Format com a tatuador a l’Escola Europea de Tatuatge i Piercing de Barcelona (EETP) l’any 2013.

– Quan vas començar a fer tatuatges? Vaig començar amb l’aventura dels tatuatges cap a l’any 2010, comprant un quit bàsic amb el que tenia estalviat. – En quin moment saps que t’has professionalitzat?  El món dels tatuatges és molt més complex que altres oficis.  En aquests moments encara no està considerat com un ofici (des de diferents entitats i organismes s’està gestionant poder-ho canviar), per tant no és gens fàcil formar-se. Aquesta situació fa que sigui molt difícil trobar un lloc de treball o que t’agafin com a aprenent, i la majoria de cursos no reglats són bàsics en el seu contingut, i no surts format com a tatuador. Es requereix molt de sacrifici, esforç i constància. Jo vaig saber que m’havia professionalitzat quan vaig poder deixar de treballar en dues feines al mateix temps que tatuava.

– L’any 2018 et van concedir l’Ajut d’autoocupació que promou el Dept. de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Et va ajudar a tirar endavant el teu negoci?

En aquell moment, feia temps que tenia clar que volia muntar el meu propi negoci de tatuatges. I sabia que per fer-ho necessitava preparar un pla d’empresa.

Cercant ajuda per realitzar el pla d’empresa vaig anar al Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme, on em van assessorar de tots els tràmits i gestions per fer realitat la meva idea.

Allà em van informar de l’ajut econòmic per l’autoocupació i em van acompanyar en el tràmit de sol·licitud. El resultat va ser favorable i vaig rebre l’ajut de 9.900 eur per invertir en el meu projecte de tatuatges.

– Com has decidit invertir l’import de l’ajut?

Una part l’he invertit en material i accessoris de tatuatges, una altra part en formació per ampliar els meus coneixements i especialitzar-me, i una tercera part la reservo, per quan tingui una cartera de clients més extensa, poder obrir el meu propi estudi.

– Per què és important tenir nocions econòmiques en una professió artística? Com et va ajudar el Consell Comarcal del Maresme?

Bé, crec que tenir nocions econòmiques és important independentment de la professió a què et dediquis.

Portar un bon control dels comptes, emetre correctament les factures, revisar les factures rebudes, les compres de material i fer que els números quadrin és important per a tots.

– Què creus que necessita un bon tatuador?

Sobretot una bona base, bona tècnica i moltíssimes ganes de superar-se, creativitat i ganes d’evolucionar.

– De ben segur que en alguna ocasió t’han demanat un disseny estrambòtic, ens pots explicar alguna anècdota?

Si, en tinc unes quantes, però no crec que les pugui explicar aquí…jejeje.

Però si que us puc explicar una anècdota divertida: en el primer estudi on vaig estar venia molta gent de l’estranger, un dia va venir una donar de no menys de 76 anys, molt presumida i amb alguna operació d’estètica. Em va demanar un tatuatge a la zona del peu, una zona una mica dolorosa, i sorprenentment el va aguantar super bé. En acabar em va demanar si podia fer-li una piga com la de la Marilyn Monroe, va ser una situació un tant estranya, veure aquella dona posar el seu dit a la boca mentre em posava cares de seducció i em preguntava si li quedava bé…

Però en fi, després d’allò tothom que venia amb por, jo els hi explicava la valentia que havia mostrat la dona de 76 anys i s’ho agafaven amb més ganes!

– Quin ha estat el tatuatge que t’ha fet sentir més orgullós?

El tatuatge del què estic més orgullós sempre és l’últim!!! Intento superar-me a cada nou projecte que faig.

– On et podem trobar?

Ara per ara em vaig movent, buscant nous estudis on donar-me a conèixer. On segur em trobareu i veureu part del meu treball és a Instagram @marceliturrieta_tattoo.

Gràcies, un plaer compartir una mica de mi amb vosaltres.