Nascuda fa set mesos, Virus roomescape és la darrera diversió incorporada al món de l’oci d’Arenys de Mar.

Perquè ens entenguem: un room escape consisteix en introduir-se amb un equip de persones en un local tancat, ambientat per a l’ocasió, i aconseguir sortir-ne, en un temps determinat, resolent una sèrie d’enigmes, desxifrant codis, obrint panys i cadenats… És a dir, allò que abans fèiem en una pantalla d’ordinador.
Pot ser una aventura, una trama policíaca, de ciència ficció o de terror, però sempre es realitza en equip i sempre cal utilitzar el cervell per sortir-se’n. 

 Explica’ns alguna cosa que portis al cap en els darrers temps i que et sembli imprescindible explicar, aprofitant aquesta entrevista.

Crec que vivim en un país on encara hi ha oportunitats per tothom, si es tenen ganes. El problema és que estem acostumats a viure en un món globalitzat, on pots aconseguir tot tipus de béns materials que et compren felicitat durant cinc minuts.
De vegades perdem el nord i donem massa importància a coses que ens haurien de lliscar totalment. Tan sols hem d’intentar ser feliços cada dia, ja que, com se sol dir, la felicitat no és un objectiu, sinó un camí. Així que espero que ningú trepitgi la felicitat d’un altre. És més fàcil col·laborar i crear sinèrgies. 

 Com va sorgir la idea d’engegar VIRUS?

Un dia qualsevol, uns amics vàrem decidir fer una activitat anomenada «escaperoom», i al sortir ens vam quedar bocabadats de la sensació. Després de fer el tercer, vaig començar a engegar la maquinaria de si m’era possible muntar alguna cosa així: viabilitat econòmica, evolució del sector, etc.

Quina aventura presenta el teu room escape?

Els Farigola, propietaris d’una petita botiga de poble, tenen una part del local llogada a uns inquilins especials… Després de no rebre el lloguer durant uns quants mesos, el senyor Farigola decideix contractar un grup d’especialistes perquè li resolguin el problema i facin fora els inquilins…

Tens molta competència en l’àmbit dels Jocs d’escapada en viu?

Si i no. M’explico: la tendència dels jocs d’escapisme és anar un pas per endavant del cinema. Els room escapes han evolucionat molt en cinc anys, des que van arribar aquí. En molts casos es viuen pel·lícules o jocs de rol en directe. El meu room escape és únic i no té competència. Si has sentit a parlar del joc de «Can Farigola» de Virus roomescape… hauràs de venir a veurem a mi perquè ningú més té aquesta «història».
L’estar allunyat 40 km de Barcelona fa que tingui una mica de barrera, tot i que la gent que es mou pel món de l’escapisme no té miraments quan es tracta de quilòmetres.

Quin tret diferencial té el teu room escape respecte als del territori?

Avui dia és molt difícil diferenciar-se. Ja hi ha gairebé 300 sales a Catalunya, i no paren de créixer. Cada sala és diferent per la temàtica i els jocs, però l’objectiu final és el mateix. Un tret diferencial de la meva sala és el tracte personalitzat. Pel que fa a la introducció al joc, l’originalitat de les proves i la decoració, estem a un nivell bastant alt i s’hi inclouen proves que altres sales no tenen.

Quantes sessions diàries sols fer?

És molt estacional. L’activitat es concentra en un 80% els caps de setmana, que és quan la gent té temps lliure, i a l’estiu. Encara estic arrencant, però la cosa pinta bé.
Acostumo a fer entre 40 i 60 grups mensuals, depenent del mes. Tenir un roomescape a un poble no és el mateix que tenir-lo al mig de Barcelona, on el públic està assegurat.

I com s’ha de fer per reservar dia i hora?

A través del web: www.virusroomescape.com, o si és amb menys de 12 hores d’antelació, trucant al 693 72 99 98

Quines expectatives de futur tens?

Estic a l’expectativa de com evolucionen el sector i la meva sala. Si aconsegueixo bons resultats, la segona i la tercera sala estaran en camí ben aviat.

Cal estudiar alguna cosa per crear una Room Escape?

No, en absolut. Però sí que és cert que el sector es va professionalitzant i comencen a aparèixer els primers cursos de formació per crear room escapes. Crec que és interessant i necessari per al sector. El que sí que es necessita són coneixements d’informàtica, mecànica i administració.

Com et va ajudar el Programa d’Emprenedors del Consell Comarcal del Maresme?

Molt. Quan ets jove i has estudiat fins als 24, pocs són els estalvis que tens per començar qualsevol cosa pel teu compte. Has de dependre de pares, amics o els amics banquers, que si les coses surten malament deixen de ser amics. L’economia d’un país gira essencialment gràcies als autònoms i la formació d’empreses.

Com funciona això de la subvenció de Garantia Juvenil?

Si em permeteu, deixeu-me dir el següent: Primer aconsello tenir clar a què es va; no val fer-se enrere; has de pensar que estàs utilitzant uns diners públics que provenen dels impostos de molts contribuents. Si tens això clar, una bona idea de negoci i ganes, dirigeix-te al Consell Comarcal del Maresme per rebre assessorament. Hauràs de reomplir quatre dades molt bàsiques i entraràs a formar part del programa. Més endavant, tan sols t’hauràs de donar d’alta de règim d’autònoms i presentar la documentació que et demanaran. Al cap d’uns mesos rebràs el  80% de l’import i, passat un any, la resta.  

Com vas obtenir la informació per sol·licitar-la?

Buscant per Internet vaig trobar que al Consell Comarcal hi havia l’apartat de Garantia Juvenil.

          Què li aconsellaries a la gent jove que vol crear el seu propi negoci?

Endavant! No ho sabràs si no ho proves. No et quedis mai amb el «i si ho hagués fet jo…?». Joventut vol dir força, entusiasme i energia. Si compleixes aquests requisits no tardis massa o algú s’avançarà…

Explica’ns una anècdota sobre VIRUS…

Fa poc va aparèixer una noticia d’un lladre que havia intentat robar en un room escape. Es va quedar atrapat i va haver d’avisar la policia perquè el traguessin. Va ser bastant sonat. No va passar a la meva sala, però el que sí que s’hi va quedar tancat un dia va ser el pintor. Encara no hi havia instal·lats els mecanismes de sortida d’emergència i se li va tancar la porta. Sort que portava el mòbil a sobre i jo era a prop!

I el què més t’agrada de dedicar-te a això…

El millor és veure la satisfacció i el bé que s´ho passa la gent. No passa el 100% de les vegades, és clar, perquè no pots enamorar a tothom, però m’encanta la cara de la gent al sortir, suant, alguns amb els ulls com taronges, altres no paren de preguntar-te coses…

Et pots guanyar la vida, jugant?

Sí. No em podré comprar una casa a Mònaco, però sí que dóna per viure. I si aconsegueixes tenir una sala amb concurrència de gent, pots amortitzar la inversió relativament ràpid i, en el meu cas, reinvertir per poder obrir-ne una de nova.