàtic i també per la necessitat que tenen les empreses d’abaratir les seves despeses davant l’escalada de preus energètics. El Consell Comarcal està convençut que en aquest escenari cal enfortir les relacions entre el sector públic i privat i teixir estratègies compartides.
Aquest és el principal tema sobre el qual va girar la segona reunió per a l’abordatge d’un Pla de Xoc per a pal·liar els efectes de la crisi energètica i en el decurs del qual el president del Consell Comarcal, Damià del Clot, i el vicepresident primer i conseller delegat de Planificació Estratègica, Joaquim Arnó, van presentar els avenços que el Consell Comarcal ha fet en les 4 línies estratègiques que s’estan treballant:
1)Cerca de línies específiques de crèdits tous que ofereix l’Institut Català de Finances
2)Agilització dels tràmits administratius
3)Suport en les tramitacions
4)Cerca de comercialitzadores elèctriques de proximitat per fer compres agregades.
Pel que fa a la primera, el Consell Comarcal ha contactat amb l’Institut Català de Finances i fins al 20 de juliol s’ofereixen entrevistes i assessorament personalitzat a les empreses maresmenques interessades en trobar línies específiques de crèdits tous.
Respecte a l’agilització dels tràmits administratius, el Consell Comarcal ja va traslladar les necessitats empresarials al darrer Consell d’Alcaldies i Joaquim Arnó va explicar que s’està elaborant un quadre-recull de les diferents ordenances municipals amb l’objectiu de proposar als ajuntaments la unificació de criteris.
Conscients de les dificultats dels ajuntaments, principalment els més petits, per resoldre amb celeritat els expedients, el Consell Comarcal també ha posat a disposició de les administracions locals del Maresme suport mitjançant un equip tècnic comarcal i de la creació d’una oficina de tramitació.
Finalment, el Consell Comarcal està contactant amb empreses comercialitzadores d’energia del Maresme per facilitar que les empreses maresmenques puguin dur a terme una compra agregada que permeti rebaixar la seva factura energètica que, tal i com van exposar empreses presents a la reunió que es va celebrar dimecres, s’ha triplicat en els darrers mesos posant en perill la continuïtat de la seva activitat i permeti una connexió més àgil a la xarxa per la reversió de l’energia produïda.
La nova rotonda de la crta de Vilassar de Dalt enllesteix el seu tram final
El passat mes de setembre la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Premià de Mar, van iniciar la construcció d’una rotonda de distribució de trànsit a la carretera de Vilassar de Dalt a l’alçada de la plaça de Calasparra/Torrent Fontsana.
Els motius per a construir-la han estat de seguretat viària. En aquella zona hi havia un important canvi de rasant que ha estat motiu d’accidents de trànsit. La construcció final d’aquesta rotonda permetrà regular la
velocitat de circulació en aquell punt i facilitar l’accés al Barri Cotet i Horta Farrerons -pel Torrent Fontsana- a la zona centre de la vila -pel carrer de la Mercè- i al Pavelló d’Esports pel Camí del Mig. En aquell punt coincideixen tres carrers a més dels dos carrils de la carretera de Vilassar de Dalt.
El cost de l’obra ha estat de 102.034EUR dels quals la Diputació ha finançat un 51% del total mentre l’Ajuntament de Premià de Mar l’ha fet amb el 49% restant.
Mentre estigui tallat el carrer de la Mercè, com a rutes alternatives es permetrà la doble circulació al Torrent Fontsana, pel que fa a la rotonda el trànsit per la crta de Vilassar de Dalt passarà de manera alternativa, per la qual cosa no ha calgut tallar aquest important vial de comunicació.
> Servei de Premsa: cruzcj@premiademar.org
Els accidents laborals causen dues morts a la comarca del Maresme en el primer quadrimestre de l’any
cliqueu aquí

-Per accedir a les estadístiques de sinistralitat laboral de 2002,
cliqueu aquí

Aquestes dades han estat recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal
La Fira Habitàclia Maresme 2004 incideix en la vessant social i sostenible del sector
La fira tindrà lloc el 26, 27 i 28 de març a l’espai firal del Nou Parc Central i estarà oberta al públic d’11 a 14 hores i de 16 a 21 hores. L’accés serà lliure i gratuït.
Habitàclia Maresme, que l’edició passada va ser visitada per 20.000 persones, respon a la necessitat de donar a conèixer el producte immobiliari a la ciutadania del Maresme, que ha vist créixer sensiblement la seva població en els últims deu anys tant com a conseqüència de la marxa de població de Barcelona com de la qualitat de l’oferta de l’habitatge de la comarca.
Com a novetat d’aquesta quarta edició s’ha de destacar la incorporació del sector de l’interiorisme i la creació de l’Antena Habitàclia. L’Antena és un espai web on es pot trobar informació sobre les subvencions, la normativa, una borsa de treball, un observatori i les novetats del sector.
L’Ajuntament hi estarà representat per un estand de la societat municipal Prohabitatge Mataró SA i un altre d’Aigües de Mataró.
Què s’hi pot trobar a la fira?
En total la fira Habitàclia Maresme 2004 comptarà amb la presència de 64 expositors, 5 més que la passada edició, que es repartiran en 1.318 m2:
. Empreses constructores, promotores i immobiliàries: 24, amb 432 m2 d’ocupació.
. Materials de construcció i rehabilitació: 13, situats en 240 m2.
. Serveis complementaris: 10, que ocuparan 152 m2.
. Construcció sostenible i habitatge social: 11, repartits en 294 m2.
. Interiorisme: 6, en 200 m2.
Quant als llocs de procedència dels expositors, 35 són de Mataró; 11 de la resta de la comarca del Maresme; 3 pertanyen al Vallès; 12 al Barcelonès i 3 de la resta de Catalunya.
La vessant social i sostenible
La Fira Habitàclia Maresme 2004 incideix en aquesta edició en la vessant social i sostenible del sector immobiliari.
D’aquesta manera hi haurà estands dedicats a aquests dos continguts: 2 sobre l’adaptació de l’habitatge per a persones amb mobilitat reduïda; 2 d’energies renovables; 1 de construcció sostenible; 1 de projectes d’interiorisme sostenible; el de Prohabitatge sobre habitatge social i el d’Aigües Mataró sobre el consum responsable de recursos naturals.
A més dels estands que es podran trobar a l’espai firal, s’han organitzat dos debats per parlar sobres aquestes dues qüestions. Els debats, que tindran lloc a la sala d’actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) a les 19 hores, seran moderats pel president de l’IMPEM.
. Dimarts 23 de març:
“La rehabilitació com a eina estratègica per al reciclatge” que anirà a càrrec del president de l’empresa municipal d’Urbanisme PUMSA, Arcadi Vilert, i de l’arquitecte especialista en rehabilitació i comportament energètic d’edificis, Antoni Caballero.
. Dijous 25 de març:
“L’accés a l’habitatge” que anirà a càrrec de la directora general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, i del president de Prohabitatge, Genís Bargalló.
La Fira Habitàclia també serà el marc on se celebrarà l’Assemblea general d’APERCA (Associació de professionals de les energies renovables de Catalunya) i a més s’hi podrà trobar una exposició sobre riscos laborals de l’Institut Gaudí de la Construcció.
Canet de Mar
CANET DE MAR | |||
MUNICIPI: Extensió: 5,42 KM2 HABITANTS: 14.284 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Ample, 11 C.P.: 08360 TEL.: 93 7943940 FAX: 93 7941231 WEB: www.canetdemar.cat
| ||
MUNICIPALS 2015 | ALCALDESSA: Blanca Arbell Brugarola (ERC) | ||
L’atur continua creixent i la taxa d’atur al Maresme ja és del 16,22%
La construcció comença a generar ocupació
L’increment de l’atur al Maresme, que ha estat inferior al registrat a nivell de Catalunya o de Barcelona província, ha tingut una major incidència en el col·lectiu jove menor de 25 anys. És especialment significatiu l’augment entre el col·lectiu d’entre 16 i 19 anys.
Per sectors, l’únic en el qual s’ha registrat un descens ha estat a la construcció que ha experimentat una variació mensual del (-087%), a la resta hi ha hagut un increment de la desocupació. El sector serveis és el que concentra un major nombre de persones aturades (21.217), li segueix la indústria (7.153), la construcció (6.055), el col·lectiu sense ocupació anterior (SOA) (2.031) i l’agricultura (611).
Les dades per municipis
Només en 4 municipis ha disminuit el nombre de persones aturades: Arenys de Munt, Òrrius, Palafolls i Premià de Dalt. A la resta ha pujat destacant l’increment registrat a Sant Cebrià de Vallalta on l’augment percentual respecte al mes de gener ha estat del 7,14% o el de Cabrera de Mar (6,16%) o Santa Susanna (6,14%).
Pineda de Mar amb una taxa d’atur del 22,21% continua sent el municipi maresmenc on es concentra més atur. També superen la mitjana comarcal: Mataró (19,88%), Calella (19,36%), Tordera (18,43%), Malgrat de Mar (18,25%), Premià de Mar (17,76%) i Palafolls (16,50%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme corresponent al mes de febrer que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.