12 municipis i el Consell Comarcal, a través de l’Arxiu Comarcal del Maresme, han constituit la Comissió Maresme Commemoració 1713-1714 per impulsar estudis històrics sobre el paper protagonista que van tenir les diferents poblacions de la comarca a la Guerra de Successió espanyola. La Comissió, que està oberta a la incorporació de més municipis, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Setmana Internacional d’Axius i ha programat tota una sèrie d’activitats per divulgar aquest període tant important de la nostra història.

La Comissió Maresme Commemoració 1713-1714, coordinada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme,  la integren els ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt. Alcaldes i regidors d’aquests municipis, acompanyats de la directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Maria Àngels Torras, de la Consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal, Neus Serra, i del director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, van assistir a la presentació pública de la Comissió.

Aquesta és una iniciativa comarcal que sorgeix en el marc de la commemoració dels tres-cents anys de la fi del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, com el darrer episodi de la Guerra de Successió espanyola. Tot i les fortes implicacions que va tenir el Maresme, és un període poc estudiat. Especialment rellevants van ser el desembarcament de les tropes dels partidaris de l’arxiduc Carles a les costes del Maresme, com a conseqüència del Pacte de Gènova (1705); el desembarcament i estada d’Isabel Cristina de Brunswick el 1708 a Mataró, on la va visitar l’arxiduc; i l’ocupació per part de les tropes borbòniques el 1713 que va provocar fortes convulsions socials en un territori que era una de les columnes clau de l’austriacisme català, però on també hi havia un important nucli borbònic.

La commoració al Maresme dels tres-cens anys de la fi del setge de Barcelona ja té tota una sèrie d’activitats programades a les quals s’hi aniran sumant més propostes.

Podeu consultar el programa, clicant sobre la imatge:

Can Palauet dona visibilitat al Mataró en blanc i negre que va fotografiar la nissaga Carreras entre 1923 i 1982. El Fons fotogràfic, que conté més de 70.000 imatges, va ser donat a l’Ajuntament de Mataró el 1992 per Santi Carreras, fill i nèt dels fotògrafs que durant 60 anys van immortalitzar la vida i els personatges de la capital del Maresme. L’exposició, impulsada per l’Arxiu Comarcal del Maresme, es complementa amb tallers d’identificació de fotografies i es pot visitar fins el 21 d’octubre.

Amb una mítica imatge del Tiet Sam americà, es va inaugurar ahir l´exposició i taller d´identificació de fotografies «Mataró. Fons Carreras, fotografies d´un temps. Persones i Carrer[a]s».

 
La mostra, que es podrà veure fins el 21 d´octubre a Can Palauet,  té com a principal objectiu donar a conèixer el ric fons fotogràfic de les tres generacions de fotògrafs de la nissaga Carreras de Mataró, «perquè quan més coneixes el patrimoni, més te l´estimes».

Persones, personatges, festes, fets històrics, carrers i espais que molts habitants de Mataró podran reconèixer, aturats en un temps i amb un bagatge que ja forma part de la història de la ciutat.

L´exposició es complementa amb una interessant activitat participativa: un taller d´identificació de fotografies. És a dir, se sol·licita la col·laboració de tota la gent de Mataró per identificar en les fotografies exposades, que s´aniran renovant cada quinze dies, persones, indrets, dates i altres detalls desconeguts. Aquesta informació, que es pot proporcionar a través d´unes fitxes especialment dissenyades per a l´ocasió, serà molt valuosa per l´Arxiu Comarcal del Maresme. «Està previst elaborar un catàleg, on es farà constar la col·laboració ciutadana», explica el seu Director, Alexis Serrano. 

El comissari de l´exposició, Santi Carreras Suris, és fill i nét dels fotògrafs i, per tant, un gran coneixedor del fons, compost per més de 70.000 imatges, que va ser donat a l´Ajuntament de Mataró l´any 1992. Es tracta d´un fons de gran valor per a la ciutat, no només per la seva qualitat, sinó també pel seu abast cronològic —de 1923 a 1982—, i per la quantitat d´informació que conté.  

L´esperança dels responsables de l´Arxiu és que, amb aquesta iniciativa, augmenti significativament la documentació de cada fotografia. 

Fa vuitanta anys, el 30 de maig de 1937, un submarí italià a les ordres de l’exèrcit franquista, va enfonsar davant la costa de Malgrat de Mar el vaixell “Ciudad de Barcelona” que transportava brigadistes internacionals que, provinents de Marsella, es dirigien a Barcelona per defensar la República. El Maresme no ha volgut que aquesta efemèride passi desaparcebuda i ha organitzat diferents actes en record de les persones que van morir. Els actes es desenvoluparan duran 3 dies entre Mataró i Malgrat de Mar.

La trista efemèride serà recordada els dies 27, 28 i 30 de maig en tot un seguit d’actes organitzats pels ajuntaments de Malgrat de Mar i Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Memorial Democràtic i el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Hi assistiran familiars de les víctimes.

PROGRAMA:

• Dissabte 27 de maig a MATARÓ:

10:00h.- Visita a l’antic hospital internacional situat al col·legi Sant Antoni de Pàdua Salessians (només es pot assistir si prèviament s’ha fet inscripció trucant a l’Arxiu Comarcal del Maresme: 93 758 24 59 o enviant un correu electrònic: acmaresme.cultura@gencat.cat)

12.00h.- El conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Jordi Mir, presidirà l’acte que es farà a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme en què Sònia Garangou i Josep Xaubet rescataran documentació històrica sobre “Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona·

• Diumenge 28 de maig a MALGRAT DE MAR:

11.30h.- a la Sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar tindran lloc dues conferències:

“Recuperem la història dels brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu”, a càrrec de M. Lourdes Prades
“L’enfonsament del Ciutat de Barcelona; de l’oblit a la recuperació” a càrrec de Sònia Garengou

• Dimarts 30 de maig a MALGRAT DE MAR:

19.00h.- Passeig de Mar (davant de l’estació). Homenatge als brigadistes. Lectura de textos a càrrec d’Assumpta Mercader i Albert Serrano (hi assistiran familiars dels brigadistes).

La incorporació a l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una restauradora contractada pel Consell Comarcal del Maresme dins el programa de Garantia Juvenil ha facilitat l’inici dels treballs de preservació, neteja i conservació d’un important nombre de documents que presenten diverses patologies de conservació. S’ha començat pels padrons de població de Mataró de 1900, 1910 i 1920.

Aquests 3 volums, que presentaven evidents signes de degració per l’ús i per la naturalesa àcida del paper,  s’han retirat de la consulta durant uns dies per sotmetre’ls a un procés de reintegració i de consolidació. Aquests padrons, uns dels volums més consultats del fons de l’Arxiu Comarcal, són unes fonts històriques molt valuoses. Un cop restaurats, l’Arxiu els digitalitzarà i la consulta s’haurà de fer peer pantalla a la sala de consulta de l’Arxiu o des del portal “Arxius en línia“.

La intervenció l’està duent a terme una restauradora contractada pel CCM durant 6 mesos gràcie al programa de Garantia Juvenil 2016, qui també realitzarà el premsat i aplanat dels plànols del fons municipal de Mataró.

Paral.lelament, l’Arxiu Comarcal està fent una neteja intensiva de la documentació procedent dels ajuntaments de Santa Susanna i de Sant Vicenç de Montalt; així com dels prop de 4.000 protocols notarials del districte de Mataró, als quals es retirarà la pols per aspiració per evitar la proliferació d’àcars i prevenir possibles infeccions per fongs i bactèries.

Entre les actuacions de restauració que ja s’han realitzat, hi ha la d’un volum de l’amillarament de 1888 de Santa Susanna i, entre les tasques futures, s’inclouen les plaques de vidre del fons fotogràfic Magem, procedent de Teià, i la substitució de les fundes dels negatius fotogràfics del mateix fons. Aquestes actuacions són prèvies a la digitalització d’aquest important fosns fotogràfic.