Davant el canvi d´hàbits de consum de la societat i la forta competència que existeix a la ciutat, s´ha plantejat donar un nou tomb a la concepció del mercat de la plaça de Cuba.

El mercat va néixer l´any 1936, amb unes condicions de vida molt diferents a les que es viuen avui dia. Per una banda quasi no hi havia cotxes, la dona no formava part del mercat laboral i a penes hi havia frigorífcs per tant es feia necessària la compra diària per tenir el producte fresc.


Avui per avui tots aquests paràmetres han canviat radicalment: el cotxe forma part de la vida quotidiana, la dona s´ha incorporat al mercat laboral, hi ha menys temps per cuinar i a tots els domicilis hi ha nevera i congelador. Per altra banda, les mesures higienicosanitàries no són les mateixes. A més també s´han instal.lat noves superfícies que ofereixen els mateixos productes amb més serveis, com poden ser els supermercats o els hipermercats.

Així, l´avantprojecte de remodelació del mercat de la plaça de Cuba preveu conservar l´edifici, que està catalogat, i millorar-ne l´estructura per adaptar-lo als nous hàbits de consum amb nous aparcaments, millors accessos i una redistribució dels espais a més d´integrar la confortabilitat per al client en forma d´ascensors, rampes, climatització i afergir-hi nous elements com poden ser una oferta de restauració.

També es preveu, que juntament amb l´adequació de l´edifici, hi hagi una estratègia comercial per afavorir el consumidor amb nous serveis i mètodes que estimulin la demanda.

Quant a la gestió, es vol que els comerciants s´impliquin en la gestió econòmica del centre, que sigui una societat de capital mixt.

Està previst que la remodelació del mercat de la plaça de Cuba tingui un cost aproximat d´1.467.332 euros.

L’Ajuntament de Mataró i els sindicats CCOO i UGT han signat un conveni en el qual es comprometen a vetllar especialment i conjuntament pel compliment de la normativa sobre riscos laborals i salut en el treball en les empreses contractades per l´administració local.


L´acord s´emmarca en les accions del Pacte Local per a l´Ocupació i l´han rubricat, a les 12 del migdia, l´alcalde, Manuel Mas, i els representats de CCOO, Miguel Peláez García, i d´UGT Manuel Gallardo Mendez. L´acte ha tingut lloc a Can Palauet (carrer d´en Palau, 32).

El conveni estableix que els representants dels sindicats prestaran assistència i assessorament als treballadors d´aquestes empreses en matèria laboral i molt especialment en la prevenció de riscos laborals. A la vegada, l´Ajuntament es compromet a establir els mecanismes necessaris per tal que el personal que executi les obres contractades disposi de qualificació adient, treballi en les condicions de seguretat i salut exigides per la normativa vigent i s´eviti la subcontractació en cadena.

Els representants sindicals podran visitar les obres adjudicades per l´administració local i comprovar el grau de compliment de la normativa laboral, especialment en la prevenció dels riscos en el treball. Per la seva part, l´Ajuntament farà inspeccions i seguiment mitjançant el servei de prevenció propi, de manera que es complementa així la tasca de seguiment i control que es realitza des dels propis serveis promotors.

L´Ajuntament destinarà 5.000 euros anuals a cadascuna de les dues centrals sindicals que signen el conveni per fer front a les despeses derivades de les tasques que desenvoluparan els representants de les organitzacions de treballadors.

Els signants de l´acord han establert un període transitori de sis mesos per definir els procediments de treball que se seguiran entre els representants dels sindicats i els tècnics municipals responsables de l´obra o servei i també per reforçar la formació dels tècnic municipals que tenen responsabilitats en l´obra o servei. Per altra banda, per tal de fer el seguiment dels acords del conveni, que té una vigència d´un any prorrogable de mutu acord, es crea una comissió de seguiment formada per representants dels sindicats i de l´Ajuntament que es reuniran periòdicament, i un cop l´any es farà un informe que es presentarà en el marc del Pacte Local per a l´Ocupació.

Preferència per a les empreses amb baixa sinistralitat laboral

Paral·lelament a la signatura del conveni, l´Ajuntament va aprovar en el ple del mes de març la modificació del Plec de clàusules economicoadministratives particulars per a la contractació d´obres, amb l´objectiu de fer prevaler en les adjudicacions aquelles empreses que adoptin bones pràctiques en matèria de prevenció de riscos laborals. Així, tindran preferència als concursos d´adjudicació d´obres les empreses que acreditin un índex de sinistralitat inferior al de la mitjana del sector i/o sistemes de control i avaluació dels procediments de treball en l´àmbit de la prevenció

Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.

Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament, del 8 de setembre al 19 d’octubre de 2003. L’accés és gratuït.

El primer àmbit de l’exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.

El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.

El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.

El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.

El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.

El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.

Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:


* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)

* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)

* Terra Amata (Niça)

* Puig de’n Roca (Girona)

* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)

* Can Rubau (Girona)

* Campdorà (Girona)

* Abric Romaní (Capellades, Anoia)

* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)


Activitats paral·leles

Evolució humana i ocupació del territori a Catalunya (17 de setembre)
Conferència a càrrec de Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip d’Atapuerca i comissari de l’exposició Humans. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).

Hominització i humanització (14 d’octubre)
Conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’equip d’Atapuerca. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).

De la pedra al metall: la Prehistòria del Maresme (23 i 30 de setembre i 7 d’octubre)
Conferència-xerrades organitzades pel Patronat Municipal de Cultura (Museu de Mataró). Lloc: sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament)