El Ple comarcal celebrat dimarts va aprovar una nova moció presentada pel Govern comarcal (Junts i ERC) reclamant un finançament més just per als ajuntaments i els consells comarcals. Defensa que “de la mateixa manera que Catalunya necessita un nou finançament singular i just que acabi amb el dèficit fiscal, els municipis i els consells comarcals també necessiten un nou finançament i poder disposar de més recursos per ser administracions funcionals i útils. Dues reformes que son indestriables, perquè les dues tenen el mateix problema d’arrel: un Estat centralista que acapara recursos i centrifuga obligacions. Un Estat espanyol que és hostil als municipis i als consells comarcals. Així ho reflecteixen les dades en l’àmbit municipal: les entitats locals catalanes son les més mal finançades de l’Estat, que transfereix 473 € per habitant a Catalunya, per contra de 796 € per habitant a l’Aragó o 678 € a Extremadura o 676 a Castella Lleó“.

Davant de la constatació que el finançament del món local i comarcal és insuficient i obsolet per poder atendre les necessitats de la ciutadania, la moció reivindica la necessitat d’un nou model que asseguri el compliment del principi de suficiència financera, autonomia local, lleitat institucional, subsidiarietat i descentralització.

El Consell Comarcal considera que és deure del Govern de l’estat i de la Generalitat l’actualització de les lleis com la de Governs i finances locals i eines de suport al món local com el PUOSC i el FCL entre d’altres.

Per tant, es va aprovar:

1. Instar el Govern de la Generalitat a treballar conjuntament amb les entitats municipalistes una proposta de bases del nou finançament local, de municipis i consells comarcals, i instar el govern de l’estat a impulsar aquesta reforma estructural de la hisenda local catalana, en què se li reconeguin les competències exclusives en legislació local i superi l’actual model obsolet i injust.
2. Instar el Parlament a que d’acord amb les entitats municipalistes treballi en una nova llei de Governs locals i de finances locals de Catalunya, que ha de permetre donar resposta a les necessitats del món local i avançar cap a un model més suficient, més anivellador i més solidari.
3. Instar el Govern a completar el pagament del Fons de Cooperació local a tots els municipis i preparar un increment que tendeixi al 10% per a la propera anualitat, incloent un increment destinat als consells comarcals d’acord amb les competències assumides.
4. Instar el Govern a aprovar un calendari de pagament del deute de la Generalitat amb les administracions locals de Catalunya, incloent en els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2025 la dotació pressupostària suficient per a satisfer l’actual deute pendent.
5. Instar el govern de l’Estat que es porti a les cambres legislatives constatar la necessitat de la derogació de forma definitiva de la LRSAL, atès que limita l’autonomia local. Instar també a la modificació de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
6. Instar el Govern a exigir a l’Estat la correcció dels objectius de dèficit assignats a la Generalitat i als Ajuntaments reconeixent el seu pes en la despesa social. A tal efecte els objectius de dèficit pel 2025 es distribuiran a raó d’un terç del total pel conjunt de les CCAA i un altre terç per a les Administracions Locals, tal i com el mateix Parlament de Catalunya va aprovar el 2014.
7. Instar el Govern de la Generalitat a reclamar davant el Govern de l’Estat, un fons específic per a compensar el canvi de mètode de determinació de la base imposable de les plusvàlues municipals arrel de la sentencia del Tribunal Constitucional que va anul·lar l’anterior mètode de càlcul.
8. Instar el Govern que mentre no s’aprovi la nova llei de finances locals es creï un fons de participació de les entitats locals en els tributs de la generalitat de Catalunya amb la finalitat garantir la suficiència financera de les entitats locals de Catalunya i potenciar-ne l’autonomia local. Aquest fons es basa en els principis d’objectivitat transparència, publicitat i equitat, constituint un factor d’articulació, equilibri i cohesió territorial. Es nodrirà dels ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya i de l’administració de l’Estat.
9. Instar el govern de la Generalitat a elaborar el pla sectorial del fons de participació de les entitats locals en els tributs de Catalunya que analitzi la situació financera dels municipis, estableixi prioritats i distribueixi equitativament els recursos del fons de participació. Aquest pla es posarà en marxa un cop entri en vigor el nou model del finançament singular i just que permeti a la Generalitat gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos substanciats a Catalunya.
10. Instar el Govern de la Generalitat a recuperar la gestió dels funcionaris locals amb habilitació estatal, en particular els secretaris i interventors municipals, assumint de nou les competències que la LRSAL va recentralitzar. Aquesta gestió inclou la creació i classificació de nous llocs, l’oferta pública de treball, la selecció i provisió dels llocs, així com la gestió de les situacions administratives corresponents, seguint el model implementat anteriorment per la Generalitat amb èxit.
11. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés i al Senat.

DOCUMENT:

Moció per l’assoliment d’un nou model just de finançament del món local i comarcal

El Ple comarcal celebrat dimarts va aprovar una nova moció presentada pels grups comarcals de la CUP i En Comú Guanyem en què es dona suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna per evitar la reconversió d’un camí agrari protegit en un passeig turístic més ample. L’acord, però es va prendre sense unanimitat. Va tirar endavant amb els vots favorables dels dos grups comarcals que la van presentar, així com ERC i Ara Pacte Local. El grup comarcal de Junts va votari en contra i PSC, PP i Vox es van abstenir.

La moció exposa que “el Pla de Balasc, es troba amenaçat per un projecte de l’Ajuntament de Santa Susanna que preveu ampliar un camí ja existent fins a 15 metres d’amplada, cosa que suposarà perdre els primers 10 metres de franja agrícola i afectarà als conreus per fer-los desaparèixer de manera definitiva. Es sospita, també, que en realitat volen crear accessos per a transformacions futures, amb una gran pas subterrani i un gran aparcament de vehicles a la platja. Altrament no s’entén aquest afany per ampliar tant aquest vial“.

Considera a més que “el Pla de Balasc té una llargada d’un quilòmetre i és el rebost per a la producció d’aliments frescos i de proximitat i també és un connector territorial i paisatgístic entre la costa i els contraforts del Montnegre. És una garantia per a la salvaguarda del litoral, lliure d’urbanització i amb una platja encara poc transformada i per tant és un sector clau en l’equilibri territorial de Santa Susanna i de l’Alt Maresme. És també un espai que hauria d’estar salvaguardat, doncs té la classificació C1 del PDUSC, que atorga un alt nivell de protecció. Aquesta classificació garanteix que l’àrea es destini principalment a l’ús agrícola, amb restriccions estrictes sobre altres tipus de desenvolupaments, com l’urbanístic o industrial“.

També recorda que el plenari comarcal del 2 de febrer ja va mostrar el seu suport a la pagesia del Maresme i que “cal actuar per revertir la situació en què es troba el sector primari, posant en valor la feina fonamental de produir aliments, i posant els mitjans per resoldre els problemes amb què es troba el sector”. I que “cal la implicació de totes les administracions, i de la societat sencera, per recolzar el sector primari que ens garanteix no tan sols la producció d’aliments, sinó també la vida als pobles, la cura i el manteniment d’un territori viu més enllà de les àrees metropolitanes, en definitiva garanteix un país territorialment endreçat i equilibrat.”

Davant d’això, es van prendre els següents

ACORDS:

Primer. Donar suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna per evitar la reconversió d’un camí agrari protegit en un passeig turístic més ample.

Segon. Respectar i defensar les zones de classificació C1 del PDUSC de la comarca del Maresme.

Tercer. Traslladar aquests acords a la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, la Coordinadora Preservem el Maresme, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i a l’Ajuntament de Santa Susanna.

DOCUMENT:

Moció en suport a la pagesia del Pla Balasc