Hola a tothom!

Som la Mireia i l’Edgar, dos maresmencs que fa uns quatre mesos vam començar una nova aventura a Irvine, al sud de Califòrnia. Dit així sembla un lloc remot i poc conegut, oi? La veritat és que nosaltres no en sabíem res d’aquesta ciutat! Però una vegada aquí ens vam adonar que hi viuen un munt de catalans/es.

Vam venir, ja que volíem fer un canvi d’aires durant una temporada i viure una experiència a l’estranger. Així doncs, l’Edgar està treballant a la universitat d’Irvine a través d’una beca Balsells, que té conveni amb la UPC. Cada semestre, uns quants catalans i catalanes que estudien enginyeries de diversos tipus poden optar a venir a estudiar o treballar (hi ha beques des de TFG fins a postdoc) aquí, així que som una bona colla!

Com us podeu imaginar canviar de continent és burocràticament una gimcana! Vam haver de fer molts tràmits abans de venir i un cop aquí, però passada la bogeria dels mesos previs i setmanes posteriors a l’arribada, ara tot sembla molt més fàcil. Jo (Mireia) encara tinc el permís de feina en procés (ens van dir que triga mínim 3 mesos perquè te l’aprovin i no el pots demanar fins que ja ets a Estats Units) així que de moment he trobat classes gratuïtes d’anglès, m’he apuntat a força activitats de la universitat (si busques bé pots trobar clubs i classes gratuïtes!) i estic fent un voluntariat en un altre College, a l’aula d’idiomes, mentre continuo estudiant un màster a distància a la UOC.

Resumint una mica tota la burocràcia feta, per a algú que l’hagi de començar:

Visat. Dependrà del tipus de visat amb què es vingui al país; l’entitat per qui treballis o que t’acull t’envia per correu ordinari un document (DS-2019) que serà el teu salvavides! Te’l demanen a tot arreu, fins i tot a l’aeroport quan t’entrevisten abans d’entrar al país. Després de rebre aquest formulari, pagar les taxes corresponents i completar una enquesta per internet a la web de l’ambaixada americana a Espanya, es pot sol·licitar l’entrevista a l’ambaixada (cal anar a Madrid). Allà t’aprovaran o no el visat i si tot va bé i l’aproven, t’envien el passaport de retorn a casa per correu postal en el termini d’una setmana aproximadament. Cal tenir en compte les despeses que comporta tot això, ja que el visat és força car.

Permís de feina: només es pot demanar una vegada al país si no t’han contractat abans. Cal omplir uns formularis online que es troben a la web de l’USCIS, imprimir-los i enviar-los per correu ordinari amb fotocòpies de tota la documentació que es requereix i un xec amb l’import requerit.

Allotjament: va ser una bogeria trobar pis. No volíem llogar res sense veure-ho, ja que no sabíem com ens podríem desplaçar (el transport públic és quasi inexistent i les distàncies increïblement grans). Primer vam estar vivint en un Airbnb i quan ja vam trobar pis al cap de dues setmanes, ens hi vam traslladar. Cal tenir en compte que la despesa de lloguer al sud de Califòrnia és, com a mínim, més del doble que a Barcelona. Molta gent que coneixem comparteix pis o habitació, ja que per aconseguir casa a la universitat hi ha molta llista d’espera.

Carnet de conduir: es pot conduir amb el carnet espanyol sense problemes. En principi tens tres mesos per treure’t el californià; l’examen teòric és fàcil i només cal revisar algunes normes que difereixen de les nostres. El pràctic en teoria també, però ja se sap… depèn de l’examinador! Nosaltres ens vam fer el carnet internacional de conduir a la DGT però no ens l’han demanat mai.

Transport: veient que les bicis eren una bona solució per a distàncies curtes, ens en vam comprar de segona mà. Tot i això, es fa molt difícil moure’s per qualsevol lloc sense cotxe perquè no hi ha pràcticament transport públic. Per exemple, el supermercat més proper és a 40 minuts caminant de casa i teòricament és “a prop”! O sigui que us podeu imaginar com va la cosa… Finalment vam comprar un cotxe de segona mà a uns catalans que se’l venien, i ens ha salvat molt la vida!

Malgrat aquestes petites coses, que hem anat aprenent i resolent amb el temps, hem de dir que està sent una experiència molt bona! Hem fet molts bons amics i amigues i tothom que viu aquí t’ajuda molt, explicant-te coses, resolent-te dubtes… tothom sap que als inicis et sents molt perduda. Fins i tot hi ha un casal de Catalans a Los Angeles que organitza activitats, vam fer un aplec de primavera per Sant Jordi, gairebé com ser a casa!

Mirant-ho tot en perspectiva, com a altres aspectes positius valorem que hem millorat l’anglès molt ràpid! Realment la immersió total fa que, encara que ja sàpigues parlar anglès fluid, aprenguis coses noves cada dia. Recordo que els primers dies em va semblar que no entenia bé el que em deien, però en unes setmanes t’adones que és qüestió d’acostumar-te a l’accent i les frases quotidianes que segurament en una acadèmia no pots practicar.

D’altra banda, el fet de veure que en aquest país pots tenir una feina ben pagada és un aspecte a considerar, malgrat que cal fer molts tràmits per poder treballar aquí.

Finalment, com a punt positiu, dir que hem vingut a parar en un lloc amb paisatges increïbles! Califòrnia té molta varietat, des de muntanyes de 3000 metres a platges precioses on fer surf o un desert a poques hores en cotxe. Val molt la pena fer excursions i gaudir de la natura en general, no et deixa indiferent!

En relació a coses que trobem a faltar, ser a 10.000 km i 9 h de diferència horària fa que et sentis molt desconnectada de la família i amics a vegades i tampoc pots tornar un cap de setmana amb un vol “lowcost” a casa, com faries des d’Europa. Però bé, internet alleugera gran part d’aquesta distància. I rebre alguna postal o menjar algun plat típic de tant en tant, també!

Encoratjo a tothom a viure una experiència a l’estranger! Sigui d’unes setmanes, mesos o anys crec que totes aporten aprenentatges vitals que t’acompanyaran sempre, et faran veure la vida des d’altres perspectives i entendre que hi ha moltes maneres de pensar i fer diferents. Nosaltres hem vingut a Estats Units, i he de dir que decidir-ho no va ser fàcil perquè sabíem que ens costaria molta burocràcia i en el meu cas, espera per poder treballar. Segurament un destí europeu és molt més fàcil de gestionar en aquest aspecte, però sigui on sigui, segur que serà una experiència gratificant.