L’Arxiu Comarcal ha enviat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya un pergamí datat el 1485 per tal que aquest ens, depenent de la Generalitat, el restauri i faciliti la seva conservació. El pergamí, de gairebé dos metres, deixa constància del procés que va viure el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV i que va culminar amb amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l’any 1485.

El pergamí, que forma part del fons de l’Arxiu Comarcal, té unes dimensions de 1972 x 612 mm i és una documentació molt valuosa de la història dels municipis que actualment formen part del Maresme Central. El seu estat de conservació ha aconsellat la intervenció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Els professionals de l’ens ja han començat el procés de neteja i de consolidació. Entre d’altres actuacions, s’està plantejant un nou sistema de presentació que permetin un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible una correcta visualització d’aquesta peça de gran format.

 
La previsió és que el pergamí torni a l’Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l’entorn de la festivitat de les Santes d’enguany. L’arxiu Comarcal del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme estan coordinant amb els pobles de la vella Baronia del Maresme algunes activitats de difusió d’aquest document tant important que permet explicar un dels punts més culminants de la història de la comarca.

Plànols de 6 portals de la muralla de Mataró

L’Arxiu Comarcal també ha fet arribar al Centre de Restauració 6 plànols del segle XVI amb els projectes dels sis portals de la muralla de Mataró. Els documents presenten alteracions fisicoquímiques amb un apreciable deteriorament de les tintes metal·loàcides. El seu estat aconsellava una neteja, estabilització i consolidació del suport, així com el plantejament d’un nou sistema de presentació. La intervenció de restauració es perllongarà fins a finals d’any. 

Ferran el Catòlic va emetre el 1505 el privilegi reial que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i convertir-se en municipi. El document, el més antic del fons municipal, ja es troba a les dependències de l’Arxiu Comarcal. L’alcalde Andreu Bosch l’ha lliurat al director de l’Arxiu, Alexis Serrano, per a la seva conservació.

Aquest document, crucial per la història de Teià, inicia el procés que culminarà amb el trasllat a l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) de la resta de documents que formen part del fons històric del municipi. Teià, igual que han fet altres ajuntaments del Maresme, ha cedit en comodat el seu fons municipal per tal que l’Arxiu Comarcal vetlli per la seva conservació i faciliti la seva consulta.

Juntament amb el privilegi reial de 1505, s’han lliurat a l’ACM 2 còpies del document que daten una del segle XVII i l’altra del XVIII, i el plànol del terme i vila de Teià de 1865.

Segons explica el director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano, el privilegi reial sancionat per Ferran el Catòlic l´any 1505 és un document excepcional i de gran valor i contingut històric ja que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i incorporar-se al patrimoni reial, tot iniciant un procés de municipalització que perdura fins avui dia. Aquest document va permetre no només l´afranquiment de  la vila sinó la institucionalització dels càrrecs electes que havien de regir la vida col·lectiva i el patrimoni comunal des de llavors i per sempre.

La resta del fons històric del municipi, conjuntament amb el fons fotogràfic Magem s’aniran traslladant els propers dies a l’Arxiu Comarcal on els documents seran classificats, inventariats i catalogats. A més, se’n farà la descripció a partir de la norma de Descripció Arxivística de Catalunya (Nodac), que segueix els paràmetres estàndards internacionals de descripció arxivística. I, en paral·lel, es carregaran, per ser consultats a Internet, els llibres d´actes de les sessions de ple que s´han digitalitzat durant el mes d´agost. L´objectiu és que la descripció completa es pugui consultar a partir del primer semestre de l´any 2017 al portal “Arxius en línia” de la Generalitat de Catalunya, tot seguint el quadre de classificació per fons municipals aprovat darrerament pel Departament de Cultura de la Generalitat.

 
12 municipis i el Consell Comarcal, a través de l’Arxiu Comarcal del Maresme, han constituit la Comissió Maresme Commemoració 1713-1714 per impulsar estudis històrics sobre el paper protagonista que van tenir les diferents poblacions de la comarca a la Guerra de Successió espanyola. La Comissió, que està oberta a la incorporació de més municipis, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Setmana Internacional d’Axius i ha programat tota una sèrie d’activitats per divulgar aquest període tant important de la nostra història.

La Comissió Maresme Commemoració 1713-1714, coordinada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme,  la integren els ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt. Alcaldes i regidors d’aquests municipis, acompanyats de la directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Maria Àngels Torras, de la Consellera de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal, Neus Serra, i del director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, van assistir a la presentació pública de la Comissió.

Aquesta és una iniciativa comarcal que sorgeix en el marc de la commemoració dels tres-cents anys de la fi del setge de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, com el darrer episodi de la Guerra de Successió espanyola. Tot i les fortes implicacions que va tenir el Maresme, és un període poc estudiat. Especialment rellevants van ser el desembarcament de les tropes dels partidaris de l’arxiduc Carles a les costes del Maresme, com a conseqüència del Pacte de Gènova (1705); el desembarcament i estada d’Isabel Cristina de Brunswick el 1708 a Mataró, on la va visitar l’arxiduc; i l’ocupació per part de les tropes borbòniques el 1713 que va provocar fortes convulsions socials en un territori que era una de les columnes clau de l’austriacisme català, però on també hi havia un important nucli borbònic.

La commoració al Maresme dels tres-cens anys de la fi del setge de Barcelona ja té tota una sèrie d’activitats programades a les quals s’hi aniran sumant més propostes.

Podeu consultar el programa, clicant sobre la imatge:

Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: Teià, Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Sant Pol de Mar.

Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.

CABRERA DE MAR:

• Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i 
• Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.

ÒRRIUS:

• Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).

SANT POL DE MAR:

• Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).

SANT VICENÇ DE MONTALT:

• Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.

SANTA SUSANNA:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.

TEIÀ:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.  

CALDES D’ESTRAC: