L’atractiu turístic del Maresme és innegable tant pels seus encants naturals, gastronòmics i culturals com per la seva proximitat a Barcelona. Això, combinat amb l’era digital que està modificant els hàbits de contractació, ha fet que hagi proliferat l’oferta de pisos turístics a la comarca. Les dades oficials indiquen que en els darrers 4 anys gairebé s’ha triplicat el nombre d’habitatges d’ús turístic censats. L’any 2.015 la xifra era de 1.344 i aquest 2019 arriba als 3.677. A ningú se li escapa però, que el volum és molt superior. L’Oficina que està muntant el Consell Comarcal vol, en una primera fase, ajudar els ajuntaments a fer aflorar tota l’oferta turística il·legal que hi ha al Maresme i posar ordre en aquesta activitat econòmica.
Els habitatges d’ús turístic tenen la consideració d’empreses turístiques d’allotjament i requereixen la corresponent declaració responsable de compliment dels requisits exigits per la normativa vigent. D’aquesta manera, es garanteix una qualitat mínima exigible i s’equiparen a la resta d’allotjaments turístics que necessiten dels permisos o llicències pertinents per desenvolupar la seva activitat. El títol que permet que un habitatge pugui ser destinat a ús turístic l’atorga l’ajuntament del municipi on està ubicat. Els ajuntaments poden establir procediments de control periòdic d’aquesta activitat en els termes, els terminis i les condicions que estableixin en les ordenances respectives. L’Oficina de control i regulació dels usos turístics de l’habitatge que està muntant el Consell Comarcal es posarà a disposició dels ajuntaments que no tinguin la infraestructura necessària per fer aflorar els habitatges que, il·legalment, estan exercint de pisos turístics i tramitar els corresponents expedients sancionadors que poden ser de 60.000 a 200.000 euros en el cas d’infraccions molt greus i de 30.000 a 60.000 euros si la infracció es tipifica com a greu. A banda d’això, també es preveu impulsar una ordenança tipus que fixi la limitació d’aquesta activitat a cada municipi. L’objectiu és que les trenta poblacions del Maresme adoptin la mateixa estratègia per tal de no generar un efecte dominó que faci que el problema es vagi traslladant d’un municipi a un altre.