El Consell Comarcal encara el 2021 amb el pressupost més elevat de la seva història

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme per a l’any vinent serà el més gran de la seva història. Estarà dotat de 52.842.000 euros amb un increment del 25% respecte al d’aquest any. Les xifres van ser aprovades en el Ple celebrat dimarts amb els vots favorables d’ERC, JxCat i el Conseller No Adscrit. Els grups comarcals del PSC, CUP i ECG es van abstenir i el grup comarcal de C’s hi va votar en contra.

Es tracta d’un pressupost expansiu i especialment sensible a la realitat social i econòmica, sense oblidar la necessitat de continuar avançant en polítiques de mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Les xifres mostren un increment pressupostari de gairebé 10.600.000 euros gràcies a la pujada de les aportacions de tots els departaments de la Generalitat, a excepció de Cultura.

Destaca el substancial augment de la partida destinada a ajuts de menjador escolar que, amb un increment del 45%, ascendeix a 7.589.600 € amb la intenció de poder donar resposta a les necessitats de les famílies. Es tracta, a més, d’una partida oberta i creixerà si aquesta quantitat fos insuficient per garantir el 100% de les sol·licituds del Maresme segons el barem econòmic.

L’altre bloc que experimenta un destacat creixement és el de les inversions medioambientals. El capítol, gràcies a les transferències de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha doblat i ascendeix a 8.845.181,09 €.

Les principals inversions del 2021 es concentren en la construcció de dues EDAR’s a Tordera (EDAR Terra Brava i EDAR Àgora Parc), i Roques Blanques. També es contempla la
redacció del Projecte de Millora de l’EDAR de Mataró, la redacció de l’estudi d’alternatives de
l’emissari de Pineda i la redacció del projecte EB d’Arenys de Munt. S’hi inclouen, a més, les
corresponents inversions de reposició i millores de les instal·lacions de sanejament de la
comarca que s’incrementa en 300.000 € respecte el 2020.

Totes les àrees del Consell Comarcal es beneficien d’aquest pressupost expansiu, sent Medi Ambient i Canvi Climàtic la que aplega el 58,3% dels comptes comarcals. En concret, amb un increment del 13,5%, disposarà l’any vinent d’un pressupost de 28.851.128€.

Segueixen, per volum pressupostari, els serveis inclosos a les dues àrees més socials. En concret, Serveis a les Persones, amb un creixement del 49%, disposarà d’11.281291€ i Equitat i Acció Social suma 7.670.000€ experimentant un increment del 14,3%.

Serveis Generals i d’Organització i Recursos Humans – que aplega el suport administratiu, econòmic i jurídic a tots els serveis comarcals – creix un 26% i comptarà amb 2.556.428€.

Promoció Econòmica, l’àrea que impulsarà les mesures de reactivació econòmica i ocupació, doblarà el seu pressupost arribant a 1.021.398€.

D’altra banda, el Pressupost 2021 del Consell Comarcal dóna entitat pròpia a les àrees de Planificació Estratègica i Serveis als Municipis i Innovació que, respectivament, disposaran de 892.387€ i 558.880€.

Resum Pressupost 2021 del Consell Comarcal:

Manifest del Consell Comarcal contra les violències masclistes envers les dones

 MANIFEST 25N 2020 

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones  

Enguany, fa 60 anys, un 25 de novembre, eren assassinades les germanes Mirabal, tres activistes  polítiques, opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. Aquest assassinat fou la data que  establí el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les  dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els  àmbits per a erradicar les violències masclistes, i d’ençà uns anys, diverses iniciatives populars  com el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo han vingut anunciant que el temps s’ha esgotat  per als agressors masclistes. El repte és enorme i es tracta de canviar la societat i destruir un  poder patriarcal fermament arrelat.  

Els temps canvien i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. La  defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per  això, cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja  hem recorregut. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de  violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit  familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que  es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys  visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de gènere, els matrimonis forçats o el tràfic  de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.  

Sovint, ens preguntem “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?”, afortunadament  fer-se aquesta pregunta ja és prendre partit per a erradicar les violències masclistes.  Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa, i conscient, respecte aquesta  tipologia de violència. I és que, els darrers mesos han estat realment durs per a les dones i  criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran,  mentre duri la pandèmia.  

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a  les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui vol exercir el control sobre dones  i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys  força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i  l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa  social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la  interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a  canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per  tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns  d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències  sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes  dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el  control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres  rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves 

víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Davant d´aquesta  emergència mundial, les desigualtats estructurals ja existents s’han accentuat.  

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les  seves víctimes. Tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats  i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es  mantenen amb vida. Amb les circumstàncies estranyes d’aquest any hem après que allò que ens  havien ensenyat sempre, no és cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les  dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la  proximitat, allò que sempre havíem concebut com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a  nosaltres. Les cases, en alguns casos, han actuat com a búnquers on l’objectiu dels agressors era  tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, només les múltiples campanyes socials i  institucionals que s’han posat en marxa han ajudat a posar fre a les violències. Hem comprovat  doncs que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.  

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els llocs de treball, els masclistes han vist que perdien  aquest poder. Per això, els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha  produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres  tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís  en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències  masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Si bé és un  tema d’implicació de la societat, els responsables polítics, de totes les administracions, no han  de deixar d’implementar noves i múltiples campanyes contra aquesta violència, ajudar a la  consecució de plans específics per a les escoles i acabar amb les retallades sistemàtiques que  pateixen d’uns anys ençà els programes contra la violència de gènere.  

Per això, cal un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de  parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país  que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils.  Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir  la vida digna de les dones i les nenes.  

Sense les circumstàncies actuals de la pandèmia, els companys i companyes de feina, les  amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del  benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan  tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per  a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.  

Com a Consell Comarcal del Maresme ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la  violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no  podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens  dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen allà on hi  ha el seu agressor.  

El Maresme és una comarca feminista, i el seu Consell Comarcal ha fet una aposta ferma per  treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’erradicació d’aquest greu problema.  En aquest sentit ha avocat, i ho continuarà fent, recursos econòmics, humans, pedagògics…. Per  assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista 

és un problema social que implica a tothom, per tant, és necessari que la societat faci seva la  responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’erradicació d’aquesta xacra. 

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels  vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi  intervingueu. I per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.  

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la  construcció d’aquest món millor. 

Document

Manifest del Consell Comarcal del Maresme contra les violències envers les dones (PDF)

El Ple

FUNCIONS DEL PLE

El ple és el màxim òrgan de manifestació de la voluntat del Consell Comarcal. Està integrat per tots els/les consellers/eres comarcals i el presideix el/la President/a o el/la VicePresident/a que legalment el substitueixi. Hi assisteix el/la Gerent amb veu i sense vot.

D’acord amb la normativa recollida al TR-LOCC i al ROC, correspon al ple:

  • a) Elegir el president del consell comarcal, d’acord amb l’article 22.
  • b) Establir l’organització del consell comarcal.
  • c) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
  • d) Exercir la iniciativa de modificació dels límits comarcals.
  • e) Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes; autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions.
  • f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari, d’acord amb el que estableix l’article 39.
  • g) Aprovar els plans comarcals.
  • h) Exercir la potestat expropiatòria.
  • i) Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de govern.
  • j) Aprovar les formes de gestió dels serveis i dels expedients per a l’exercici d’activitats econòmiques.
  • k) Delegar competències en els municipis.
  • l) Aprovar la plantilla del personal, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això d’acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l’article 99.4 de la Llei de bases de règim local, i ratificar l’acomiadament del personal laboral.
  • m) Plantejar conflictes de competències a altres entitats locals i a altres administracions públiques.
  • n) Exercir accions administratives i judicials.
  • o) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
  • p) Alienar el patrimoni.
  • q) Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislació assigna a la comarca i no atribueix a altres òrgans comarcals.

Correspon també al ple:

  • a) Votar la moció de censura al president, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.
  • b) Nomenar i separar el gerent.
  • c) Aprovar el programa d’actuació comarcal i adoptar els acords relatius a la creació  i l’establiment dels serveis comarcals.
  • d) Determinar el nombre de membres de la comissió especial de comptes a atribuir els que corresponen a cada grup polític present en el consell, tenint en compte la representativitat de cadascun d’ells.
  • e) Determinar el nombre de comissions informatives i la seva composició
  • f) Aprovar l’adjudicació definitiva dels contractes que originin despeses plurianuals.
  • g) Delegar al/la Gerent facultats sobre autorització de despeses i reconeixement d’obligacions.
  • h) Delegar al/la Gerent funcions que no afectin les atribucions del Ple, determinades en l’article 14 del TR-LOCC.
  • i) Delegar al/la President/a qualsevol de les atribucions que té assignades, excepte les especificades com indelegables a l’apartat b) del núm. 2 de l’art. 52 de la Llei 8/1987, Municipal i de Règim Local de Catalunya. L’acord de delegació contindrà l’àmbit dels assumptes als quals es refereixi, les facultats complertes que es deleguin, i també les condicions específiques d’exercici d’aquestes.
  • j) Disposar de la conversió de competències municipals en comarcals.
  • k) Acordar l’assumpció de facultats d’intervenció administrativa que correspon als municipis per regular i establir el règim d’autoritzacions dels serveis d’interès públic prestats per particulars,amb els requisits legals escaients.
  • l) Establir la coordinació dels serveis municipals entre ells, per raons d’interès comarcal, establint les garanties d’intervenció dels municipis.
  • m) Acceptar la delegació o assignació de competències de la Generalitat.
  • n) Acceptar la delegació de competències i funcions que li facin els municipis de la seva jurisdicció territorial i la Diputació Provincial.
  • o) Acordar convenis amb els municipis i amb la Diputació per a la prestació de serveis i l’exercici de competències.
  • p) Acordar la constitució de consorcis o l’establiment de convenis de cooperació, per a la prestació de serveis amb finalitat d’interès comú.
  • q) Subscriure convenis amb municipis de la comarca per a utilitzar els serveis i els mitjans propis d’aquests per prestar els propis serveis.
  • r) Exercir la iniciativa per a l’elaboració de plans territorials parcials.
  • s) Participar en la formulació dels altres plans que elabora i aprova la Generalitat i desplegarnent de les determinacions.
  • t) Exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjançant la presentació de proposició de Llei.
  • u) Establir els criteris de càlcul de les aportacions municipals a la comarca d’acord amb allò disposat a l’art. 41 del TR-LOCC.
  • v) Tractar i adoptar resolucions i acords sobre els temes que es consideri d’interès comarcal i que afectin els interessos generals de la comarca.

Canvi en el cartipàs del Consell Comarcal del Maresme

Les conselleries de Promoció Econòmica i Serveis Generals canvien de titular. El president del Consell Comarcal, Damià del Clot, ha modificat el cartipàs de la institució substituint Laura Martínez al capdavant de Promoció Econòmica per Estanis Fors. Martínez passa ara a liderar Serveis Generals i d’Organització i Recursos Humans, àrea que estava comandada per Fors.

El canvi d’atribucions ha estat sol·licitat per Laura Martínez amb la voluntat de desencallar la negativa de Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) a constituir la Mesa per la reactivació socioeconòmica del Maresme i a renovar l’Acord pel desenvolupament econòmic i social del Maresme, l’eina de concertació en què Promoció Econòmica basa les seves polítiques al territori i que va caducar el passat 1 d’octubre.

Tant l’Acord com la Mesa són eines indispensables per obtenir els recursos per tirar endavant accions i projectes que ajudin les empreses i el territori en general a superar l’impacte econòmic que està tenint la COVID-19.

Les dades són preocupants. Des del mes de març s’han presentat 5.531 ERTO al Maresme que han afectat 35.026 persones treballadores; les empreses de la comarca han perdut el 12,3% de la seva facturació (972.811.108 €), un percentatge que se situa per sobre del registrat a nivell provincial (10,1%) i també la taxa d’atur de la comarca es troba per sobre de la provincial i de la catalana.

La situació ens reclama a tots plegats desencallar aquest tema per arribar a un acord que permeti una nova eina de concertació” ha dit el president del CCCM.

La Presidència

FUNCIONS DE LA PRESIDÈNCIA

El President/a és el representant legal del Consell Comarcal i en dirigeix el govern. És escollit entre els 33 consellers i les conselleres que componen el Ple de la corporació.

D’acord amb la normativa recollida al TR-LOCC, i el ROC, correspon al/la President/a:

  • Representar el Consell Comarcal.
  • Convocar i Presidir les sessions del Ple i dels altres òrgans col·legiats.
  • Supervisar les obres comarcals i els serveis de l’administració de la comarca.
  • Exercir la direcció superior del personal.
  • Exercir accions judicials i administratives en cas d’urgència.
  • Ordenar la publicació dels acords del Consell Comarcal.
  • Contractar obres i la gestió de serveis públics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni del 50% del límit general aplicables al procediment negociat.
  • Exercir la facultat sancionadora.
  • Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el Ple del Consell.
  • Aprovar la liquidació del pressupost, i decidir la incorporació de crèdit i les consignacions dels ingressos específics corresponents a dits crèdits.

La intervenció de la comarca en activitats dels particulars subjectes a mesures d’autorització i control, serà exercida pel/la President/a mitjançant autoritzacions i llicències, d’acord amb la legislació corresponent i les ordenances i normes aprovades pel Ple.

El/la President/a té la potestat de delegar les seves atribucions en els termes establerts a l’article 56 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i 13.2 del TRLOCC, i de revocar-les amb plena llibertat.

Equip de Govern

GOVERN – MANDAT 2019-2023

El Govern del Consell Comarcal del Maresme està format per Esquerra Republicana de Catalunya i Junts x Catalunya

PRESIDÈNCIA:

Damià del Clot i Trias

President (ERC)

VICEPRESIDÈNCIES

Joaquim Arnó Porras (JxCat)

Vicepresidència 1a

Maite Viñals Clemente (ERC)

Vicepresidència 2a, Relacions institucionals i Portaveu del Govern

Montserrat Garrido Romera (JxCat)

CONSELLERIES DELEGADES:

SERVEIS ALS MUNICIPIS

Andreu Bosch Rodoreda (ERC)

MEDI AMBIENT I CANVI CLIMÀTIC

Montserrat Garrido Romera (JxCat)

EQUITAT I ACCIÓ SOCIAL

Meritxell Romero Pinet (ERC)

SERVEIS A LES PERSONES

Marc Bosch de Doria (ERC)

PROMOCIÓ ECONÒMICA

Estanis Fors Garcia (JxCat)

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

Joaquim Arnó Porras (JxCat)

SERVEIS GENERALS, ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS

Jordi Mir Boix (JxCat)

Biografia

(Gener 2022 en substitució de Laura Martínez)

INNOVACIÓ PÚBLICA I TECNOLOGIES

Laura Ribot Cuenca (ERC)

EMPRESES MIXTES

Xavier Masgrau González (JxCat)

El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

  • Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal

Aprovat el Pla d’Actuació Comarcal

El Pla d’Actuació Comarcal (PAC) ha estat aprovat pel plenari del Consell Comarcal del Maresme, si bé amb els vots contraris d’En Comú Guanyem i les abstencions de les conselleres i consellers del PSC, CUP, C’S i del conseller No Adscrit.

El PAC és el document que marca el full de ruta del Govern comarcal establint les línies estratègiques de l’administració comarcal , així com les voluntats, els valors i els eixos estratègics que han de moure l’acció de govern fins a 2023.

Línies estratègiques

  • Impuls i defensa de polítiques socials per garantir la cohesió social als municipis del Maresme
  • Millora de la qualitat de vida de les persones, especialment pel que fa a la lluita contra la pobresa
  • Desplegament de polítiques de desenvolupament econòmic per a la creació d’ocupació
  • Defensa de la gestió del medi ambient impulsant polítiques per actuar davant la crisi climàtica, energètica i ambiental reorientant l’actual model de creixement
  • Reivindicar i gestionar les inversions pendents i necessàries a la comarca
  • Aportar una posició estratègica de la comarca al conjunt del país
  • Assistència tècnica als municipis. Suport als governs locals en l’àmbit de les competències que tenen assignades
  • Prestació de serveis de forma mancomunada en tots aquells àmbits que sigui possible, estudiant nous àmbits derivats de l’evolució social
  • Millora del finançament comarcal
  • Construir una administració amb la transparència i l’ètica com a valors de la gestió pública i política
  • Impuls i defensa de la cultura i el patrimoni comarcal, dels agents culturals de la comarca i la creació d’una identitat comarcal associada al progrés i al benestar social.

Per veure el conjunt d’activitats, projectes i serveis estratègics que contempla el PAC, consulteu el Pla d’Actuació Comarcal del Consell Comarcal del Maresme 2020-2024

El Consell Comarcal s’adhereix a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus Mataró-Maresme

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat l’adhesió de l’administració comarcal a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de l’Escola Superior de Ciències Socials i d’Empresa de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme.

Aquesta Càtedra impulsa la recerca, la reflexió, la formació i la divulgació per avançar cap a un nou model econòmic i social del nostre territori, impulsant, entre d’altres, l’eliminació dels residus i l’aturada del consum continu dels recursos fins el seu exhauriment.

En un futur conveni s’establirà la col·laboració entre la Càtedra i el Consell Comarcal en l’àmbit de la promoció d’una economia circular i, especialment, en l’establiment d’un ens gestor comarcal del cicle integral de l’aigua que incorpori tant l’abastament com el sanejament.

L’establiment d’una gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal al Maresme forma part del Pla d’Actuació Comarcal.

Observatori de Desenvolupament Local – Contacte

Alicia Consegal

93 741 16 16 ex.409

Àrea de Desenvolupament Econòmic | Teixit Productiu

Anna Climent

Gerència

SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ

Si no heu trobat les dades que necessiteu o voleu ampliar la informació dels estudis que realitza l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal del Maresme, podeu enviar la vostra sol·licitud mitjançant aquest formulari:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT