El Ple del 15 de novembre de 2016 ha aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques amb presència comarcal (ERC, CIU, PSC, CUP, ICV, PP i C’s) una moció sobre la mobilitat al Maresme. El text ha estat també consensuat amb la Coordinadora Preservem el Maresme.

El Consell Comarcal ha enviat també la moció a tots els ajuntaments per tal que l’aprovin en els seus respectius Plens.

 

El Maresme geomorfològicament és una zona costanera formada per una serra de tipus hercinià de model germànic, dit així perquè la seva orografia forma pics i valls amb alternança compassada. Majoritàriament les seves muntanyes són recents i de materials plutònics, generalment granit. Les seves planes quaternàries són fetes pel granit meteoritzat que al Maresme és popularment conegut com sauló. Aquest sauló arribat a mar amb les fortes riuades de les seves nombroses rieres i torrents ha creat platges d´agradable tacte arenós. Les serres del Maresme són suaus però prou altes per contenir els vents gèlids del nord a l´hivern fet que sumat amb la brisa marítima ajuda a temperar el clima.

Malgrat la coherència geogràfica i la uniformitat paisatgística, fins la creació del plànol comarcal de Catalunya de la II República no es traçaren els actuals límits del Maresme. Fins aleshores havia estat compartimentat i englobat en diferents unitats geogràfiques, polítiques i administratives. Valgui saber a tall d’exemple que han segmentat aquests territori dos comtats, dos bisbats i dos partits notarials i judicials.

La Riera de Caldes d’Estrac tradicionalment ha servit de línia divisòria dels comtats i bisbats de Barcelona i Girona. Actualment aquest curs hídric s’empra per separar l’Alt Maresme del Baix Maresme però tradicionalment separava la Marina de la Selva de la Marina de Llevant. La petja històrica d’aquesta divisió ha marcat molt el tarannà dels dos territoris que formen el Maresme i ha mantingut viu el debat sobre la dualitat de la comarca i ha posat en entredit sovint la capitalitat de Mataró i el mateix nom de la comarca.

La presència de muntanyes relativament altes i a una curta distància del mar juntament amb la coincidència d’un clima mediterrani de pocs episodis de pluja però de forta intensitat, ha fet que la presència de rieres, rials i torrents siguin uns elements comuns a tots els pobles de la comarca i que totes les seves localitats en algun moment de la seva història hagin patit la violència de les freqüents rierades.

El massís del Montnegre i el Corredor

El massissos del Montnegre i del corredor són un sistema geològic situat a la Serralada Litoral a l’extrem més oriental de la comarca del Maresme fent de frontera i compartint natura amb el Vallès Oriental i la Selva. La riera d’Argentona i la Tordera marquen els seus límits geogràfics extrems mentre que les rieres de Vallgorguina i d’Arenys separen els dos massissos.

El Corredor i el Montnegre són un conjunt de muntanyes força compacte i amb un relleu més aviat suau. Tot i que l’activitat humana n’ha modelat alguns espais, majoritàriament i gràcies a la regressió de la pagesia, els boscs estan tornant a la seva exuberància primigènia. El Montnegre és una mica més abrupte per els estrats de pissarra de la seva geologia que donen una nota de color en un entorn majoritàriament granític. El Corredor per la seva banda és més amable i de formes més arrodonides.

La vegetació varia en funció de les zones solellades o obagues, amb tot, la presència al Corredor i Montnegre d’alzinars, pinedes, suredes, avellanedes, castanyers i brolles afavoreix la presència de pobladors mamífers com la guilla, el senglar, la rata cellarda, la geneta, l’esquirol, la fagina, el toixó, la mostela, el talpó roig, el liró gris, el cabirol i el gat mesquer; aus com l’àliga marcenca, el falcó perdiguer, el gaig o el picot verd, el gorjablanc i la becada; i rèptils com la serp verda, la serp blanca i el llangardaix.

El conjunt Montnegre-Corredor gaudeix de la consideració de parc natural i està protegit a l’abric de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

La serra de Marina o de Sant Mateu

La serralada de Marina o la serralada de la Conreria, que és com sempre se l’ha anomenat, són els noms que rep el tram de la Serralada Litoral catalana comprès entre el Coll de Parpers (entre Argentona i La Roca del Vallès) a llevant i el riu Besòs a ponent. Si el Massís del Montnegre-Corredor tanca la comarca a la part oriental, la serra de Marina ho fa al sector occidental essent el punt de contacte entre el Vallès Oriental i el Barcelonès. D’aquesta alineació muntanyosa són molt característics tot un seguit de “monts illa” com el Montcabrer a Cabrils, Burriac a Cabrera de Mar o el turó de Céllecs entre Órrius i Vilanova del Vallès.

Són molt típiques també les “boles”, grans blocs granítics arrodonits per l’erosió ben presents a indrets com el Turó d’en Pons a Premià de Dalt. Un altre element ben destacable d’aquesta serra són els “tafonis”, cavitats que apareixen al granit gràcies a la força erosiva de l’aigua com la del Forat de les Bones Dones també dita cova de les Encantades de Cabrils.

Com en el cas del Massís del Montnegre-Corredor, la vegetació varia en funció de si ens trobem a la part solana o la part obaga. A la zona marítima abunden els boscs de pi pinyer, la garriga, la brolla, el bruc i els alocs, mentre que a les vessants vallesanes a causa de la humitat predominen les alzines i els roures tot i que tampoc hi manca la brolla, el bruc el romaní la gatosa. A les zones de torrent abunden els canyars, les bardisses i el grèvol.

Entre els mamífers de la serra, el rei n’és el porc senglar també abunda la guilla, l’esquirol, la geneta, la fagina, la rata cellarda, la mostela, el talpó roig, l’eriçó, el toixó i el liró gris. Als boscos es poden trobar serps verdes i blanques i llangardaixos. El seu cel és dominat per l’àliga marcenca, el xoriguer, l’òliba, el gaig o el picot verd, el gorjablanc, amés,essent els turons de la serra lloc de pas de moltes espècies d’aus migratòries, és freqüent veure-hi molts ocells com els tords que malgrat no ésser propis de la zona no són estranys als veïns d’aquestes terres.  

La Serralada de Marina s’ha vist afectada per diverses urbanitzacions que han malmès l’ecosistema així com també algunes pedreres que han deteriorat força l’entorn. Per tal de protegir-la, la Diputació ha creat el Parc de la Serralada litoral i el Parc de la Serralada de Marina que vetllen per la seva protecció.

La forma que actualment té el Maresme la deu a la divisió comarcal que fruit de la de la Ponència de la divisió territorial que la Generalitat va promoure l’any 1931 i que dividí el territori del Principat de Catalunya en 9 regions. El Maresme, juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i els dos Vallesos formava part de la regió primera. El Maresme des d’aleshores comprèn els 30 municipis que compresos entre la Tordera i el terme municipal de Badalona i pràcticament forma dues files de municipis d’extensions molt diferents des de Tordera que té el terme més gran a Caldes d’Estrac que té el més reduït.

Tot i que la dictadura va abolir el mapa comarcal de Catalunya el nom del Maresme es mantingué vigent com a referent per la denominació de l’àrea agrícola en el mapa de l’autarquia agrària franquista gràcies precisament a la força del cultiu de la patata. Aquest fet va justificar que a la dècada dels anys 80 la Generalitat restaurada recuperés la denominació i la conformació republicana de la comarca que tot i que va ser fortament contestada per alguns sectors a l’alt Maresme s’acabà imposant i cristal·litzant com a territori a l’entorn de la capital que és Mataró i que té en el Consell Comarcal el seu nervi central vertebrador i coordinador de tot el territori.

 

	Breu història del Maresme per Alexis Serrano, director de l‘Arxiu Comarcal del Maresme
	Geografia física i política per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme
	La pagesia al Maresme per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme

 

El Maresme per la seva situació geogràfica i, la seva conformació geomorfològica i edafologica ha estat històricament un territori essencialment d´agricultura de secà. Els sòls sorrencs, el règim climàtic típicament mediterrani la nul·la irrigació que permeten les seves rieres va impossibilitat des del Neolític i fins l´època contemporània l´expansió dels cultius que anessin més enllà de la triada mediterrània, el cultiu de la vinya, els cereals i l´olivera. Amb tot, durant l´època moderna, sobretot entre els segles XVII i XVIII la producció d´alguns fruiters i la introducció d´algunes lleguminoses i productes procedents d´Amèrica anaren diversificant els cultius i de retruc la gastronomia dels maresmencs.

El Maresme per la seva situació geogràfica i, la seva conformació geomorfològica i edafologica ha estat històricament un territori essencialment d´agricultura de secà. Els sòls sorrencs, el règim climàtic típicament mediterrani la nul·la irrigació que permeten les seves rieres va impossibilitat des del Neolític i fins l´època contemporània l´expansió dels cultius que anessin més enllà de la triada mediterrània, el cultiu de la vinya, els cereals i l´olivera. Amb tot, durant l´època moderna, sobretot entre els segles XVII i XVIII la producció d´alguns fruiters i la introducció d´algunes lleguminoses i productes procedents d´Amèrica anaren diversificant els cultius i de retruc la gastronomia dels maresmencs.

 
Fins la darreria del segle XVIII els camps maresmencs eren eminentment de secà i estaven dominats per la presència de la vinya que estenia els seus ceps per mitja de feixes per planes i turons. Algunes oliveres, fruiters esparsos, algunes plantacions de cànem i gran presència de zones ermes completaven el panorama. Fins llavors, els horts es limitaven a les zones immediates de les cases, i eren regats per l´aigua de petits pous o de sínies de tracció de sang. La segona meitat del segle XIX el cultiu de la taronja va créixer amb força i s´expandí per la comarca fent néixer un comerç que fins aleshores era ocupat per els productes vitivinícoles i puntualment dels derivats com l´aiguardent. Les gelades de finals de la dinovena centúria posaren fi a aquella prospera producció fruitera. Tanmateix, la fil·loxera delmà la producció vinícola deixant la pagesia maresmenca en una difícil situació.

Aquells funestos episodis obriren però pas a una nova fase que de la mà de l´electrificació del camp i la mecanització de l´extracció de l´aigua dels aqüífers per mitjà de vògits va fer extreure arreu l´arribada d´aigua subterrània que s´estenia per mitjà d´una complexa xarxa de galeries, mines, basses i mànegues.

 
Aquesta nova situació va permetre estendre el cultiu de la patata de cap a cap de la comarca i va reportar grans guanys a la pagesia que s´organitzà en sindicats locals que ja a la dècada dels anys 20 del segle XX es coordinaren per mitjà de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral que tenien en la publicació mensual “El litoral agrícola”  el seu principal mitjà de comunicació. La puixança del conreu de la patata i la perícia de la pagesia maresmenca permeteren la creació de la denominació d´origen de les Mataró Potatoes. L´èxit d´aquesta activitat que ocupava bona part de la població de la comarca fins els anys 50 del segle XX es deu al fet que la venda i la distribució era feta d´una forma molt coordinada per part dels sindicats. Cal tenir present que la patata del maresme era la primera que arribava als mercats europeus (França, Anglaterra i Alemany) fet que permetia als pagesos maresmencs obtenir molts beneficis de les seves collites. 

 
Les polítiques autàrquiques de la dictadura del General Franco afectaren inicialment la producció de la patata però aviat els volums de producció de la patata tornaren als nivells d´abans de la Guerra Civil. Als anys 50 la producció de la patata inicià un cert retrocés davant de la producció de flor tallada primer i planta després al baix Maresme i l´expansió de les madúixes, cireres i pèsols a l´alt Maresme. Eren els anys del cant del cigne de la producció de la patata que deixaven pas a una nova diversificació. El pas del monocultiu de la patata al present mosaic de productes variats s´anà efectuant en paral·lel a la recuperació de la producció de la vinya al baix Maresme arribant a obtenir la distinció de Denominació d´Origen d´Alella per els seus vins i a la creació d´algunes notables marques de cava així com també de begudes com el vermut.

El resultat final és una comarca, rica en productes hortícoles en particular i agrícoles en general, amb una pagesia especialitzada, eficaç energèticament, responsable amb el medi ambient i compromesa socialment que ha sabut encarar els reptes del futur amb astúcia i professionalitat.

Alexis Serrano

Director de l´Arxiu Comarcal del Maresme