El Consell Comarcal ha format part de la delegació catalana que ha viatjat a Israel per conèixer el seu model d’emprenedoria

 

El Servei d’emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme ha format part de la delegació catalana que ha visitat Israel per conèixer el seu model de foment de l’emprenedoria. El viatge, organitzat per la Xarxa Emprèn, ha permès als tècnics catalans participar en sessions formatives i seminaris sobre l’ecosistema emprenedor d’Israel, un clúster mundial d’innovació i esperit empresarial. La tècnica maresmenca que hi ha assistit, Natàlia Montoya, explica l’experiència.

“El Servei d´emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme, en el marc del Programa Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya, porta més de vuit anys oferint informació, assessorament i acompanyament a persones emprenedores que vulguin crear la seva empresa. També organitzen al llarg de l´any seminaris i cursos formatius que ajuden a que persones de la comarca amb inquietuds emprenedores siguin més competitives i innovadores. 

Després de tots aquestes anys oferint aquest servei als emprenedors, el Consell Comarcal del Maresme va ser una de les entitats seleccionades pel Departament d´Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya per participar en el seminari ‘Israel Innovation and Startup’, que va tenir lloc del 30 d´octubre a l’1 de novembre a Tel Aviv, on s´exposaren els fonaments i l´èxit de l’ecosistema emprenedor de Israel, un dels més importants del món a l´actualitat.

Israel és un clúster mundial d’innovació i esperit empresarial. L’ecosistema israelià ha estat titular en els últims anys per l´impressionant nombre d’adquisicions a gran escala i per l´índex d’empreses creades per càpita, superior al de la Xina, Índia, Canadà, Japó i el Regne Unit, així com per l’atracció d’inversions de capital de risc que és dues vegades la dels EUA i 30 vegades la d’Europa. Les empreses i els líders de la indústria de tot el món viatgen a Israel per conèixer de primera mà el funcionament de un ecosistema vibrant, establir contacte amb actors de classe mundial i visitar el centre neuràlgic d´on sorgeixen alguns dels projectes emprenedors més exitosos i innovadors dels últims temps.
 
Un dels punts claus d´aquest ecosistema israelià és la gran vinculació i recolzament que hi ha entre els agents que la formen: el govern, les universitats, star-tups i els centres d´investigació.

L’estat hebreu té algunes de les coses que més enyora Catalunya: cultura del risc, generoses inversions públiques en recerca i desenvolupament i, conseqüentment, un creixement econòmic que supera a molts països emergents. Això ha convertit Israel en un gran planter d’empreses tecnològiques. El nombre d’ startups per càpita és el més elevat de tot el món. Però no només això, aquest focus tecnològic també ha suposat un gran atractiu perquè grans tecnològiques estrangeres –moltes de les quals nord-americanes– hi hagin instal·lat centres de R+D.

El llarg d´aquets tres dies, que part de l´equip tècnic del Consell Comarcal del Maresme ha estat a Tel Aviv, s´han realitzat seminaris, networkings i taules rodones amb experts i amb els principals actors que conformen l´ecosistema emprenedor de Israel. També hi van participar casos reals de startups israelians d´èxit, com Pixtier, especialitzada en ‘mapping´ 3D, i GreenIQ, dedicada a la jardineria sostenible.

StarTAU, el Centre Empresarial de la Universitat de Tel Aviv, en col·laboració amb els principals actors de l’ecosistema d’startups d´Israel, va ser l´amfitrió especial en aquests seminaris, en el qual els representants de les diferents entitats estan coneixent de primera mà els fonaments d´un ecosistema emprenedor pioner en el foment d´empreses sofisticades i de noves tecnologies, aportant visió integral des de la fundació de l’ecosistema israelià.

Aquesta estada amb 35 tècnics de tot Catalunya, facilitarà l´establiment de xarxes internacionals i la promoció de l´ecosistema emprenedor català a Israel. També ha estat una bona oportunitat per fer networking entre les diferents entitats que conformen la Xarxa Catalunya Emprèn, establint noves col·laboracions i propostes de millora per oferir als emprenedors del territori català”.

EnXarxa Maresme: Un projecte per unir administració pública i empresa privada

 

El passat 26 d’abril va tenir lloc la presentació oficial d’ENXARXA MARESME, un projecte coordinat pel Consell Comarcal, amb la participació dels 30 municipis del Maresme, que neix amb la voluntat d’unificar les polítiques de suport a l’empresa i l’emprenedoria. 

El projecte, l’objectiu final del qual és cercar oportunitats econòmiques per a la comarca, compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport de les patronals Fagem i Pimec, i dels sindicats Comissions Obreres i UGT.

La Jornada de presentació es va iniciar amb les paraules de benvinguda de l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco i Roger, el qual va declarar amb il·lusió que la comarca del Maresme «és un dels millors llocs per viure de tot el món».

En relació a ENXARXA MARESME, va recordar que feia anys que els ajuntaments de la comarca havien comprès que calia unir esforços des de l’administració per fer del Maresme un lloc atractiu, no només per viure-hi sinó també per muntar-hi empreses i fer-hi negocis.

El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va lloar també la comarca i l’indret on se celebrava l’acte —Can Jonc d’Alella— qualificant-lo d’«emblemàtic i molt propi del Maresme: entre el mar i la muntanya».

Pel que fa a l’objecte de la jornada, es va remetre als estudis de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’entitat que presideix, a través dels quals es va detectar la necessitat d’establir una línia directa de connexió entre l’administració pública i l’empresa privada. «Compartim l’objectiu d’enfortir qualitativament i quantitativament l’economia del nostre territori —va apuntar—. ENXARXA MARESME sumarà esforços per assolir aquest objectiu.»

 

Miquel Àngel Martínez i Camarasa: «Compartim l’objectiu d’enfortir qualitativament i quantitativament l’economia del nostre territori.»


Rere les benvingudes, el popular periodista i consultor Daniel Domenjó, que feia les funcions de presentador i coordinador de l’acte, va prometre al centenar d’assistents que descobririen una administració pública com mai l’havien vist. I va ressaltar els beneficis d’una cooperació —que és ja imprescindible— entre empreses i administració. En la mateixa línia, va encoratjar a plantejar als ponents, tots ells professionals i experts en el món de l’economia i l’empresa, preguntes, demandes i intercanvis d’experiències. «També als tècnics de Promoció Econòmica —va afegir—, que són figures cabdals per engegar aquest projecte, i que ja estan receptius per escoltar-vos».


Tres àrees temàtiques clau

La consellera delegada de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme, Alícia Rodríguez Luna, va descriure els fonaments sobre els quals s’assenta la iniciativa: fomentar la competitivitat empresarial, l’emprenedoria i l’ocupació. Va recordar que l’any 2009 ja s’havia signat un acord per l’ocupació a la comarca, que agrupava tots els ajuntaments i tots els sindicats. I que al 2015, en la presentació de la diagnosi del Pla Estratègic del Maresme, «es va detectar que administració i empreses privades anaven per vies paral·leles i que calia anar convergint en una mateixa línia».

ENXARXA MARESME ha estat la resposta a aquestes necessitats. «I cal que les empreses i els emprenedors sàpiguen que tenen en l’administració uns recursos per donar-los servei.»

Tot seguit va detallar aquests recursos, que abasten àmbits com la formació, la borsa de treball o l’accés a programes d’administracions superiors.

Els objectius d’ENXARXA MARESME és mouen en tres direccions que es complementen les unes a les altres:

  • Des del Consell Comarcal del Maresme, prestar suport als ajuntaments i proporcionar-los eines per fomentar l’esperit emprenedor i l’autoocupació.
  • Investigar constantment quines són els interessos que tenen les empreses del territori, per donar resposta a les seves demandes.
  • Configurar un Pla d’Ocupació per cobrir les necessitats de personal, connectant els Serveis Locals d’Ocupació i les empreses.

Per resumir tots aquest principis, es va projectar un audiovisual que reflectia de quina manera estan entrelligats tots els elements empresarials i econòmics del Maresme, i els serveis que els ajuntaments posen a la seva disposició.

A continuació es van desenvolupar les Taules de Debat que estructuraven la Jornada de presentació d’ENXARXA MARESME. Cada una d’aquestes taules temàtiques consistia en una ponència, per part d’algun expert en la matèria, i l’exposició d’una experiència personal, per part d’algun empresari o emprenedor del Maresme, relacionada amb el tema a debatre.


Taula de Debat 1: Beneficis de la Col·laboració públic-privada


Gonzalo Bernardos: «m’agradaria que els polítics es plantegessin què volen que siguin d’aquí trenta anys el Maresme.»

 

La ponència va córrer a càrrec de Gonzalo Bernardos, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, el qual va destacar que els emprenedors haurien de conèixer molt bé l’entorn en el què es mouen i l’evolució de l’economia en els propers anys. «Per tant, necessiten algú que els ho expliqui. I aquest és, en part, el paper dels tècnics de l’administració; professionals molt ben preparats que els poden ajudar a triomfar.» I va insistir en que «la principal recomanació que puc fer a tots els que volen ser emprenedors és: “deixi’s aconsellar per persones que tinguin independència per opinar”. Creure que se sap tot és el millor camí cap al fracàs». En un altre sentit, va apuntar que no només havien de tenir ambició els emprenedors, sinó també els polítics: «m’agradaria que es plantegessin què volen que siguin d’aquí trenta anys el Maresme».

La ponència va ser complementada per Eduard Vergés, de l’empresa Sainz i Haro advocats, S.L.P., el qual va compartir la seva experiència personal amb el SOM (Servei d’Ocupació de Mataró) quan va necessitar amb urgència una administrativa. «En menys d’un mes, el SOM ens va solucionar el problema —va explicar—. Les empreses no estem per fer seleccions de personal, sinó per fer la nostra feina; per tant, cal buscar ajuda en qui sap fer-ho.» I va estimular les experiències de col·laboració entre l’empresa privada i l’administració publica tot observant: «de vegades les empreses no ens adonem que tenim eines a l’abast per solucionar problemes.»


Taula de Debat 2: La Transformació Digital com a eina d’estratègia de màrqueting de l’empresa

La ponència va ser impartida per Albert Cortada, fundador i president de Gentic, una associació que agrupa 61 empreses i professionals relacionats amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

Cortada va sostenir que «la digitalització empresarial s’ha convertit en una decisió estratègica d’empresa, no pas de l’informàtic o del community manager o del departament de comunicació, sinó de la direcció de l’empresa». En el mateix sentit, va destacar que la digitalització no consisteix en estar present a les xarxes socials, sinó en saber utilitzar el Big data —al que va qualificar de «petroli actual»— per afavorir l’empresa, aprofitant el coneixement que té dels gustos i necessitats de la gent. Va sentenciar que, igual que en la Teoria de l’Evolució humana, «les empreses que sàpiguen adaptar-s’hi seran les úniques que prosperaran». 

 

Albert Cortada: «la digitalització empresarial s’ha convertit en una decisió estratègica d’empresa.»


La complementació d’aquesta ponència va anar de la mà d’Ingrid de la Torre, propietària d’Ecovianda, una petita botiga de productes alimentaris ecològics i de proximitat, que es complementa amb una pàgina web molt efectiva.

«La màgia de la digitalització és que pots obrir la porta i dir: jo tinc això, això i això, sense necessitat de tenir una botiga en el principal carrer de cap ciutat», va assenyalar De la Torre.

En referència directa a l’assessorament que va rebre dels tècnics de l’administració, va reconèixer que havia estat impecable: «hi ha coses que no has fet mai i que no tens per què saber fer. Els Plans de Viabilitat i els Plans d’Empresa és en el que ens van ajudar més; i ens van estalviar temps i maldecaps.»

En resposta a aquestes manifestacions, va prendre la paraula Fabio Valbonesi, tècnic de promoció econòmica de l’Ajuntament de Calella de Mar, que es trobava d’assistent a la Jornada. Valbonesi, que va ser qui va assessorar Ingrid de la Torre en el moment de muntar la seva empresa, va reconèixer que aquest tipus d’iniciatives els interessa de manera especial «perquè significa que l’empresa s’estableix al municipi, dóna servei al municipi i paga impostos al municipi».


Taula de Debat 3: La Internacionalització com a estratègia de coneixement i competitivitat de l’empresa

Aquesta tercera ponència va córrer a càrrec de Jaume Almirall, de la Cambra de Comerç de Barcelona, el qual va començar destacant la importància de la internacionalització pels elevats rendiments que proporciona. «Per aquest motiu —va al·legar—, des de que neix, des del dia 1, l’empresa ha de tenir en ment la internacionalització». Però també va indicar que un dels aspectes importants és fer-ho en el moment adequat: «significa una inversió en temps i diners que no seran rendibles com a mínim fis un any i mig després. Però no es pot fer en el primer moment. S’ha d’estar preparat.» En el mateix sentit, va afirmar que la intuïció de l’empresa no és suficient; «ha d’anar acompanyada d’un assessorament extern que li demostri que sortir a un determinat mercat és bo per ella.» Des de la Cambra, va explicar, es fan programes d’ajut i assessorament a les empreses i es poden buscar distribuïdors en molts mercats.

 

Gabriel Espelleta: «tenim assessors; i alguns molt bons.»


En aquest debat, l’experiència a compartir va ser aportada per Gabriel Espelleta, propietari de Radi S.L., que es defineix a ella mateixa com una empresa de recerca alimentària i desenvolupament d’ingredients en pols per l’elaboració de postres i salses.

Per Espelleta, quan una empresa es vol internacionalitzar la primera cosa que ha de fer és preguntar-se quin és el seu principal avantatge competitiu i fer un diagnòstic —un Pla Estratègic— per saber si està preparada o no per fer-ho. Parlant de la seva experiència, va explicar que ell mateix és consultor, però que amb la seva empresa va voler assessorament extern, per tenir un altre punt de vista, més objectiu: «tenim assessors; i alguns molt bons —va afirmar—. Ells em van fer veure les petites mancances que havia de resoldre abans de fer-ho.» També va observar que «el 90 % de les PIMES [Petites i Mitjanes Empreses] no són prou potents per internacionalitzar-se totes soles; els cal anar de la mà de la Cambra o de l’ICEX».


Alícia Rodríguez Luna: «d’aquí a un any es parlarà del projecte ENXARXA MARESME. I se’n parlarà bé.»


En aquest punt va intervenir Alícia Rodríguez Luna, recordant que al Maresme la majoria de les empreses són PIMES, i que quan es decideixin a internacionalitzar, «Promoció Econòmica, del Consell Comarcal del Maresme, les pot acompanyar, formar i assessorar sobre quins són els millors països o mercats pel seu producte, i els canals correctes de comercialització a l’estranger».

Després de concloure que cal fer arribar a les empreses el coneixement de que existeixen aquest tipus de serveis, la consellera va manifestar que estava convençuda que «d’aquí a un any es parlarà del projecte ENXARXA MARESME. I se’n parlarà bé».

 


Les receptes de l’emprenedoria explicades als joves del Maresme

 

Ser emprenedor exigeix dedicació plena, força de voluntat i perseverança. Això se sap abans d’engegar el projecte, durant la fase de definició, en la posada en marxa i en la gestió diària. Sovint per aquesta raó molts emprenedors i emprenedores potencials acaben estancant-se; els reversos que experimenten, les traves que sorgeixen o per la confiança insuficient que s’hi diposita. Es redueix a una qüestió d’energia disponible. Quan l’energia minva, és important nodrir-se de referents i emmirallar-se en persones que han decidit emprendre com tu, dels seus èxits i de les maneres en què han superat situacions adverses. El Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme se celebra principalment per a motivar als joves, molts d’ells futurs emprenedors. Però també persegueix un objectiu més subtil: que quan els joves emprenedors i emprenedores visquin una situació complicada, recordin alguna imatge, frase o persona del Fòrum que els ajudi a tirar endavant amb el seu projecte. Aquí teniu un resum del què va ser l’edició 2019 del Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme.

Grans mestres en el desenvolupament de la creativitat i d’habilitats emprenedores ens van acompanyar per aquest viatge estimulant a l’edició del 2019.

 
En Miquel Àngel Oliva, director de la Fundació per a la Creativació va titular la seva ponència com “La revolució del futur que viurem”. Aquest expert en creativitat i innovació va plantejar el seu raonament a través de  Back to the Future – Retorn al Futur- . Els guionistes no van poder ni imaginar fins on arribaria l’operativitat del mòbil en un salt en el temps de 20 anys, del 1985 a 2015. Un dispositiu que fa dècades que ja és entre nosaltres, en el film queda molt lluny de tal com el coneixem avui en dia.

En Miquel Àngel Oliva afirma que el futur passa per la innovació en la tecnologia, i per a poder imaginar-lo va proposar un joc: imaginar com serà el futur l’any 2030. Els mòbils seran flexibles, com una fulla de paper. Els vehicles seran autònoms i no necessitaran un conductor. La velocitat de descàrrega de dates serà tan ràpida que permetrà que un cirurgià pugui operar sense ser al quiròfan. Tots aquests exemples són ja una realitat. I va matisar: donat que avui dia no tenim les garanties de seguretat necessària, encara no estan al nostre abast. També va afegir que la robotització del nostre món tindrà una altra conseqüència important i és que es perdran molts llocs de treball. Tanmateix, va assenyalar que hi ha una cosa que és única de l’humà i són els sentiments, tot i que ja s’estan produint robots que repeteixen els models de conducta i emoció humana”.  
En uns anys veurem en quin grau encerta.


L’entrenadora d’habilitats creatives Maria Batet, a través del seu espectacle “Embolica’t pel futur”,  va proposar una conferència d’allò més original. En un joc d’acrobàcies i relat va anar traçant els valors de la comunicació, el risc, la sensibilitat i la creativitat i el treball en equip, tots ells representats pel seu equip d’acròbates amb teles que penjaven del sostre.


Tots aquests valors, va dir la Maria Batet, són els elements amb els quals s’ha d’embolicar un jove emprenedor per perseverar en els seus somnis.  

 

 

Per la seva banda, la Marta Cot, mataronina olímpica, campiona del món de salt, va fer una exposició molt enriquidora pel jove auditori. Va confessar que en els seus triomfs hi ha una mescla d’alegria i de decepció perquè, segon ens va confiar, per aconseguir ser la guanyadora abans hauràs fallat tres vegades el salt.


Les metes que ens proposem cal intentar assolir-les amb treball dur, i fallar mai és un fracàs sinó tot el contrari, un pas més cap a l’èxit, va recalcar.


A la taula rodona de joves emprenedors del Maresme s’hi van asseure 2 emprenedors  i 2 emprenedores amb diferents vocacions i negocis.

La Laia Puig, una jove pintora del Masnou que des de ben petita ja mostrava habilitats amb els seus dibuixos, a diferència dels seus estudis. Avui dia la Laia és una artista de 24 anys amb un carisma molt especial. Els seus dibuixos han il·lustrat murals, bosses, llibres i ha realitzat ja exposicions a diversos països. Aquest any comença la carrera de Belles Arts. No perdeu de vista el seu nom.


En Marc Gaixas té un perfil molt diferent. Sent de la mateixa edat que la Laia, aquest mataroní no té por de mirar el món amb els ulls de qui vol millorar-lo. És un apassionat de la creativitat i del negoci. I són molts els projectes que ha realitzat i molt més que té dins el seu cap. Tal com ell mateix ens va explicar, el seu objectiu no és que les seves idees es converteixin en realitat, sinó que el món s’adoni que hi ha altres formes de fer les mateixes coses. Us recomano que doneu una ullada al projecte FLY ME TO THE MOON.


La Carolina Vicens ha estat una de les joves maresmenques que havia vingut a assessorar-se al Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme. Ella no comptava amb una idea, tenia una passió: els animals. Com més exòtics, més l’interessaven. La Carolina ens va explicar que una botiga d’animals la pot tenir qualsevol, però que ella no ho enfoca d’una manera purament comercial. Cria serps i cerca el millor comprador. Ensenya als seus futurs clients a cuidar i entendre a aquests rèptils.


Una de les últimes tendències en oci és el Room Escape i Martí Artigas ho sabia. De perfil empresarial, va estudiar ADE, té un màster en MBA i des de sempre ha treballat en el negoci familiar. Tots aquests coneixements i l’experiència obtinguda han estat la base per apostar per un nou concepte d’oci a la seva localitat natal, Arenys de Mar. En Martí només té 26 anys i ja pot presumir de ser un emprenedor d’èxit.


“Si tens una idea, no deixis de treballar per aconseguir-la” va ser el missatge que més van repetir els quatre joves emprenedors. En Marc, la Laia, la Carolina i en Martí estaven d’acord amb aquest missatge: la perseverança i la creença en un mateix és la base per assolir allò que vols fer.

 

 
Finalment, el duet musical integrat per Roger Palomer i Paul Klason van versionar temes actuals i alguns clàssics imprescindibles per a regalar energia i positivisme a tot el públic. I ho van aconseguir amb escreix. Ep, però a ells tampoc els han regalat res. En aquesta vida s’ha de treballar per aconseguir viure dels somnis.

 

Inscripció al curs: Sóc una empresa responsable, com ho demostro?

Emprenedoria en clau femenina

Normativa i Ajuts estatals per a empreses i persones autònomes afectades per la Covid-19

Resolució de 19 de maig de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’Acord de Consell de Ministres de 19 de maig de 2020, pel qual s’instrueix a l’Institut de Crèdit Oficial a posar en marxa el quart tram de la línia d’avals aprovada pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, i s’estableix que seus beneficiaris siguin les petites i mitjanes empreses i autònoms afectats per les conseqüències econòmiques de l’COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/20/pdfs/BOE-A-2020-5140.pdf

Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocupació https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/13/pdfs/BOE-A-2020-4959.pdf

Ordre SND / 399/2020, de 9 de maig, per la flexibilització de determinades restriccions d’àmbit nacional, establertes després de la declaració de l’estat d’alarma en aplicació de la fase 1 de el Pla per a la transició cap a una nova normalitat. https://www.diba.cat/es/web/economieslocals

Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport a el sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social de l’COVID-2019 https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/06/pdfs/BOE-A-2020-4832.pdf

Ordre SND / 388/2020, de 3 de maig, per la qual s’estableixen les condicions per a l’obertura al públic de determinats comerços i serveis, i l’obertura d’arxius, així com per a la pràctica de l’esport professional i federat. https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/03/pdfs/BOE-A-2020-4793.pdf

Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a l’COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia. https://www.boe.es/boe/dias/2020/04/29/pdfs/BOE-A-2020-4705.pdf

Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació. https://www.boe.es/boe/dias/2020/04/22/pdfs/BOE-A-2020-4554.pdf

El Govern flexibilitza els ajornaments de les quotes de la Seguretat Social per a empreses i autònoms. http://prensa.mitramiss.gob.es/WebPrensa/noticias/seguridadsocial/detalle/3762

Ordre SND / 388/2020, de 3 de maig, per la qual s’estableixen les condicions per a l’obertura a al públic de determinats comerços i serveis, i l’obertura d’arxius, així com per a la pràctica de l’esport professional i federat. https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/03/pdfs/BOE-A-2020-4793.pdf

Ordre SND / 386/2020, de 3 de maig, per la qual es flexibilitzen determinades restriccions socials i es determinen les condicions de desenvolupament de la activitat de comerç minorista i de prestació de serveis, així com de les activitats d’hostaleria i restauració en els territoris menys afectats per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/03/pdfs/BOE-A-2020-4791.pdf

ORDRE ISM/371/2020, de 24 d’abril, per la qual es desenvolupa l’article 34 de Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer enfront de l’COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/04/28/pdfs/BOE-A-2020-4690.pdf

Reial Decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació. https://www.boe.es/boe/dias/2020/04/22/pdfs/BOE-A-2020-4554.pdf

Reial Decret – llei 14/2020, de 14 de abril, d’ampliació de terminis per a presentar i ingressar autoliquidacions i declaracions tributàries. https://boe.es/boe/dias/2020/04/15/pdfs/BOE-A-2020-4448.pdf

Reial decret llei 13/2020, de 7 d’abril, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en matèria d’ocupació agrària. https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4332-consolidado.pdf

Segon tram de la Línia d’Avals, amb 20.000 milions d’euros destinats íntegrament a pimes i autònoms. https://boe.es/boe/dias/2020/04/11/pdfs/BOE-A-2020-4414.pdf

El Govern espanyol completa la protecció i el suport a col·lectius vulnerables, empreses i autònoms amb més de 50 noves mesures. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/presidencia/paginas/2020/31032020_medidascovid.aspx

Subsidi extraordinari per a persones emprades de la llar https://www.sepe.es/HomeSepe/COVID-19/subsidio-extraordinario-personas-empleadas-hogar.html

Subsidi excepcional fi contracte temporal https://www.sepe.es/HomeSepe/COVID-19/subsidio-excepcional-fin-contrato-temporal.html

Reial Decret – llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/04/01/pdfs/BOE-A-2020-4208.pdf

Ordre SND/307/2020, 30 de març, per la qual s’estableixen els criteris interpretatius per a l’aplicació de el Reial Decret – llei 10/2020, de 29 de març, i el model de declaració responsable per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i de treball. https://boe.es/boe/dias/2020/03/30/pdfs/BOE-A-2020-4196.pdf

Reial Decret- llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials, per tal de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/29/pdfs/BOE-A-2020-4166.pdf

Mesures laborals aprovades pel Consell de Ministres extraordinari. https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/Paginas/2020/refc20200327.aspx

Reial Decret – llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats del COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/28/pdfs/BOE-A-2020-4152.pdf

SEPE. Mesures Extraordinàries adoptades davant del COVID-19. http://www.sepe.es/HomeSepe/COVID-19.html

Els autònoms obligats a tancar per l’estat d’alarma o amb una caiguda d’ingressos del 75% tenen ja dret a la prestació. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/inclusion/Paginas/2020/190320-covid-autonomos.aspx?gfe=1

El Govern espanyol mobilitzarà fins a 200.000 milions d’euros, gairebé un 20% de l’PIB, per afrontar l’impacte econòmic i social del coronavirus. https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/resumenes/Paginas/2020/170320-pg-consejo.aspx

Reial Decret – llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19. https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/18/pdfs/BOE-A-2020-3824.pdf

Reial Decret – llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per a respondre a l’impacte econòmic de l’COVID-19. https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-3580-consolidado.pdf

La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%

Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.

En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).

De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.

L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.

Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.

El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.

Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).

A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Taller: Fonts de finançament de projectes emprenedors i empresarials. Què ens convé fer?

Qualsevol empresa -sigui petita o gran- necessita vies de finançament per impulsar el seu negoci. Ara bé, cal conèixer les diferents opcions de finançament i quina és la més adequada.

En aquest taller que organitza el Consell Comarcal del Maresme, amb el suport de la Diputació de Barcelona, s’explicaran els diferents mecanismes de finançament que les empreses tenen al seu abast: privat, públic, público-privat, tradicional, alternatiu, transformador… Com sol·licitar cada font de finançament, com combinar-les entre si i com gestionar-les en funció de les necessitats de cada negoci i la singularitat de cada projecte.

L’objectiu és que, en finalitzar el taller, cada participant conegui amb detall quines opcions de finançament té al seu abast per a finançar les seves necessitats a curt, mitjà i llarg termini, com combinar-les entre si i com sol·licitar-les per a tenir èxit en la negociació.

A QUI S’ADREÇA EL TALLER

Persones autònomes, empresàries i professionals de pimes que tinguin un projecte per implantar, per fer-lo créixer i/o vulguin millorar el finançament de l’empresa optimitzant i combinant les diverses alternativesdisponibles.

METODOLOGIA DEL TALLER

Aquesta formació s’imparteix en 3 sessions en format online.

  • 2 de novembre.- 1a sessió de 10h a 12:30
  • 4 de novembre.- 2a sessió de 10h a 12:30h
  • 9 de novembre.- 3a sessió de 10h a 13:00h

La formació està subvencionada al 100% per la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme.

TOTAL HORES: 8

INSCRIPCIONS

Dades laborals i de formació

Dades de l'empresa

Com us heu assabentat d'aquest curs?

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data

CURS: Aprofita el teu Instagram creant dissenys i infografies atractives

Objectius

 

Instagram s’ha convertit en quelcom més que una xarxa social. La seva popularitat fa que cada cop hi hagi més negocis que la visualitzin com a canal de comunicació amb el seu públic i de promoció i comercialització dels seus productes. Coneixeu però, totes les seves possibilitats? El Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una formació amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la xarxa social de moda. 

Contingut: 

  • Conèixer el funcionament d’Instagram aplicat als negocis
  • Aprendre a donar més difusió a les publicacions
  • Aprendre a realitzar infografies i dissenys atractius per xarxes socials
Públic Empreses, autònoms i emprenedors Modalitat Presencial Dates: 25 i 30 d’abril, 7 de maig de 2019 Horari Dimarts i dijous de 15 a 19 hores Hores 12 Lloc Servei d´Emprenedoria. Consell Comarcal del Maresme
Av. Jaume Recoder, 85-87
Sala Vicenç Ferrer Població Mataró Dates d’inscripció 2019-04-12 Data fi d’inscripció 2019-04-23 Nombre de places Places limitades Requisits d’accés És imprescindible portar ORDINADOR PORTÀTIL Com s’ha de fer la inscripció

Enviant AQUEST FORMULARI

Cost 24,00€ Forma de pagament Document de liquidació (s’envia via correu electrònic un cop realitzada la inscripció on-line i haver estat acceptat al curs) Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Servei d’Emprenedoria
CONSELL COMARCAL DEL MARESME
emprenedoria@ccmaresme.cat
Tel. 93 693 14 50

Curs: “Les 12 úniques maneres de captar clients”

El Consell Comarcal del Maresme ofereix una nova formació per ajudar les persones autònomes professionals i microempreses a ampliar els seus canals de venda i captar nous clients. El curs, que porta per títol “Les 12 úniques maneres de captar clients” es desenvoluparà en dues sessions que s’impartiran en format online els dies 19 i el 21 de setembre.

OBJECTIUS DEL CURS: En aquest curs, Mónica Mendoza i Marcia Paola Rodriguez,  grans professionals en l’àrea comercial, explicaran un per un tots els canals de venda que hi ha en l’actualitat, exposaran com fer una bona estratègia comercial i oferiran un recull propi de les 12 úniques maneres de captar clients. A més, ajudaran les persones assistents a fer la selecció dels canals més adients per al seu negoci i la metodologia per mesurar els resultats obtinguts.
 

PERFIL PARTICIPANTS: Empreses i persones emprenedores i/o autònomes. 

METODOLOGIA: Sessió molt dinàmica on es complementarà la formació teòrica amb la participació activa de les persones assistents a partir d’exercicis de casos pràctics.

Aquesta formació està subvencionada al 100%. Per accedir-hi cal enviar al Consell Comarcal del Maresme aquest formulari:

Dades laborals i de formació

Dades de l'empresa

Com us heu assabentat d'aquest curs?

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data


El Consell Comarcal del Maresme obre una convocatòria de treball per a persones transgènere

El Consell Comarcal del Maresme, en el marc del programa Treball i Formació, ha obert una convocatòria per a la contractació de 6 persones transgènere que durant un any desenvoluparan feines administratives a l’Arxiu Comarcal del Maresme i als serveis comarcals d’Atenció LGTBI (SAI) i d’Igualtat.

El programa Treball i Formació, impulsat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat
per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Treball i Economia Social i el propi Consell
Comarcal del Maresme, és una mesura de foment de l’Ocupació que permet que les persones
en situació de desocupació – i que pertanyen als col·lectius amb més risc d’exclusió
sociolaboral – adquireixin experiència laboral en un entorn real de treball, posant en pràctica les habilitats necessàries per a la seva inserció laboral efectiva.

En aquesta edició, el Consell Comarcal del Maresme ofereix un contracte de treball a 6 persones transgènere amb perfil administratiu durant un període de 12 mesos, una formació transversal de 60 hores per reforçar les seves competències i un acompanyament específic individualitzat adaptat a les característiques i necessitats pròpies de les persones participants.

Les persones interessades poden fer arribar els seus currículums, fins al 17 de gener, a l’adreça electrònica: hagar.daoud@ccmaresme.cat. També poden contactar telefònicament amb la persona responsable del programa:Hagar Daoud Isidro (Tel. 693.29.57.69)

La data límit de recollida de currículums serà el dimarts 17 de gener.