Inici La Comarca Pàgina 10

La Comarca

Més popular

Posicionament del CCM respecte a les diferents propostes d’Ordenació Territorial i Mobilitat que s’estan estudiant

 


L’anterior mandat, el Consell Comarcal del Maresme va impulsar el debat sobre la mobilitat, el creixement demogràfic i l’ordenació territorial de la comarca. A petició del Consell d’Alcaldes, es van crear dues comissions: una formada per tècnics i una altra integrada per polítics que van mantenir diferents reunions per intentar aconseguir propostes consensuades que marquessin les línies estratègiques a seguir, des de les diferents administracions implicades, per aconseguir un creixement ordenat de la comarca i unes infrastructures viàries capaces d’absorbir les necessitats de mobilitat de la població.


La Comissió Tècnica, integrada per tècnics nomenats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, pel Consell Comarcal del Maresme i per cadascuna de les forces polítiques amb representació al CCM (CiU, PSC, ERC, PP i ICV), va elaborar un estudi que es va lliurar al CCM poc abans de les eleccions municipals (maig 2003). Paral.lelament, el mes de juliol, també van concloure l’estudi sobre les infrastructures de transport al Maresme que havia encarregat el Consell Comarcal del Maresme a Barcelona Regional. L’estudi, que arriba a unes conclusions diferents de l’anterior, també analitza la xarxa viària i el transport públic a la comarca del Maresme Les eleccions municipals i el retard amb què es va constituir el Consell Comarcal va obligar a posposar l’anàlisi polític de les conclusions a les quals arriben els dos estudis tècnics. A hores d’ara, els dos treballs s’han lliurat als portaveus dels grups comarcals i pròximament es convocarà una reunió de la Comissió Política per posar en comú els diversos posicionaments i intentar trobar el consens. A hores d’ara i mentre no es reuneixi la Comissió Política, el govern del Consell Comarcal continua assumint la filosofia del document “LA MOBILITAT AL MARESME: ALLAU DE PROPOSTES, POBRES RESULTATS” presentat l’abril de 2002 i aprovat pel Ple
cliqueu aquí
, així com la Moció proposada per la Comissió de Mobilitat (PSC, CiU, PP, ERC i IC-V)del CCM per a la implantació d’un descompte del peatge de la C-32 en el tram Alella-Mataró per als usuaris de la comarca del Maresme,
Cliqueu aquí
.

La brigada d’Arenys de Mar condicionarà l’aparcament de la primera platja

La Brigada de la regidoria d’Obres i Serveis de l’Ajuntament d’Arenys de Mar portarà a terme demà, divendres 16 de gener, una actuació de condicionament a l’aparcament de sorra de la primera platja. Aquest espai, que és molt utilitzat per la proximitat amb la Riera, presenta molts sots i hi ha zones força impracticables que dificulten la circulació per l’interior de l’estacionament. De fet, l’actuació s’executarà en dues fases: demà es condicionarà el sector dret de l’aparcament, des de l’entrada al pàrquing fins a la Riera, i la setmana que ve es treballarà a l’altra meitat del pàrquing.


La brigada ja ha col·locat tanques i cartells per informar els conductors que demà quedarà prohibit estacionar en aquest sector i adverteix que els vehicles que hi hagi a la banda dreta de l’aparcament hauran de ser retirats per la grua per poder efectuar els treballs de condicionament. Aquests dies ja estan arribant camions carregats de sorra: la feina consistirà en abocar-hi la sorra i aplanar-la amb les màquines excavadores.

La possibilitat de poder disposar d´un institut d´ensenyament secundari al municipi de Dosrius va agafant cos

Durant l´any 2003 des de l´Ajuntament es van començar a fer els passos pertinents per sol·licitar aquest equipament d´ensenyament per donar servei als joves d´entre 12 i 18 anys, ja que actualment s´han de desplaçar a l´institut d´Argentona.


Totes aquestes feines per intentar aconseguir l´institut han donat fruit, ja que el passat dimecres 3 de març, en una reunió que va tenir lloc al Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, entre l´alcalde del municipi de Dosrius, Sr. Josep Jo, el regidor d´Ensenyament, Sr. Josep M. Sagristà i el Delegat Territorial, Sr. Jordi Roca, per parlar de diversos temes relacionats amb el món de l´ensenyament, un dels punts tractats va ser la construcció d´un institut en el nostre municipi i, de paraula, el Sr. Jordi Roca es va comprometre a iniciar tots els processos, per tal que aquest equipament sigui una realitat en un període d´uns 4 – 5 anys.

En aquests moments l´Ajuntament de Dosrius ha ofert els terrenys que estan ubicats a la zona esportiva de can Batlle, concretament les pistes de tennis, per tal que si és procedent i el departament d´Ensenyament ho sol·licita, es pugui fer el traspàs de titularitat. A partir d´aquí, caldrà iniciar el procediment d´encàrrec de projecte i entre la part administrativa, la redacció del mateix i les corresponents exposicions públiques, ens en podríem anar cap als voltants de l´any 2006, per preparar el concurs públic per a l´adjudicació de l´obra.

Per tant, comptant molt a l´engròs, si no hi ha cap entrebanc, al 2008 podria entrar en funcionament l´institut d´ensenyament.

Josep Jo i Munné
Alcalde

El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005

La població del Maresme augmenta un 1,2%, segons dades oficials de l’INE

L’1 de gener de 2007, la comarca del Maresme tenia una població de 414.081 habitants, segons les dades oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això representa un increment percentual de l’1,2% respecte a les xifres que va publicar la meteixa font l’any anterior.


La població del Maresme continua creixent, tot i que ho fa a un ritme menor que en anys anteriors. Mentre les dades de l’any passat apuntaven un augment del 2,7%, les darreres publicades per l’INE indiquen un creixement del 1,2% en relació al 2006. Aquest percentatge es tradueix en un increment real de 4.956 persones.

El creixement de la població ha estat diferent en el territori. Els municipis que han experimentat un augment d’habitants més destacat han estat Sant Cebrià de Vallalta (el 7%), Palafolls (el 6,3%), Tordera (el 4,4%), Dosrius (el 4,2%) i Montgat (el 3,7%). En canvi, Premià de Dalt, Premià de Dalt i Alella experimenten un creixement negatiu. Els dos municipis primers perden un 1% de població i Alella un 0,2%.

Un cas que crida l’atenció és Òrrius. Les dades de l’INE li atorguen un creixement del 65,1%. Aquest percentatge però,  no és del tot real. Obeeix a l’actualització recent dels registres de l’ajuntament, fet que havia ocasionat que en anys anteriors se li haguessin comptabilitzat  recomptes de població a la baixa.

  • Per accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme sobre les dades de població a 1 de gener de 2007,  
  • Per consultar l’històric de dades de població del Maresme, Cliqueu aquí

L’atur al Maresme afecta a gairebé 31.500 persones

  


El mes d’abril va tornar a crèixer l’atur a la comarca del Maresme, si bé amb un percentatge inferior al registrat els mesos anteriors. Segons les dades elaborades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’atur registrat el 30 d’abril era de 31.438 persones, situant la taxa d’atur al Maresme en un 13,9%


La taxa d’atur a la comarca del Maresme continua estant unes dècimes per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (13,15%) i un punt percentual per sobre de la mitjana de Catalunya (12,88%). La dada positiva és que hi ha municipis que han vist reduïda la seva taxa d’atur. És el cas d’Argentona, Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana. Durant el passat mes d’abril es van registrar 236 persones aturades més que el mes anterior. L’increment més important es va donar entre el col·lectiu femení amb 169 dones en atur. Sectorialment, el major nombre d’aturats segueix concentrant-se en els serveis, especialment en el comerç a l’engròs i al detall, si bé l’activitat amb major nombre d’aturats es dóna a les industries manufactureres. Els 30 municipis de la comarca del Maresme tenen una taxa d’atur molt desigual. Cabrils (7,36%), Alella (7,40%) i Sant Pol de Mar (7,92) són els municipis que registren una menor taxa d’atur, mentre que a l’atre extrem es troba Pineda de Mar (18,00%), Tordera (17,83%) i Mataró (17,36%).
Per veure en detall les dades d’atur del mes d’abril al conjunt de la comarca i a cada municipi del Maresme, cliqueu sobre la imatge d’aquest document.
 

Clic aquí per a pdf
{pdf}

L’atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu

670 persones s’han sumat el mes d’octubre a la llista de maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Igual que ha passat a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, les xifres d’atur es van incrementar al Maresme durant el mes passat. segons la informació facilitada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa d’atur al Maresme és del 15,40%.


Les darreres dades recollides per l’Observatori indiquen que al conjunt del Maresme hi ha 34.886 persones desocupades després de l’increment de l’atur el mes d’octubre. Aquest augment es reflecteix en tots els grups d’edat, menys en el dels ciutadans d’edats compreses entre els 16 i 19 anys, i als sectors de l’agricultura i els seveis. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una certa remuntada de l’ocupació.

El sector més castigat és el dels serveis i aquelles activitats més directament vinculades al món turístic. En concret, dins l’àmbit de l’hostaleria l’augment percentual de persones aturades respecte al mes de setembre ha estat del 14,05%.

Pel que fa a les dades per municipis, el comportament ha estat desigual, en 18 hi ha hagut un increment de l’atur i en 12 s’ha detectat una lleugera disminució. Entre aquests darrers es troba: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Alella, Cabrils, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana són els municipìs que tenen unes xifres d’atur inferiors al 10%.

Pineda de Mar, amb una taxa d’atur del 19,50% encapçala la comarca en nombre de persones aturades, seguit molt d’aprop de Mataró (19,47%).

Podeu accedir al Report d’atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Roda de premsa de presentació del  suport i assistència que dóna la Diputació de Barcelona als municipis del Maresme

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i el diputat per a la Cooperació Local de la Diputació de Barcelona, Joaquim Ferrer, presentaran en roda de premsa les meses de concertació amb els municipis de Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Sant Vicenç de Montalt,Teià, Vilassar de Dalt, Alella, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Les meses de concertació són l´instrument a través del qual la Diputació de Barcelona contrasta les necessitats expressades i prioritzades pels municipis, en el marc de les actuacions del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, amb els recursos i criteris de la corporació. L´objectiu d´aquestes reunions és obtenir els recursos tècnics, econòmics i materials que necessiten aquests municipis per a prestar els seus serveis o realitzar diferents actuacions. 

La roda de premsa es farà a les 15:45h, abans de començar les meses.

Data: 2013-02-12

Lloc: Sala Vicenç Ferrer del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

El Comissionat del Litoral vol actuació coordinada del territori i suport tècnic especialitzat per abordar el projecte de preservació de la costa del Maresme

 

El Comissionat per a la Preservació del Litoral del Maresme, format per representants de tots els grups comarcals i la Plataforma Preservem el Litoral, va mantenir ahir una reunió per analitzar la pèrdua de platges i les actuacions a emprendre. Dues conclusions: Cal una actuació coordinada i és necessari disposar d’assessorament especialitzat que permeti prendre decissions avalades per informes tècnics. En aquest sentit, el Consell Comarcal, tot i no tenir competències en la façana litoral, ja s’ha ofert per dinamitzar punts de trobada municipal que permetin que, en paraules del president Miquel Àngel Martínez i Camarasa, “el territori enforteixi el seu posicionament amb una única veu”. En aquest sentit, es convocarà una reunió amb tots els ajuntaments de municipis costaners i es posarà sobre la taula la necessitat de contractar una assessoria tècnica especialitzada.

Els acords presos pel Comissionat per a la Preservació i Gestió del Litoral del Maresme són els següents:

  • 1.- Reconèixer que, tot i que els problemes derivats de la deficient gestió del litoral de la comarca en les últimes dècades tenen un origen comú, les solucions que considerem adequades han de basar-se en la premissa de l´existència de duess zones clarament diferenciades:

*Zona nord (entre Arenys i Blanes): per les seves característiques demana solucions dirigides a recuperar una  dinàmica  litoral sostenible que, de forma natural , asseguri  un bon funcionament de les aportacions naturals de sorra al mar, a través, essencialment d ‘un bon funcionament de la Tordera.


*Zona sud (entre Arenys i Montgat): com a conseqüència de les successives actuacions urbanístiques (eliminació de les rieres, construcció de ports, etc), no admet  un pla  d´acció realista encaminat a restaurar una dinàmica litoral satisfactòria i, per tant, les solucions hauran de venir a través d´intervencions d´enginyeria respectuoses amb el medi.


D´altra banda, un enfoc raonable del problema ens convida  a admetre que les principals forces actuants en la zona sud (Ministeri, Generalitat i Ajuntaments), tot i que descoordinadament, aposten, amb matisos,  per desenvolupar el Pla aprovat pel Ministeri de Fomento basat en l´estudi i les propostes de la Universitat Politècnica de Catalunya).

  • 2.- El Consell Comarcal manifesta la seva voluntat de promoure una actuació coordinada entre tots els municipis afectats de la comarca que reculli també les aportacions valuoses de les entitats socials implicades. No obstant això el Consell Comarcal manifesta algunes limitacions que condicionen la seva actuació: competencials, estructurals i econòmiques.

Avaluant la situació i les possibilitats de contribució del Consell Comarcal s’acorda que, seguint el model  del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme, la Presidència del Consell Comarcal proposarà al Consell d´Alcaldes i al Plenari del Consell la contractació amb fons provinents dels municipis amb litoral, d´un Servei Tècnic d´Assessoria (preferiblement d´àmbit universitari) amb les següents finalitats:


a) Revisar críticament els projectes del Ministeri amb repercussió a tota la costa del Maresme i informar al Comissionat.

b) Intentar crear un canal d´interlocució amb els responsables dels projectes.

c) Fer propostes al Comissionat i , si la urgència ho aconsellés, directament als òrgans de govern del Consell Comarcal  relacionades amb les actuacions que es detectin.

d) Fer el seguiment de l´execució dels compromisos legals dels ports de la comarca en relació a la dinàmica litoral.

e) Connectar amb la Taula per a la Defensa de la Tordera per tal d´incorporar el Consell Comarcal en aquest àmbit de treball.

f) Preparar un document marc d´actuacions que abasti tot el litoral de la comarca.

El Consell Comarcal celebra la fi dels peatges al Maresme i se centra ara en la pacificació de la N-II

Avui ja no cal treure’s el moneder per circular per la C-32. Amb l’aixecamant de les barreres de peatge, el Maresme posa fi a una reclamació històrica centrant ara tots els seus esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme que és aconseguir una carretera Nacional II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat” ha dit el president del Consell Comarcal Damià del Clot qui, acompanyat de diferents càrrecs electes, va participar en l’acte organitzat ahir a la nit per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt, el primer que es va implantar a l’estat ara fa 52 anys.

L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del Consell Comarcal, sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que divendres passat va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme parteix de la base que a partir d’avui la N-II viurà una important descongestió, tot i que serà desigual al llarg del seu traçat.

En el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de LLavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.

La previsió és que el 85% del trànsit interurbà en el corredor fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme on fins ara ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.

En aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar.

El compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.

BAIX MARESME:

  • S’incorpora un carril bici continu sobre la plataforma viària existent.
  • Es redueix la secció viària deixant un carril per sentit. Reducció de velocitat de la via.
  • Major integració del transport públic i millora de la seva accessibilitat per vianants.
  • Ampliació de voreres i espais de serveis. Creació d’un recorregut per a vianants continu.
  • Millora en les interseccions i fins a 6 noves possibles rotondes.
  • Millora general de la seguretat viària.
  • En breu es licitarà el Projecte Constructiu que determinarà la posició del conjunt d’elements.

ALT MARESME:

  • Conversió de la N-II en una via de trànsit més local, de connectivitat no comarcal.
  • Actuacions adaptades a les singularitats de cada tram.
  • En els trams on la caiguda de trànsit ho permeti, ajustar la capacitat de la via.
  • Millorar la seguretat viària, l’accessibilitat dels vianants i la integració de les parades d’autobús.
  • Millorar la connectivitat de la N-II amb la vialitat municipal amb fins a 10 noves possibles rotondes.
  • Incorporar una via ciclable al corredor contínua des de Mataró fins a Blanes, en continuïtat amb la del Baix Maresme i
  • amb el passeig marítim. Quan sigui possible s’incorporarà una via ciclista a la N-II i en altres casos la continuïtat de
  • la via ciclista serà a través del passeig marítim o altres vials urbans.
  • Es redactaran Projectes Constructius pels diferents trams a actuar.

DOCUMENTS:

Alliberament del peatge a la C-32. Efectes en la mobilitat i propostes d’actuacions

Pacte per la Mobilitat Sostenible al Maresme

1...91011...66Pàgina 10 de 66
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats