Esmorzars alcaldes.eu – El Maresme: visions des d’una comarca estratègica from Presston Comunicacio Int on Vimeo.

 

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i l’alcaldessa de Sant Pol de Mar i consellera comarcal Montserrat Garrido han visitat l’Arxiu Comarcal del Maresme, on el seu director, Alexis Serrano, els ha explicat el funcionament i els ha mostrat part de la història maresmenca que s’hi conserva.

L´Arxiu Comarcal del Maresme comparteix les instal·lacions de Can Palauet amb l´Arxiu Municipal de Mataró. La seva principal missió és vetllar per la conservació del patrimoni documental de la comarca. Conserva documentació des del s. XII  fins al segle XXI de diferents ens públics (notarial, judicial, de l´administració local, de l´administració autonòmica…) i de privats (familiars, d´empreses, associacions, entitats i corporacions i personals). Entre la documentació custodiada destaca l´Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1909), l´Arxiu Històric Municipal de Mataró (1454/1985) i el fons de la Comptadoria d´Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862). L´Arxiu Comarcal vetlla per la conservació i la seguretat dels fons que rep i en garanteix l´accés i la consulta. Tanmateix l´ACM és una eina al servei dels Ajuntaments i ens locals als quals assessora en matèria de gestió documentals (documentació analògica i electrònica), accés a la informació i transparència administrativa L’Arxiu Comarcal del Maresme, a 31 de desembre de 2014, custodiava més de 3.161.96 metres lineals de documentació.

 

Organitzat conjuntament per elpuntavui.cat i alcaldes.eu, s’ha celebrat un esmorzar col·loqui sobre “El Maresme, visions d’una comarca estratègica”. A la taula presidencial, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez i Camarasa; l’alcalde de Mataró, David Bote;  l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch; l’alcalde de Pineda de Mar i president de la FMC, Xavier Amor; i l’ex-alcalde de Mataró i ex-ministre d’Indústria Joan Majó. Entre el públic, una nodrida representació d’alcaldes i alcaldesses de la comarca, d’entitats i associacions maresmenques. Més de dues hores de reflexió i de posada en comú de propostes per crear dinàmiques de treball que contribueixin a enfortir el territori.

 
La gran “idea-força” que va planar al llarg de la tertúlia va ser la de la necessitat d’abandonar les visions exclusivament locals, que sovint són molt reduccionistes, i establir dinàmiques de treball col·laboratiu que permetin establir estratègies comuns i actuacions coordinades entre les diferents administracions del Maresme. En paraules de l’alcalde de Mataró “canviar de xip”; “atuar-se a pensar i plantejant reptes conjunts de territori”, va dir Miquel Buch; “trobar estratègies comuns” va corroborar Xavier Amor. “Acabar amb el tòpic de què El Maresme no existeix”, va reblar Miquel Àngel Martínez.

El president del Consell Comarcal va insistir en la necessitat de creure’ns el territori. Som la quarta comarca de Catalunya en pes demogràfic i anem guanyant població perquè estem identificats com una comarca amb “qualitat de vida”, un territori amb una ubicació estratègica privilegiada, entre la gran Barcelona i Girona, amb un clima excel·lent que atrau anualment milions de visitants (l’any passat el nostre parc hoteler va registrar gairebé 1.350.000 pernoctacions). Ara bé, també som un territori fortament castigat per la situació econòmica general i una prova d’això és la nostra taxa d’atur que es troba per sobre de les mitjanes provincials i catalana.

 

Davant d’això, va dir Miquel Àngel Martínez i Camarasa, cal una reflexió conjunta perquè, contràriament al que es pot pensar, la diversitat de la nostra comarca pot ser un gran actiu a potenciar i ara tenim a sobre de la taula una eina que ens permet treballar plegats i compartir projectes que beneficiaran al conjunt de maresmencs i maresmenques. Es tracta del recentment aprovat Pla Estratègic de Promoció Econòmica que fa una acurada anàlisi de la situació actual del territori, valora les seves debilitats i les seves fortalesses i proposa tot un seguit d’estratègies i línies d’actuació que impliquen tant les polítiques municipals com els actors econòmics. 

L’economia va estar ben present al llarg de tot l’acte, però també les polítiques socials i tot allò que contribueix a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

 

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, ha presentat avui a la Generalitat, al Consell Comarcal i als ajuntaments el Pla que ha desenvolupat per intentar frenar la constant pèrdua de sorra de les platges maresmenques. En representació del CCM hi ha assistit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa.

Aquesta ha estat una primera reunió, en el decurs de la qual s’ha fet una diagnosi de la situació actual i un Pla d’actuacions que s’executaria en 15 anys i comportaria una inversió de 50 milions d’euros. Els treballs passarien per aportacions de sorra recolzades amb la construcció d’espigons per assegurar el seu manteniment. Aquestes actuacions són més costoses a curt termini, però més sostenibles en el temps.

El Ministeri considera que cada any s’hi haurien d’invertir 4,2 milions d’euros amb el compromís que el Govern de l’Estat en destinaria entre 1,5 i 2 milions durant els 15 anys de desplegament del Pla de recuperació i manteniment de les platges maresmenques.

 
El projecte divideix el litoral maresmenc en 3 zones. La primera estaria compresa entre el delta de la Tordera i el port d’Arenys. La segona enllaçaria el port d’Arenys i el de Mataró i la tercera aniria des del port de la capital maresmenca fins al Besòs.

Les actuacions s’anirien desenvolupant a les zones amb una prioritat més alta atenent criteris socials, mediambientals, econòmics i de seguretat.

El president del Consell Comarcal ha fet una valoració molt positiva de la reunió i ha explicat que aquest és un bon punt de partida per solucionar l’històric problema de degradació del litoral maresmenc.