El Consell Comarcal del Maresme va editar en versió audiollibre l’obra “La lectora accidental” d’Emília Illamola, en motiu del reconeixement que va rebre l’any 2023 per part de la Trobada d’escriptores del Maresme. Aquí el podeu escoltar.
© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra.
El Consell Comarcal del Maresme edita en versió auidollibre l’obra “Els amors fan l’amor” en motiu del reconeixement de la seva autora, Maria Català Serra, a la Trobada d’escriptores del Maresme 2022. Aquí el podeu escoltar.
© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra.
El Consell Comarcal del Maresme va editar en versió auidollibre l’obra “L’estel dels vents” en motiu del reconeixement que la seva autora,Susana Gil Micó, va rebre el 2021 per part de la Trobada d’escriptores del Maresme, aquí el podeu escoltar.
© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra.
El proper dimecres tindrà lloc a la Biblioteca Vall d’Alfatà de Santa Susanna la VI Trobada d’escriptores del Maresme que organitza el Consell Comarcal en reconeixement a la literatura feta per dones a casa nostra.
Aquest any, s’aprofitarà l’esdeveniment per fer la presentació del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llàpis” que acaba de publicar Maresme Oncològic. El volum, amb pròleg d’Empar Moliner i il·lustracions de Marga Cruz, inclou relats de 36 escriptores maresmenques.
A més, en aquesta edició de la Trobada d’escriptores del Maresme es farà un reconeixement especial a l’escriptora i artista tèxtil de Sant Andreu de Llavaneres Susana Gil Micó.
VI Trobada d’escriptores del Maresme
27 d’octubre a les 19h
Biblioteca Vall d’Alfatà (Santa Susanna)
Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.
El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.
Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.
“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.
La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.
La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.
Quan falta poc per Sant Jordi, diada per excel·lència del món dels llibres, arriba “Dones poetes de la Maresma”, un volum que feminitza el topònim de la comarca per fer sentir la veu de les dones que han publicat poesia en català entre 1901 i 2020. Un recull de 107 poetes amb vincles al Maresme pensat a dues ments i escrit a 4 mans. Les també poetes maresmenques Emilia Illamola i Queralt Morros en són les autores.
El projecte que ara, justament en el mes de les dones, arriba a les llibreries de la mà de l’editorial -també maresmenca- Voliana, es va iniciar l’estiu de 2019. Prop de 2 anys de recerca en els quals les autores han fet un acostament directe, o a través de familiars, de les 14 poetes que ocupen la primera part del llibre i han escollit i classificat per dècades poemes de les 93 restants. Un repàs a la història del territori i als canvis socials a través del sentir de la poesia femenina.
El Consell Comarcal del Maresme ha col·laborat en l’edició de “Dones poetes de la Maresme” i facilitarà que arribi a totes les biblioteques públiques de la comarca. D’aquesta manera “aconseguim una triple finalitat: col·laborem amb el món del llibre de la comarca, ajudem a visibilitzar les dones literates del nostre territori i facilitem que tothom hi tingui accés a través de la xarxa de biblioteques” ha declarat el conseller de Cultura, Marc Bosch.
“La producció vidriera al Maresme. Centenari del Forn del Vide, una cooperativa singular” és la darrera novetat de l’Arxiu Comarcal del Maresme. El llibre, publicat com a tancament de la celebració del centenari del naixement de la cooperativa Cristalleries de Mataró, és una monografia ambiciosa que aborda la temàtica de la producció del vidre des dels fenicis fins als nostres dies i engloba la comarca de cap a cap.
En les seves 239 pàgines, arqueòlegs i historiadors han treballat conjuntament per oferir el bo i millor del seu mester. Joan Francesc Clariana, Joan Antoni Cerdà, Margarida Colomer, Mercè Calpe i Victor Ligos, sota la coordinació del director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, han elaborat una monografia extensa ricament il·lustrada amb fotografies i documents procedents en gran mesura del fons documentals que custodia l’Arxiu Comarcal.
Encara que pugui semblar al·legòric, aquest llibre ha sortit del forn del vidre literalment, ja que l’entitat Vidre Bufat Mataroní, que l’ha impulsat, aplega extreballadors de la cooperativa i, a més, moltes de les persones que hi han participat estan més o menys vinculades familiarment i sentimental a aquesta cooperativa.
En les estranyes circumstàncies que ens envolten s’han clos els actes de celebració del centenari de la Cooperativa Cristalleries de Mataró, que s’han desenvolupat des del 2019, amb col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme i l’Associació Vidre Bufat Mataroní, i la participació puntual de diverses entitats i institucions, tant públiques com privades, així com el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró.
Durant aquest bienni de celebració s’han dut a terme conferències, xerrades, demostracions artesanes… i fins i tot un festival musical per vindicar el llegat cultural i social de la que fou la cooperativa més important del país dedicada a la producció de vidre bufat.
El colofó del actes de celebració va ser la gran exposició que va acollir la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet, entre el 22 de gener i el 8 de març del 2020. Per aquesta mostra van passar prop de cinc mil persones i fou un èxit de públic i de crítica.
El llibre, que tot just s’ha editat, n’és el catàleg que n’amplia els continguts i està cridat a ser un referent en la matèria tant a nivell comarcal com nacional tota vegada que, per primer cop, s’aborda monogràficament la dilatada història vidriera de Mataró i del Maresme en un únic volum.
El llibre es pot adquirir a les llibreries de la comarca, així com també directament a la pàgina web de l’editorial Efadós.
El Consell Comarcal del Maresme va editar en versió auidollibre l’obra “Proclama de llums i ombres” en motiu del reconeixement que la seva autora, Carme Colomer i Planas, va rebre el 2020 per part de la Trobada d’escriptores del Maresme, aquí el podeu escoltar.
© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra.
El cens de 1877 reflecteix que en les masies disperses del Montnegre vivien 3.500 persones. Aquesta xifra ja dóna idea de l’activitat que es generava a l’entorn dels boscos i muntanyes de la zona. L’escriptor Daniel Rangil ha entrevistat al llarg de 18 anys 140 persones que han explicat les seves vivències i els seus records. D’aquest recull de cultura oral del Montnegre, s’acaba de publicar el llibre Piles i Súties que presenta el Montnegre més genuí recuperant els oficis de bosc i explicant com s’estructurava aquesta societat.
Piles i súties és el tercer volum del recull de cultura oral del Montnegre. El primer, Històries i Llegendes de l’any vuit (2008) presentava els vincles entre el món imaginari, les llegendes i la realitat. El segon, Vògits, modolons i desfedors (2009), parlava de la vida a les valls i les planes i el darrer, Piles i súties, presenta, en paraules del seu autor, “el Montnegre més genuí de boscos i muntanyes amb els oficis que generava i com una societat composta per masies disperses, sense núcli urbà, estava perfectament estructurada”.
Paranyers, rajolers, carboners, rodellers, peladors, feixinaires, calcinaires…. són alguns dels oficis amb els quals els habitants del Montnegre del segle passat i dels anteriors es guanyaven la vida i dels quals ara només queden alguns vestigis com els forns de calç o de rajoles que encara es conserven a Palafolls o Hortsavinyà, i els records de la gent que els va conèixer.
Piles i súties recupera aquests oficis propis del Montnegre a partir de més de 100 testimonis que expliquen com era la vida en aquestes contrades. De fet, el llibre es divideix en dos blocs. En el primer (anomenat Foc) s’apleguen les activitats que es duien a terme al bosc, l’explotació dels recursos forestals, geològics i animals. En el segon (Aire) es descriuen les característiques d’una societat, més que rural, muntanyenca, sòlidament estructurada gràcies a segles d’experiència.
El llibre, que s’ha presentat avui a la seu del Consell Comarcal del Maresme, es pot adquirir a una quarentena de llibreries de la comarca. En total se n’han fet 1.000 exemplars.
L’autor a entrevistat 140 persones
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.