El Maresme serà la primera comarca de Catalunya amb tots els municipis connectats per fibra òptica abans de 2020

 

La fibra òptica arribarà als 30 municipis del Maresme abans de 2020. Ho ha anunciat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, després de la reunió que ha mantingut amb el president del Consell Comarcal, Josep Triadó. Les dues administracions han signat un conveni que permet interconnectar la xarxa de fibra òptica de la Generalitat amb la infraestructura comarcal en la qual el Consell Comarcal ha invertit 1.470.000 euros. El president del CCM ha destacat que aquesta és una bona notícia pel Maresme tota vegada que equilibra el territori donant les mateixes oportunitats digitals als municipis petits i als grans.  

L’acord subscrit entre la Generalitat i el Consell Comarcal, presentat avui, possibilita que la fibra òptica pública de la Generalitat arribi l’any vinent a 28 dels 30 municipis de la comarca, i l’any 2020 a la totalitat del territori.

 El conseller Puigneró ha destacat que es tracta d’una notícia “molt important per al Maresme” perquè “esdevindrà la primera comarca amb tots els seus municipis connectats amb fibra òptica per la Generalitat de Catalunya, després del Barcelonès”. Ha afegit que si el Maresme i Mataró ja van ser pioners en el segle passat en el desplegament d’una infraestructura fonamental com va ser el tren, “en el segle XXI la fibra òptica és el nou tren: la infraestructura que permet connectar els ciutadans, les ciutats, les persones al món”.

El Govern de Catalunya invertirà gairebé 900.000€ per fer arribar la fibra òptica a la comarca del Maresme. D’aquests, 760.000€ es destinaran a interconnectar la xarxa de fibra òptica de la Generalitat amb la infraestructura desenvolupada pel Consell Comarcal del Maresme. Concretament,19 municipis es beneficiaran de l’acord subscrit entre el Govern i el Consell Comarcal. D’altra banda, el Govern destinarà 76.000€ a desplegar la fibra en dos municipis més de la comarca, gràcies a l’acord signat també amb la Diputació de Barcelona el passat mes de juliol per fer passar la fibra per les carreteres que són de la seva competència.

 L’acord amb el Consell Comarcal també preveu aprofitar els projectes que desenvoluparà a les vies blaves per fer arribar canalitzacions als municipis de Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Per tant, amb el desenvolupament del que estableix el conveni, l’acord amb la Diputació de Barcelona, i obres que desenvoluparà directament la Generalitat per portar la fibra òptica als darrers 7 municipis, tot el Maresme posarà punts de connexió de fibra òptica a disposició de les operadores en el futur.

 El titular de Polítiques digitals ha apuntat que actualment “ja tenim al Maresme desplegats 114 quilòmetres de xarxa i amb aquestes noves inversions en desplegarem 111 més”. “Per tant, arribant a un total de 225 quilòmetres aproximadament de desplegament de xarxa de fibra òptica de la Generalitat”, ha conclòs.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, ha subratllat que “és una molt bona notícia per la comarca perquè genera igualtat d’oportunitats per a tots als municipis”. “Gràcies a la col·laboració entre les diferents administracions”, ha afegit, “es donarà un important impuls en el treball administratiu i en el desenvolupament econòmic de la comarca”.

 Suma d’esforços entre administracions per connectar la comarca

 La Generalitat de Catalunya disposa de xarxa operativa al llarg de la C-60 entre Mataró i Argentona, i està promovent el nou desplegament fent ús de les canalitzacions ja existents al llarg de la C-32. Així, la Generalitat es farà càrrec de desplegar la xarxa de fibra òptica des de la C-32 a 7 municipis: Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Caldes d’Estrac i Tiana.

Per la seva banda, el Consell Comarcal disposa d’un conjunt de trams de canalitzacions amb cable de fibra òptica estès entre 19 municipis de la comarca que, a banda de Mataró i Argentona, fins ara no ha estat operatiu i que la Generalitat connectarà: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar..

A més, a aquest conveni es suma l’acord signat el passat mes de juliol amb la Diputació de Barcelona per fer arribar la fibra a 55 municipis de la demarcació, dels quals dos corresponen a la comarca del Maresme (Dosrius i Òrrius).

 

Canalització seguint els vorals de les carreteres

 El desplegament de la fibra òptica requereix d’obra civil a carreteres de diferent titularitat, perquè cal fer canalitzacions als vorals per tal de fer-hi passar el cable. Per aquest motiu, és necessària la col·laboració interinstitucional, donat que cal garantir l’autorització i execució de l’obra per part de totes les administracions implicades.

L’acord entre la Generalitat i el Consell Comarcal del Maresme permetrà interconnectar la infraestructura comarcal amb la xarxa troncal desenvolupada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) per disposar de continuïtat entre el conjunt de trams, configurar una única xarxa i facilitar el desplegament de serveis públics autoprestació per part del Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya, així com facilitar l’accés per al desplegament dels seus serveis als operadors de telecomunicacions.

La Generalitat, a través del CTTI, es farà càrrec de la titularitat, del manteniment i de l’explotació de la xarxa resultant a la comarca.

El desplegament d’una xarxa neutra de fibra òptica està inclòs dins del Pacte Nacional per a la Societat Digital, un gran acord institucional i de país subscrit entre la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i el món local (ACM, FCM i Localret). D’aquesta manera, el Pacte Nacional per a la Societat Digital esdevé un instrument cabdal per accelerar el procés de digitalització de Catalunya.

 

Augmenta la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de 2007

Un treballador va perdre la vida el mes de març

 


Les dades de sinistralitat laboral, recollides per l’Observatori de Desenvoluoament Local del Consell Comarcal del Maresme durant el primer trimestre de 2007, són força preocupants. En tres mesos 1714 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa després d’haver patit un accident laboral. En un d’aquests sinistres una persona va perdre la vida.


La xifra d’accidents laborals comptabilitzada al Maresme durant el primer trimestre de 2007 és la més elevada dels últims tres anys. Una possible explicació d’aquesta dada és que ha estat el trimestre en el qual s’han registrat més afiliats a la seguretat social des de l’any 2002 (en concret, a 31 de març la xifra era de 96.353) la qual cosa fa que augmenti el nombre de treballadors potencials a tenir un accident de treball. L’increment de la sinistralitat laboral s’ha produit entre el col·lectiu d’homes i s’ha reduït en el de dones. Durant els tres primers mesos de 2007, els homes han tingut 1.391 accidents laboral (el 81,2% del total) i les dones el 18,8% restant. Comparant aquestes xifres amb les de fa un any, es detecta un augment dels accidents de l’1,2% en el col·lectiu d’homes i una davallada de l’1,8% entre les dones. La dada més positiva del trimestre ha estat que en el 98,8% dels casos les lesions dels accidentats han estat de pronòstic lleu. Tot i això, cal lamentar la mort d’un treballador de la construcció durant el mes de març. En el decurs de l’any 2006, van perdre la vida en accident de treball a la comarca del Maresme 3 persones. Com ja és habitual el sector serveis és el que ha registrat un percentatge més elevat de sinistres (41,3%), seguit de la construcció (32,6%), la indústria (24,4%) i l’agricultura (1,6%). Pel que fa a la tipologia de contracte de les persones que van patir un sinistre laboral, en un 58% dels accidents eren persones amb contracte laboral fix i en el 42% restant de casos el contracte era eventual. Per accedir a totes les dades,
Cliqueu aquí

8.800 maresmencs van perdre la feina durant el 2008

La comarca del Maresme ha tancat l’any 2008 amb un registre de 26.651 aturats, 8.802 persones sense feina més que l’any anterior. Les dades facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, indiquen que la construcció ha estat el sector més castigat.


L’augment de la desocupació es reflecteix en tots els grans sectors econòmics, però el que té un creixement relatiu més important és el de la construcció on la xifra de persones aturades ha crescut un 113,57%. Concretament, el desembre de 2007 hi havia registrats 1.842 aturats. Un any després, el desembre de 2008, la xifra havia crescut fins als 3.934.

En valors absoluts, però, l’atur ha crescut més en el sector serveis. L’any 2007 registrava 9.911 persones aturades, l’any 2008 es va tancar amb 14.279 desocupats en aquest sector.

Pel que fa a la indústria, van ser 1.928 maresmencs els que van perdre la feina durant el 2008, passant el total registrat de 5.256 persones aturades el 2007 a 7.184 el 2008.

A l’agricultura també va haver-hi un substancial increment de pèrdues de lloc de treball. L’any 2007 hi havia resgistrats 282 aturats, xifra que va crèixer fins els 478 el desembre de 2008.

Perfil de les persones aturades
Del total de persones registrades com a desocupades, el 50,9% són homes i és precisament el col·lectiu masculí el que ha experimentat un augment més significatiu. La xifra d’homes aturats el 2007 era de 7.653. Al tancament de 2008, l’atur masculí al Maresme havía pujat fins als 13.576.
En el cas de les dones, les maresmenques sense feina a finals de 2008 era de 13.075 (10.196 el 2007).

Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu que aplega més persones aturades és el de la franja de 30 a 44 anys (10.457 persones), seguit del grup de 45 o més (10.415). Entre 25 i 29 anys hi havia registrats 3.154 aturats; entre 20 i 24 anys, 2.064 i entre 16 i 19 anys, 561.

 

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme vol seguir les passes de Grasse, la capital internacional del perfum

 

El Maresme vol seguir les passes de Grasse i convertir-se també en un referent del món de la perfumeria. Té tots els ingredients: bons perfumistes i tradició floral. Amb aquest objectiu, del 18 al 27 de maig se celebrarà a Teià la segona edició del Maridatge dels Sentits, un esdeveniment únic que recull les essències diferenciadores del Maresme: flors, gastronomia i olors. Una cita molt sensitiva que, a més, aspira a la internacionalització a partir de la creació, aquest any, del I Concurs Internacional de Perfumeria Mouillette d’Argent. Tant el Consorci de Turisme com el Consell Comarcal dónen suport a aquesta iniciativa que tal i com assegura el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa “contribueix a la promoció del Maresme i activa la seva economia”.

La segona edició del Maridatge dels Sentits inclourà maridatges i degustacions, exposicions, xerrades i taules rodones i altres actes vinculats a les  flors i plantes, vins DO Alella, perfums, art i  gastronomia. A més, recuperarà un dels olors més tradicionals del Maresme i ja gairebé oblidat: el del taronger.

Els actes es van presentar ahir al Consell Comarcal.  Hi van estat presents els presidents del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del Consorci Costa de Barcelona-Maresme, Joaquim Arnó, així com l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, i el director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona, Josep Pena. Tots ells van comprometre el suport de les institucions que representen al festival en futures edicions, tot destacant la seva singularitat a l’hora de “fer comarca” i promocionar el Maresme des del punt de vista econòmic, cultural i turístic.

En concret, el presidents del Consell i del Consorci va lloar l’aposta de Teià “perquè és un esdeveniment singular, diferent i que ens permet visualitzar el Maresme d’una manera diferent” va destacar Martínez, i “perquè ens ajuda a projectar la comarca a partir de l’especificitat”, va afirmar Arnó.

El responsable territorial d’Agricultura va recordar la seva visita a la primera edició del Maridatge dels Sentits, l’any passat. “És molt més que una fira; és un esdeveniment eclèctic basat en l’experiència sensorial: un projecte que val molt la pena i que sempre ens tindrà al seu costat”, va afirmar JosepPena.

L’alcalde de Teià es va mostrar agraït pel suport de tots els nivells de l’administració del país –incloent-hi la Diputació– i va posar l’accent en la voluntat de donar a conèixer l’esdeveniment a escala mundial a través d’un sector específic com el de la perfumeria i la convocatòria del Concurs Internacional Mouillette d’Argent, que compta amb el suport del Beauty Cluster Barcelona i d’Ainea Perfums.

Tast d’olors
Irene Gisbert és la responsable d’Ainea Perfums, una empresa de cosmètica natural amb seu a Teià. Ella va ser l’encarregada de fer un tast d’olors als alcaldes i consellers comarcals presents a l’acte, aplegant en una mateixa activitat dues de les essències del Maresme: les flors i les olors del taronger.

Almenys des del segle XVIII i fins a les glaçades de 1956, el taronger va ser un dels conreus tradicionals del Maresme. Enguany, el Maridatge dels Sentits s’ha proposat recuperar la seva memòria a través de l’esmentat Concurs Internacional de Perfumeria, ja que és l’únic espècimen del regne vegetal que permet obtenir tres essències: una a partir de la flor (la tarongina), una altra per mitjà del fruit (la taronja) i una tercera a través de la fulla (el petitgrain).

Al final de l’acte, tots els representants institucionals van brindar per l’èxit del Maridatge amb un licor de tarongello artesanal destil·lat per la sommelier Núria Cruelles.

 

L’atur disminueix lleugerament en 16 municipis del Maresme durant el mes de maig

Al conjunt de la comarca hi ha 226 aturats menys que el mes d’abril

  


Les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme apunten un lleuger descens de l’atur al Maresme durant el mes de maig. En concret, es van regsitrar 226 persones aturades menys, principalment d’homes de menys de 45 anys que han trobat feina en el sector serveis.


El comportament de l’atur a la comarca del Maresme durant el mes de maig va ser molt similar al registrat en el conjunt de Catalunya on també s’ha detectat un lleuger descens en la xifra de persones aturades; en canvi, a la província de Barcelona la mitjana indica que el nombre de persones sense feina continua creixent. En el cas del Maresme, la reducció de l’atur es dóna només entre el col·lectiu d’homes perquè durant el mes de maig es van registrar 7 dones més aturades que a l’abril. Les xifres totals de persones aturades registrada a la nostra comarca a 31 de maig era de 31.212: 15.840 homes i 15.372 dones. La taxa d’atur al Maresme se situa en el 13,80%. Pineda de Mar (18,05%), Tordera (17,75%) i Mataró (17,28%) continuen sent els municipis amb més atur. A l’altre extrem es troben Alella amb una taxa del 7,44% i Cabrils (7,66%). Podeu accedir a les dades del conjunt de municipis del Maresme i a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Clic aquí per a pdf

El Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Mataró treballaran conjuntament per impulsar projectes de desenvolupament de la comarca

 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i l’alcalde de Mataró, Joan Mora, han mantingut avui una reunió amb la voluntat de sumar esforços i col•laborar en temes d’interès comú de la comarca.

Mora ha manifestat que “els consells comarcals i els ajuntaments han de treballar conjuntament per millorar l’eficiència dels serveis de cara als ciutadans” ha afegit que “en moments com aquests hem de demostrar que les administracions som capaços de posar-nos d’acord per estalviar diners al ciutadà i donar-li els millors serveis”.

Miquel Àngel Martínez ha posat de relleu “la voluntat de l’Ajuntament de Mataró d’acompanyar el Consell Comarcal. Sumem esforços, caminem en la mateixa direcció i aquesta no és una altra que enfortir el Maresme”. Martínez ha afegit que “Mataró ha de ser la capital generosa que necessita la comarca

Pel que fa als temes tractats durant la reunió, s’han posat sobre la taula l’antic edifici del Club Nàutic, el projecte Mataró Maresme Marítim, el turisme, el projecte de la mobilitat de la comarca, la sorra i la regeneració de les platges, la compra agregada, la mancomunació de serveis i la promoció econòmica, entre d’altres. Com a exemple de la mancomunitat de serveis l’alcalde ha anomenat l’oferiment de Mataró a la resta de municipis dels serveis  professionals d’Urbanisme municipals.

El Museu Monjo passa a ser municipal i es signa un conveni entre l´Ajuntament, el Consorci de les Drassanes de Barcelona i Bricbarca per a la restauració del San Ramon

Dijous 13 de febrer s’han signat dos convenis a Vilassar de Mar entre la Diputació de Barcelona i l´Ajuntament. El primer conveni comporta la cessió per part de la Diputació, a l’ajuntament, de l’obra artística d’Enric Monjo i el traspàs de tota la gestió d’aquest museu a mans municipals. La Diputació també transfereix el personal a l’ajuntament i aportarà al museu, en 10 anualitats, 277.695 euros.


El segon conveni s´ha signat a tres bandes entre l´Ajuntament, el Consorci de les Drassanes de Barcelona i l´entitat Bricbarca. El conveni va destinat a potenciar la difusió i divulgació del patrimoni i cultura marítima i això inclou la restauració del vaixell Sant Ramon, llaüt construït el 1904 i que està restaurant Bricbarca amb el suport de l´Ajuntament, amb l´objectiu de convertir-lo en instrument de difusió de la cultura marinera i recuperar la navegació a vela llatina. Específicament, el Consorci destina per a la restauració del vaixell, 100.000 euros durant el 2003, a més de suport i assessorament tècnic. El conveni també promou la col·laboració entre el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marina i l´associació Bricbarca.

L´acte de signatura d´aquests dos convenis ha estat presidit per l´alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera i el president de la Diputació i també del Consorci de les Drassanes de Barcelona, Manuel Royes.

A continuació, el president de la Diputació acompanyat per l´alcalde ha visitat les obres de condicionament i millora del Museu Monjo que actualment està tancat per motiu de les obres però que tornarà a obrir les seves portes el proper 1 de març amb una exposició de pintura.

El Síndic de Greuges de Catalunya també avala la millora de la zona de Can Doro d’Argentona

L´Ajuntament d´Argentona i l´empresa municipal Argentona Projectes han tingut i tenen una actuació clara, transparent, legítima i legalment impecable, tant des del punt de vista urbanístic, de protecció del patrimoni històric i cultural i de gestió de l´actuació prevista a la zona de Can Doro.


Ara, això ha estat avalat per la Sindicatura de Greuges de Catalunya qui ha desestimat una queixa presentada per la Plataforma en defensa del Centre Històric d´Argentona. La Sindicatura, un cop analitzada la informació que va demanar a l´ajuntament diu textualment que “donem per finalitzades les nostres actuacions i procedim a l´arxiu de l´expedient”.

Lògicament, hem d´expressar la nostra satisfacció per aquesta resolució de la Sindicatura de Comptes que, com les altres administracions que han intervingut en el procès, també avala la posició de l´ajuntament.


Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació

Signatura del document: Propostes per a la mobilitat del Maresme


El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal i el President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo signaran el dimarts 13 d’abril el document: “Propostes per a la Mobilitat del Maresme”. El document, aprovat pel Consell Comarcal el passat 16 de març, estableix les actuacions de millora, a curt i mig termini, de les infraestructures de mobilitat i del transport públic al Maresme i la nova política de peatges que s’implantarà aquest any a la comarca.


L’acte de signatura del document, al qual s’ha convidat a tots els alcaldes del Maresme, es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró. Entrada per Avinguda Maresme, cantonada amb Avinguda Jaume Recoder).

Data: 2010-04-13

Lloc: Consell Comarcal del Maresme